Lliçó 3 y 4: Relacions Internacionals - Aspectes generals de les Organització Internacional de Treball (OIT) (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Relaciones laborales - 2º curso
Asignatura Normes Internacionals
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 31
Subido por

Vista previa del texto

NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE      Ha de fer referència a una situació concret del fet o el dret, ha de tenir un objecte molt precís Ha de sser de forma pública de manera que pugui ser reconegut per altres Estats de manera internacional S’ha de fer amb la intenció de produir efectes jurídics No pot anar en contra d’una norma ius cogens Ningú pot anar en contra dels seus propis actes, ha d’haver-hi bona fe.
Les fonts estan intereccionades.
Un tractat/resolució pot tenir 3 efectes;    Declaratiu, és aquell cas que un tractat/resolució l’únic que fa es recollir una norma consitudinària que ja existia. Declara la existència de la norma.
Cristalitzador, normes consitudinàries que estan en fase de formació, però el fet de posarles en un tractat/resolució acaben convertint-se en una norma consitudinària.
Generador, a partir de resolució/tractat els Estats comencen a comportar-se segons el tractat/resolució Les resolucions a vegades poden ajudar a precisa l’abast de tractat. El ordenament jurídic del DI és més dinàmic per tant una norma pot derogar una altra norma.
El dualisme diu que el DI i dret intern són ordenaments diferents, i per tant perquè el DI s’incorpori en el dret intern fa falta que es realtzi un acte de recepció.
El monisme diu que el DI i dret intern són un únic ordenament i per tant no té sentit parlar d’acte de recepció.
De què depén que un país sigui dualista o monista, depèn de la cultura que tenen i les raons històriques.
Hi ha normes internacionals directament aplicables al dret intern (aplicació directa), passa a formar part del ordenament dret intern. I l’efecte directe vol dir que qualsevol persona pot aplicar-la.
Lliçó 3. Relacions Internacionals Relació internacional, entitat consitutida o instituida a partir de la voluntat comú de diversos subjectes de dret internacional (Estat, OIS, Santa Seu o Vaticà). Mitjançant un acte jurídic (tractat internacional) en la qual es dota d’uns òrgans permanent propis els quals els hi són atribuïts explícita o implícitament uns poders o competències (competències d’atribució) per dur a terme funcions i objectius de tipus internacional.
Elements importants:       Caràcter interestatal o intergovernamental, es diferencia de las ONG’S perquè són entitats privades.
Són creades de forma voluntària mitjançant un acte jurídic. Aquesta voluntarietaat no sempre és certa.
Òrgans permanents Dotats amb competències pròpies, els òrgans han de tenir competències per poder actuar i dur a terme els objectius pel qual es va crear Existència d’una voluntat autònoma, presa de decisions per majoria simple (tenen molta personalitat autònoma) però si es per uninamitat (la voluntat de la organització es dóna pels demés).
Forma de cooperar per satisfer els interessos comuns, cooperació institucionalitzada és que tenen una certa permanència com per exemple les OIS, dins d’aquesta cooperació trobem dos tipus: o Ad hoc: o Institucionalització: o Col·lectiva: o Integració: coordinació en àmbit econòmic, polític, etcétera.
La subjectivitat de les OIS Subjectivitat de las OIS dins del ordenament jurídic del DI.
Les OIS no tenien personalitat internacional. Un dels canvis va ser arrel d’un dictament de 1999 sobre la reparació de danys de les Nacions Unides. Aquest dictàment és clau en l’atribució de la personalitat jurídica internacional.
Però no o totes les OIS tenen el mateix grau de subjectivitat internacional. Per saber quin és el grau d’una OIS, criteri:  Treaty Making Power (poder fer tractats internacionals) NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE       Ius legationis (actiu, té representats davant d’altres subjectes davant de tractats internacionals EX: envies l’embaixador. passiu, si té acreditats representants davant de tractats internaiconals EX: reps l’embaixador) Responsabilitat internacional (activa, pot reclamar. passiva, ser reclamat et reclament) Dret de comparèixer davant dels Tribunals Internacionals, té ius estanding pot anar al Tribunal Participació OI o Conferencies internacionals (és membre, participa com a observador, participa, etcétera) Presa de decisions Reconeixement internacional, funciona més en cas d’Estats que en OIS, però s’han donat casos en què també entren en joc les OIS Competències OIS Les competències són el conjunt de poders atribuïts a la organització, en funció dels objectius.
ESTAT OI Originals Sobiranes Atribuides Funcionals (en funció dels objectius) Plenes Delimitades Principis de les OI:    Especialitat, les OI no tenen competència sobrina ni plenes, sinó que són específiques, són per dur a terme els seus objectius Subsidiarietat, principi que està previst explícitament en l’article 5.3 (només funciona en el àmbit de les competències compartides, és a dir, tenen prioritat els Estats i només la UE podrà actuar quan sigui més eficient que l’Estat) del Tractat de la Unió Europea.
Competències implícites, qualsevol OI no només té competències expressament previstes en el tractat constituit, sinó que també totes aquelles que serveixen per dur a terme els seus objectius Acció normativa OI estan dotades d’òrgans: Assamblea, Consell, etc. Aquests òrgans estan dotats d’una sèrie de facultats per realitzar actes de tipus jurisdiccional, executiu i normatius.
Els actes de tipus normatius, hi ha dos tipus: Interna: són aquells actes que fan per la pròpia organització    Reglaments internts Instruccions, són els actes en principi vinculants, que dirigeix un òrgan en un altre òrgan i normalment estan organitzats jeràrquicament Recomenacions intersubjectives, actes que dirigeix un òrgan amb un altre però que no te caràcter vinculant, sinó que són recomanacions Externa: són aquells actes que va dirigits als subjectes de les organitzacions que són els Estats i altres Organitzacions i fins i tot a terceres persones    Decisions obligatòries, decisions obligatòries del Consell o l’Assamblea Recomenacions intersubjectives, són les recomenacions que fa l’Assamblea General o Parlament Europeu Preparació instruments internacionals, és una funció normativa indirecte, és a dir, organitzacions que participen en la preparació dels tractats/codis, etcétera Mecanismes de control OIS Mecanismes de les OIS perquè les normes internaiconals siguin complides pels Estats.
Mecanismes d’aplicació de DI: Mecanisme d’observació: no hi ha infracció del dret internacional - Control Internacioal, mecanismes per empantar als Estats a complir el dret internacional NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE o o o Per part Estats, hi ha normes internacionals que preveuen que els Estats puguin controlar el compliment dels altres Estats. EXEMPLE: tractat antàrtic, qualsevol Estat pot inspeccionar a un altre Estat Per part ONGS, actuen controlant als Estats que respectin les normes. EXEMPLE: ICCR, comité creu roja, actua en conflictes on hi ha armes Per part OIS, a nivell de la UE (la Comissió, quan un Estat fa un projecte ha de fer un anàlisis del estudi medioambiental, si no el fa, se li jutjarà) Mecanismes de reacció: es realitzen davant d’infraccions, violació de la norma internacional - Contramesures, és la forma en el que els Estats i OIS obliguen a que l’Estat que icompleix la norma deixi de incomplir-la o Retorsió, mesures que en principi no són contràries al dret internacional però que se li poden ocasionar perjudicis al Estat que viola la norma. EX: les més típiques són la d’expulsió dels diplòmatics o Represalies, Estat A fa un acte ilícit doncs l’Estat B adopta mesures ilícites contra l’Estat A, i doncs són actes ilícits. Però com és en resposta a un acte ilícit, perd la ilícitut inicial. Per tant, les represalies no es poden fer lliurament, sinó que necessita una sèrie de requisits (un dels requisits és que las represaries han de ser proporcionals) - Reació Institucionals, típiques accions que pot realitzar la OI davant de la violació del DI realitzat per altres Estats.
o Sanció social, exemple, una OI que emet una resolució condemnant a un determinat Estat per una norma contrària, pot ser expressa o de manera tàcita.
o Poder disciplinari, té vàries vessants.
 Imposició de multes (sancions) – Només a la Unió Europea  Revocació d’un càrrec  Suspensió de drets, pot ser total o parcial – EX: dret de vot  Expulsió, forma més greu (és excepcional, ja que parlem de l’expulsió de l’Estat en un tractat) o Poder de coerció, l’ús de la força. Objectiu Estat compleixi la norma, amb la presió.
Lliçó 4. Aspectes generals de les Organització Internacional de Treball (OIT) L’origen d’aquesta organització sorgeix després de la IIGM i sorgeix per l’ajuda humanitària. És un mecanisme per afavorir la pau, afavorir la cooperació en l’àmbit social. Juntament amb l’organització de nacions (idea funcionalista: una forma d’aconseguir la pau és mitjançant la cooperació en diferents àmbits).
OIT: entitat instituida per la voluntat comú dels diferents membres (actualment són 185) mitjançant un acte jurídic (tractat constitutiu). Els quals són atribuïts una sèrie de poders o competències (competències d’atribució) per dur a terme una sèrie de funcions o objectius de tipus internacionals.
Las finalitats/funcions de la OIT són bàsicament: - Elaborar normes internacionals del treball i vigilar la seva aplicació (és l’objectiu principal).
L’assistència tècnica i l’assesorament als Estats sobre la legislació laboral, la seguretat social, les polítiques d’aplicació, etcétera.
Promoure el desenvolupament d’organitzacions independents tant de empleadors com de treballadors, facilitar-lis formació i assesorament.
Característiques OIT És una organitzaicó internacional d’àmbit universal i utilitza les teories funcionalistes, és a dir, que la forma en aconseguir la PAU és afavorir la cooperació entre tots els àmbtis, per tant és una organització de cooperació en àmbit laboral.
És subjecte del dret internacional (art 39-40 tractat constitutiu), l’article 40 gaudirà privilegis i huminitats (inviolable per part de l’Estat).
Una altra característica és que té una estructura tripartitat, la majoria de la OIT els diferents òrgans intergovernamentals tenen representants de govern, però també tenen altres òrgans que no representen el govern.
La conferència internaiconal de treball i el consell (dos òrgans improtants) tenen una estructura única tripartita,vol dir que estan formats per representants del govern, dels treballadors i dels empresaris.
NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE Evolució de la OIT (la podem trobar: LAS REGLA DEL JUEGO OIT, publicat per la oficina internacional de la OIT; pàg 8-15 i 99-101 PARLA DELS FINS DE LA OIT) Primerament al 1919 durant la IIGM amb el Tractat Constitutiu, les finalitats amb les que la OIT comença a lluitar és per finalitats humanitàries i justícia social (condicions de vida).
A part d’això també hi ha una finalitat política, on es tractava d’evitar que la revolució russa s’extengués per europa i mundialment. Per això realitza millores laborals perquè no es veiessin afectats de la revolució russa.
En segon lloc, després de la IIGM (passats 25 anys), la nova concepció de la OIT es troba a la declaració de Filadelfia (1944), actualitza les funcions i objectius de la OIT, realment amplia l’acció de la OIT. L’apartat I – s’estableixen els principis fonamentals en els quals està basada la organització: - Treball no és una mercaderia Llibertat expressió i d’associació, és essencial La pobresa constituiex un prim per la prosperitat de tots La lluita contra la necessitat ha de continuar de forma estatal i internacional L’apartat II – s’estableixen els fins generals, bàsicament expressa que tothom té el dret de perseguir el seu benestar material i desenvolupament espiritual (cultura, esbarjo, etcétera).
L’apartat III – fins específics, la CIT reconeix la negociació col·lectiva, seguretat social, condicions de vida i seguretat, protegir infància i maternitat, proporcionar alimentació vivenda i cultura, garantir drets.
Els tractats de la OIT Els fins generals de la OIT serien: - Fins humanitaris Benestar material i desenvolupament espiritual Justícia social (previst en tots els tractats menys el de 2008) Globalització justa, un nou objectiu que complementa la justícia social Declaració relativa als principis i drets fonamentals del treball (1998): es recomana, perquè és un instrument de tipus soft-law, és a dir s’incita als Estats ha aplicar els principis esmentats anteriorment i per l’altra banda, s’incita als Estats aconseguir els drets fonamentals, els drets bàsics. Els drets són: - Dret sindical Eliminació treball infanitl Eliminació treball forçós i qualsevol discriminació een matèria de treball i ocupació Comissió mundial sobre la dimensió social (2002) Declaració sobre la justícia social per una globalització eduitativa (2008) – Programa sobre el treball decent: és la més improtant, perquè estableix el programa del treball decent. El que fa és adaptar la OIT a la globalització (dins del capitalisme salvatge). Aquest programa compren 4 elements pels quals els Estats han de lluitar i aconseguir globalitzaicó justa: - Creació d’ocupació Protecció social (només el 2% de la població mundial té aquesta protecció) Garantir drets treballadors Diàleg social Estructura orgànica de la OIT  Confèrencia Internacional del Treball (CIT): o Governs (2) o Empleadors (1) o Treballadors (1) Està format per un tripartit, és a dir, format per 3 representants diferents. Es reuneix 1 cop a l’any. Prenen les decisions a través de l’article 17.2 del tractat constitutiu, és fa per majoria simple excepte que es digui lo contrari.
Els vots esmessos no podràn ser inferior a la meitat dels delgats de la reunió. Funcions: - Admisió de nous Estats Preparació de convenis i recomenacions Adopció dels convenis per 2/3 dels delegats presents Controlar el compliment dels convenis i recomenacions Fòrum per debatre qüestions socials i laborals Cada 2 anys ha d’aprovar el programa de treball i pressupost per 2/3 NORMES INTERNACIONALS 2N SEMESTRE - Cada 4 anys controla un dels drets fonamentals  Consell Administratiu o Govern (28) o Empleadors (14) o Treballadors (14) Està format per 56 membres. Dins dels representats del govern 10 són peramenents (grans potències), i els altres es van renovant cada 3 anys. Es reuneix 3 cops al any. Són elegits per CIT. Les seves funcions són: - Elecció lloc de celebració de la CIT Fixa l’ordre del dia de la conferència (és important, perquè es pot manipular) Elegir director general Demanar memòria sobre convenis i recomenacions no rectificats Examinar reclamacions Presentació de queixes sobre els Estats que incompleixen Nombrament de comissió d’enquesta Controlar l’oficina de treball  Oficina internacional del treball És elegida per 5 anys i tot el perosnal. Una part important de l’oficina de treball ha de ser dones. Les seves funcions (sota el control del consell) són: - Difondre informació Preparar la documentació i la ordre del dia Vigilar execució convenis Ajudar Governs a elaborar legislacions basades amb les decisions de les conferències Lliçó 5. Acció normativa de la OIT L’Acció normativa externa de la OIT: - Tractats Convenis OIT (normes internacionals, en principi obligatòries) Recomenacions (soft-law) Resolucions (soft-law) La capacitat per concloure tractas internacionals Els convenis també són tractats internacionals, però s’han de diferenciar, perquè els convenis són tractats internacionals peculiars ja que tenen diferències amb els tractats en general:    No s’han de fer reserves, però si admeten clàusules de flexibilitat.
Aquests són elaborats per un òrgan de la conferència internacional del treball. Estem davant d’un òrgan peculiar que és tripartit i hi ha una participació d’entitats no gubernamentals, com els representants dels empresaris i treballadors.
És debatut dues vegades.
Competències de OIT per adoptar convenis, recomenacions i resolucions Hi ha 8 Convenis fonamentals, i després trobem els 4 convenis prioritaris. I la resta, en total 190.
En principi les competències de les OIT només es referien a fer normes en termes de treball dependent i sectors d’indústria i la mar (quan es crea al 1919). Poc a poc es va anat ampliant les competències de la OIT, i va ser gràcies al Tribunal permanent de Justícia Internacional, en base a una sèrie de dictàmens va anant ampliant la competència de la OIT en materia laboral. Avui en dia té competències per fer convenis de qualsevol matèria. La OIT és la coordinadora de la política social arreu del món, les normes internacionals del treball no només es limiten al dret de treball i seguretat social, sinó també inclouen drets humans, ocupació, condicions de vida, etc. L’acció normativa es concreta en convenis, recomanacions i resolucions.
I.
Convenis OIT Són tractats internacionals però amb característiques especials..
Un Conveni és un acord de voluntats aconseguitn en el sí de la Conferència de la OIT, dirigit a establir normes obligatòries i internacionals, pels Estats (subjecteS) que el ratifiquin, i regulat pel dret internacional. Els convenis són lege lata, és el més important. Implica dues obligacions: ...