2a Carpeta d'Aprenentatge (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Fonaments Històrics, Teòrics i Metodològics de la Infermeria
Año del apunte 2016
Páginas 43
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 29
Subido por

Vista previa del texto

2a CARPETA D’APRENENTATGE Els fonaments teòrics de la disciplina ESTEL MARGARIT BOADA 1r Infermeria, UB - Campus Clínic Curs 2015 - 16  INTRODUCCIÓ La infermeria és una professió essencial pel que fa al món sanitari.
L’objectiu dels infermers/es és el benestar i la salut dels pacients. El que fem les infermeres és cuidar, és posar els pacients en les millors qualitats perquè, d’aquesta manera, la persona cuidada pugui recuperar la seva salut i per tant millorar la seva vida.
Però com ha arribat fins a aquest punt la infermeria? O com s’ha consolidat fins arribar on es troba ara? Més endavant veurem com aquesta disciplina s’ha imposat i com s’ha mostrat com a ciència pròpia.
“ La enfermería es un arte, y si se pretende que sea un arte, requiere de una devoción tan exclusiva, una preparación tan dura, como el trabajo de un pintor o de un escultor” Florence Nightingale 2  ÍNDEX 1. Què es considera un equip de salut? Quines professions el conformen? Quines són les característiques generals d’un equip de salut?...............5 1.1. CARACTERÍSTIQUES D’UN EQUIP DE SALUT.........................6 2. A 1.1.1.
Equip Multidisciplinari................................................8 1.1.2.
Equip Interdisciplinari................................................8 1.1.3.
Equip Transdisciplinari...............................................9 què ens referim quan parlem de Disciplina i Professió infermeres? Quines són les competències de la professió infermera?...............10 2.1. LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERA....................11 2.2. COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ INFERMERA...................11 2.2.1.
Procés de cures.......................................................12 2.2.2.
Prevenció i promoció de la salut..............................12 2.2.3.
Procediments i protocol...........................................12 2.2.4.
Tenir cura de les persones en situacions específiques....12 2.2.5.
Comunicació amb persones cuidades, familiars i de professió.................................................................12 2.2.6.
Treball en equip i relació interprofessional.............13 2.2.7.
Manteniment de les competències professionals.....13 2.2.8.
Ètica, valors i aspectes legals....................................13 2.2.9.
Implicació i compromís professional...........................13 3. Què s’entén per saber infermer? Quins són els modes de desenvolupament infermer? De quina manera contribueix el saber infermer a la salut?......................................................................15 3.1. LA IDENTITAT PROFESSIONAL..........................................16 3.2. LA SOCIALITZACIÓ PROFESSIONAL...................................17 4. Quins les són els paradigmes amb perspectiva infermera que s’associen a grans corrents del pensament? Generalitats i conceptes paradigmàtics: ésser humà, salut, cures infermeres i medi, segons els diferents paradigmes i un dels models característics de cadascun...19 4.1. PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ....................................19 4.2. PARADIGMA DE INTEGRACIÓ............................................20 3 4.3. PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ..................................22 4.4. CONCEPTES PARADIGMÀTICS........................................23 4.4.1.
Segons el paradigma de categorització...............23 4.4.2.
Segons el paradigma de integració......................24 4.4.3.
Segons el paradigma de transformació................24 5. Expliqui de manera resumida 3 models de infermeria, un per cada paradigma que descriu Kérouac (1996): paradigma de categorització, paradigma de integració i paradigma de transformació.............26 5.1. TEORIA DE L’ENTORN (FLORENCE NIGHTINGALE).............26 5.2. TEORIA O FILOSOFIA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES (VIRGINIA HENDERSON)................................................28 5.3. TEORIA DE LES CURES HUMANES (JEAN WATSON)............30 6. ELABORACIÓ PRÀCTICA: Fer una entrevista/diàleg/obert a un o a una professional de infermeria en actiu amb l’objectiu de contrastar, reforçar i reflexionar sobre el que estudieu i el seu dia a dia professional en el context de treball........................................................................32 7. Conclusió final.............................................................................40 8. Glossari......................................................................................41 9. Bibliografia..................................................................................4 2 4 1. Què es considera un equip de salut? Quines professions el conformen? Quines són les característiques generals d’un equip de salut? Segons la OMS al 1973, un equip de salut és “una associació no jerarquitzada de persones, amb diferents disciplines professionals, però amb un objectiu comú que és el de proveir en qualsevol àmbit als pacients i famílies l’atenció més integral de salut possible”.
Figura 1. Organització Mundial de la Salut (OMS) http://www.who.int/es/ També és molt semblant i correcte, la definició que en dóna el crític de la Revilla: “un equip de salut és com un grup de professionals sanitaris i no sanitaris que realitzen diferents activitats encaminades a l’assoliment d’una elevació de la salut de la comunitat sobre la qual actuen”.
Actualment, podem dir que un equip de salut està format per les següents professions: - Metges - Odontòlegs - Infermers/es - Llevadores - Auxiliars de infermeria - Psiquiatres i psicòlegs - Treballadors socials - Farmacèutics - Personal administratiu - Fisioterapeutes - Zeladors* - Tècnics de laboratori - Radiòlegs - Nutricionistes 5 1.1. CARACTERÍSTIQUES D’UN EQUIP DE SALUT Un equip de salut és un equip multidisciplinari, ja que com s’ha dit abans l’equip està format per diferents tipus de professionals que comparteixen un objectiu: solucionar un problema.
No s’ha de confondre un equip (en aquest cas de salut) amb un grup de treball. Hi ha una sèrie de trets que els diferencien: GRUP EQUIP Cada persona treballa individualment Treballen de forma conjunta Tenen una formació semblant, per tant realitzen el mateix tipus de treball Cada hi ha la necessitat membres estiguin units que una especialitat que correspon a la seva especialització No hi ha nivells jeràrquics els Col·laboració i cohesió entre els integrants Cadascú té una forma particular de Estan treballar té diferent i realitza la part del treball Existeixen nivells jeràrquics No persona establerts uns paràmetres d’actuació 6 Així doncs, podem definir la característica principal que conforma un equip de salut: treballen per tal de poder assolir els objectius comuns que tenen. Cadascú dels membres estan especialitzats en una part del treball, de manera que cadascú es dedica a allò i sap quines funcions té. Com que tenen un objectiu en comú tots ells han de treballar en coordinació i ser responsables de la part de feina que fan i de com actua l’equip en conjunt.
Figura 2. Equip de salut http://equiposalud.blogspot.com.es/ Podem veure l’actuació dels equips de salut ja sigui en hospitals com en centres d’atenció primària (C.A.P.), tot i que ens els hospitals és on realment es pot comprovar de primera mà l’actuació que realitzen els professionals sanitaris. Per exemple, si una persona ingressada li agafa una aturada cardiorespiratòria treballaran metges per utilitzar desfibril·ladors, infermers/es per realitzar RCPs* o per introduir-li qualsevol medicació, auxiliars de infermeria per mantenir en condicions aquella persona després de recuperar-se durant la seva estada a l’hospital, etc.
7 Els equips de salut poden actuar tant en una àrea de salut com en una àrea social. Aquells que formin part de l’àrea de salut seran aquells professionals com ara metges, infermeres, auxiliars de infermeria, fisioterapeutes, nutricionistes, psicòlegs, psiquiatres, odontòlegs... és a dir, tots aquells que interaccionen amb la salut mental o física de les persones.
D’altra banda, trobem els professionals que actuen en els àmbits socials, com poden ser administratius, treballadors socials, tècnics, mediadors...
Els infermers/es tenen un paper fonamental en els equips de salut.
Normalment se’ls hi atribueix tasques educacionals, assistencials i administratives. La seva feina es caracteritza per controlar que hi ha prou material per poder realitzar activitats sanitàries, el manteniment del equips que utilitzen en els centres, cuidar i supervisar l’evolució dels pacients i també participen en la relació del pacient amb tots els professionals que conformen l’equip de salut.
Trobem que hi ha 3 models d’equip de salut: el multidisciplinari, l’interdisciplinari i el transdisciplinari.
1.1.1.
Equip Multidisciplinari En aquest model cada professional dóna la seva avaluació del pacient i el seu tractament específic paral·lelament als altres, tot i així tots el membres de l’equip es comuniquen. Resumint, la persona rep l’atenció individual de cada integrant del grup.
1.1.2.
De Equip Interdisciplinari manera cooperativa, es planifiquen els tractaments, s’estableixen els objectius i es prenen decisions. D’aquesta manera, cada professional contribueix al màxim en el procés.
8 1.1.3.
Equip Transdisciplinari Hi ha comunicació entre tots els membres de l’equip. Cada un d’ells ensenya i aprèn dels altres. Es designen les tasques sobretot pel què a l’experiència viscuda.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Personalment, penso que és important que en un centre sanitari els membres formin un equip de salut i no un grup, ja que tots volen que una persona en qüestió pugui arribar a la solució del seu problema de salut, és a dir, volen arribar al mateix punt. Sent un equip, cadascú es troba més especialitzat en un tema i això és favorable, ja que ho coneix amb profunditat. D’aquesta manera, la col·laboració de cada membre de l’equip promou la solució més ràpida al pacient al seu problema, i en el cas de la salut volem millorar el més ràpid possible, ja que no és molt agradable trobar-te malalt.
És molt important que aquesta cohesió i col·laboració es mantingui estable o sinó l’equip fallarà i no podem pagar aquesta falta amb el benestar del malalt.
Els infermers/es tenen un paper clau en aquest equip de salut però crec que actualment no s’aprecia tant com hauria de ser. Sí que els que es troben relacionats amb professions de salut saben la importància i la feina que realitzen els infermers però crec que la gent “de fora” no és prou conscient de la quantitat de feina en què participa el infermer/a i creuen que els metges estan per sobre d’ells, quan això no és així. Per tant, crec que s’hauria de conscienciar més que cap feina (en un equip de salut) es troba per sobre d’una altra, que totes tenen el mateix pes però que cada una fa una funció diferent.
9 2. A què ens referim quan parlem de Disciplina i Professió infermeres? Quines són les competències de la professió infermera? Si agafem de referència l’IEC ens diu que disciplina és la “instrucció física, moral o mental, d’una persona” i que la professió és l’ “ocupació que hom exerceix públicament”.
La disciplina destina a estudiar una sèrie de continguts per les àrees d’investigació i de pràctica. Dóna un conjunt de coneixements científics per al procés formatiu, per tal d’establir les activitats en el seu corresponent camp: la pràctica, la recerca, la gestió, la formació i la política. Així doncs, podem dir que la disciplina té a veure amb l’àrea acadèmica i educacional d’un camp del saber (Ann MarrinerTomey). Per Donalson i Crowley, significa una “perspectiva única, una forma diferenciada de veure els fenòmens, el que definitivament delimita els límits i la naturalesa de les seves investigacions”. La disciplina aplicada a la infermeria és l’estudi del “cuidatge” de l’experiència de la salut humana. Gràcies a ella, els professionals de infermeria són autònoms per dur a terme els processos de cures.
D’altra banda, la professió tracta de l’estructura del saber i de les habilitats pràctiques d’una disciplina. Acredita que un individu té apreses les eines necessàries per exercir de manera professional, “dóna permís” per dur a terme les activitats necessàries. En conclusió, ho podem resumir en una frase en què ho explica molt bé el filòsof Kant: “[la disciplina] és la que proporciona el marc per elaborar preguntes epistemològiques* i ontològiques* sobre els conceptes nuclears de la disciplina i genera assumpcions filosòfiques* que guien la construcció teòrica”.
10 2.1. LA PROFESSIONALITZACIÓ DE LA INFERMERIA La infermeria amb el temps s’ha anat professionalitzant des de l’actuació de Florence Nightingale. S’ha començat a reconèixer com a ciència des de mitjans del segle XX i com a professió té les seves funcions: - Assistència - Investigació - Docència - Sociopolítica - Gestió - Prevenció o informació sanitària Figura 3. Florence Nightingale http://www.biography.com/people/florence-nightingale-9423539 La infermeria en general té l’objectiu de realitzar activitats que fomentin a mantenir la salut de les persones, ajudar a la seva recuperació i rehabilitació i donar una mort digna. Els infermers/es poden actuar de forma autònoma sobre el pacient o col·laborar amb qualsevol que formi part de l’equip mèdic.
2.2. COMPETÈNCIES DE LA PROFESSIÓ INFERMERA Les competències són aquelles habilitats i coneixements que serviran per a la presa de decisions i que asseguraran uns processos de cures de qualitat. Per tant, per poder dur a terme les activitats de manera satisfactòria s’han de tenir ben desenvolupades les 11 tècniques i tenir un bon pensament crític. Els infermers/es tenen múltiples competències que estaran desenvolupades en els següents punts.
2.2.1. Procés de cures Consisteix en subministrar cures a les persones que ho necessitin sempre seguint una organització adequada: s’obté la informació necessària i després es valora la prioritat finalment s’actua.
2.2.2. Prevenció i promoció de la salut L’educació sanitària permet ensenyar com prevenir malalties, com promoure la salut, i diferents pràctiques per mantenir-se saludable.
2.2.3. Procediments i protocol Cada persona és diferent, així doncs s’ha d’administrar les cures infermeres de manera personalitzada, sempre seguint una bona organització.
2.2.4.
Tenir cura de les persones en situacions específiques Com s’ha dit abans, s’ha d’aplicar la corresponent cura a les persones segons en la situació en que es trobi.
2.2.5.
Comunicació amb persones cuidades, familiars i de la professió Sempre s’ha de tenir una bona comunicació amb les persones cuidades per tal d’obtenir informació sobre la seva situació i per comunicar-li què se li farà, amb els familiars per tal de comunicar la situació en què es troba el pacient i amb el personal sanitari per tal de valorar les situacions en cada cas.
12 2.2.6.
Treball en equip i relació interprofessional Els infermers, com a professionals que formen part de l’equip de salut, han de treballar amb la resta de personal sanitari i mantenir-hi una correcta relació per tal de que la cooperació es realitzi eficientment.
2.2.7.
Manteniment de les competències professionals Es necessita aquest manteniment per tal de poder continuar actuant de manera professional i que els resultats siguin de la millor qualitat possible en cada cas.
2.2.8.
Ètica, valors i aspectes legals Cal tenir sempre en compte l’ètica i la legalitat en cada pràctica i respectar els valors.
2.2.9.
Implicació i compromís professional És necessària la màxima implicació en les cures infermeres en cada persona i lògicament, al compromís professional.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Trobo que la disciplina i la professió són dues coses que podem evidenciar per separat però que es troben sempre lligades. Gràcies a aquesta unió es pot arribar a l’objectiu comú: complir i ajudar a les persones que ho necessitin. L’exercici no sortirà bé si només funciona una d’elles, es necessiten mútuament.
D’altra banda, tot i que la infermeria s’hagi professionalitzat i cada cop avanci més com a ciència pròpia, crec que encara queda molt camí per a fer. No fa ni un segle en què s’ha començat a reconèixer i a més a més, crec que la societat no és prou conscient de la quantitat 13 de feina (i útil) que fa un infermer/a, incloent-me a mi.
Personalment, fa uns mesos, abans de començar la carrera no tenia molt clar que les infermeres fossin tant necessàries com ho són realment. Sempre les havia considerat per sota dels metges però ara veig que no, que són feines igualitàries però que realitzen funcions diferents. De la manera que jo ho pensava molta gent també ho fa així que crec que malgrat que hàgim avançat encara hem de conscienciar a la gent de les professions que trobem en un hospital (ja no només infermers, sinó qualsevol que formi part d’un equip mèdic) i que totes són importants i que no unes es troben en un nivell superior i d’altres més inferiors.
Remetent-me als arguments que acabo d’explicar, són rellevants cada una de les funcions que realitzen els infermers. És igual d’important realitzar unes cures com proporcionar informació sanitària. Per l’experiència que he tingut estant en hospitals de visita a familiars, hi ha pacients de tot tipus i no se’ls pot tractar a tots de la mateixa manera. Així doncs, si hi ha pacients de mil maneres també hi haurà mil maneres de tractar-los. Els infermers i infermeres hem d’obtenir informació de l’altra persona per tal d’aproximar-nos com més puguem a ella i tractar-la pel què i per com és.
14 3. Què s’entén per saber infermer? de desenvolupament infermer? Quins són els modes De quina manera contribueix el saber infermer a la salut? El saber com a fonament de la pràctica es pot definir de diferents maneres segons on es busqui: ·Segons Collins (2000) “Allò que la persona sap i comprèn amb claredat” · Segons Legendre (2005) “Conjunt de coneixements que disposa la persona com a resultat de l’estudi i l’experiència” · Segons Le Petit Robert (2009) “Conjunt de coneixements sistemàtics que es necessiten per desenvolupar un seguit d’activitats” Però la que amb més precisió ho defineix és Legendre (2005): “Suma de coneixements propis de una disciplina” 15 Aquests sabers es poden desenvolupar i utilitzar de diferents modes: - Mode personal: es defineix bàsicament com l’experiència pròpia. Aquests sabers serveixen a per la vida de cada dia.
- Mode estètic: són útils a l’hora de posar en pràctica en alguna art (pintura, escultura...).
- Mode ètic: és important el coneixement de valors, d’ètica i moral i d’un bon compromís professional.
- Mode empíric: té un bon ús per a la recerca i l’explicació de fenòmens de qualsevol tipus.
- Mode sociopolític: és útil per les relacions infermer - persona o qualsevol professió amb la societat.
Però com poden aquests modes i sabers contribuir en la infermeria? Els sabers teòrics són imprescindibles perquè són la base per dur a terme qualsevol activitat professional. La seva consolidació es veu en la pràctica, on s’expressen i es mostren aquests sabers.
3.1. LA IDENTITAT PROFESSIONAL La identitat professional és la percepció que obtenim dels professionals en el context de l’activitat professional. En el cas de la infermeria, és la percepció que tenim dels infermers/es en la situació professional de infermeria. Es va consolidant de mica en mica.
Existeix la identitat personal, la percepció que hi ha sobre cada persona i és fonamental perquè hi hagi una identitat professional i està molt lligada a la socialització.
Si partim d’aquesta explicació, podem veure que no és el mateix SER infermer/a que TREBALLAR de infermer/a.
16 SER infermer/a és una identitat que es porta a dintre sempre. Podem dir que és una forma de pensar i està sempre present en les nostres actuacions i pensaments.
D’altra banda, TREBALLAR de infermer/a es redueix a anar al centre sanitari on es treballa i allà exercir la feina que toca dins l’horari establert.
3.2. LA SOCIALITZACIÓ PROFESSIONAL Consisteix en el procés d’obtenir una identitat, un desenvolupament, que permetrà desenvolupar una identitat professional sòlida. En aquest desenvolupament s’integren els coneixements, les normes, els valors de la cultura de l’ofici professional. Per tant, la socialització es troba directament lligada amb la identitat professional i la personal.
En el cas de la infermeria, la socialització determinarà la professionalitat dels infermers/es.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Sempre he pensat que la teoria era vital per poder dur a terme qualsevol activitat. La teoria o el saber és la base de tot i encara més en la infermeria. Si no sabem com curar no podrem fer-li res a cap persona. Tot i que es tingui molta base teòrica la pràctica no surt sempre perfecte les primeres vegades, però això és cosa de temps i d’anar agafant cada cop més experiència. Mentre es tinguin sabers la pràctica al llarg està assegurada.
Trobo que és essencial que cadascú tingui la seva identitat personal, que cadascú es desenvolupi a la seva manera i es formi com a persona. Lògicament, sense identitat personal no hi ha identitat professional. No es pot construir la professió d’una persona si ja ella 17 mateixa no està formada individualment. És per això que no és el mateix SER infermer/a que TREBALLAR de infermer/a. Jo puc tenir el títol de infermera i treballar en un hospital però això no significa que sigui 100% infermera. SER infermer/a es porta sempre en la mentalitat i en la manera de ser i en moltes accions es veu reflectit, mentre que TREBALLAR de infermer/a es redueix a estar en un hospital les hores que et toquen i realitzen cures o la feina que toqui.
18 4. Quins són els paradigmes amb perspectiva infermera que s’associen a les grans corrents del pensament? Generalitats i conceptes paradigmàtics: ésser humà, salut, cures infermeres i medi, segons els diferents paradigmes i un dels models característics de cadascun.
Un paradigma segons la IEC és “En teoria de la ciència, model d’investigació d’una disciplina científica dominant en un determinat període”. Dit de una altra manera, un paradigma és una forma de veure i entendre el món.
Al llarg de la història, podem trobar 3 paradigmes que ajusten els conceptes paradigmàtics al moment històric corresponent.
PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ PARADIGMA DE INTEGRACIÓ PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ 4.1. PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ Es basa en el positivisme*. En aquest paradigma, els fenòmens es poden dividir en grups definits, categories o grups considerats ja sigui com aïllables o com a manifestacions simples.
En l’àmbit de la salut el pensament està enfocat a un factor causal que és el responsable desenvolupament dels de la malaltia coneixements es o patologia.
descobreixen Amb les el lleis universals.
19 En el cas de la infermeria, el paradigma de la categorització ha inspirat l’aparició de dues orientacions: una es centra amb la salut pública i l’altra amb la malaltia/patologia.
SALUT PÚBLICA · S’interessa o es preocupa per la persona i la malaltia · Es situa en els segles XVIII i XIX (Florence Nightingale) ·Es caracteritza per la necessitat de millorar la sanitat i per controlar les infeccions · Tal com deia Nightingale, la funció de la infermera és mantenir les persones en les millors condicions per tal de que la naturalesa actuï en elles.
MALALTIA/PATOLOGIA ·Es troba relacionada amb la pràctica mèdica · Situada en el segle XX, quan es milloren les tècniques de cirurgia i els mètodes antisèptics.
· Es dóna rellevància a les malalties físiques · Apareix el diagnòstic mèdic (a partir de la visualització dels símptomes) · Salut = absència de malaltia · Cures orientades a les incapacitats de les persones 4.2. PARADIGMA DE INTEGRACIÓ Consisteix en la prolongació del paradigma de la categorització.
Reconeix les manifestacions dels fenòmens integrant el context concret en què es situa. Inspira la orientació infermera sempre cap a la persona.
El paradigma de la integració es situa a Amèrica al segle XX, a la segona meitat.
20 La orientació es troba marcada per 2 fets: - La necessitat de l’existència de programes socials - L’avenç dels medis de comunicació Les causes d’aquests fets (que marca les diferències amb el paradigma de categorització) són les conseqüències que va deixar la Segona Guerra Mundial (1939 - 1945) i la introducció de les “teories sobre la motivació humana” d’Abraham Maslow.
En aquest cas, els infermers/es tenen com a objectiu mantenir la salut de la persona en tot moment (respondre a les seves necessitats), ja sigui en el nivell físic, psicològic o sociocultural.
Figura 4. Abraham Maslow http://www.biografiasyvidas.com/biografi a/m/maslow.htm La salut i la malaltia són dos aspectes diferents i que interactuen entre elles. Es dóna importància a l’entorn i totes les persones interactuen amb ell i en pot rebre estímuls positius o negatius. Els professionals de la infermeria comencen a elaborar models infermers per guiar la pràctica i la investigació i que faran diferenciar la medicina de la infermeria. Aquestes investigacions milloraran les cures a les persones i propiciarà el desenvolupament de coneixements infermers.
21 Segons Gornter, les cures infermeres es defineixen com “un servei humà i caritatiu”. A més a més de les teories sobre la motivació humana de Maslow, en aquesta època també es comença a desenvolupar la Psicologia i les teràpies orientades a les persones de Rogers.
4.3. PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ Es situa als anys 70. Defineix que cada fenomen és únic i diferent i que sí pot tenir semblances o similituds amb altres fenòmens però no seran mai iguals. Cada un d’aquests fenòmens interacciona de manera recíproca amb el món que l’envolta. Així doncs, es pot dir que el paradigma de transformació obre les portes de la infermeria al món i inspira noves concepcions de la disciplina.
És el paradigma que s’ha imposat en el món occidental. Es troba marcada per la globalització: es donen a conèixer més les cultures, la política i l’economia. En aquesta època es produeixen moltes migracions ja sigui d’occident a orient i viceversa, per tant és molt més necessari la promoció i l’educació sanitària. En conclusió, la feina infermera adquireix el reconeixement que realment té i ara més que mai és important la seva feina.
La salut es defineix com una experiència que reuneix la persona i l’entorn i que s’integra en la pròpia vida de l’individu, la família i el seu grup social. Tot i així no deixa de ser una experiència individual que viu cada persona per separat. L’entorn es troba en un canvi constant.
La infermeria té el paper de cuidar el benestar* de les persones i estar al seu costat per proporcionar-li tot el que necessitin.
22 4.4. CONCEPTES PARADIGMÀTICS Tot i que alguns conceptes ja s’han definit anteriorment en l’explicació de la categorització els tornaré a explicar per tenir-los aquí tots junts i d’aquesta manera comprendre millor cada paradigma.
4.4.1.
Segons el PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ · SALUT PÚBLICA - Persona: està formada per diferents parts  físic, psicologia, emocions, intel·lecte...
- Salut: la naturalesa actua en la salut de les persones.
- Medi: el propi entorn en si, ja sigui la llum, la temperatura o la higiene modifiquen l’estat del pacient. Aquest, sempre haurà d’estar en les millors condicions possibles.
- Cures infermeres: el procés de cures es concep com un art i es necessita un mínim de formació.
· MALALTIA/PATOLOGIA - Persona: a l’igual que en l’orientació centrada en la salut pública, la persona està formada de diferents parts però cada una s’observa de manera independent.
- Salut: representa el positiu i la malaltia el negatiu. Per tant, si hi ha salut vol dir que hi ha una absència de malaltia.
- Medi: es troba separat de la persona i es percep de manera negativa.
- Cures infermeres: estan destinades a les incapacitats de les persones.
23 4.4.2.
- Segons el PARADIGMA DE INTEGRACIÓ Persona: unió de diferents parts. La orientació infermera és sempre cap a la persona.
- Salut: es diferencia de la malaltia, són dos aspectes diferents que existeixen al mateix temps.
- Medi: la persona interactua amb l’entorn i en pot rebre estímuls negatius o positius i es produeixen reaccions d’adaptació.
- Cures infermeres: tenen l’objectiu de mantenir la salut de les persones ja sigui de manera física, psicològica o social. És important que abans de procedir amb el procés de cures es coneguin les necessitats i particularitats del pacient.
4.4.3.
- Segons el PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ Persona: es comença a considerar un ésser únic format per diferents unitats. Sempre busca la millor qualitat de vida.
- Salut: reuneix la persona amb l’entorn. Forma part de l’individu, de la família i del grup social. Cada persona ho viu de manera individual.
- Medi: l’entorn es troba en un canvi constant i no es sap cap a on es dirigirà. Representa tot l’univers que envolta a la persona.
- Cures infermeres: es centra en el benestar de les persones.
S’ha de tenir ne compte sempre els valors, la cultura i les conviccions de cada individu.
24  REFLEXIÓ CRÍTICA A partir dels 3 paradigmes es pot veure com ha canviat la manera d’entendre la infermeria i tot el que comporta al llarg del temps. Amb 2 segles la infermeria ha evolucionat favorablement i avui en dia es considera una ciència pròpia tot i que jo penso que no està encara del tot reconeguda entre la societat que no treballa en àmbits sanitaris ja que crec que no són realment conscients de la importància que té la infermeria en els processos de salut.
Al llarg del procés, la infermeria s’ha anat consolidant i ha adquirit la força per començar a investigar i crear els seus models propis, d’aquesta manera diferenciant-se de la medicina. Personalment crec que aquest canvi ha sigut molt beneficiós per què d’aquesta manera els infermers/es hem pogut començar a ser més autònoms i no dependre tant dels metges. Tot i així, crec que encara hem de continuar lluitant per merèixer un reconeixement igualitari als professionals de la medicina.
25 5. Expliqui de manera resumida tres models de infermeria, un per cada paradigma que descriu Kérouac (1996): paradigma de la categorització, de la integració i de la transformació.
Per a cada paradigma descrit anteriorment hi trobem un model de infermeria.
PARADIGMA DE CATEGORITZACIÓ PARADIGMA DE INTEGRACIÓ PARADIGMA DE TRANSFORMACIÓ 5.1.
FLORENCE NIGHTINGALE VIRGINIA HENDERSON JEAN WATSON, MADELEINE LEINIGER, MERLE H MISHEL TEORIA DE L’ENTORN (FLORENCE NIGHTINGALE) Florence Nightingale va néixer a Florència el 12 de maig de 1820 i va morir a Londres el 13 d’agost de 1920. Provenia de una família acomodada. Va ser sempre una dona avançada al seu temps i va tenir bastant problemes per poder ser infermera. Gràcies als viatges que va fer per Europa i Egipte estudia els diferents sistemes sanitaris que existeixen. D’aquesta manera, va començar els seus estudis de infermeria l’any 1850 a Egipte i després Alemanya. Va crear diferents institucions per a formar infermeres. També va publicar nombrosos llibres sobre la infermeria. És considerada la mare de la infermeria.
26 La filosofia de Nightingale segons Kérouac pertany al paradigma de la categorització. Aquesta nova filosofia dóna raó, significat i lògica als fenòmens de la infermeria. Constitueix la base per a la noves teories i ofereix una explicació professional d’aquests fenòmens.
Aquesta teoria es basa en el medi, en l’entorn. Per a Nightingale, l’entorn eren tots aquells elements que intervenien (condicions i influències externes) i afectaven d’alguna manera la salut (vida i desenvolupament) de les persones, ja estiguessin malaltes o sanes.
Els entorns saludables eren necessaris perquè els processos de cures infermeres es poguessin dur a terme correctament. La teoria orienta cap a la pràctica professional, dedicada a les dones que havien de curar a algú. Aquest entorn el divideix en diferents tipus: - Entorn físic: l’aire ha de ser pur (bona ventilació), ha d’haver-hi llum solar (bona il·luminació), bona higiene (pacients, personal sanitari..), l’aigua ha de ser neta i potable, bon sistema de clavegueram, no es pot produir soroll (màxima tranquil·litat), bona dieta, etc.
- Entorn psicològic: s’ha d’evitar l’estrès, cal afavorir activitats com ara el treball manual, mantenir una alimentació adequada, que tingui tot lloc en un entorn agradable, comunicació terapèutica infermer – pacient.
- Entorn social: recollida de dades sobre la patologia i promoure la seva prevenció, està lligat amb l’entorn físic (aire, aigua..) i amb l’habitacle (es té en compte la casa on es viu, l’hospital i la comunitat amb qui viu).
Per ella, hi havia 5 elements essencials per a l’entorn saludable i per a la seva teoria de l’entorn (tot i que també eren important la dieta, el soroll, la temperatura..): 27 VENTILACIÓ LLUM HIGIENE CLAVEGUERAM Contacte sempre Volia que els amb la pacients En un beneficiava al cos 5.2. TEORIA O Era important L’eliminació per hi ha d’aigües residuals l’alimentació, menys propiciava més per la higiene riscs higiene i netedat del malalt i de = pur POTABLE entorn net llum solar respiressin aire AIGUA d’infecció FILOSIFIA DE les infermeres LES NECESSITATS BÀSIQUES (VIRGINIA HENDERSON) Virginia Henderson va néixer el 30 de novembre del 1897 a Kansas City, Missouri (E.U.A.)i va morir el 16 de març de 1996. Va cursar els estudis de infermeria i els va finalitzar l’any 1921. Al 1988, va ser nombrada professora Honorífica per la Universitat de Barcelona (UB).
Sempre es va preocupar per la situació jurídica i les funcions de les infermeres.
Segons Kérouac, la seva correspon teoria al Figura 5. Virginia Henderson http://nurseslabs.com/virginia-henderson/ paradigma de integració. L’ésser humà té unes 14 necessitats fonamentals i cadascuna d’elles té components biofisiològics (lligats amb l’edat, el sexe..), psicològics (lligats amb les emocions, la personalitat..) i socioculturals (lligats amb l’ètnia, la nacionalitat..).
28 L’home, per satisfer les necessitats bàsiques, necessita de força, voluntat i coneixement. Per Henderson, existeixen les necessitats bàsiques o fonamentals. Una necessitat fonamental és aquell requisit bàsic i necessari per a la supervivència i el benestar. Es caracteritza per la seva individualitat (cada individu té la seva manera de complaure les seves necessitats). Aquestes necessitats van lligades sempre a la vida i a la supervivència però no estan jerarquitzades, és a dir, totes són d’igual importància (al cap i a la fi estan interrelacionades), el que varia és el grau de urgència en què es necessiten. Alguns exemples de necessitats fonamentals o bàsiques són: - Respirar normalment - Menjar i beure adequadament - Dormir i descansar - (Des)Vestir-se - Manteniment de la temperatura corporal adient - Mantenir la higiene Figura 6. Distribució de les necessitats bàsiques segons Henderson http://esenciaenfermeriacienciayarte.blogspot.com.es/2013/06/virginiahenderson-definicion-de.html 29 5.3. TEORIA DE LES CURES HUMANES (JEAN WATSON) Jean Watson va néixer el 10 de juny de 1940 als Estats Units d’Amèrica, en una ciutat petita anomenada Williamson. Des de petita que la infermeria li va cridar l’atenció, així que va iniciar aquests estudis a l’Escola de Infermeria Lewis Gale. Després es va voler especialitzar més i va realitzar infermeria un i bàtxel·lor un doctorat en en psicologia educativa i assitencial.
A més a més, també va escriure nombrosos llibres.
Figura 7. Jean Watson http://watsoncaringscience.org/wpcontent/uploads/2014/01/oBREGONspanish.pdf Va desenvolupar la teoria de les cures humanes agafant de referència a Nightingale, Hernderson, Leininger, Maslow.. Es caracteritza per ser una filosofia existencial, espiritual i de fenòmens. Incorpora tant una mirada científica com humanística a les activitats infermeres. Un dels trets més rellevants és la diferenciació que fa entre medicina i infermeria, és a dir, entre la curació i els “cuidatges”. La infermera té una formació àmplia i lliberal i participa amb la relació que té amb els pacients. Amb aquesta filosofia, Watson explica els 10 factors de les cures que per ella representen l’essència de la infermeria: - Formació d’un sistema humanístic i altruista de valors.
- Foment de la fe i l’esperança.
30 - El cultiu de la sensibilitat, cap a un mateix i cap als altres.
- El desenvolupament d’una relació de cures transpersonal i de confiança.
- La promoció i l’acceptació de l’expressió de sentiments negatius i positius.
- La utilització del procés de cures de manera creativa i imaginativa.
- La promoció de l’ensenyament i aprenentatge transpersonal - La provisió d’un entorn de suport, protecció mental, física, sociocultural i espiritual.
- L’ajut en la satisfacció i gratificació de les necessitats humanes.
- L’acceptació de les forces existencials/fenomològiques/humanes  REFLEXIÓ CRÍTICA Tot i les diferències que presenten cada un dels models de infermeria, tots són molt acceptables i accessibles a la realitat de cada dia.
També cal tenir en compte que el temps va passant i que ens anem modernitzant. Les percepcions canvien i amb això ho fan les tècniques o les cures. Encara que es produeixin aquests canvis els 3 models contenen idees o bases que crec que són importants avui dia per a l’actuació en els pacients. Per exemple, la teoria de l’entorn de Nightingale, penso que tots els factors de l’entorn que s’han de tenir en compte són importants per a la millora de les persones, perquè si els posem en les millors condicions possibles la persona ja es nota més a gust, tot i que la malaltia, lògicament, no variï.
31 6. ELABORACIÓ PRÀCTICA: Fer una entrevista/diàleg/obert a un o una professional de infermeria en actiu amb l’objectiu de contrastar, reforçar i reflexionar sobre el que estudieu i el seu dia a dia professional en el context de treball.
Abans d’exposar l’entrevista vull aclarir que les preguntes han estat realitzades a una estudiant de infermeria que està a punt d’acabar la carrera, ja que jo personalment no coneixia cap infermer/a amb un mínim de confiança a qui li hagués pogut fer. Tot i així, crec que les respostes que m’ha donat aquesta noia realment són útils i que puc arribar als objectius que necessito complir amb elles.
- NOM Ona Jordan Cot - LLOC I DATA DE NAIXEMENT 29 Març del 1993, Terrassa (Barcelona).
- LLOC I TIPUS D’ESTUDI. TITULACIÓ. VOLDRÀ CONTINUAR ESPECIALITZANT-SE I/O REALITZAR MÉS ESTUDIS? · Universitat Internacional de Catalunya - Grau en Infermeria (2012 2016) amb menció en cures clíniques avançades.
Tinc intenció d’especialitzar-me en algun àmbit però encara no el tinc del tot clar, ja que hi ha moltes possibilitats obertes donada la gran versatilitat de infermeria.
· Universitat Oberta de Catalunya - Grau en Psicologia.
Aquest any he iniciat algunes assignatures del Grau en Psicologia degut al meu interès personal i també per la gran compenetració i utilitat que hi ha entre els dos graus.
32 · Vaig realitzar el curs d’atenció sanitària immediata nivell 1 Socorrista.
- PERQUÈ VA VOLER ESTUDIAR INFERMERIA? Des de petita tenia clar que em volia dedicar a ajudar als altres i als més necessitats des d’un punt de vista sanitari i mèdic. Així que vaig enfocar els estudis envers les meves preferències i la ciència (biologia, química, etc).
Em vaig decantar per infermeria perquè opino que encara que els altres graus siguin molt útils, infermeria encara ho és més. Ja que és una professió que a diferència de les altres, està en contacte directe amb els pacients les vint-i-quatre hores del dia i la qual cobreix les necessitats d’aquest. A més, sap com actuar davant d’urgències i emergències vitals.
- TEMPS QUE PORTA EXERCINT I ON TREBALLA I EL RECORREGUT PROFESSIONAL. PER QUÈ? QUÈ EN PENSA DE LES ROTACIONS? Pràctiques del grau d’infermeria realitzades: · Hospital General de Catalunya (Sant Cugat) - Medicina interna · CAP Sant Genís (Rubí) - Adults · Hospital Sant Llàtzer (Terrassa) - Sociosanitari · Hospital de Terrassa (Terrassa) - Cirurgia · CAP Can Trias (Terrassa) - Pediatria · Hospital General Catalunya (Sant Cugat) - Ginecologia, maternitat, infantil · Hospital General de Catalunya (Sant Cugat) - Urgències pediàtriques · Teknon (Barcelona) - Quiròfan 33 · Hospital General de Catalunya (Sant Cugat) - Prevenció cardiovascular Pràctiques del grau d’infermeria pendents: · Rol docent · Parc Taulí (Sabadell) - Pal·liatius Opino que les rotacions són altament necessàries almenys durant els inicis en l’exercici de la professió, ja que gràcies a això, s’acaben adquirint i integrant correctament els coneixements teòrics impartits durant el grau.
- QUÈ ÉS EL PRIMER QUE FA QUAN ARRIBA? El primer que faig quan arribo al servei al qual he estat destinada aquella jornada, és esperar a què la infermera em passi el part del torn anterior per tal d’estar al dia i conèixer tot el necessari i important de cada pacient. Seguidament em vaig a presentar habitació per habitació per tal de donar-me a conèixer als pacients i familiars amb la finalitat de tranquil·litzar-los i que sàpiguen que poden recórrer a la meva persona en cas de necessitat.
- COM S’ORGANITZA? ES PODEN ORGANITZAR VOLUNTÀRIAMENT O TENEN UN CRITERI D’ORGANITZACIÓ JA MARCAT? Cadascú s’organitza de la forma que li és més còmode i útil, ens podem organitzar voluntàriament. Tot i que, és clar, complim amb els horaris, rondes de medicació, cures i medicació pertinents. Encara que en general se segueixen uns patrons establerts de manera que en el cas que fos necessari, una altra infermera, pogués suplir a l’altra en un moment donat.
34 - QUÈ PRIORITZEN? Òbviament, prioritzem l’atenció immediata al pacient i, en conseqüència, als seus familiars. Tot i que complir els horaris i pautes de la medicació també són prioritaris.
- QUÈ ÉS EL QUE MÉS L’HI AGRADA? I EL QUE MENYS? El que més m’agrada és el contacte i tracte directe amb els pacients.
I el que menys m’agrada realitzar són els actes denominats com a burocràtics, com ara deixar per escrit tot el que he dut a terme durant el meu torn, però no per això resulta menys important, al contrari. Cal destacar la importància de deixar constància de tots els nostres actes per tal de donar valor a la professió infermera i, també, per protegir-nos legalment davant alguna possible incidència de caràcter negatiu.
- ES SENT VALORADA A NIVELL SOCIAL, FAMILIAR I PROFESSIONAL? Em sento força valorada en el meu entorn tant en l’àmbit social, familiar i professional. Malgrat això, considero que la societat i el món professional en general no acaba de valorar la importància de la tasca infermera envers la sanitat i l’atenció als pacients, li resten certa rellevància.
- QUINA RELACIÓ CREU QUE HI HA ENTRE EL METGE I LA INFERMERA? I AMB ELS ALTRES PROFESSIONALS (AUXILIARS, FISIOTERAPEUTES, PSICÒLEGS…)? La relació entre el metge i la infermera depèn completament de la sintonia i el respecte entre els dos individus i, a part, de l’educació rebuda en ambdues parts. Considero que no es pot generalitzar, ja que cada relació i persona és un món completament diferent.
35 Pel que fa referència a la relació d’infermeria amb els altres professionals sanitaris, en general, tendeix a ser entre iguals i cordial.
Normalment hi ha compenetració, ganes d’ajudar i facilitar les tasques als altres. I igual que en la relació amb els facultatius, també considero que no es pot generalitzar.
- DESPRÉS DE LA VOSTRA EXPERIÈNCIA TORNARIA A ESTUDIAR INFERMERIA? PER QUÈ? QUÈ LI HA APORTAT I COM HA ORIENTAT LA VOSTRA VIDA? Sí, indiscutiblement tornaria a estudiar infermeria. Perquè considero que m’ha ajudat a créixer i a formar-me com a persona des d’un punt de vista molt humà i amb uns valors molt necessaris en el món en què vivim avui en dia i, a part, per mi és una vocació i em fa sentir realitzada com a persona.
- CREU QUE HA EVOLUCIONAT LA INFERMERIA? DE QUINA MANERA? Infermeria ha evolucionat amb el pas del temps, amb els canvis de context de la societat i, evidentment, amb el desenvolupament científic - tècnic.
Hi ha un major desenvolupament de les diferents disciplines, més autonomia disciplinària i professional, un major coneixement de l’atenció i de la cura com a actitud antropològica, un major coneixement del metaparadigma infermer, etc. A més, hi ha una major formació de la població, major consciència i participació social.
- ESTÀ AL DIA AMB ELS CANVIS DE LA PROFESSIÓ? QUIN MITJÀ UTILITZA PER A ESTAR AL DIA? Sí, considero que estic al dia amb els canvis de la professió. Utilitzo el portal del col·legi d’infermeria de Barcelona (Catalunya), bases de dades (Pubmed, Cinahl, Cochrane, etc.) per actualitzar el meu 36 coneixement científic i també la informació que em proporciona la meva universitat actual.
- QUÈ EN PENSA DELS NOUS CANVIS EDUCATIUS (EDUCACIÓ SUPERIOR, MÀSTERS…)? MILLORARIA ALGUNA COSA? EL QUÈ I PER QUÈ? El rol dels professionals d’infermeria ha evolucionat i les competències que tenim al nostre abast són molt més nombroses i complexes que anteriorment. La introducció d’especialitats i l’accés als estudis de màster i doctorat modifiquen altament la professió obrint-li un nou camí. Ja que d’aquesta forma a part de prestar assistència i gestió, també s’accedeix a la docència i investigació.
S’ha produït un salt qualitatiu.
- FORMA PART D’ALGUNA COMUNITAT CIENTÍFICA? No, actualment no formo part de cap comunitat científica encara que en un futur pròxim m’agradaria fer-ho. Considero que estar format i actualitzat és un deure i una obligació per part de tots els professionals que estem de cara al pacient i que atenem directament a persones.
- QUÈ EN PENSA DELS RETALLS SANITARIS ACTUALS? COM CREU QUE AFECTEN A LA PROFESSIÓ I ALS PACIENTS? Els retalls sanitaris actuals estan afectant negativament a ambdues parts, professionals sanitaris i pacients. Per un costat, ens trobem amb una ràtio baixa de professionals sanitaris per donar l’abast al gran nombre de pacients i a les seves demandes. I com a conseqüència, alguns dels professionals acaben amb desenvolupant “burn out” i col·lateralment, els pacients es mostren descontents amb l’atenció rebuda per part d’aquests. Evidentment, afecta directament a la qualitat de l’atenció infermera proporcionada.
37 Tot i això, destacar que no s’acaben d’utilitzar adientment els serveis sanitaris proporcionats a la població. Se’n fa un ús innecessari la majoria de vegades, fet que provoca una major despesa econòmica.
És de vital importància educar més a la població per tal que aquesta rebi una atenció més adient i de qualitat que no pas l’actual. I això, és paper de la infermeria.
- HI HA ALGUNA EXPERIÈNCIA QUE ELS HI HAGI IMPACTAT AL LLARG DE LA SEVA CARRERA PROFESSIONAL? Hi ha moltes experiències que m’han impactat i marcat al llarg del temps que porto com a estudiant del grau d’infermeria. Però segurament igual que moltes companyes de professió i estudiants, ressaltaria la primera vegada que vaig presenciar la mort d’un pacient i la conseqüent preparació un cop realitzat l’últim sospir d’aquest. A part, de la posterior atenció i tracte amb la família del difunt.
Personalment considero que no és negatiu que t’impactin les experiències viscudes durant l’exercici professional, ja que tots som persones i no som de pedra. Per mi seria negatiu i contraproduent el fet de ser immunes a qualsevol situació. Però per altra banda, també cal saber posar fre i barreres per tal que aquestes no ens afectin desmesuradament i ens impedeixin realitzar la nostra tasca de forma imparcial i professional.
 REFLEXIÓ CRÍTICA Tot i que l’entrevistada encara no hagi acabat el grau crec que aporta una visió molt bona del que és la infermeria actualment.
Lògicament, no és el mateix una persona que porti 20 anys d’experiència que una persona acabada de llicenciar-se, però també crec que la visió d’una persona jove que està potser més al dia de les novetats i noves tecnologies i avenços és important. S’ha pogut 38 veure que l’Ona té ja uns bons coneixements, sòlids i ferms i que ja està en certa manera habituada a la feina de infermera. Alguns dels temes han sigut tractats durant la carpeta i veig que compartim no només opinions, sinó fets. Per exemple, el fet que la societat no té molt valorada la infermeria potser per la seva desconeixença, o la bona evolució de la infermeria en aquests últims anys.
L’entrevista en sí, personalment, m’ha agradat molt, sobretot per com i què explica. Em sorprèn les ganes d’estudiar que té pel fi d’ajudar a la gent. Apart d’estudiar Infermeria hagués pogut estudiar una carrera diferent però ha triat Psicologia i crec que a l’hora d’exercir de infermera li anirà molt bé, ja que potser li serà més fàcil adaptar-se i conèixer la personalitat de cadascú i des d’allà començar-lo a ajudar. El que m’ha sorprès, tot i que ja més o menys ho sabia, és l’experiència que li ha impactat més. És sabut que sempre es recorda la primera mort d’un pacient en la vida de un professional sanitari, però em costa gravar-ho al meu cap. Per mi la mort és un tema no tabú però sí delicat i moltes vegades penso que a mi també m’arribarà aquest moment però em costa creure-ho. La mort em fa cert respecte i cada cop tinc més clar que hauria de començar a tractar-la de una altra manera per poder, al moment que em toqui, afrontar-la amb serenitat sobretot perquè s’haurà d’estar amb contacte amb la família i s’ha de mostrar professionalitat i que estem allà per ajudar-los amb qualsevol cosa.
39  CONCLUSIÓ FINAL Al llarg de tota la carpeta s’ha pogut veure el recorregut que ha fet la infermeria. És una professió molt important dins l’equip de salut. És la professió que potser més contacte i relació directe té amb els pacients i són amb qui, aquests últims, es comuniquen quan tenen algun dubte o problema. És de rellevància la posició que adopta. Però sobretot, per arribar a aquest punt ha hagut de formar sòlides bases amb sabers teòrics. Gràcies a ells, els infermers/es poden dur a terme els processos de cures.
Crec que és important que es tingui en compte la infermeria com a ciència pròpia i independent. S’ha format gràcies als paradigmes, que formen les bases fermes d’aquesta disciplina. S’ha demostrat que és independent de medicina i d’altres professions sanitàries i que té rellevància en el món actual. No podem menysprear-la, tot i que encara queda molt per descobrir i millorar. Les ciències mai s’acaben, són infinites, i s’ha de continuar investigant perquè aquestes avancin, per poder dur a terme les activitats infermeres de forma més eficient i bona pel que fa la relació infermer – pacient.
40  - GLOSSARI Assumpcions: afirmacions teòriques, filosòfiques i científiques.
Descriuen les propietats o dimensions de un concepte.
- Benestar: situació en què es troben satisfetes les necessitats de la vida.
- Epistemologia: teoria del coneixement.
- Ontologia: part de la metafísica que tracta de l’ésser en general i de les seves propietats essencials.
- Positivisme: sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
- RCP: ressuscitació cardiopulmonar.
- Zeladors: persona encarregada d’exercir vigilància.
41  - BIBLIOGRAFIA Cantabria, U.
d.
(2016).
Obtenido de http://ocw.unican.es/ciencias-de-la-salud/bases-historicas-yteoricas-de-la-enfermeria/materiales-de-clase-1/EnfermeriaTema7.pdf - Catalans, I. d. (2015). Institut d'Estudis Catalans. Obtenido de www.iec.cat - Conesa, J. H. (2003). Fundamentos de la enfermería: teoría y métodos. McGraw-Hill Interamericana.
- Diccionaris online. (2015). Obtenido de www.diccionaris.cat - Ethel, I.
(2016).
El equipo de salud.
Recollit de http://es.slideshare.net/iris_renteria/uvm-clnica-mdicaintegral-sesin-02-el-equipo-de-salud - LOS ROLES PROFESIONALES DE UN EQUIPO DE SALUD: LA VISIÓN DE SUS INTEGRANTES.
(2015).
Obtenido de http://www.scielo.br/pdf/rlae/v15n1/es_v15n1a16.pdf - Nuevo manual de la enfermería. (2008 Barcelona). Océano.
- Potter, P. A. (1996). Fundamentos de la enfermería: teoría y práctica. Mosby/Doyma.
- Wikipedia. (2015). Modelos y teorías de la enfermería. Obtenido de https://es.wikipedia.org/wiki/Modelos_y_teor%C3%ADas_de_la _enfermer%C3%ADa - Zurro, A. M. (2016). Atención primaria de salud y atención familiar y comunitaria. Obtenido de about:blank 42 43 ...