Lliçó 8. Les institucions de guarda i protecció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Derecho + Criminología - 1º curso
Asignatura Dret de la persona
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 15/12/2015
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Dret de la persona 8. Les institucions de guarda i protecció Lliçó 8. Les institucións de guarda i prótecció Definició i disposicions comunes  Institucions la finalitat de les quals és vetllar pels interessos de persones que, per raó de la seva minoria d’edat, de la incapacitat que pateixen o de la seva vulnerabilitat a causa d’una disminució en les seves facultats, necessiten protecció.
o L’exercici de les funcions de protecció és un deure personalíssim i exclusivament en interès de la persona protegida.
o Gratuït (excepció de remuneració al tutor si el patrimoni del tutelat ho permet). Principi d’indemnitat del titular de qualsevol funció de protecció.
1) L’assistència Art. 226-1 CCC  La persona major d’edat que ho necessiti per a tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns, a causa de la disminució no incapacitant de les seves facultats físiques o psíquiques, pot sol·licitar a l’autoritat judicial el nomenament d’un assistent.
Requisits per a l’assistència:  Que a causa de la disminució de facultats la persona no pugui tenir cura dels seus interessos.
 Que existeixi una vertadera necessitat que se li nomeni judicialment un assistent.
Actuació de l’assistent:  Recolzarà i aconsellarà la persona allà on s’ha previst el suport.
 Controlarà l’actuació de la persona en determinats àmbits, a fi d’evitar els riscos a què la disminució de les facultats exposa la persona a protegir.
Extinció de l’assistència:  Mort, declaració de mort o d’absència de la persona assistida.
 Desaparició de les circumstàncies que la van determinar, que s’ha de declarar judicialment.
 Incapacitació de la persona assistida.
 Extinció a petició de la persona assistida. Fonamentat en que la persona protegida conserva prou capacitat per decidir què fer i és l’única que pot sol·licitar aquesta mesura (ja que s’acorda només en interès de la persona assistida i no en el de tercers).
2) La potestat parental La filiació comporta l’assumpció de responsabilitats envers els fills menors (excepcionalment dels fills majors – rehabilitació o pròrroga de la potestat parental).
1 Dret de la persona 8. Les institucions de guarda i protecció La potestat parental és el conjunt de facultats que la llei reconeix amb la finalitat de fer possible el compliment de les obligacions dels progenitors de criar i educar els seus fills.
Contingut de la potestat parental:  Àmbit personal: o Vetllar pels fills.
o Tenir-los en companyia.
o Prestar-los aliments.
o Educar-los i procurar-los una formació integral.
 Representació legal.
 Administració del patrimoni dels fills.
Titularitat i exercici:  Titularitat: Dels dos progenitors (excepte supòsits de titularitat única o privació).
 Exercici: El principi general és l’exercici conjunt però és legítima l’actuació individual: o Quan hi ha consentiment de l’altre.
o Actes realitzats per necessitat urgent.
o Actes d’escassa transcendència.
o Situacions on hi ha desacord ocasional- decidirà l’autoritat judicial.
Exercici individual de forma permanent  Impossibilitat, absència o incapacitat de l’altre progenitor, i en cas que el jutge ho disposi en interès dels fills.
 Per acord dels progenitors (delegació o distribució).
 En cas de desacords reiterats entre els progenitors o quan hi hagi una causa que entorpeixi greument l’exercici conjunt. El jutge pot atribuir l’exercici a un progenitor o distribuir-ne les funcions (termini màxim de 3 anys). Deure d’informar a l’altre progenitor com a mínim cada 3 mesos.
Suspensió i privació:  Suspensió: un o els dos progenitors són desapoderats per una resolució judicial o administrativa de les seves facultats.
 Privació: sanció civil aplicable quan els progenitors han incomplert de manera reiterada o greu els seus deures. Només s’acorda en interès dels fills i sempre mitjançant sentència.
3) La tutela    Menors no emancipats que no estiguin en potestat parental i els adults incapacitats, si ho estableix la sentència d’incapacitació.
Les persones que la llei crida a exercir la tutela estan obligades a promoure’n la constitució, i responen dels danys i perjudicis que causin a aquella persona si no la promouen.
Constitució e tutela i el nomenament de tutor sempre tenen lloc judicialment.
2 Dret de la persona 8. Les institucions de guarda i protecció Nomenament de tutor:  Capacitat: o Persona física o jurídica (entitat sense ànim de lucre que tingui per objecte la protecció de menors o incapacitats).
o Plena capacitat d’obrar.
o No pot incórrer en cap causa d’ineptitud (art. 222-15CCC).
 Delació (nomenament de tutor): o Delació feta per un mateix: cal plena capacitat d’obrar i escriptura pública notarial.
Excepcions que poden ser apreciades judicialment:  Modificació sobrevinguda de les causes que es van tenir en compte en fer l’acte de delació.
 Atorgament fet dins l’any anterior a l’inici del procediment d’incapacitació.
  Delació pels titulars de la potestat parental.
Delació judicial.
Remoció i extinció:  La remoció és la privació de la titularitat del càrrec de tutor. Supòsits: o Si sobrevé una causa d’ineptitud.
o Si el tutor incompleix els deures o actua amb negligència.
o Quan es produeixin problemes de convivència greus i continuats amb el tutelat.
 Extinció: quan cessen les circumstàncies que van fer necessària la constitució (majoria d’edat, mort, recuperació total de la capacitat, curatela, etc.) 4) La curatela    S’han de posar en curatela els menors d’edat emancipats, els que han estat declarats parcialment incapacitats i els pròdigs.
El seu objecte propi és completar la capacitat de la persona a l’hora de realitzar certs actes que per llei, o segons el que disposa la sentència, no pot realitzar tota sola.
Només en la curatela de persones incapacitades hi ha la possibilitat que el curador realitzi actes d’administració ordinària.
5) El defensor judicial Cal nomenar un defensor judicial:  Mentre no es constitueixi la tutela o curatela, o quan els tutors o curadors no exerceixen llurs funcions.
 Quan hi hagi conflicte d’interessos entre el titular de la funció i la persona protegida.
3 Dret de la persona 8. Les institucions de guarda i protecció   Se li aplicaran les normes de la tutela o curatela segons correspongui.
Un cop conclosa la gestió cal que reti compte davant el jutge que el va nomenar.
6) La guarda de fet  Art. 225-1CCC És guardadora de fet la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en la qual es dóna una causa d’incapacitació, bé perquè no està en potestat parental o tutela o bé perquè, encara que ho estigui, els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.
o Es duu a terme sense cap títol jurídic o nomenament que la legitimi.
 Efectes: o La guarda de menors cal comunicar-la a l’entitat competent en matèria de protecció de menors, al jutge o al fiscal.
o La guarda d’adults que s’haurien d’incapacitar i estan establiments residencials: el director de l’establiment ha de comunicar al jutjat la situació de la persona i les circumstàncies personals i familiars.
o Tindrà cura de la persona i actes d’administració ordinària.
4 ...