T.1 Intr. economia (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'economia
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 08/06/2017
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     T.  1  Introducció:  l’objecte  de  l’anàlisi  econòmica     Definició  i  àmbit  de  l’Economia   Economia:  “oikos”  i  “nomos”  (administració/gestió  de  la  casa),  l’origen  de  la  paraula  economia  prové   d’aquests  dos  termes  grecs,  tot  allò  que  té  a  veure  amb  l’administració  de  la  casa,  el  seu  origen  és  part   de  l’economia  més  domèstica.     à  ciència  que  s’encarrega  de  gestionar  recursos  escassos  davant  de  necessitats  il·∙limitades.     Ciència   social   que   estudia   les   eleccions   dels   agents   econòmics   sobre   la   utilització   de   recursos,  que  són  escassos,  per  a  satisfer  necessitats  humanes,  que  són  il·∙limitades.     Tenim   un   problema   d’assignació,   pocs   recursos   i   moltes   necessitats.   En   funció   de   cada   concepció,  cadascú  assigna  les  prioritats  i  necessitats  d’una  manera  o  una  altra.     Ex.  L’aigua,  és  un  recurs  limitat  però  tot  el  conjunt  de  la  població  en  necessita.     És  una  ciència  social,  estudia  el  comportament  de  la  societat,  la  forma  d’assignar  els  recursos.   Tot   i   que   no   sempre   és   un   problema   d’assignació   de   recursos,   a   vegades   és   un   tema   de   distribució.  L’economia  es  pot  centrar  en  ambdós,  de  l’assignació  i  la  distribució  de  recursos.     Hi  ha  una  historia  prèvia  quan  parlem  dels  recursos,  aquí  trobem  el  problema  de  distribució.     Passem   per   un   procés   d’elecció   que   depèn   de   la   societat   o   país,   dels   agents   econòmics   (economies  domestiques,  empreses,  administracions  públiques).  Tenim  una  escassetat  i  un   procés  d’elecció.         Recursos  escassos  à  Producció  à  Comerç  à  Necessitats  il·∙limitades           Els  10  principis  per  a  pensar  com  un  economista   Principis  en  la  presa  de  decisions  de  la  gent:     1.   La  gent  s’encara  a  disjuntives,  hem  de  prioritzar,  no  podem  assolir-­‐ho  tot.     Ex.  Decidir  si  la  mesura  de  política  econòmica  ha  de  prioritzar  l’eficiència  (aconseguir   l’objectiu   amb   el   màxim   resultat   possible)   o   l’equitat,   per   prioritzar   l’eficiència   ens   centrarem  en  el  creixement  econòmic,  i  l’equitat  té  més  a  veure  amb  la  distribució.   Depèn  del  nivell  econòmic  i  de  la  ideologia  de  la  gent.         2.   El   cost   de   qualsevol   acció   es   mesura   en   termes   de   les   oportunitats   a   què   es   renuncia:  Cost   d’oportunitat.     Ex.   A   un   estudiant:   quan   li   costa   anar   a   la   universitat   à   lloguer   del   pis,   transport,   menjar,  matricula,  temps...  implica  desemborsament  de  diners  (costos  explícits),  és   també  un  cost  en  terme  de  renúncia,  ja  que  destines  diners  al  lloguer,  i  no  per  una   altra  cosa.  Hi  ha  costos  que  impliquen  el  cost  al  que  renunciem   (costos  implícits),  un   cost   de   renúncia,   no   implica   que   estiguem   pagant   res.   Aquests   costos   són   costos   d’oportunitats.  Fem  un  anàlisi  cost/benefici.       3.   La  gent  racional  pren  decisions  comparant  els  costos  marginals  amb  els  beneficis  marginals.   L’escola  marginalista,  s’encarrega  d’introduir  tot  l’aparell  matemàtic.     Ex.  Un  avió  té  200  places  i  costa  100.000€  posar-­‐lo  en  funcionament,  per  decidir  el   preu  al  que  es  venen  els  bitllets  hauríem  de  saber  el  cost  de  cada  plaça,  calcularíem  el   cost  total  mitjà  (100.000/200  =  500€),  però  si  tenim  una  plaça  buida,  i  una  persona   només   està   disposada   a   pagar   350€,   l’acceptaríem   i   aleshores   això   seria   el   cost   marginal,  per  a  l’empresa  això  de  cost  no  li  suposa  res,  no  provoca  variació  en  el  cost.   Tens  un  ingrés,  inferior  al  que  et  cobreix,  però  l’ingrés  marginal  és  més  gran  que  el   cost  marginal.       1   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     El  cost  marginal  és  la  quantitat  que  varia  si  afegim  una  unitat  addicional,  es  calcula:       CMa=  variació  cost  total/  variació  de  la  quantitat.     L’ingrés  marginal  IMa=  variació  de  l’ingrés  total/variació  de  la  quantitat.     Les  decisions  molts  cops  les  prenem  en  el  marge,  en  el  límit.       4.   La  gent  respon  a  incentius.       Principis  de  la  interacció  de  la  gent:     5.   El  comerç  és  beneficiós  per  a  tothom.  (És  relatiu,  s’ha  de  matisar)     Ex.  Les  empreses  produeixen  a  través  d’uns  recursos  per  poder  satisfer  les  necessitats   de  la  gent.  El  comerç  però  no  beneficia  a  tots  els  països.  Créixer  requereix  exportar.     No   tots   els   sectors   es   veuen   beneficiats   de   la   mateixa   manera   dins   d’un   mateix   país.   Una   empresa   s’especialitza   en   un   producte,   si   el   preu   d’aquest   cau   en   el   mercat   mundial,  aquest  té  problemes  perquè  gira  entorn  d’un  sol  producte.  El  comerç  es  basa   en  el  fet  d’especialitzar-­‐se  en  determinats  productes.  Hi  ha  interacció,  no  cal  que  tots   els  països  produeixin  de  tot,  la  base  del  comerç  és  aquesta  especialització  que  permet   comerciar.       L’idea   de  l’especialització   prové   d’Adam   Smith,   en  la   riquesa   de   les   nacions  (1776),   analitza   com   funciona   l’Anglaterra   del   s.   XVIII   i   l’especialització   dins   la   mateixa   empresa,  el  repartiment  de  tasques  i  el  benefici  que  s’obté.  I  el  mateix  en  els  països.       6.   Normalment  els  mercats  són  una  bona  manera  d’organitzar  l’activitat  econòmica.     Ex.  A.  Smith  en  el  llibre  la  riquesa  de  les  nacions,  parla  dels  mercats  on  cadascú  busca   el  seu  propi  benefici,  però  hi  ha  una  mà  invisible  que  ens  porta  al  benefici  per  tota  la   societat  de  manera  que  els  mercats  funcionen  bé.     Tenim  una  economia  de  mercat,  això  vol  dir  que  l’Estat  intervé  en  un  cert  grau,  és  a  dir,  hi  ha   mercat  i  hi  ha  estat,  una  economia  on  només  funciona  el  mercat  és  pràcticament  impossible.  Al   parlar  d’economia  de  mercat,  parlem  d’economies  mixtes.     Ens  referim  als  sistemes  econòmics,  que  serien  el  marc  institucional  que  caracteritza  l’organització   econòmica  de  la  societat.  Conjunt  de  relacions,  de  normes,  regles...  (s.  Esclavista,  feudal...)   El   sistema   econòmic   es   caracteritza   pel   lliure   mercat,   per   la   propietat   privada.   Podríem   trobar   economies   de   mercat,   que   serien   mixtes   i   altres   sistemes   econòmics   amb   economies   més   planificades.     Els  dos  extrems  serien  l’economia  de  mercat  (el  mercat  controla  tot,  sense  Estat)  i  sistema   econòmic  planificada  totalment  (l’Estat  ho  controla  tot).       7.   De  vegades  l’Estat  pot  millorar  potencialment  els  resultats  del  mercat  (si  hi  ha  errades  de   mercat  o  si  el  resultat  no  és  equitatiu)     El  mercat  és  una  institució  que  maximitza  l’eficiència,  s’arriba  a  un  punt  d’equilibri  i  l’eficiència   és  el  més  gran  possible.  Però  de  vegades  el  mercat  no  es  prou  eficient  i  aleshores  es  justifica   la  intervenció  de  l’Estat.     à   és   pot   fer   per   millorar   l’eficiència,   quan   es   donen   casos   d’errades:   això   pot   ser   degut   a   les   externalitats   (quan   una   producció   genera   un   impacte   nociu   o   positiu   per   la  resta  de  la  societat,  això  no  queda  marcat  en  el  preu  que  paguem  pel  producte,  en   aquests  casos  l’estat  no  funciona  eficientment  i  l’Estat  intervé),  o  casos     à   millorar   l’equitat   del   mercat,   quan   es   donen   casos   on   la   competència   tampoc   funciona  i  apareixen  situacions  amb  poder  de  mercat  (monopolis,  oligopolis,  tenen   una  posició  de  dominació  del  mercat).     Ex.   L’estat   pot   crear   empreses   públiques,   regular   normatives,   impostos,   despeses,   inversions...         2   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     Principis  de  l’economia  en  conjunt:     8.   El   nivell   de   vida   d’un   país   depèn   de   la   seva   capacitat   per   produir   béns   i   serveis.   La   productivitat  és  la  font  principal  dels  augments  del  nivell  de  vida.     Ex.  Indicadors  per  millorar  el  nivell  de  vida  d’un  país:  la  renta  per  càpita,  el  PIB  per   càpita,  l’IDH,  el  nivell  d’educació,  de  salut...     La  productivitat,  la  quantitat  de  béns  i  serveis  per  treballador,  això  a  vegades  ens  pot   donar  informació  del  nivell  de  vida,  però  majoritàriament  depèn  del  nivell  educatiu,   dels  recursos,  del  sistema  polític.       9.   El  creixement  de  la  quantitat  de  diner  és  la  causa  fonamental  de  la  inflació.     Inflació:   s’utilitza   el   IPC   (índex   de   preus   del   consum),   s’agafen   diferents   tipus   de   productes   ponderats  i  es  comparen  els  valors  en  diferents  períodes  de  temps.  Mitjana  ponderada  de  tots   els   preus   d’una   economia.   A   vegades   s’utilitza   l’IPC   harmonitzat,   ja   que   s’agafa   la   mateixa   ponderació   a   tots   els   països   del   conjunt,   sinó   no   podríem   comparar   preus   entre   diferents   països  (la  manera  de  consumir  és  diferent  d’ara  de  fa  uns  anys,  les  pautes  de  consum  canvien)     La   inflació   pot   ser   un   problema   perquè   podem   perdre   poder   adquisitiu.   Els   wages   (salari   nominal),  el  que  un  ingressa.  Hem  de  diferenciar-­‐lo  del  salari  real,  que  és  el  poder  adquisitiu.   Necessitem  saber  el  preu  de  les  coses.     La  deflació  també  pot  generar  un  problema  degut  a  que  el  diner  perd  valor  i  pels  beneficis   empresarials.     Com  més  diner  en  circulació  fa  que  pugin  els  preus,  hi  ha  més  capacitat  per  comprar.     Ex.  Avui  en  dia  per  molt  que  hi  hagi  molt  diner  en  circulació,  els  preus  no  acaben  de   reaccionar.       10.  A  curt  termini  la  societat  s’encara  a  una  disjuntiva  entre  inflació  i  atur.     La  corba  de  Phillips,  relaciona  la  taxa  d’inflació  i  la  taxa  d’atur.  “Trade-­‐off”:  disjuntiva  entre   aquests  dos  objectius.  En  una  economia  hi  pot  haver  inflació  degut  a:  molta  demanda,  molt   diner.     Pot   ser   explicada   des   del   costat   de   la   demanda   (augmenta   la   demanda   i   això   implica   que   incrementin  els  preus,  la  inflació  puja.  Front  això  les  empreses  augmenten  la  producció,  hi  pot   haver  més  contractació  de  personal  i  per  tant,  es  redueix  l’atur)  Amb  la  crisi  dels  anys  70  es   posa  en  qüestió  la  corba,  es  disparen  els  preus  i  apareix  la  inflació  des  del  costat  de  la  oferta   (augmenten  els  preus,  incrementa  els  costos  de  producció,  increment  de  la  taxa  d’inflació.  Les   empreses  produeixen  menys,  menys  treballadors,  més  atur.  Això  contradiu  la  corba.  Conegut   com  a  estanflació  (barreja  entre  inflació  i  resecció))       Pensar  com  un  economista.  Enfocaments.  Models.  Economia  positiva  i  economia   normativa   Als  economistes  se’ls  acusa  que  sempre  estan  suposant.  Els  supòsits  depenen  de  l’economista,  dels   judicis  de  valors  propis.       En   resum,   l’Economia,   com   a   ciència   social,   tracta   els   processos   d’elecció   des   d’un   punt   vista   científic;  i  ho  fa  amb  dos  enfocaments  analítics  o  procediments  metodològics.     Observació  de  la  realitat,  comporta  a  un  conjunt  d’hipòtesis  i  el  model  és  una  suposició  construïda.  Es   contrasta  el  model  amb  la  realitat,  si  es  compleix  o  no.  Aleshores  si  funciona,  s’accepta  el  model,  la   hipòtesis   i   es   dissenya   una   mesura   de   política   econòmica;   o   pot   ser   que   ho   rebutgem   i   tornem   a   començar.     Ex.   En   una   situació   que   augmenten   ens   preus,   creix   la   demanda   (segons   la   hipòtesis)   i   construïm  el  model  basat  en  aquesta  suposició,  un  cop  acceptat  el  model,  tenim  una  mesura   de  política  econòmica  basada  en  el  tipus  d’interès.  Si  l’augmentem  la  gent  no  demanarà  tants     3   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     crèdits   i   per   tant,   no   hi   haurà   tanta   demanda.   Els   preus   no   disminueixen,   és   una   mesura   restrictiva.       Models  econòmics  bàsics   Diagrama  del  flux  circular  de  la  renda                                   Imaginem  que  tenim  el  quadre  distribuït.     El  producte  interior  brut  (PIB),  és  una  variable  utilitzada  a  l’hora  d’analitzar.  Es  pot  analitzar  de  diverses   maneres.  Es  pot  calcular  des  del  punt  de  vista  del  valor  de  la  producció,  des  de  la  demanda  o  despesa,   des  de  les  rendes.  I  tots  aquests  valors  han  de  ser  iguals,  independentment  del  punt  de  vista.       Ex.   En   el   mercat   dels   gelats:   Primer   cal   determinar   quines   són   les   variables   que   afecten   al   mercat  dels  gelats.  La  quantitat  demandada  de  gelats  pot  dependre  del  preu  dels  gelats.  De  la   temperatura,  de  la  ubicació  de  la  botiga.  De  la  renda,  publicitat,  referencies...     à  Tinc  moltes  variables  i  només  dos  eixos  per  representar-­‐les.  Llavors,  hauré  de  suposar.  De   totes   aquestes   variables,   posaré   el   preu   (variable   independent)   i   la   quantitat   (variable   dependent,   la   que   vull   explicar).   Intento   veure   la   relació   entre   el   preu   i   la   quantitat   demandada.     Si   augmenta   el   preu,   que   li   passa   a   la   quantitat   demandada?   (considerem   que   la   resta   de   variables   estan   constants   à   “ceteris   paribus”),   si   vull   comparar   dos   punts   de   la   funció,   el   fet   que   la   quantitat   demandada   augmenta,   és   el   preu   dels   gelats,   les   altres   variables   no   m’afecten.  Si  en  el  mateix  gràfic  augmenta  la  quantitat  demandada  i  no  em  varia  el  preu,  la   corba  es  desplaça.  Aleshores  vol  dir  que  intervé  una  altra  variable.     Calculem   la   pendent   (preu/quantitat),   és   un   pendent   negatiu   (pot   ser   constant,   creixent   o   decreixent)     à  quantitat  ofertada  de  gelats  pot  dependre  del  preu  del  producte,  dels  costos  de  producció,   de  les  altres  empreses...  la  corba  d’oferta  té  un  pendent  positiu.  Podem  trobar  un  pendent   positiu  constant,  creixent  o  decreixent.  Si  augmenta  la  quantitat  ofertada  i  no  varia  el  preu,  es   desplaça.   Si   el   desplaçament   és   cap   a   la   dreta,   els   costos   de   producció   han   disminuït,   s’hi   ha   un  desplaçament  cap  a  l’esquerra,  vol  dir  que  han  augmentat  els  costos  de  producció,  allò  que   hem  fa  desplaçar  la  corba  d’oferta  són  els  costos  de  producció.     à  si  fos  una  constant,  ja  sigui  amb  pendent  infinit  com  pendent  0.  Són  casos  extrems.       Frontera  de  possibilitats  de  producció       4   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà       Intenta  veure  les  diferents   combinacions  d’una   economia  a  l’hora  de   produir  dos  béns.                         Cost  d’oportunitat:     En  general,  intuïtivament:  “Allò  al  que  s’ha  de  renunciar  per  obtenir  quelcom”.  
   El  d’un  recurs,  és  el  benefici  o  valor  de  la  seva  òptima  utilització  alternativa.  
   L’opció  que  s’ha  d’abandonar  per  poder  produir  o  obtenir  un  bé  o  servei  alternatiu.  
   A  l’exemple,  el  sacrifici  que  cal  fer  en  termes  de  pesca  per  augmentar  la  caça  de  la  comunitat.  (Nombre   d’unitats  de  pesca  a  renunciar  si  volem  augmentar  la  caça  d’una  unitat).  
   Conclusions:     Disjuntiva,  elecció:  “Produir  més  quantitat  d’un  bé  o  servei  implica  haver  de  renunciar  a  la  producció   d’altres”.  [Pendent  negatiu  de  la  corba]  
   Costos  creixents.  El  cost  d’oportunitat  marginal  de  la  caça  en  termes  de  pesca  és  creixent:  “La  renúncia   és  cada  cop  més  grossa  “.  [Concavitat  de  la  corba,  el  pendent  augmenta]  
   Rendiments  decreixents.  La  productivitat  marginal  dels  factors  en  la  producció  de  caça  és  decreixent.   Eficiència:  En  la  utilització  dels  recursos  o  en  l’obtenció  de  més  producte.  
   Creixement:  Ampliació  de  les  possibilitats  de  producció  
     Ex.  Analitzem  una  economia  que  només  és  pot  produir  mòbils  i  ordinadors.     à  corba  negativa  creixent,  ens  ajuda  a  entendre  el  concepte  d’eficiència,  el  punt  I  si  està  per   sota  la  corba,  no  serà  eficient,  podríem  aconseguir  un  altre  punt  que  tregui  més  rendiment   dels  recursos,  podem  trobar  un  punt  que  no  empitjori  l’altre,  puc  amb  els  mateixos  recursos,   produir  més.  Ens  indica  quines  combinacions  poder  fer  des  dos  béns  donats,  uns  recursos  i   una  tecnologia  determinada.  Si  canviem  de  tecnologia,  tindríem  una  altra  representació.  Si   tenim  un  punt  H,  és  un  punt  inassolible  amb  els  recursos  que  tinc.     Interessen  els  punts  que  estan  sobre  la  frontera  de  possibilitats  de  producció,  aquests  son  els   punts  eficients,  ja  no  puc  millorar  més,  estic  en  els  punts  que  son  el  màxim  d’eficients   Pendent:  del  punt  A-­‐B  serà  la  variació  dels  mòbils  respecte  a  la  variació  d’ordinadors,  per  cada   ordinador  addicional  perdo  un  mòbil.  Del  punt  B-­‐C  perdo  3,  del  punt  C-­‐D  5...  pendent  negatiu   creixent.  El  pendent  analitza  el  cost  d’oportunitat:  el  guany  d’ordinador  i  la  pèrdua  de  mòbils   (cost  d’oportunitat).  Per  cada  ordinador  addicional,  a  quants  mòbils  renuncio,  quin  és  el  cost   de  la  renúncia.       Avantatge  absolut:  qui  és  capaç  de  produir  més  amb  els  costos  iguals  i  els  mateixos  recursos.  Qui  té   més  rendiment  d’allò  que  té.     Avantatge  comparatiu:  qui  dels  dos  ha  de  renunciar  a  menys  de  l’altre  producte.         EXERCICI:     5   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà     La  Susanna  produeix  30  mòbils  i  40  ordinadors.   El  Tomàs  produeix  20  mòbils  i  10  ordinadors.     La   Susanna   té   avantatge   absolut   en   quant   a   mòbils,   mentre   el   Tomàs   té   avantatge   absolut   en   la   producció  d’ordinadors.     El  cost  d’oportunitat  de  produir  un  ordinador:  a  quant  renuncies?       C.O  ordinador  =  pèrdua  mòbils/guany  ordinadors  à  4/3   C.O  mòbil  =  pèrdua  ordinadors/guany  mòbils  à  1/2         Susanna   Tomàs   Taula  Costos  d’Oportunitat   1  mòbil   4/3  ordinador   1/2  ordinadors   1  ordinador   3/4  mòbils   2  mòbils     Per   fer   un   mòbil,   la   Susanna   ha   de   renunciar   a   menys   ordinadors,   té   avantatge   comparatiu   en   quant   a  ordinadors,  i  al  revés  pel  Tomàs.       à   Partim   d’una   situació   sense   intercanvi,   és   a   dir,   que   cadascú   produeix   els   mateixos   productes  i  no  se’ls  intercanvien.  Aleshores  la  producció  i  el  consum  són  iguals,  degut  a  que   només  poden  consumir  allò  que  produeixin.       Susanna     Producció   consum   Ordinadors   28   28   Mòbils   9   9     Tomàs     Producció   consum   Ordinadors   6   6   Mòbils   8   8     *representació  gràfica  al  paper!     à   partim   d’una   situació   amb   intercanvi,   on   hi   ha   especialització   en   un   producte   i   aquest,   el   que  no  es  per  al  propi  consum,  s’exporta.  I  el  producte  que  li  falta  l’importa.  Surten  guanyant   degut  a  que  es  consumeix  més,  millor  comerç.  L’intercanvi  que  s’ha  produït:  Han  intercanviat   10  ordinadors  a  canvi  de  10  mòbils.     Aquest  intercanvi  va  bé  als  dos,  els  hi  surt  a  compte,  ja  que  ha  de  ser  més  petit  que  el  cost   d’oportunitat  de  produir  el  bé  que  ells  no  produeixen.     Pot  consumir  per  sobre  de  la  frontera  de  possibilitats  de  producció!           Susanna     Producció   consum   Ordinadors   40  (màx.)   30   Mòbils   0   10         6   Introducció  a  l’economia  |  Mar  Sullà       Ordinadors   Mòbils   Tomàs   Producció   0   20  (màx.)   consum   10   10         7   ...

Tags: