Tema 1. Conceptes fonamentals (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura DESENVOLUPAMENT DE LA INFANCIA
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 17/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Desenvolupament a la infància TEMA 1. Conceptes fonamentals 1.1. L’objecte d’estudi La psicologia evolutiva o psicologia del desenvolupament és la part de la psicologia que s’ocupa de l’estudi de: • Els canvis i continuïtats psicològiques al llarg de la vida. • En el desenvolupament normatiu (els nens primer caminen, després corren, etc. Coses que podem generalitzar a la majoria de la població) i el desenvolupament ideogràfic (coses específiques del nen, segons les influencies de cadascun, depèn del context, experiències..) • Els processos d’aquests canvis • Els contextos en què es donen els canvis. 1.2. Dimensions temporals • • • • Filogenètica: com es transmeten genèticament les característiques. Fa referencia a la història de la humanitat. Històrica-socio-cultural: expliquem el desenvolupament normatiu. Potser una classe social té unes experiències molt diferents que un altre, o un país té experiències diferents a un altre. Microgenètica: ens interessa explicar desenvolupament molt petits, com afecta al nen estar hospitalitzat aquests dies, i mirem els canvis que ha tingut durant aquests dies que ha estat a l’hospital. Com per exemple exercicis per millorar la memòria. Ontogenètica: la més utilitzada. 1.3. Primeres perspectives filosòfiques i estudis sobre la infància Al segle 17 ja es començava a parlar sobre com eren les persones, si tenia a veure com eren els nens pel moment en que havien nascut... Segle XVII. Thomas Hobbes va dir que els nens eren egoistes. John Locke va dir que els nens no tenien tendències innates • Segle XIII. J.J. Rouseau va dir que els nens eren purs. • Segle XIX. Charles Darwin va fer les primeres biografies i Stanley Hall les primeres investigacions. La psicologia es va començar a desenvolupar al segle 20 i es va anar consolidant com a ciència. Als anys 30 van sortir les grans teories. • 1.4. Objectius: descriure, explicar, optimitzar. Descriure: com, quan, on. Observar, recollir dades i ordenar. • Buscar regularitats: continu i acumulatiu, holístic (tot interactiu i d’interinfluència amb tot. És a dir, la persona és una i quan a aquesta persona li passa alguna cosa, tot es belluga), plàstic (les persones canvien amb les experiències: plasticitat), contextualitzat • Agrupar en àrees: psicomotriu, cognitiu, social i afectiu, lingüístic i comunicatiu. • Agrupar en períodes: prenatal, 1ª infància, 2ª infància (fins als 6 anys) i 3ª infància, adolescència, maduresa i vellesa. • Contextos. Explicar: perquè. Consisteix en experimentar. Com a humans tenim una determinada conducta i un calendari maduratiu. Tot i que compartim un calendari maduratiu, també tenim les nostres característiques pròpies de la nostra família (herència individual) i també es afecten el nostre entorn i l’aprenentatge. • Buscar els principals factors o les causes Herència i maduració Herència de la espècie Herència individual Maduració biologica Entorn i aprenentatge Alimentació, salut, clima Educació Interacció Contextos • Elaborar principis i teories: hi ha molts teories que expliquen coses diferents. 1 Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario b_rod Optimitzar: desenvolupament normatiu i trastorns del desenvolupament, aplicar. • Intervenció psicopedagògica • Recerca aplicada Qüestions importants Són diferents en els humans que en altres especies animals? Els humans som l’única espècie que no sap trobar el pit de la mare per si sol. Capacitat d’aprenentatge molt més gran, això es un avantatge. Com més immadurs som, l’experiència serà la que determinarà més el nostre desenvolupament i la nostra adaptació. En moltes especies els bebès imiten els progenitors, però els humans ho hem sofisticat molt més que els animals. El fet de compartir, tenir el cervell poc desenvolupat.. ha anat creant i ja no nomes hi ha una herència genètica sinó que hem aconseguit generar una herència cultural. Els animals tenen una estructura social i es va guardant quan neix un nen, per tant, ells també tenen “herència” cultural, però no és del tot herència perquè de 10 generacions endarrere no saben que és el que s’ha transmès, és a dir, no s’acumula sinó que és una transmissió directa. Són bidireccionals? • L’entorn influeix sobre les manifestacions de la herència? L’entorn influeix sobre les manifestacions de l’herència, tu pots tenir potencialitat per poder fer una cosa, però també t’has de trobar amb l’oportunitat de fer-ho. • L’herència influeix sobre les característiques de l’entorn? L’herència influeix sobre les característiques de l’entorn. L’entorn no és completament fix, nosaltres hem escollit la universitat, no és una obligació. Segons el que han rebut d’educació, els nens escullen una cosa o una altra, és a dir, les característiques pròpies de cada individu fan que aquest triï el seu entorn. Un altre exemple seria el fet de néixer nen o nena influeix directament en la creació de entorn. 1.5. Mètode científic És el mètode que seguim a l’hora de fer estudis i té les següents característiques. 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Generar hipòtesis Dissenyar la investigació * Segons la detecció de relacions: Hem de saber si busquem una correlació o una causalitat (experiment). S’han de controlar les variables i això es fa a partir d’experiments de laboratori, de camp (a qui observem esta en el seu context, però nosaltres controlem la variable independent) o naturals. * Segons la forma de determinar el curs del desenvolupament hi ha quatre dissenys: o Longitudinal: s’observa una entitat, subjecte o grup, en repetides ocasions al llarg del temps. Agafem a un grup de nens i els seguim al llarg d’una temporada i els hi fem les mateixes proves. És llarg, es costos. Si es fan aportacions petites després no es poden estendre. Però si son coses petites i curtes si que va bé. o Transversal: estudien persones de diferents edats en el mateix moment en el temps. No son els mateixos subjectes, per tant, les diferencies podrien ser degudes als efectes de la cohort. En aquests estudis la gent gran surt molt mal parada perquè l’estudi marca diferencies de cohort. o Seqüencial: combinen un o més dissenys longitudinals amb un o més dissenys transversals en el mateix estudi. o Microgenètic Seleccionar la mostra Recollir dades Qüestionaris, entrevistes (hi ha estructurades o no) à qüestionaris i entrevistes es poden esbiaizar, observació naturalista (observem allò que passa, on passa i sense intervenir), observació estructurada (observem però ja observem que passa quan li donem aquests materials, que passa quan entra aquesta persona), mesures psicofisiològiques, estudi de casos i etnografia (ficar-se dintre de una manera de viure i viure en aquest entorn per anar veient els canvis, etc. Un exemple seria la persona que se’n va a viure a un altre país (un altre cultura molt diferent) o una persona que viu a la presó). Interpretar dades Comunicar i compartir la investigació 2 ...

Tags:
Comprar Previsualizar