Examen setembre 2006 (0)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 0
Páginas 5
Fecha de subida 14/06/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Ecologia CCAA – 1 -Setembre-2006 – NOM:_____________________________________ PART II IMPORTANT: Si consideres que la nota que has tret en el primer parcial que hem fet durant el curs és prou bona, aleshores pots triar una de les preguntes 1 i 2; la nota del primer parcial substituirà la de la pregunta que no has respost. De la mateixa manera, si consideres que la nota que has tret en el segon parcial és prou bona, aleshores pots triar una de les preguntes 3 i 4, i la nota del segon parcial substituirà la de la pregunta que no has respost. En cas contrari has de respondre les 4 preguntes.
Marca amb una creu a continuació les preguntes que finalment has respost i que se t’avaluaran (si n’has respost una que no està marcada aquí no se’t corregirà): Preguntes 1 i 2: 1 2 Preguntes 3 i 4: 3 4 Per favor, respon cada pregunta en un full diferent! 1. La gràfica de l’esquerra mostra el que passa típicament durant el desenvolupament d’una població monoespecífica de plantes. Cada número indica la trajectòria seguida per una espècie diferent. La fletxa del centre de la figura indica el sentit del pas del temps. (a) Creus que seria correcte dir que la relació entre la densitat de plantes i el pes dels individus es comú per a totes les espècies que apareixen a la gràfica? (b) Matemàticament, de quin tipus de relació es tracta? Sabries estimar el pendent de la relació? (c) Com interpretaries la forma general de la relació (és a dir, el fet que com més creixen les plantes en queden menys per unitat de superfície)? (d) Proposa un model senzill que permeti explicar el valor del pendent de la relació que has trobat a l’apartat (b). (valor: 1/6) 2. L’amensalisme és un cas extrem de competència interespecífica asimètrica, en el qual la població d’una de les espècies (B) té un efecte negatiu sobre el creixement de l’altra espècie (A), mentre que l’espècie A no afecta, ni negativament ni positiva, l’espècie B. Aquest tipus d’interacció es pot modelar de forma senzilla a partir de les equacions de Lotka i Volterra per la competència interespecífica. (a) Plantejar aquestes equacions i trobar les solucions a l’equilibri pel cas de l’amensalisme. (b) Estudiar gràficament els possibles efectes a llarg termini de l’amensalisme per ambdues espècies. (c) Quin resultat esperaríem a curt termini i a l’equilibri per poblacions de dues espècies amb paràmetres: KA = 100 ind., KB = 250 ind., α = 0.5, i una situació inicial amb 50 individus de cada espècie? (valor: 1/6) Comentari [jmv1]: Canviar redactat? Comentari [jmv2]: Especifica r + el tipus de model 3. En una llacuna circular de 2 m de fondària mitjana i de 100 m de diàmetre s'ha mesurat la producció primària amb el mètode de l'O2 (incubació in situ d'ampolles tancades durant 2 hores) i s'han obtingut els següents resultats: [O2] inicial = 10.0 mg O2/L; [O2] final ampolla il·luminada = 10.2 mg O2/L; [O2] final ampolla fosca = 9.6 mg O2/L. Considerarem que aquests valors són representatius de tota la columna d'aigua.
(a) Quina és la producció primària neta d'aquesta llacuna? (en g C·m-2·dia-1).
(b) Associat a aquest flux d'energia i de carboni n'hi ha també dels altres nutrients. Si la relació atòmica entre C i P en el fitoplàncton és de 100:1, quina és l'absorció biològica de P associada a la producció primària neta del fitoplàncton? (en mmol P·m-2·dia-1).
(c) Per a simplificar aquest ecosistema el dividim únicament en dos compartiments, la matèria particulada i la matèria dissolta, i considerem només dos fluxos amb cinètiques de primer ordre, l'absorció del PO43dissolt per part del fitoplàncton i la mineralització de P particulat. També considerem que, a curt termini (dies), el sistema es pot considerar en un estat d'equilibri i, en conseqüència, que les concentracions i els fluxos de fòsfor es mantenen constants i que no hi ha entrades ni exportacions a fora del sistema. Si la concentració de PO43- dissolt és de 0.1 μM i la taxa de mineralització del P particulat és de 0.025 dia-1, quina és la concentració (expressada en μM) de P total a la llacuna? (d) Suposeu que en un moment determinat s’aboquen 10 kg de (NH4)H2PO4. Aleshores, un cop s’hagi arribat a un nou equilibri, quina serà la concentració de P dissolt i de P particulat? (valor: 1/6) Pesos atòmics: N = 14,01; H = 1,01; P =30,97; O = 16,00.
4. En un estudi ja clàssic, Sousa (1979) va mesurar el nombre d’espècies d’algues que es trobaven en roques de diferents característiques a la costa del Sud de Califòrnia. Les roques de tipus F tenien una probabilitat de 0.42 de ser capgirades en un període d’un mes, en les roques de tipus I aquesta probabilitat era de 0.09 i en les de tipus R la probabilitat era de 0.001. (a) ¿Quina interpretació dones als resultats resumits en la figura adjunta? (b) ¿De quina teoria ecològica més general n’és un exemple aquest estudi? (c) ¿Sabries donar algun altre exemple d’aquesta teoria? (màxima extensió: una cara de full; valor: 1/6) Suprimit: Ecologia CCAA – 1 -Setembre-2006 – NOM:_____________________________________ Només cal respondre 4 de les 5 preguntes. Marqueu clarament la pregunta descartada 1. Les espècies exòtiques sovint viuen sense dificultats a les noves localitats on són introduïdes. A què atribuiries, doncs, el fet que aquestes espècies fossin inicialment absents en aquests localitats? 2. Tenim dos organismes d’igual massa i densitat; un és aproximadament circular i l’altre aproximadament cilíndric. Quin dels dos perdrà més energia per radiació? Justifica la resposta.
3. Es capturen 120 individus d’una població de tortugues, els quals es marquen i s’alliberen immediatament. Al cap de poc temps es realitza un segon mostreig i es determina que el 20% dels individus capturats estaven marcats. Estima el nombre d’individus que hi ha a la població? 4. Una població està formada per individus de tres classes d’edat: 0, 1 i 2 anys. La probabilitat de supervivència de la primera a la segona classe d’edat és 0.8, i la de la segona a la tercera és 0.875. Els individus de la primera classe d’edat no són fèrtils; els de la segona tenen en promig 0.5 fills · ind-1, i els de la tercera 1 fill · ind-1. Calcula el valor aproximat de la taxa de creixement (r) d’aquesta població.
5. Tenim un conjunt format per 12 poblacions diferents que no intercanvien individus. La probabilitat d’extinció local de cadascuna de les poblacions és 0.6. Quina és la probabilitat d’extinció del conjunt de les 12 poblacions? Comentari [jmv3]: Canviar per esfèric Ecologia CCAA – 1 -Setembre-2006 – NOM:_____________________________________ Només cal respondre 4 de les 5 preguntes. Marqueu clarament la pregunta descartada 6. Anomena tres mètodes per a mesurar la producció primària i digués quin d’ells es més adequat pels ecosistemes terrestres i quin pels ecosistemes aquàtics.
7. En una illa de 100 km2 s’hi han trobat 30 espècies de rèptils i en una de 20 km2 se n’hi ha trobat 50.
Creus que això contradiu la teoria de la biogeografia insular de MacArthur i Wilson? 8. Anomena un factor ambiental que modifiqui l’emissivitat d’energia de la Terra i un que modifiqui el seu albedo.
9. El model de successió basat en cadenes de Markov prediu una situació d’equilibri en la qual (i) no varien les proporcions dels diferents estadis i (ii) deixa d’haver-hi pertorbacions. És cert això? Raona la resposta.
10. En quins dels següents ecosistemes es més important la circulació d’energia por la via dels herbívors i en quins la via dels detritívors: bosc, prat, oceà? Ecologia CCAA – 1-Setembre-2006 – NOM:_____________________________________ Tothom l’ha de respondre Considereu la fertilització en una plantació de cítrics ecològics. Es disposa de fems que tenen una humitat del 60% i un 3.5% de N (respecte matèria seca). El seu nitrogen es mineralitza segons una llei de primer ordre de constant k = 0,5 any-1. L’objectiu de fertilització és de 150 kg N·ha-1·any-1. D’altra banda, la normativa limita a 170 kg N·ha-1·any-1 el màxim de N que es pot aplicar a un camp. Suposeu la finca considerada en el moment de la transició de fertilització mineral a fertilització orgànica. Per a simplificar, suposarem que, en aquest moment, el sòl té una quantitat de matèria orgànica menyspreable. (a) Quina quantitat de fems aplicaríeu el primer any (en t·ha-1)? És possible satisfer l’objectiu de fertilització el primer any? (b) Amb la xifra que doneu a l’apartat anterior, quina serà la disponibilitat de N pels arbres de la plantació (en kg N·ha-1·any-1)? (c) A llarg termini, és possible satisfer l’objectiu de fertilització? ...