Tema 2 derecho civil I (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho civil I
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 10/01/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 2 La regulació de les fonts del Dret Civil Concepte i classes de fonts     Llenguatge jurídic font té tres significats diferents: Causa o fonament de l’ordenament jurídic ( Filosofia del Dret) Font del coneixement ( textos, documents, etc.) Modus de producció del Dret o Font material  Òrgan o grup social o Font formal  Llei, consum, etc.
Art. 111-1 CCCat. El dret civil de Catalunya es constituït per les disposicions d’aquest Codi.
Les fonts del dret català son:    La llei El costum Els principis generals del Dret català La Llei        És tota norma jurídica escrita, elaborada i dictada pels òrgans competents.
o Principi de legalitat ( procediment i òrgan competent) o Principi de publicitat ( publicació DOGC) És la font principal de l’ordenament En sentit ampli inclou: o Llei en sentit estricte o norma dictada pel Parlament o Decret dictat pel Consell Executiu o Ordre dictada pel Conseller o Consellera Ha de ser promulgada en nom del Rei pel president de la Generalitat, que ordenarà la seva publicació al DOG en un termini de 15 dies des de la seva aprovació en el BOE.
La iniciativa legislativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, també a la iniciativa popular ( art. 62 EAC) Les lleis catalanes tenen el mateix rang que les estatals, no estan subordinades. Solament queden sotmeses al control del Tribunal Constitucional.
Entrada en vigor: per regla general, les lleis entren en vigor als 20 dies des de la seva completa publicació si la norma no preveu una altra cosa ( vacatio legis).
 Pèrdua de vigor: o Declaració de nul·litat pel Tribunal Constitucional.
o La llei neix condicionada a un termini de vigència.
o Lex posterior derogat lex anterior  Derogació expressa/ tàcita.
 Derogació total/parcial.
El costum  És la norma jurídica que procedeix de la pràctica continuada d’una conducta duta a terme per persones o grups no inclosos en el mecanisme estatal i a la que aquests se sotmeten atorgant-li valor normatiu vinculant.
 És una norma o No escrita o Secundària ( està subordinada a la llei) o Subsidiària ( només regeix a falta de llei aplicable)  Qui al·lega el costum davant d’unt Tribunal l’ha de provar.
Classes de costum En relació amb la llei el costum pot ser:    Extra o praeter legem ( situacions no regulades per la llei) Constra legem Secundum o propter legem ( interpreta la disposició legal) Pel seu àmbit costum:   Local o regional General Principis generals del dret Són les regles rectores en les que es contenen les idees bàsiques i fonamentals d’una determinada comunitat social, en un moment històric concret, que són considerades aptes per ordenar i resoldre les qüestions jurídiques que es plantegen entre els seus components.
Funcions:    Són la font del dret: secundària i subsidiària a la llei i el costum ( analogia iuris) Informen l’ordenament jurídic: la llei i el costum s’han d’interpretar conforme els principis generals del dret.
Integren el dret civil de Catalunya: auto integració ( vid. Tema 3).
Interpretació i Integració Art. 111-2.1 CCCat: “ En la seva aplicació, el dret Civil de Catalunya s’ha d’interpretar i s’ha d’integrar d’acord amb els principis generals que l’informen, prenent en consideració la tradició jurídica catalana”.
La Jurisprudència És la doctrina que estableixen els jutges i tribunals al interpretar i aplicar les fonts de l’ordenament jurídic.
En sentit ampli es la doctrina judicial derivada de tots els jutjats i tribunals. En sentit estricte és la del Tribunal Suprem i Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Requisits:   Que la doctrina sigui reiterada ( dues sentències o més).
Que la doctrina constitueixi la ratio decidendi de la sentència.
La Jurisprudència NO és font del dret. Serveix per interpretar el dret civil català i por ser invocada com doctrina jurisprudencial a efectes del recurs de cassació.
Art. 111- 2.2 Preferència i supletorietat    El CCCat és supletori de qualsevol altre llei catalana o estatal aplicable a Catalunya ( supletorietat interna) El dret català és d’aplicació preferentment a Catalunya. El dret estatal solament s’aplica en defecte de norma catalana i en el cas que no s’oposi a les disposicions del dret civil de Catalunya i als principis generals que l’informen.
El dret estatal és d’aplicació general respecte de les matèries de dret civil de competència exclusiva de l’Estat.
Art.111-4 CCCat L’aplicació de l’equitat Art. 111-9 CCCat L’equitat s’identifica amb la justícia del cas concret i permet corregir la rigidesa de la norma adaptant-la als supòsit de fet i fins i tot creant la regla que ha de regir el cas.
Possibilitat d’ajustar la pena al cas concret.
...