Seminari 1 (2014)

Otro Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Escritura periodística en multimedia e interactivos
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 15/10/2014
Descargas 3
Subido por

Descripción

Seminari 1 de l'assignatura d'escriptura periodística (que entra a l'examen).

Vista previa del texto

Seminari  1     Escenaris  professionals  immediats  en  temps  de  canvis   Com  poden  els  ciberperiodistes  orientar  el  seu  futur  a  la  indústria  de  la  informació?   Crisi  de  la  informació  i  el  periodisme   Les  cinc  grans  ruptures:   § § § § § Informació  sempre  disponible:  Ruptura  del  temps  i  de  la  periodicitat.   Tot  disponible  a  tot  arreu:  Ruptura  de  l’espai  i  de  la  disponibilitat.   Interactivitat:  ruptura  de  la  unidireccionalitat.   Multimedialitat:  ruptura  de  l’estructura  uniforme  dels  mitjans.   Comunitat  en  xarxa:  ruptura  de  la  linealitat.   Quatre  escenaris  de  la  crisi   § § § § Crisi  de  model  de  negoci  de  la  informació:   o La  comunicació  comercial  estava  basada  en  el  cobrament  per  la  inserció   de  la  publicitat.  Aquest  model  de  negoci  fa  aigües.   o La   inserció   de   la   publicitat   descendeix   en   els   mitjans   tradicionals   i   es   desplaça  a  Internet.   o A   Internet   costa   identificar   nous   modes   de   tractament   de   la   publicitat   que  satisfacin  el  client.   o El  cobrament  per  continguts  és  un  salt  molt  gran  del  antic  model  al  nou.   o Els  murs  de  pagament  fan  que  l’audiència  fugi   o La  subscripció  sempre  ha  estat  un  recurs  secundari.   o Subscriure   o   pagar   implica   una   decisió   emocional:   “Fer-­‐se   de”.   I   això   costa  molt.   o Pagar  per  alguna  cosa  significa  adquirir  un  producte  valuós,  un  servei  un   producte  considerat  desitjable  i  que  t’emociona.   Crisi  dels  suports  tradicionals:   o Baixen  les  vendes  dels  diaris  en  paper  i  descendeix  la  publicitat.   o Es   fragmenten   les   audiències   de   TV   i   canvien   les   tendències   en   el   consum.   o Les  emissores  i  formats  de  TV  i  ràdio  s’uniformitzen  mentre  nous  públics   demanden  nous  centres  d’interès,  formats  i  llenguatges.   Pèrdues  d’exclusivitats:     o El  periodista  ja  no  és  l’únic  emissor  de  la  informació.   o El  periodista  ha  perdut  el  control  del  monòleg  informatiu  i  editorial.   o El  monòleg  s’ha  convertit  en  conversació.   o Es  necessari  saber  gestionar  les  conversacions.   o El  canvi  de  la  informació  lineal  a  la  informació  en  xarxa  és  traumàtic.   Canvis  de  legitimitats:     Seminari  1   o Les   capçaleres   tradicionalment   prestigioses   no   diuen   res   als   nous   públics.   o La  figura  del  periodista  està  seriosament  posada  en  qüestió.   o La   pèrdua   de   credibilitat   dels   mitjans   i   periodistes   compromet   als   professionals  però  també  als  mitjans  i  la  indústria.   o El   solapament   entre   informació   i   entreteniment   devalua   la   primera   i   impedeix  evolucionar  al  segon.   Què  pintem  els  periodistes  en  aquest  embolic?   Per  què  el  periodisme  és  necessari...  i  els  periodistes  més  importants  que  mai...?   1.  El  periodisme  té  més  futur  que  els  mitjans   § § § § Els  mitjans  canvien  de  forma  però  el  periodisme  roman.   El  que  està  en  crisi  és  el  model  de  negoci  de  la  informació.   La   gent   vol   informació   i   no   solament   entreteniment.   Els   periodistes   són   necessaris  per  al  negoci  actual  i  el  futur.   Els  periodistes  han  de  ser  odiats  però  no  temuts.  No  hem  de  creuar  la  barrera   entre  els  periodistes  i  el  personatge  entrevistat.   2.  Els  continguts  són  clau   § § § § Els   empresaris   d’Internet   se   n’adonen   de   que   no   solament   són   negoci   els   serveis:  els  continguts  són  clau  en  la  competència.   El  que  marca  la  diferència  és  la  diversitat,  originalitat  i  interès  dels  continguts.   Els  continguts  els  creen  cervells,  no  màquines.   Els  continguts  de  qualitat  són  cars.   3.  El  periodisme  dóna  un  prestigi  que  ningú  més  pot  oferir   § § § § El  propietari  d’Amazon  compra  el  Washington  Post.   Arianna  Huffington  és  influent  perquè  publica  un  producte  informatiu.   El  propietari  d’eBay  inverteix  en  periodisme  d’investigació.   La  publicitat  i  les  RRPP  es  disfracen  per  convèncer.   4.  En  el  “mar  dels  sargazos”  digital  fan  falta  pilots   § § Algú  ha  de  fer-­‐lo:   o Contrastar  fonts   o Filtrar  interessos   o Seleccionar  continguts   El   periodista   tradicional   era   gatekeeper.   El   ciberperiodista   és,   a   més,   un   curador,  un  gestor,  un  animador,  un  teixidor  de  relacions.   5.  La  qualitat  es  paga.  La  qualitat  es  crea.   § § La   gran   pregunta   en   el   negoci   digital   és:   Per   què   estaria   disposat   a   pagar   el   públic?  Es  paga  per  obtenir  qualitat.   Qualitat  es  selecció  i  curació  de  continguts.   Seminari  1     6.  Les  qualitats  del  periodista  són  negoci   § § § En  el  món  digital  són  necessàries  les  qualitats  del  periodista  clàssic.   El  ciberperiodista  és  un  periodista  augmentat  e  hiperconnectat.   Un  ciberperiodista  no  és  menys,  és  més  periodista.  Si  no  ho  és,  està  perdut.   7.  Qualitats  del  ciberperiodista   § § § § Agudesa,  criteri,  rapidesa.   Capacitat  d’expressió,  capacitat  d’interessar.   Rigor,  exigència,  capacitat  de  selecció  i  ordenació.   Imaginació   i   creativitat   per   a   detectar   i   crear   nous   centres   d’interès   i   noves   formes  de  comunicar-­‐los  (formats,  gèneres,  mitjans,  estratègies...).   Per  on  comencem  a  desembolicar  l’embolic?   Oportunitats  possibles  i  tasques  necessàries:   § § § § Repensar  tota  la  publicitat  en  Internet.   o Nous  espais  i  sistemes  d’inserció.   o Nous  models  de  suport  i  comunicació  publicitària.   o Nous  llenguatges  i  relació  amb  el  públic.   o Nous  sistemes  de  comercialització.   Repensar  els  nous  mitjans  d’Internet.   o Repensar  els  nous  mitjans,  les  relacions  amb  el  públic,  els  llenguatges,   formats  i  gèneres.   o Narratives   transmedia:   nous   gèneres,   formats,   llenguatges,   relacions   mitjans-­‐públic.   o Reformulació,   relació   i   interacció   estructural   entre   mitjans   tradicionals   i   mitjans  en  xarxa.   o Reproposició   i   potencialització   de   la   informació   de   qualitat,   fiable   i   atractiva   per   mitjà   d’un   periodisme   que   es   guanyi   la   seva   nova   legitimitat.   Entendre  el  que  fa  la  gent  a  la  xarxa.   o Fi  de  la  verticalitat,  que  mai  ha  existit.   o “El  que  importa  no  és  la  televisió  fa  a  la  gent  sinó  el  que  la  gent  fa  a  la   televisió”  Umberto  Eco.   o La   xarxa   posa   de   relleu   que   les   opcions   en   comunicació   sempre   estan   obertes.   o Comprendre  el  públic  no  com  a  audiències  sinó  com  usuaris  i  clients.   o Ajudar  l’usuari  a  optimitzar  l’ús  del  seu  temps.   Competir  en  un  entorn  de  múltiples  agents  i  sobreabundància  informativa.   o La   sobreabundància   informativa   obliga   a   definir-­‐se,   posicionar-­‐se   i   prendre  iniciatives.   Seminari  1   o Els  agents  sorgeixen  constantment,  es  renoven,  canvien;  el  públic  opta,   decideix,  s’adhereix,  rebutja.   o Qualitats  obligades:   § Definició   § Excel·∙lència   § Especialització   Reptes  per  els  periodistes:   § § §   Respondre  a  les  exigències  de  qualitat  i  precisió   o Recuperar  el  periodisme  és  recuperar  la  fiabilitat  de  les  informacions.   o La  gent  demana  informació  de  qualitat.   o Qualitat  és:   § Solvència  i  contrast  de  les  fonts   § Solidesa  del  relat  periodístic   § Consistència   Treballar  en  les  desintermediacions:  els  mitjans  de  comunicació  són  mediadors.   Un   dels   més   potents   efectes   d’internet   consisteix   en   la   seva   capacitat   per   desintermediar.   La   comunicació   pública   avui   és   un   escenari   dominat   per   les   tecnologies  de  la  desinformació.     El  ciberperiodista  és  el  nou  gatekeeper  hiperconnectat  i  augmentat:   o Observar,  seleccionar  i  proposar  continguts.   o Gestionar  la  curació  de  continguts   o Garantitzar  la  fiabilitat  i  qualitat   o Ajudar  al  usuari  a  sobreviure  en  la  era  de  la  sobreinformació.   ...