Introducció Geologia (2016)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Geologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LA GEOLOGIA QUE ESTUDIA? Roques i minerals (components bàsics pel planeta), Terra (font de recursos humans), Relleus de la superfície, Esdeveniments Geològics, història de la vida de la terra + organismes + evolució, dinamisme de la terra...
Ciència multidisciplinària: geofísica, paleontologia, tectònica, mineralogia...
EVOLUCIÓ CONEIXEMENTS GRÈCIA CLÀSSICA: Terra + Fenòmens naturals causats pels Déus. Fòssils x generació espontània o intent fallit de generar vida.
EDAT MITJANA: Creació, diluvi universal...
S. XVII -XVIII: TEORIA DEL CATASTROFISME: Cataclismes formen mars, serralades...
S. XVIII finals: TEORIA UNIFORMISME (James Hutton):   Lleis naturals que actualment actuen, tb antigament. Romanen uniformes al llarg del temps geològic. Poden variar en ritme i intensitat.
Esdeveniments geològics extremadament lents produeixen canvis al planeta.
S. XIX principi: TEORIA ACTUALISME (Charles Lyell)  Coneixent com actuen i el resultat que provoquen els processos geològics AVUI, sabem com ho feien i els seus resultats en un passat.
TU i TA acceptades: sabem que: - Les lleis dels fenòmens geològics no han canviat, si com tenen lloc.
Evolució de la terra: ha canviat la importància, la velocitat i intensitat.
Menys energia interna Menys velocitat de rotació Canvis climàtics Terra més petita Refredament i solidificació capes externes.
Canvi de composició a l’atm Salinització oceans Últimes dècades: TEORIA NEOCATASTROFISME: esdeveniments puntuals en el temps amb grans conseqüències (ex: canvis climàtics, erupcions volcàniques, impacte meteorític) EN GEOLOGIA: ESPAI - - Magnitud → mesura de l’amplitud d’espai que ocupa o afecta. Terme objectiu i quantificable. Dimensió (llargada, superfície...) i Posició (latitud, longitud...) Escala → resolució amb que un objecte pot ser vist. Depèn de la mida de l’objecte d’estudi i del grau de definició que vulguem assolir.
Ambient geològic → “domini geogràfic”. Ambient on tenen lloc els f. geològics. Poden variar amb el pas del temps. Modificacions graduals o sobtades (variació lvl del mar, canvis climàtics...) “ens” finit → tot te uns límits. Esfericitat de la Terra, gruix de l’escorça...
TEMPS Datació terra: A partir de relats bíblics, Paràmetres físics (refredament Augment progressiu de la James Usher → 6000 anys gradual planeta...), W. Thomson salinitat dels oceans, John → 20-40 milions d’a.
Joly → 90-100 milions d’a Gruix total dels sediments de les series Mètodes de datació basats en isòtops estratigràfiques i la relació amb les actuals → radioactius → 4700 milions d’a 600-800 milions d’a o Durada → “paràmetre físic mesurable en el marc d’unes unitats de referència”. En totes les ciències. Mesura el lapse de temps transcorregut entre dos successos. MOLT POC A POC.
Etapa → procés cíclic que comporta una certa percepció del temps. Reconeixement d’un fet ens permet imaginar situacions passades i preveure’n de futures. (ex: pdf) Història → persegueix l’establiment d’edat de cada succés/material. (ex: pdf) Edat relativa: orde d’una seqüencia d’esdeveniments passats: Basats en la lògica Determinades disposicions espacials només poden haver passat en una determinada seqüencia Alguns fenòmens no es tornen a repetir en idèntiques condicions Mètodes datació relativa: 1. Ppi Superposició→ seqüència d’estrats, capes més antigues a sota. Basat en el ppi d’horitzontalitat: qualsevol inclinació/deformació d’una successió de r.sedim. és posterior a la sedim.
2. Ppi successió faunística→ fossils en roques sedim. segons un ordre definit en vertical (ppi Smith). Registre fòssil ens proporciona referencies per establir edats. Org + útils: evo rapida, gran dispersió geogràfica i presencia breu en la hist geo.
Discontinuïtats (ppi superposició/successió faunística): discontinuïtat estratigràfica és una ruptura en el registre produïda per l’erosió i/o la no deposició d’unitats de sedim o r.sedim.
3. Ppi intersecció→ formació o estructura que talla una altre (posterior) 4. Ppi inclusió→ fragments d’una roca incorporats/inclosos en una altra més antics que el segon.
o Edat absoluta: anys d’un determinat esdeveniment, dins una escala temporal.
1. Datacions abs. no radiomètriques→ edat d’una mostra a partir d’un fenomen que es repeteix regularment en funció del temps.
Exemples DA no rad:  Dendrocronologia: estudi comparat dels anells de creixement de les restes vegetals llenyoses. Gruix i densitat dels anells mostren les variacions climàtiques.
    2.
Estratigrafia de “varves glacials”: estudi d’alternances rítmiques de sorra i argila als sediments de llacs d’origen glacial. Cada parell de lamines indica gel-desgel. Gruix: variacions climàtiques.
Traces de fissió: urani presenta un fenomen de fissió espontània, això produeix pertorbacions a la organització cristallina d’alguns sòlids minerals. Les traces x cm2 permeten conèixer l’edat de formació dels minerals.
Paleomagnetisme: aplicat a roques ígnies (poc a sedimentaries).
Minerals magnetitzats s’orienten segons el camp magnètic terrestre.
Altres: ressonància d’spin electrònic, racemització d’aà, liquenometria, recompte d’anells creixement de coralls...
Datacions abs. radiomètriques→ edat d’una mostra a partir de la determinació de det isòtops radioactius presents a roques.
Isòtops primordials Procedents de la matèria “primordial”.
Quan s’integren en un composició química d’un material, es transformen fins assolir una constitució atòmica estable.
Datació: avaluant mostres no àtoms pare i fills.
Isòtops cosmogènics Origen a l’atmosfera (impactes raig còsmics).
Els impactes sobre àtoms d’aire els transforma en isòtops radioactius (q s’incorporen al c. Hidrogeologic/geològic) Datació: a partir de determinar el contingut d’un isòtop desprès d’un cert temps, coneixent la concentració inicial.
Carboni 14: 5730 anys de semidesintegració TAULA DELS TEMPS GEOLÒGICS gràcies al registre fòssil Divisió del temps basada en: canvis bruscs de materials, aparició/extinció de det especies, canvis climàtics, cicles orogènics...
EONS: majors intervals de temps ERES: divisions dins el fanerozoic, marcades per canvis PERÍODES: divisions dins les eres, canvis importants en formes de vida ÈPOQUES: nivell més especialitzat (sobretot dins el Cenozoic) ...

Comprar Previsualizar