Exemples_Quercus (2009)
Apunte EspañolUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Ciencias Ambientales - 1º curso |
Asignatura | Botànica |
Año del apunte | 2009 |
Páginas | 2 |
Fecha de subida | 25/05/2014 |
Descargas | 3 |
Subido por | jandro |
Vista previa del texto
Quercus coccifera
- Família: Fagaceae
- Fulles: endurides i lluents, d'1 a 4 cm amb el limbe ondulat. Marge dentat amb
dents acabes en espina.
- Fruit: gla de peduncle molt curt i de cúpula eriçada.
- Distribució. Es troba en un clima mediterrani des del nivell del mar fins als 1200 m.
- La seva arrel vigorosa i el seu creixement continuat li dóna certes propietats
piroresistents, tot i que varis incendis seguits poden provocar la seva extinció.
- Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent.
- Acostuma a viure en zones seques i assolellades, sobre terrenys calcaris,
pedregosos i sòls pobres (pH bàsic).
- El podem diferenciar del Quercus ílex per tenir les fulles més petites, més verdes i
més punxegudes.
- Usos: La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó. Antigament es
va cultivar per a la cria a les seves branques de cotxinilles emprades per a l'obtenció
del colorant grana o carmesí.
Quercus humilis
- Família: Fagaceae
- Fulles: de 5-10 cm de llargada. Revers de la fulla densament
peluda, a l'estiu però, apareixen clapes depilades. Pecíol entre 5 i 12
mm.
- Fruit: gla, amb peduncle curt i pelut.
- Distribució: des de l'Europa meridional fins a l'Àsia menor.
- El seu nom llatí indica que els branquillons i les fulles són peludes. - El podem trobar principalment en sòls bàsics, com substrats calcaris,
des del nivell del mar fins als 1600 metres. A Catalunya és abundant
en els boscos de la muntanya mitjana.
- Floreix entre l'Abril i el Juny.
- Usos: La fusta del Quercus humilis s'utilitzava en la construcció (p.
ex. Per a bigues) o en alguns casos per a treballs d'ebenisteria. De
totes maneres, el major ús que ha tingut ha estat per a carbó i llenya,
que són de gran qualitat. Actualment s'utilitza la micorrització amb
tòfona.
Quercus ílex, subsp ílex
- Família: Fagaceae
- Fulles: lanceolades, de 3-7 cm, marge dentat, verdes per l'anvers i
blanquinoses pel revers (a causa de la pilositat). Les fulles de branques
més madures poden tenir el limbe enter.
- Fruit: gla amb esquames a la cúpula que no punxen.
- Distribució: Mediterrani, però només en les zones de clima Mediterrani.
Quan el clima és més plujós, l'alzina dona pas a altres espècies de
Quercus.
- Viu en sòls (preferiblement bàsics) ben drenats sobre substrats calcaris,
en zones litorals o prelitoral, des del nivell del mar fins als 1300m.
- Floreix entre l'abril i el maig i fructifica entre l'octubre i el novembre.
- Usos: Tradicionalment, la seva fusta s'ha fet servir com a combustible, ja
sigui com a llenya o per formar carbó vegetal
Quercus ílex subsp rotundifolia
- Família: Fagaceae
- Fulles: són més curtes, arrodonides i peludes que les de Quercus
ílex supsp ílex.
- La Carrasca és una varietat més continental que l'altra subsp ílex.
- Resisteix millor la sequera i els hiverns freds i pots desenvoluparse amb precipitacions de fins a 300 mm, per això tendeix a viure en
zones continentals.
Quercus suber
- Família: Fagaceae
- Fulles: molt semblants a les del Quercus ílex subsp
ílex.
- Distribució: originària de la Mediterrània occidental.
- L'alzina surera és típica de la regió mediterrània, la
qual necessita zones més humides i suaus al hivern que
l'alzina. Això s'explica perquè la seva fructificació és
entre el desembre i el gener. A mesura que el clima és
més continental la surera pateix una regressió en favor
de l'alzina.
- El desenvolupament del suro és fruit de l'evolució de
l'espècie, al necessitar una protecció contra els incendis
que succeeixen sovint en aquest tipus de climes.
- La trobarem bàsicament sobre sòls àcids.
- Usos: Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruïts. De l'escorça se n'extreu el suro,
especialment utilitzat per als taps de suro. De les glans, s'utilitzen per a encebar el bestiar, tals com porcs.
Quercus cerrioides
- Família: Fagaceae
- Fulles: 7-10 cm de llargada, poc endurides, peludes de joves per la cala inferior
- És una espècie endèmica d'Espanya i es troba en perill d'extinció. És un híbrid
entre el Quercus humilis i el Quercus faginea, de manera que trobarem trets
d'ambdues espècies.
- Mostra una tendència a la ocupació poc densa de l'espai, de manera que fomenta
el creixement d'altres espècies, a més a més de ser adequat per a la formació de
deveses.
- Trobarem aquesta espècie de manera abundant al prepirineu.
- Usos: La seva fusta serveix principalment per a llenya i carbó, ja que el tronc no
és apropiat per a treballar-lo i fer mobles.
...