Exemples_Quercus (2009)

Vista previa del texto

Quercus coccifera - Família: Fagaceae - Fulles: endurides i lluents, d'1 a 4 cm amb el limbe ondulat. Marge dentat amb dents acabes en espina.
- Fruit: gla de peduncle molt curt i de cúpula eriçada.
- Distribució. Es troba en un clima mediterrani des del nivell del mar fins als 1200 m.
- La seva arrel vigorosa i el seu creixement continuat li dóna certes propietats piroresistents, tot i que varis incendis seguits poden provocar la seva extinció.
- Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent.
- Acostuma a viure en zones seques i assolellades, sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres (pH bàsic).
- El podem diferenciar del Quercus ílex per tenir les fulles més petites, més verdes i més punxegudes.
- Usos: La seva fusta s'ha utilitzat, a petita escala, per a llenya i carbó. Antigament es va cultivar per a la cria a les seves branques de cotxinilles emprades per a l'obtenció del colorant grana o carmesí.
Quercus humilis - Família: Fagaceae - Fulles: de 5-10 cm de llargada. Revers de la fulla densament peluda, a l'estiu però, apareixen clapes depilades. Pecíol entre 5 i 12 mm.
- Fruit: gla, amb peduncle curt i pelut.
- Distribució: des de l'Europa meridional fins a l'Àsia menor.
- El seu nom llatí indica que els branquillons i les fulles són peludes. - El podem trobar principalment en sòls bàsics, com substrats calcaris, des del nivell del mar fins als 1600 metres. A Catalunya és abundant en els boscos de la muntanya mitjana.
- Floreix entre l'Abril i el Juny.
- Usos: La fusta del Quercus humilis s'utilitzava en la construcció (p.
ex. Per a bigues) o en alguns casos per a treballs d'ebenisteria. De totes maneres, el major ús que ha tingut ha estat per a carbó i llenya, que són de gran qualitat. Actualment s'utilitza la micorrització amb tòfona.
Quercus ílex, subsp ílex - Família: Fagaceae - Fulles: lanceolades, de 3-7 cm, marge dentat, verdes per l'anvers i blanquinoses pel revers (a causa de la pilositat). Les fulles de branques més madures poden tenir el limbe enter.
- Fruit: gla amb esquames a la cúpula que no punxen.
- Distribució: Mediterrani, però només en les zones de clima Mediterrani.
Quan el clima és més plujós, l'alzina dona pas a altres espècies de Quercus.
- Viu en sòls (preferiblement bàsics) ben drenats sobre substrats calcaris, en zones litorals o prelitoral, des del nivell del mar fins als 1300m.
- Floreix entre l'abril i el maig i fructifica entre l'octubre i el novembre.
- Usos: Tradicionalment, la seva fusta s'ha fet servir com a combustible, ja sigui com a llenya o per formar carbó vegetal Quercus ílex subsp rotundifolia - Família: Fagaceae - Fulles: són més curtes, arrodonides i peludes que les de Quercus ílex supsp ílex.
- La Carrasca és una varietat més continental que l'altra subsp ílex.
- Resisteix millor la sequera i els hiverns freds i pots desenvoluparse amb precipitacions de fins a 300 mm, per això tendeix a viure en zones continentals.
Quercus suber - Família: Fagaceae - Fulles: molt semblants a les del Quercus ílex subsp ílex.
- Distribució: originària de la Mediterrània occidental.
- L'alzina surera és típica de la regió mediterrània, la qual necessita zones més humides i suaus al hivern que l'alzina. Això s'explica perquè la seva fructificació és entre el desembre i el gener. A mesura que el clima és més continental la surera pateix una regressió en favor de l'alzina.
- El desenvolupament del suro és fruit de l'evolució de l'espècie, al necessitar una protecció contra els incendis que succeeixen sovint en aquest tipus de climes.
- La trobarem bàsicament sobre sòls àcids.
- Usos: Els usos principals de la surera són la seva escorça i els seus fruïts. De l'escorça se n'extreu el suro, especialment utilitzat per als taps de suro. De les glans, s'utilitzen per a encebar el bestiar, tals com porcs.
Quercus cerrioides - Família: Fagaceae - Fulles: 7-10 cm de llargada, poc endurides, peludes de joves per la cala inferior - És una espècie endèmica d'Espanya i es troba en perill d'extinció. És un híbrid entre el Quercus humilis i el Quercus faginea, de manera que trobarem trets d'ambdues espècies.
- Mostra una tendència a la ocupació poc densa de l'espai, de manera que fomenta el creixement d'altres espècies, a més a més de ser adequat per a la formació de deveses.
- Trobarem aquesta espècie de manera abundant al prepirineu.
- Usos: La seva fusta serveix principalment per a llenya i carbó, ja que el tronc no és apropiat per a treballar-lo i fer mobles.
...