CLASSE 21/01 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 2º curso
Asignatura Anàlisi de la significació de la imatge
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 23/01/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

(Recordatori clase anterior) 4. ESTRUCTURA ENUNCIATIVA L’ESTRUCTURA enunciativa fa referencia a veure una obra com un acte comunicatiu.
L’autor no té res a veure amb allò que apareix en el text, no hi ha autors reals, només autors models. L’autor no es eina útil per analitzar els textos des del punt de vista de la semiótica.
A part de les figures implícites del quadre, que apunten e insinuen l’instància intradiegètica que està present, que vol poder dir algunes coses, hi ha figures explícites (les sentim i/o les veiem) que directament relaten algunes coses. Això són els narradors i subnarradors. Ja no és el relat que s’explica a si mateix, hi ha una instància que ho fa.
Un narrador pot ser a la vegada subnarrador, com en el cas de How I Met Your Mother. SI considerem que el Ted és narrador, veiem com cada capítol està ple de subrelats, a vegades per exemple el mateix Ted explicant un petit relat a altres personatges.
En el cas d’Annie Hall veiem un narrador totalment visible. A la introducció es marca com Woody Allen com a personatge es narra la seva propia història encara que aquest fragment està fora de la història. És un narrador fora de la diègesi que explicarà una història. Això s’aconsegueix amb el fons marró neutre.
En les figures explícites, som conscients que hi ha una instància narradora, algú darrere. Per exemple, en el cas del cine clàssic això es motiva a través de la trucada telefònica i la seva confessió, el que li dona versemblança.
4.2 Característiques Homodiegètic (els subnarradors acostumer a ser homodiegètics. Podrien ser hetereodiegètics, pero no és habitual).
Grau d’omniscència. Habitualment, els homodiegètics solen ser menys omniscients dels hetereodiegètics. Això té a veure amb la distància amb la qual narren: si es just al present o si parla des del futur.
Narració autoritzada i autentificació dels fets relatats.
Quina relació s’estableix entre allò que narren i allò que es mostra en els imatges (Gaudreault i Jost). En tot relat hi ha una diferència entre l’esfera dels fets (allò que realment ha succeït a la històra) amb l’esfera d’allò virtual (el que un personatge pot pensar que ha passat però no, somnis, etc).
Normalment als relats tenen una capacitat de autentificar allò que narren, i ens permet diferenciar allò que ha passat realment i el que no. Això es diferencia a través de la narració autoritzada.
Per tant, hi ha una gradació entre narradors que ens creiem més (hetereodiegètics) amb els que ens creiem menys (hemodiegètic).
El text mateix crea una situació, per exemple a American History X, on nosaltres mateix celebrem la victòria del partit, encara que en realitat no ens importa.
NARRATARIS Narratari és una figura explícita a qui es dirigeix el narrador. Són Enunciataris explícitament interpel·lats pel narrador (o representats en el text). En el cas de Woody Allen, aquest clarament li explica a algú, encara que aquest no sigui visible. Nosaltres, com a espectadors, ens conviden a que omplim aquest espai de narrataris.
Narrador pot ser narratari a la vegada, quan hi ha un narrador quan parla per ell mateix.
En les sit-com, els riures de fons són narrataris.
SUBNARRATARI.
El subnarratari és aquell que escolta. Enunciataris explicitament interpel·lats pel subnarrador.
Habitualment són personatges que encarnen la figura de l’espectador.
D’alguna manera, aquests dos representen dins el text a l’espectador. Serveix, en gran manera, per ironitzar o fer reflexionar sobre la figura de l’espectador, del espectador model.
4.3 ALTRES FIGURES QUE ENCARNEN A L’ENUNCIADOR I L’ENUNCIATARI Personatges que encarnen metafòricament l’enunciador:    Personatges amb rols professionals concrets: fotògrafs, directors de cinema, escriptors...
Personatges que són responsables dels esdeveniments de la història Personatges interpretats pel propi director Personatges que encarnen metafòricament l’enunciatari:   Detectius, periodistes (els que han de reconstruir una història, igual que hem de fer nosaltres).
Personatges que encarnen en l’interior del text la figura de l’espectador. Ens diuen com hem de reaccionar o com s’espera que reaccionem. Això és molt típic a pel·lícules d’Spielberg.
3.2 LA TEMPORALITAT DEL RELAT (Tornem enrere en el PPT) Tot relat audiovisual planteja dues temporalitats: la dels esdeveniments relatats (història) i la de l’acte mateix de narrar (relat).
La podem veure en diferents termes: A. ORDRE Ordre cronológic. L’ordre dels fets relatats és el mateix que els de la història. Per a l’espectador és evidentment fàcil reconstruir la història. A->B->C->D. En un relat cronológic no desordenat.
Analepsi. Anar enrere en el temps de la història per després tornar al punt en que ens trobàvem. Depenent del punt en que comenci i acabi tenim: Externa. Comença en un punt anterior a l’inici del relat. Comencem el relat quan un personatge té 25 anys i en algun punt del relat tornem a la infància.
Interna. Comença en un punt posterior a l’inici del relat. En un punt determinat del relat tirem enrere però sempre en un punt posterior a l’inici del relat. Potser una part de la història que s’ha eliminat (una el·lipsi), o una mateixa escena des d’un punt de vista diferent...
Mixta. Comença en un punt anterior a l’inici del relat i acaben en un punt posterior a aquest inici.
Prolepsi. Una al·lusió al futur (per retornar al punt de partida).
Interna: Anticipa esdeveniments que seran narrats posteriorment.
Externa: Ens projecta fora de l’eix temporal que recorrerà el relat. Exemple: Big Bang Theory, d’aquí a 20 anys ens trobarem , i es fa aquesta prolepsi externa per comprobar que només un dels personatges estaria.
Ordre i focalització. va molt lligat. A través de desendreçar i jugar amb salts en el temps podem amagar o mostrar informació. Sovint quan comencem un relat en un punt determinat i part de les preguntes que es fa l’espectador és que li va passar al personatge per tenir tants traumes.
B. DURACIÓ.
Quan dura un esdeveniment en una historia (TH) i quan es triga en relatarlo (TR).
     Escena: TR= TH. Un pla seqüència és l’exemple més bàsic. També una conversa (pla/contraplà) habitual.
Pausa: TR=n H= 0. Tenim una duració en el relat però no en la història. Per exemple, són moments quan es congela la imatge i un personatge ens parla. La història es para però el relat continua en marxa.
Sumari: TR<TH.
El·lipsi: TR=0 TH=n Dilatació: TR>TH ...