TEMA 2. EL LLENGUATGE PLÀSTIC (I). EL LLENGUATGE DE LA FORMA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Teoria de la Forma, el Color i la Composició
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 09/07/2014
Descargas 13
Subido por

Descripción

Prof: Oliver Pérez

Vista previa del texto

TEMA 2. LLENGUATGE PLÀSTIC (I). EL LLENGUATGE DE LA FORMA 1.- ORGANITZACIÓ PRIMÀRIA DE LES FORMES L’esborrany visual es completa amb dues coses: amb la Segregació figura-fons, basada en mecanismes automatitzats i en les Lleis de la Gestalt.
1.1- Segregació figura-fons Van ser estudiats a principis del s. XX per Edgar Rubin, que va definir les regles per a que una forma sigui percebuda com una figura. Són els següents: 1. A diferència del fons, una figura és fàcilment aïllable, clarament tanca i estructurada.
2. La simplicitat d’orientació afavoreix la percepció com a figura.
3. La mida relativa. Les àrees menors en el camp visual es destaquen com a figura.
4. Predomini de la part inferior. Els elements situats a la part inferior de la imatge tenen preferència respecte als de la part superior de la imatge.
5.Llei de la simetria. La simetria afavoreix la percepció com a figura.
6. Les formes convexes tenen preferència a ser destacades com a figura.
7. Textura. Les superfícies de la imatge amb certes lleis de textura.
Expressivitat de la composició figura/fons a Sin City (R. Rodríguez / F Miller, 2005) -Juga amb el fons/figura i textura. (Figures clares i fons fosc quan normalment és a la inversa. El fons té textura mentre que les figures estan sense textura) -Formes de vermell intens. Transmet sensualitat, erotisme sobretot en figures femenines. Associat a la idea de pecat, a la sang que pot connectar a la idea de crim. La ciutat té poder sobre el personatge, que no pot escapar de l’espiral de corrupció que té la ciutat. Per mostrar això, deixem de banda els personatges per ensenyar la ciutat, que s’alça sobre ells.
-Inquietud perceptiva. No sabem que destacar del personatge, si el rostre com seria normal, o les ulleres, que es el que està summament destaca) 1.2.- Lleis de la Gestalt Teoria de la Gestalt. (Wertheimer, Kohler, Koffka, començaments s. XX)) Qualsevol estimulació de l'ambient es veurà de la forma més senzilla possible (economia perceptiva, el nostre mecanisme tendeix a economitzar energia).
Lleis gestàltiques: -Preferència per formes simples: pregnància -Simplicitat per agrupació de formes en macro-formes o "gestalts" PREGNÀNCIA Preferència de formes simples. Es concreta en l’espectador a través de la recerca de patrons geomètrics i de patrons perceptius, de formes simples. Un mecanisme molt primari que consisteix en buscar formes bàsiques i formar esquemes perceptius familiars.
Té molta relació amb la tensió perceptiva, ja que també es la tendència a reduir ambigüitats de la imatge.
Per tant trobem esquemes bàsics que ens serveixen de referència.
-Esquemes simples geomètrics Es caracteritzen per simetria i per repeticions i regularitats estructurals. Com més regularitat interna té una forma més simple perceptivament és. Es valora la simetria, les repeticions i regularitats estructurals i la ubicació en el centre o els eixos principals.
-Esquemes simples per experiència/familiaritat cultural.
En la pregnància, el que busca el nostre sistema visual és una ullada ràpida a la imatge per trobar algun d’aquests esquemes.
També és l’impuls que ens porta a completar figures incompletes, figures que ja coneixem per experiència.
(Top secret, 1984, aquest film segueix esquemes basats en principis perceptius. El gag que funciona perquè hem assumit que els peus estaven sobre la taula, quan en realitat era tot un joc) LLEIS D’AGRUPACIÓ DE FORMES (GESTALTS) 1.Proximitat. L’observador tendirà a percebre com a part d'un conjunt les unitats que estiguin més properes entre elles.
2. Igualtat. L'observador tendirà a considerar com a unitat perceptiva aquells elements que tenen algun tipus de similitud plàstica (mida, forma, color...) 3. Tancament: l'observador tendeix a veure com a formes completes les formes aparentment incompletes, si aquestes es poden completar segons el principi de pregnància.
4. Llei de la bona continuïtat: aquelles parts d'una figura que formen una bona continuïtat (continuïtat senzilla, amb regularitat visual) tendeixen a constituir unitats invisibles.
5. Llei del moviment/dinàmica visual: l'observador tendirà a reunir perceptivament aquells elements que es mouen de la mateixa manera o que suggereixen visualment una dinàmica comuna.
SINTAXI ICONO-PLÀSTICA. CONNEXIÓ D’ICONES I FORMES PLÀSTIQUES Es fa una connexió entre icona i formes plàstiques. Així, les lleis de la Gestalt poden servir per connectar icones o per connectar una forma plàstica i una icona.
La muchacha enferma: Seguint els pesos visuals, hi ha una gran massa visual a dalt a la figura de la nena on es fusionen el rostre d'ella molt pàl·lid i el coixí que té al darrere. Es produeix una relació de formes, molt menys pes visual a la part inferior del cos, que és menys voluminosa. El triangle que formen les cames provoca inestabilitat, no toca de peus a terra i transmet ingravidesa. dona la sensació de que s'està enlairant cap a dalt.
2.- SIGNIFICACIÓ DE LA FORMA PLÀSTICA Propietats de la forma: Paràmetres d’expressió Les variables que generen una certa rellevància són: ORIENTACIÓ UBICACIÓ o Segons la centralitat: Centre Perifèria o Segons verticalitat: A dalt A baix o Perpendicul·lar Horitzontal Vertical o Obliqua: Diagonal "ascendent" Diagonal "descendent" o Segons horitzontalitat Esquerra Dreta MIDA o Eix del marc  Molt gran  Gran  Mitjà  Petit  Molt petit PROPIETATS DEL CONTORN o Qualitat del contorn segons línia/límit: Rectilini Corb o Qualitat del contorn segons definició: Bona definició (contrast nítid) Contrast lleument difuminat ("sfumatto" amb soft focus) Relació confusa amb altres formes o el fons 3.- SIGNIFICATS DE LA FORMA (PLA DE CONTINGUT) Dimensions semàntiques de la forma plàstica (X. Ruiz Collantes) A. DIMENSIÓ INFORMATIVA Origen del significat visual. El nostre sistema visual està preparat per accentuar qualsevol aspecte innovador del nostre voltant per qüestions de supervivència. Aquest és l’origen dels primers significats que ens transmet una forma. El primer significat que adquireix una forma ve de: -És previsible/novedós? -Regularitat/Irregularitat? -Redundant/Imprevist Composicions simples o clarament estructurades -> regularitat/redundància -> "ordre", "control", "seguretat", "avorriment"...
Composicions complexes ("informatives"), d'estructures menys clares -> irregularitat/imprevist -> "desordre", "descontrol", "inseguretat", "diversió"....
Simplicitat vs. Complexitat La ubicació incideix en la composició simple i informativa de la imatge. Si és centrada, horitzontal o vertical dóna simplicitat i aporta conseqüències simbòliques. En l’orientació si és horitzontal és simple, i si pel contrari és obliqua o diagonal és informativa. I en la qualitat del contorn, si és recte és simple i si és irregular evoca a l’univers informatiu.
L’oposició simbòlica entre simplicitat i informativitat es troba en el dinamisme i l’estabilitat. Allò que dóna dinamisme és el fet d’utilitzar una orientació poc convencional, les dimensions reduïdes de les figures i els contorns irregulars, difosos o corbs. A més, les ubicacions descentrades ajuden a aportar misteri i desencaix.
Per tal de controlar la composició es poden fer servir diferents regles: Regla de proporció daurada/Àurea i la Regla dels terços. Aquestes ajuden a aconseguir harmonia visual, buscant l’equilibri entre la simplicitat informativa i la complexitat de la informació.
Ubicació i dimensió informativa (casos) Cotxe: o Ubicació: s'intenta transmetre seguretat i estabilitat mitjançant la ubicació central.
El dissenyador ha d’enfrontar-se a uns riscos, com podria ser transmetre avorriment, com completem la composició per afrontar possibles problemes, el color està estratègicament escollit per poder frenar la possible idea d'avorriment. el mata sogres que substitueix al tub d'escap, que el situaríem al nivell d’an{lisi icònic. Les formes arrodonides afavoreixen la significació d'entreteniment i no d'avorriment, però amb això el dissenyador s'ha trobat. La mida també és important, perquè utilitzen una mida plàstica petita, que tenen més relació amb la diversió i no pas amb l'avorriment.
Es produeix un joc de compensació.
Absolut vodka: o Ubicació descaradament descentrada, per transmetre diversió. riscos del camp semàntic de la informació, pot crear inseguretat, descontrol, caos. Això es frena amb la llum blanca que es blanc pur i té una forma rodona molt neta, això tranquil·litza una mica la composició i la mirada. la tipografia es molt nítida i destaca bastant del fons, està molt contrastada; està a la base que dona estabilitat que frena la possible associació de caos. Tot això transmet diversió amb un cert control Busqueda de composicions "equilibrades" entre simplicitat i complexitat, ordre i dinamisme: ESTRUCTURES DEL TERÇOS.
Transmeten: "Ordre" d'ubicacions i proporcions, però menys "convencional" i "rígid" que el basta en els eixos perpendiculars centrals B. DIMENSIÓ OBJECTUAL Tendeix a atribuir una mínima materialitat física en la forma, a percebre-la com objecte físic. i a partir d'això la forma adquireix un força de gravetat en la composició de la imatge i el potencial de significat que te la composició. Decantació cap a valors cap a equilibri i desequilibri, mes o menys estabilitat.
 Estabilitat vs. Equilibri (la forma com a objecte de pes): L’espectador projecte una balança en l’eix del centre i veu valors lligats a l’equilibri o desequilibri amb on sense simetria.
Estabilitats Inestabilitat (es mesura a partir de la ubicació): o Estable: a baix Gran=estable Petit = estable vs.
Inestable: A dalt Gran= Inestable menys Petit= Més estable Dinamisme vs. Estàtic (es mesura a través de l’orientació): o Si és obliqua, és dinàmic o Si és horitzontal o vertical és en repòs.
Equilibri diferent a Simetria L’equilibri compositiu por aportar "ordre" a la imatge sense la "rigidesa" de la simetria: ordre "dinàmic", "orgànic", "natural".
C. DIMENSIÓ ESPACIAL L’espectador projecta objectes però no de manera icònica, ja que s’estudia l’univers pl{stic.
Es basa en la projecció general del llenç com a espai físic. Tendim a projectar un espai físic en profunditat, perspectiva, on hi ha, encara que no hi sigui.
 A la meitat superior, simbòlicament dóna: Inestabilitat, Cel, lleugeresa, Aire, Espiritualitat  A la meitat inferior, simbòlicament de la imatge mostra: Terra, Estabilitat, Pesadesa  Proper vs. llunyà: Inferior /gran= proximitat, Superior /petit= llunyania, (més petit, més llunyà) D. DIMENSIÓ METAFÒRICA Segons ubicació             Centre vs. Perifèria  Central vs marginal  Centrat vs extravagant  Centrat vs descentrat A dalt vs a baix o Superior vs inferior o Espiritual vs material o Fantasiós vs realista Esquerra vs dreta o Inici vs final o Darrera vs davant o Passat vs futur Segons mida relativa Petit vs Gran Fràgil vs Fort Dèbil vs Poderós Insignificant vs important Discret vs ostentós Divertit vs avorrit Nen vs adult Tendre vs dur Simpàtic vs seriós Lliure vs responsabilitzat Segons orientació Diagonal "ascendent" vs. Diagonal "descendent"  Pujar vs. Baixar  Esforç vs relaxació  Tensió vs distensió  Menys velocitat vs més velocitat  Més resisténcia vs menys resistència Segons línia/contorn  Rectilini: racionalitat, rigidesa, mecanicitat, terrenalitat  Corb: emocionalitat, flexibilitat, fluïdesa, fantasia, espiritualitat, calma (en orientació horitzontal)  Amb forma de serra: energia concentrada, inquietud, agressivitat, turment  Amb definició nítida: claredat, simplicitat, seguretat...
 Amb definició lleument difuminada: suavitat, dolçor, subtilesa, punt de misteri subtil  Amb definició ambigua respecte altres formes o el fons: misteri, complexitat, inquietud...
3. FORMA I COMPOSICIÓ PLÀSTICA EN EL CINEMA. EL CAS DE LOST IN TRANSLATION (SOFIA COPPOLA, 2003) Farem servir la tècnica de Deucoupage, el desglossament de plans d’una seqüència per analitzar com es representen els protagonistes i el món que els envolta.
Pla inicial: Transmet ensopiment, posició estirada, dormint, això connecta amb l'horitzontalitat a nivell plàstic. la horitzontalitat es reforça amb el títol i molt a prop de la base inferior, que en certs contextos aporta seguretat o avorriment, es en un color gris, que és un dels colors que més associem a l'avorriment. Línies rectes que es repeteixen, que aporten avorriment, monotonia i a més cortines grises.
Plans arribades Bob a la ciutat: colors molt llampants per a la ciutat de Tokio i ell està representat de forma ombrívola, més discretament que amb els colors llampants i molt saturats de la ciutat. La ciutat esta representada de forma molt petita per la poca profunditat de camp, cosa que fa que quedi desenfocada i nomes veiem punts llampants, que dona molt dinamisme amb la ciutat, que contrasta amb la pesadesa de la representació d'ell. es suggereix que l'energia molt dinàmica que desprèn la ciutat, es connecta amb l'artificialitat.
Pla ell ascensor: tenim una gestalt de senyors japonesos baixets i una gestalt de senyor americà alt. Es situa al centre i aïllat perquè aporta el valor d'avorriment, el que ens mostra l’estat de l'apatia existencial en el que es troba. El color també ajuda a marcar les diferencies culturals Pla ell assegut al llit: Està una mica desviat del centre compositiu creant la tensió visual. transmet inquietud i desencaix del personatge. La redundància cromàtica (bata, llençols, sabatilles) també ajuda a mostrar l’avorriment.
Pla ell llit i ella finestra: tenen en comú que formen una diagonal descendent (ell al braç, ella a la mirada) que els dos estan a la mateixa situació, soledat.
Plans ciutat i ella al llit: ciutat il·luminada de forma més clara. massa visual plàstica del cap d'ella molt pesada. Monotonia de finestres representada de forma fosca, que ens parla d'un estat d'ànim del personatge.
...