Tema 3: síndrome anèmica i policitèmies (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 2º curso
Asignatura Fisiologia y fisiopatología II
Año del apunte 2016
Páginas 18
Fecha de subida 31/03/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA I FISIOPATOLOGIA II TEMA – 3: SÍNDROME ANÈMICA I POLICITÈMIES CONCEPTE I MANIFESTACIONS És una de les causes més freqüents de consulta.
ANÈMIA Disminució de la concentració de Hb per sota dels límits considerats normals (valors de referència).
Aquests valors de referència depenen de molts factors: - Edat Sexe: els homes tenen valors més alts degut a la seva major concentració d’eritròcits.
♂ < 130 g/L ♀ < 120 g/L - Embaràs Poblacions a grans alçades MECANISMES COMPENSATORIS Quan la concentració de Hb baixa, la aportació d’O2 als teixits també disminueix (hipòxia tissular). Llavors, el cos posa en marxa una sèrie de mecanismes compensatoris per contrarestar, que donen lloc a certes manifestacions clíniques: MECANISMES DE COMPENSACIÓ MANIFESTACIÓ Estimulació de l’eritropoesi ( augment EPO) Augmenta el nombre de reticulòcits en sang. La concentració en estat normal és molt baixa.
Redistribució del flux sanguini cap a òrgans vitals. Si tenim poc O2, millor portar-lo a teixits essencials com, SN.
Vasoconstricció a nivell perifèric i en teixits no essencials.
Increment del volum de sang/min que expulsa el cor.
Taquicàrdia Augment de la freqüència respiratòria.
Intentar que l’aportació d’O2 sigui la màx.
Taquipnea 16/ 02/ 2016 De forma fisiològica, la producció d’eritròcits (eritropoesi) i la seva destrucció (eritrocitòlisi) estan compensades.
MANIFESTACIONS (de menys a més greu) Conjunt de manifestacions clíniques de l’anèmia, derivades tant de la hipòxia tissular com dels mecanismes de compensació.
Derivats dels mecanismes de compensació: - Pal·lidesa de pell i mucoses Degut a la distribució de l’O2 sanguini que es treu de les zones perifèriques.
- Manifestacions càrdio-respiratòries Degut a l’augment de la freqüència cardíaca i respiratòria per augmentar l’O2 als teixits.
En primer lloc: - TAQUICÀRIDA DE REPÒS: fins i tot relaxat ha de bategar ràpid.
TAQUICÀRDIA D’ESFORÇ: de forma habitual tenim un batec normal, però quan realitzem esforç augmenta el volum/min.
Si tot i així no ens en sortim: - TAQUIPNEA: a més a més dispnea (respirar malament) Derivades de la hipòxia tissular: - Símptomes generals ASTÈNIA: sensació de estar cansat, debilitat FATIGA MUSCULAR - Manifestacions digestives El tracte digestiu no funciona adequadament - - ANORÈXIA: poques ganes de menjar DISPÈPSIA: no digereixes correctament Manifestacions neurològiques Cefalees Vertigen, alteracions de la visió, acúfens Insomni, canvis d’humor, irritabilitat Pèrdua de concentració i de memòria Altres AMENORREA: es para la menstruació SUDACIÓ NOCTURNA ...
CLASSIFICACIÓ DE LES ANÈMIES CLASSIFICACIÓ MORFOLÒGICA Segons la morfologia dels eritròcits (índex eritrocitaris): - VCM : volum eritròcit - NORMOCÍTICA MACROCÍTICA MICROCÍTICA - HCM: quantitat d’Hb/eritròcit - NORMOCRÒMICA HIPERCRÒMICA HIPOCRÒMICA CLASSIFICACIÓ ETIOPATOGÈNICA Segons el mecanisme, causa (capacitat eritropoètica de la medul·la òssia): - - Disminució eritropoesi – AREGENERATIVES O CENTRALS Hi ha un problema amb la medul·la òssia i costa molt d’arreglar.
- Trastorns medul·lars Anèmia aplàstica Anèmia de processos crònics - Trastorns carencials Anèmia ferropènica Anèmia megaloblàstica Eritrosi funcional – REGENERATIVES O PERIFÈRIQUES No hi ha cap problema amb la medul·la òssia, sinó que es produeixi una excessiva destrucció d’eritròcits. És més fàcil d’arreglar.
- Pèrdua d’eritròcits Anèmia posthemorràgica aguda - Eritrocitòlisi (lisi excessiva d’eritròcits) Anèmies hemolítiques TRASTORN MEDUL·LAR: ANÈMIA APLÀSTICA Conseqüència d’una aplàsia medul·lar.
APLÀSIA MEDUL·LAR Insuficiència de la MO que es caracteritza per la reducció o dèficit quantitatiu de les cèl·lules hematopoètiques (UFC).
- Pocs precursors.
Provoca el que s’anomena: Pancitopènia (també pot ser provocada per altres causes que no siguin anèmia) Pocs elements cel·lulars en general, poca diferenciació: - Leucòcits: leucopènia Eritròcits: eritropènia – poca Hb Plaquetes: trombopènia ETIOLOGIA Congènita (baixa incidència) Inestabilitat cromosòmica que provoca fragilitat a les cèl·lules i causa altres alteracions més importants a altres teixits.
Per exemple: Anèmia de Fanconi Adquirida (idiosincràtica: persones amb susceptibilitat per la genètica a patir l’alteració) - Idiopàtica Radiacions ionitzants Fàrmacs citostàtics i altres Agents tòxics/químics (benzè) Infeccions virals SEMIOLOGIA - Síndrome anèmica greu Disminució de plaquetes: trastorns hemorràgics Disminució de leucòcits: tendència a infeccions MESURES TERAPÈUTIQUES - Etiològica Administració EPO, CSF (factor estimulador de colònies), andrògens (augmenten la EPO a nivell de ronyó) Trasplantament de MO MORFOLOGIA Poca producció d’eritròcits, però els que hi ha són normals: normocítics – normocròmics.
TRASTORN MEDUL·LAR: ANÈMIA DE PROCESSOS CRÒNICS ETIOLOGIA Aquelles alteracions que provoquen la disminució de precursors o la disminució de la maduració o proliferació d’aquests.
- Infeccions (tuberculosis, SIDA, etc.) - Processos inflamatoris continus (artritis reumatoide, intestinal, etc.) - Neoplàsies (càncers) És la segona causa d’anèmia, la primera és la ferropènica.
Però és la primera en quant a pacients hospitalitzats.
MORFOLOGIA Es produeixen pocs eritròcits, però els que sí són produïts són normals: normocítics – normocròmics MECANISME Les infeccions inflamacions i neoplàsies sovint afecten al ronyó, i conseqüentment intervenen en la producció d’EPO. Per exemple: TNF-α IFN-γ IL – 1 Interfereixen (bloquegen) la acció de la EPO - Proteïnes quelants de Fe Durant una infecció, els patògens també necessiten Fe. Llavors, l’organisme fabrica moltes proteïnes quelants (atrapen) i guarden el Fe perquè no estigui disponible per aquests.
- Càncer Si es produeixen cèl·lules tumorals a la medul·la òssia, es produirà una ocupació física que impedirà la correcta eritropoesi. A més a més, la radio i quimioteràpia també afecten.
- Destrucció per fagòcits Durant algun d’aquests processos de inflamació, infecció o càncer, els macròfags estan molt actius, inclús els que destrueixen els eritròcits.
TRASTORN CARENCIAL: ANÈMIA FERROPÈNICA Anèmia causada pel dèficit de Fe en l’organisme.
- 15% - 30% de la població mundial Dones adultes (menstruació) i lactants (aportació de Fe pel nadó) 3 mesos de reserva de Fe ETIOLOGIA Es produeix si falla alguna fase del mecanisme del Fe: - Ingesta insuficient Disminució de l’absorció Alteracions del metabolisme Excessiva eliminació 17/ 02/ 2016 Ingesta insuficient - Dieta insuficient (països subdesenvolupats) Dieta desequilibrada (adolescent) Absorció insuficient - SÍNDROME DE MALABSORCIÓ Conjunt de malalties que provoquen aqueta incapacitat d’absorbir correctament els nutrients - GASTRECTOMIA (cirurgia de l’estómac) - ACLORHÍDRIA Poc àcid clorhídric (important per mantenir el Fe2+) que produeix una acceleració de la digestió i per tant, un dèficit d’absorció.
Alteració del metabolisme - - TRASTORNS CONGÈNITS - Atransferrina: absència de transferrina, necessària per distribuir el Fe per l’organisme.
- Aceruloplasminèmia: absència de ceruloplasminèmia en sang, que té funció oxidativa del Fe.
AUGMENT DE REQUERIMENTS Relacionat amb el creixement: infants, adolescents, embaràs...
Durant l’embaràs es necessita: - ~ 300 mg Fe  Fetus ~ 100 mg Fe  Placenta ~ 160 mg Fe  Hemorràgia El cos genera una sèrie de mecanismes de compensació: - Amenorrea (no menstruació) Durant la lactància també, guanya uns 220 mg Fe Eliminació excessiva - Hemorràgies cròniques de l’aparell digestiu (úlcera, gastritis) Hemorràgies menstruals abundants Donació reiterada de sang DIAGNÒSTIC (basat en índex eritrocitaris: VCM i HCM) Si el precursor de la medul·la òssia presenta poca Hb, per poder passar haurà de fer una divisió cel·lular addicional. Això farà que surti més petit de l’habitual i amb poca hemoglobina.
Els eritròcits llavors seran: microcítics i hipocròmics.
A més a més, presentaran anisocitosi (de mides diferents) i poiquilocitosi (de formes diferents).
MESURES TERAPÈUTIQUES - Etiologia: controlar la causa Mesures dietètiques: bona ingesta de Fe - Farmacològic: preparats de Fe En aquest darrer cas, com que entra molt de Fe, també surt molt de Fe. Podrem observar una femta negra restreta.
SEMIOLOGIA A part de les manifestacions de la síndrome anèmica, n’hi ha que són característiques.
Trastorns epitelials - Caiguda de cabell Fragilitat i celoníquia a les ungles Glossitis (inflamació de la llengua) Ràgades (ferides a les comissures de la boca) Disfàgia i gastritis Escleròtiques blaves Perversió del gust (pica): pagofàgia Ganes de menjar coses rares. Per exemple: menjar gel TRASTORN CARENCIAL: ANÈMIA MEGALOBLÀSTICA Anèmia causada per dèficit de factors vitamínics essencials en la síntesi de DNA, essencial per la divisió i maduració cel·lular.
- Alteració de l’hematopoesi: eritropènia, leucopènia, trombopènia (pancitopènia) - Alteració de l’eritropoesi Caracteritzada per l’aparició de megaloblasts (cèl·lula mare gran) i eritròcits macrocítics.
Tenim un precursor gran, però no tenim B12 ni àcid fòlic, per tant no es poden dividir: l’eritròcit farà una divisió menys. Sortirà l’eritròcit més gran, llavors com té més citoplasma també tindrà més Hb: hipercròmic.
La Hb seguirà sent baixa perquè continuem tenint pocs eritròcits.
PER DÈFICIT DE VIT B12 (COBALAMINA) - 2-3 anys de reserva La trobem en aliments d’origen animal: carn, peix, ous, làctics (vegetarians estrictes) Mecanisme: Les cèl·lules parietals (cèl·lules de la paret de l’estómac) s’encarreguen de fabricar FI (factor intrínsec) que permet que la vit. B12 viatgi per l’intestí mitjançant la seva unió. Una vegada arribi a la part final de l’intestí prim (ili) s’absorbirà. Si la vit. B12 no està unida al FI, no ho podrà fer.
ETIOLOGIA Ingesta insuficient: vegetarians estrictes Absorció insuficient - Alteració al FI Anèmia perniciosa No hi ha prou producció de FI degut a un fenomen d’autoimmunitat. El cos crea anticossos en contra de les cèl·lules parietals de l’estómac o del mateix FI.
- Alteració del fenomen d’absorció Síndrome de malabsorció - Gastrectomia, gastritis Altres Augment de requeriments, trastorns congènits del metabolisme, induïda per fàrmacs...
PER DÈFICIT D’ÀCID FÒLIC - 4 – 6 mesos de reserva El trobem a fruites i verdures fresques i productes d’origen animal com el fetge, ronyó...
ETIOLOGIA Ingesta insuficient Absorció insuficient: Síndrome de malabsorció No és perifèrica Alteració del metabolisme - Augment de requeriments (embaràs) Alcoholisme crònic Fàrmacs: metotrexat (antitumoral: impedeix la proliferació) 18/ 02/ 2016 MANIFESTACIONS VIT B12 ÀC. FÒLIC A part de les manifestacions de la síndrome anèmica, en té de característiques: - Depapil·lació: pèrdua de les papil·les gustatives - Alteracions gastrointestinals: Dispèpsia Diarrea/restrenyiment - Alteracions neurològiques: neuropatia perifèrica (parestèsia: formigueig) defecte en tancament del tub neural Símptomes neuropsiquiàtrics (demència, canvis d’humor) - Predisposició a infeccions (pancitopènia) A les 3 – 4 setmanes de l’embaràs, la cresta neural del nadó està en desenvolupament.
Necessita créixer i desenvolupar-se per donar lloc al tub neural (protector del SN).
Si no hi ha una aportació adequada d’aquests dos components, el nadó podria patir el que s’anomena espina bífida.
ANÈMIES REGENERATIVES O PERIFÈRIQUES Anèmia causada per la pèrdua o destrucció d’eritròcits circulants. L’organisme posa en marxa un mecanisme de compensació que serà molt eficient: incrementar l’eritropoesi.
Com a conseqüència tindrem un alt nombre de reticulòcits en sang perifèrica.
ANÈMIA POSTHEMORRÀGICA AGUDA Anèmia causada per pèrdues importants i ràpides de sang (eritròcits): - EXTERNES: tall, agressió des de l’exterior INTERNES: trencament de vasos sanguinis, la sang queda continguda EXTERIORITZADES: són internes però troben un forat natural pel qual sortir ETIOLOGIA - Traumatisme gran Hemorràgies de l’aparell digestiu: hematèmesi (vomitar sang) Hemorràgies per altres causes CLASSIFICACIÓ en funció de la volèmia - Benignes: (0 – 10% volèmia) Moderades: (10 – 30% volèmia) Greus: (30 – 60% volèmia) Mortals: (> 60% volèmia) SEMIOLOGIA - Manifestacions degudes a l’anèmia (no és el problema més gran) Manifestacions degudes a l’hemorràgia: sensació de set, oligúria, manifestacions de xoc hipovolèmic, mort...
Presenta un diagnòstic hematològic i les mesures terapèutiques són: 1. Aturar la hemorràgia 2. Administració de transfusions o hemoderivats 3. Tractament etiològic Recuperació de l’organisme ANÈMIES HEMOLÍTIQUES Produïdes per una excessiva lisi d’eritròcits (eritrocitòlisi) (<100 dies) SEMIOLOGIA ESPECÍFICA A més a més de les manifestacions típiques de la síndrome anèmica trobem: - Eritropoesi: augment de reticulòcits en sang perifèrica - Activitat de la melsa (hiperesplenisme): esplenomegàlia (es fa més gran en tenir més treball) - Metabolisme de la Hb: hiperbilirubinèmia i icterícia CORPUSCULARS O INTRÍNSEQUES (a causa del propi eritròcit) Són congènites: degudes a una alteració en els gens que codifiquen per certes proteïnes.
Poden ser causades per: - Alteracions de la membrana (membranopaties) Per mutació en els gens que codifiquen proteïnes de membrana o del citoesquelet.
Per exemple: Esferocitosi hereditària - Alteracions enzimàtiques (enzimopaties) Per mutacions en enzims del metabolisme que generen poder reductor, provocant problemes en la membrana i, per tant, un augment de la lisi.
Per exemple: Dèficit de glucosa 6-fosfat deshidrogenasa (G6PHDH) És clau en l’eritropoesi per mantenir un ambient reduït - Alteracions en la Hb (hemoglobinopaties) - QUALITATIVES: diferent composició d’alguna de les cadenes Per exemple: Anèmia falciforme - QUANTITATIVES: desproporció en la síntesi de les cadenes Per exemple: β – talassèmia ESFEROCITOSI HEREDITÀRIA Mutació de la proteïna citoplasmàtica que fa que l’eritròcit sigui esfèric. És hereditària (autosòmica dominant) i ha d’estar molt alterat per ser greu.
DÈFICIT DE G6PHDH La mutació provocarà la exposició a agents oxidants.
Té una certa incidència en l’àrea Mediterrània (tipus II). Un tipus concret és el favisme, després de la ingestió de faves es dona una crisi hemolítica aguda.
ANÈMIA FALCIFORME Donada per una mutació al gen que codifica per la cadena β que genera HbS.
Quan es troba oxigenada pot realitzar la seva funció, però quan es desoxigena es torna insoluble formant uns agregats a l’interior dels eritròcits, anomenats cossos tactoides, que produeixen la deformació en l’estructura de l’eritròcit, provocant poiquilocitosi (falciformes o drepanòcits). Seran lisats per l’organisme fàcilment.
- Anèmia hemolítica greu (homozigots) Β-TALASSÈMIA Donada per la reducció o absència de síntesi d’una de les cadenes de globina (α o β).
L’acumulació de la cadena excedent provoca precipitats intracel·lulars que destrueixen els eritròcits.
Pot ser: - Silent Minor: asimptomàtica, lleu amb macrocitosi (més petits i amb poca Hb). Les cadenes β es substitueixen per cadenes δ.
Intermitja Major: greu EXTRÍNSEQUES O EXTRACORPUSCULARS (causa externa, adquirides) CLASSIFIACIÓ ETIOLÒGICA (destrucció causada per...) CAUSES IMMUNOLÒGIQUES: - Al·loAc - AutoAc Es dóna a partir dels 50/60 anys. El cos produeix Ac IgM en contra d’algunes estructures dels eritròcits, però només en situacions de fred extrem. Aquets anticossos s’anomenen crioglobulines.
- Ac induïts per determinats medicaments Hipersensibilitat - Hiperesplenisme La melsa es fa més gran de l’habitual degut a la destrucció dels eritròcits.
Per exemple: cirrosi hepàtica CAUSES MECÀNIQUES Trencament d’eritròcits per turbulències o fregaments.
- Defectes valvulars al cor, vàlvules artificials Estenosis (constricció), defectes vasculars Traumatisme directe (atletes, corredors de fons en pitjar contra el terra) CAUSES TÒXIQUES Plom, coure, arsènic, verins, etc.
CAUSES INFECCIOSES - Toxines bacterianes: Clostridium, alguns Streptococcus Paràsits: Plasmodium POLICITÈMIES Augment del nombre d’eritròcits per unitat de volum de sang. HCT (hematòcrit) és el valor que millor es correlaciona amb la massa eritrocitària.
CLASSIFICACIÓ ETIOLÒGICA ABSOLUTES Increment del nombre d’eritròcits sense modificar el volum plasmàtic.
- Primària (medul·lar): fabriquem més eritròcits a nivell de medul·la. Mutacions de precursors i elevada sensibilitat a factors de creixement.
Per exemple: Policitèmia vera Mutació al domini d’autoinhibició de la proliferació (precursors). També afecta a la formació de leucòcits i plaquetes.
- Secundària (perifèrica): augment dels factors de creixement eritroides ( EPO).
- Hipoxèmiques: Apnea de son, tabaquisme, altitud, MPOC (Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica), obesitat… - No hipoxèmiques: secreció inadequada d’EPO (el ronyó en fabrica més o hi ha un tumor a la cel·lular productora d’EPO).
RELATIVES HCT elevat per efecte d’una hemoconcentració transitòria ( increment de massa eritrocitària.
volum plasmàtic) sense Etiologia Deshidratació per vòmits copiosos, diarrees agudes, sudació excessiva, cremades extenses, poliúria, consum d’alcohol...
Semiologia - Rubefacció: coloració vermellosa de pell i mucoses Augment de viscositat de la sang: trombosi (cefalea, mareig, alteracions visuals, embolisme pulmonar...) Tractament - Etiològic Mielosupressor: disminueix la activitat de la medul·la òssia Sagnia o flebotomia: extracció de sang IDIOPÀTIQUES ...