TEMA 8 INGRESSOS DESPESES PÚBLICS (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 02/02/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro TEMA 8 1. DEFINICIÓ: - Amplia Restrictiva Funcions sector públic  Administracions Públiques: 1. Produir béns i serveis: NO destinats a la venda.
2. Operacions de redistribució de la renda: s’efectuen tant a. ingrés públic: IRPF b. despesa: sanitat, perquè es finança amb impostos. Quant més renta tingui una família menys probable és que usi la sanitat pública. L’ús de la sanitat, massiu en les rendes baixes, la fa molt redistributiva. L’educació superior i mitjana també té aquest caràcter redistributiu.
3. Ingressos coactius: han de pagar per llei. No pots no pagar IRPF, Seguretat Social… 2. INGRESSOS PÚBLICS - Ingressos corrents o Interessos, dividends…: rendes de la propietat o Ingressos fiscals: a través d’impostos, els quals paga tothom.
o Cotitzacions socials: vinculades només a aquells que treballen. Per cobrar una pensió s’ha d’haver treballat i cotitzat.
o Taxes o Transferències corrents - Ingressos de capital o Transferències de capital: qui li pot donar diners per invertir al sector públic? Només pot venir de l’exterior, de la UE.
- Ingressos financers Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro o Variació d’actius financers: com pot ser això un ingrés? Com ingrés només poden ser venta d’actius.
o Variació de passius financers: si els passius financers varien, com això és un ingrés? Endeutant-me a través del dèficit.
CI RENDA Aplicacions Interessos del deute: quins usos de renda (despeses) té el sector públic en primera instància? El primer que ha de pagar són els interessos del deute públic (actualment un 3% del PIB, uns 30 mil milions).
Transferències corrents: prestacions d’atur.
La diferència entre els recursos i les aplicacions em dóna: Renda disponible: per ser consumida o ser estalviada. El consum públic serà la producció de béns i serveis no disponibles per a la venda.
Recursos Impostos Cotitzacions socials Taxes Rendes propietat i empresa publica Transferències corrents UTILITZACIÓ DE LA RENDA Aplicacions Consum públic Estalvi: quantitat de diners que no hem gastat un cop fet tots els pagaments. Pot ser positiu o negatiu. Aquest estalvi va al compte de capitals per finançar la inversió pública.
Recursos Renda bruta disponible COMPTE CAPITALS Aplicacions Què fa amb els recursos? Invertir: FBC Aquest any ens hem gastat uns 30 mil milions.
Recursos Recursos disponibles per invertir: Estalvi Transferències de capital de la UE El dèficit és una cadena. Surt un conjunt d’elements: pressió fiscal: 𝒊𝒎𝒑𝒐𝒔𝒕𝒐𝒔 + 𝒄𝒐𝒕𝒊𝒕𝒛𝒂𝒄𝒊𝒐𝒏𝒔 𝒔𝒆𝒈𝒖𝒓𝒆𝒕𝒂𝒕 𝒔𝒐𝒄𝒊𝒂𝒍 + 𝒊𝒎𝒑𝒐𝒔𝒕𝒐𝒔 𝑷𝑰𝑩 La pressió fiscal individual és molt alta. Però en termes agregats, en el país en general, és alta la pressió fiscal? No, és baixa.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro ESP a 2015 representa el 37% del PIB. Cada 100€ que produeix ESP l’estat se’n queda 37. Quan a la mitjana de la zona € és 47% i als països nòrdics pot arribar fins al 60%. ESP ingressa 100mil milions € del que ingressaria un país mig de la zona €. ¡MACRO EXAMEN! Quins són els motius? 1. Frau: evasió fiscal a gran escala. Tenim molta economia submergida i no es paguen els impostos, IVA… Hi ha uns 50 mil milions d’ingressos que es perden per frau.
2. Figures fiscals legals que permeten pagar menys. Les empreses de l’IBEX, a la pràctica, figuren al 7% en impost de societats i no al 25% com la resta. Això és perquè hi ha una sèrie de deduccions com endeutar-se per finançar, invertir en I+D, si tenen pèrdues… tot això que es desgraven fan baixar molt l’impost i això repercuteix en la recaptació d’impostos perquè són les grans empreses.
Sistema fiscal o Impost sobre la renda:  IRPF  Impost societats  25%  7% (empreses IBEX)  20% o Impost sobre consum:  IVA  Superreduit: 4% per aliments i coses bàsiques  Reduït: 10%, com la hostaleria.
 Màxim: 21%  Impostos especials: per alcohol, tabac, hidrocarburs, mediambient, begudes ensucrades… Per ex, a ESP la gasolina és més barata que la resta de la zona euro, l’alcohol també és més barat aquí…Per mediambient es mirarà el deteriorament del medi i per les ensucrades per intentar evitar la obesitat la qual genera més despesa sanitària.
o Impost sobre la riquesa: a Madrid per ex no hi ha impost de successions. Si algú mor no es tributa l’herència.
IRPF Primer element important: Ens ajuda a entendre la definició de renda personal: Fins l’any 1995 la definició de renda és absolut: se sumen totes les contribucions vinguin d’on vinguin els ingressos: - Rendes del treball: salarial Rendes mixtes professionals Rendes de capital: interessos de comptes corrents, dividends de les accions, interessos obligacions, lloguers plusvàlues per operacions de capital Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro Escala de gravamen: impostos que es paguen en funció de la renda anual fins l’any 1995.
0-12.000€ 0% 12.000-18.000 15% .....
+600.000€ 52% A partir del 95 hi ha una reforma feta per Aznar on es diu que aquestes rendes són retribució o volen fomentar l’estalvi. Es tributarà de manera proporcional a un tipus més baix. Les rendes altes sortiran beneficiades. Qui surten beneficiats amb aquesta reforma són els que tenen grans patrimonis perquè són els que tenen grans ingressos i els que tenen el gruix del capital del país.
Per tant, tenim 2 maneres de gravar la renda: els del treball i els que no són del treball.
Injustícia social: un treballador que ara per rendes del treball guanyés 100 mil € pagaria un 40% mentre que al 95 pagaria un 15%.
Segon element important de l’IRPF: - Deduccions: per inversió. Un dels motors del boom immobiliari és això. Com que al·leguem que hem pagat molts diners per hipoteca i interessos, Hisenda ens deixa desgravar en renda les despeses. Deducció per inversió només en habitatge principal (és com si em baixessin l’interès real). Això li costa a l’Estat uns 6.000 milions. Amb els fons de pensions passa igual. El govern vol que la gent es faci fons de pensions i et deixen desgravar en renda el fet de pagar-lo, només et faran tributar quan treguis els diners.
Aznar, amb la reforma, permet desgravar més immobles a part del principal??? - Desgravacions: situació familiar de les persones. Si estàs casat, tens fills, discapacitats… En cas d’inflació l’escala de gravamen no es toca, però sí es canvia l’IRPF i s’augmenta. Tampoc modificaven les deduccions ni desgravacions. Això feia que amb l’actualització salarial per l’increment de l’IPC es passés a un nivell superior de l’escala de gravamen i se’ls puja l’IRPF, però en veritat el seu poder adquisitiu és menor i paguen més per tot. El govern diu que no pujarà impostos però en veritat és com si ho fes.
L’any que ve, els ingressos fiscals augmentaran en 7.700 milions que vindran d’aquesta pujada de l’IRPF indirecta.
Dinàmica de l’ingrés i la despesa pública Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro L’Estat ingressa x % de IRPF d’una CCAA amb la que paga a altres comunitats més necessitades.
Al final, les subvencions i prestacions no mesuren l’origen de les aportacions. Hi ha un procés de consolidació.
Conjunt d’ingressos i despeses consolidats a l’any 1977 (% del PIB) INGRESSOS 25% DESPESA 25% SALDO 0% A Alemanya l’ingrés era d’un 45% i a França del 55%.
Per la seva grandària, la despesa públic està molt poc vinculada al cicle. És molt anticíclic. Què passa quan l’economia creix molt? Augmenta inflació i l’elasticitat de la recaptació d’impostos és superior a 1 perquè hi ha més feina  augment ingressos. Per què és anticíclic? Perquè el govern es queda els ingressos i frena el creixement ja que les famílies tenen menys renda disponible per gastar i això fa que no hi hagi un creixement excessiu.
Què passa amb el subsidi d’atur? Frena una part del creixement salarial perquè una part se’n va a la bossa que permet finançar els subsidis però mitiga la caiguda quan hi ha recessió perquè la gent no es queda sense res.
1ª FASE 1977-1985 És necessari augmentar l’ingrés per millorar la competitivitat en sanitat i educació i millorar les infraestructures. Això està molt clar des dels anys 60 i per això es farà una reforma dels impostos directes en matèria de IRPF i I.S.
En menys de 10 anys l’ingrés augmentarà del 25% al 37% i la despesa passarà del 25% al 42%.
1985: INGRESSOS 37% DESPESA 42% SALDO -5% El dèficit, que és inexistent fins l’any 1977, començarà a sorgir.
2ª FASE 1985-1995 S’aprofita l’entrada a la UE per colar l’IVA. Representa que hem de donar l’1% del que es recapta d’IVA a la Unió.
També s’aplicaran impostos especials com en l’alcohol o el tabac.
1985-1991: el saldo del pressupost està entre -3% i -4%. Dèficit estructural. L’economia creix a màxims però la despesa augmenta més (vaga general 88…).
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro 1992-1995: -7%. Creix perquè el cicle d’economia cau (crisi) i el dèficit creix per una caiguda d’ingressos i massa despesa. L’estat s’endeuta i manté la despesa, i això és una bogeria en època de crisi.
ESP a dia d’avui creix sobre un 3,5% (el major de la zona €) però el dèficit estructural creix perquè el sistema públic de despresa és massa generós en relació als ingressos. A més tenim frau i un sistema fiscal massa lax. Gastem 30 mil milions de més en interessos perquè no s’atreveixen a tocar impostos i taxes per la pressió fiscal.
El pacte de l’Estabilitat fiscal demana que el dèficit sigui 0% i el deute sigui màx. del 60%. El FMI demana constantment a ESP que s’ajusti.
3ª FASE 1995-2007 Reducció del dèficit cap al superàvit del 2% al 2007. Entre 2005 i 2007 és molt cíclic. Hi ha molts ingressos per la construcció, que mou molts llocs de treball i empreses relacionades amb el sector: assegurances, decoració, materials… Reduccions a la tarifa de l’impost. L’impost passa del 55% que estava al màxim marginal cap al 42%. Baixar la pressió fiscal en l’època d’expansió va ser un gran error. Però era pre-campanya electoral… Ho fa Rato al 2003 i Solbes al 2007. Això provoca una injecció de 6.000 mil milions a les famílies perquè se’ls gastin, ja que els cobren menys impostos i tenen més renda disponible.
4ª FASE 2008-2016 Reformes de l’estructura impositiva que tendeixen a fomentar la recuperació.
- - Zapatero: suprimeix l’impost de patrimoni creient que fomentarà el consum. Augmenta la tarifa del gravamen de rendes de capital, les quals passaran del 15% del 2007 al 28% del 2016.
Rajoy: al 2012 o fa un fort increment de la tarifa de l’IRPF que passarà al 52%. Amb la reforma del 2015/2016 s’ha abaixat al 45% o IVA: del 18% d’abans al 21% actual (es parla d’un augment al 23%).
L’element característic de la crisis és que de 2007 a 2012 hi ha una pèrdua del 30% d’ingressos fiscals per la poca recaptació d’impostos.
L’augment de la despesa passarà a ser d’un 45% del PIB i uns ingressos que cauen al 35% del PIB pel què hi ha un forat del 10% ( 10 mil milions).
Fins a 2012 saldo de pressupost So= -10% a l’any.
En el pitjor moment de la crisi de l’€ quan la prima de risc a ESP estava a 700 punts bàsics, el deute s’havia de pagar al 8%. Si això ò no s’hagués millorat gràcies a les reformes i la injecció de diners de la UE i la baixada d’interessos no sabem si ho haguéssim pogut canviar, perquè l’economia s’enfonsava massa.
A 2016 tenim un dèficit del -4,6%, a 2017 es preveu el 3.1% i al 2019 esperem arribar al 0%.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro En el context europeu, on estem ubicats? INGRESSOS ANY 2015 ESPANYA ZONA € ALEMANYA FRANÇA ITÀLIA IRLANDA 37% 46% 45% 54% 48% 36% Els països nòrdics estan per damunt del 50%. No podem tenir un estat del benestar amb aquest nivell d’ingressos. Hi ha certa tolerància social amb el defraudador… El Montoro ha fet 2 mesures: - 2013: prohibir els pagaments en metàl·lic per sobre dels 2.500€ 2017: prohibir pagaments en metàl·lic per sobre dels 1.000€ Això vol evitar el frau perquè no es pagui amb diners en negre i es faci amb targetes i moviments bancaris on queda tot reflectit.
A ESP entre el 2000 i el 2008 circulava el 40% dels bitllets de 500€ mentre que només representàvem l’11% del PIB. Això és senyal del frau i l’economia submergida.
Recordatori 1. Baix (context UE) 1977 2. El gran esforç 1977-1985: a. Ingrés: 35% b. Despesa: 42% c. Emergència del dèficit, que esdevé estructural + cíclic. Al 1985 venim de la gran crisi de les energètiques. Dèficit del 7%, del qual un 4% és estructural. És un dèficit que arrosseguem des de l’any 1976, llevat del període de 2005 a 2007 que hi ha un superàvit del 1,9%.
En la època d’expansió el creixement era del 4%, el millor de la història. Una moderació del dèficit i una emergència del superàvit cíclic. Amb la crisi del 2008 hi ha una reaparició del dèficit estructural i cíclic, i seran molt elevats.
Els ingressos fiscals cauen de 200.000 a 150.000 i la despesa pública augmenta per l’augment de subsidis d’atur i els interessos del deute. Els interessos augmenten per un doble motiu: perquè augmenten els préstecs i perquè augmenten els tipus d’interès fins que no intervé el BCE. La prima de risc de 2008 a 2012 creix molt.
3. Crisi 1992-1995: Mateixes característiques: reducció dels ingressos del 35% i augment de la despesa cap a un 42% per subsidis d’atur i augment tipus interès.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro El dèficit a 1995 és del 7%.
La despesa pública a ESP agregadament avui dia està al 42% i a l’àrea de l’€ està al 47%.
Si la corregeixo, modificant el subsidi d’atur, podria mantenir-lo al 38%. Com a país tenim esquizofrènia perquè volem ser centreeuropeus amb la despesa però llatins amb els impostos a pagar.
El fet que sigui tan popular baixar impostos no ens ajuda. Sobretot quan hi ha eleccions.
A la resta d’Europa els impostos són més alts.
INGRESSOS PÚBLICS Quina és l’estructura fiscal? Què pesa cada import en el total? Estructura fiscal: impositiva (impostos) i cotitzacions (12% del PIB).
impositiva Imposició directa = 50% 1. IRPF: el 40% dels impostos 2. Impost de societats: 10% dels impostos (per les deduccions, bonificacions, etc. Que les empreses es desgraven i fan baixar el què paguen les empreses) Imposició indirecta = 50% 1. IVA: té un pes del 30% 2. Impostos especials (IIEE): 10% Quan menys pesa la imposició directa i més pesa la indirecta menys justa és la distribució de la càrrega tributària. Per què? Perquè els impostos indirectes, els que graven el consum, IVA, impostos especials, transaccions… no tenen en compte la capacitat de pagament. Això passa perquè no depenen dels ingressos i perquè els impostos indirectes són regressius. Quan més baixa és la renda més càrrega indirecta carrega. A mesura que puja la despesa en relació a l’augment de l’ingrés que té la família, la càrrega és menor.
La UE no demanarà mai pujar els impostos directes, sempre demanarà augmentar o crear nous impostos indirectes.
DESPESA PÚBLICA En què ens gastem els diners? 1. Educació: 4% del PIB (a la UE és un 6%) 2. Sanitat: 6% (sanitat i serveis socials annexes com despesa en envelliment). A la UE és d’un 12% del PIB no tant per la sanitat en si sinó sobretot pels serveis socials annexes, com la llei de la dependència, on a Europa està més estesa.
3. Ocupació (subsidis atur): 2%. Aquí hi ha una diferència amb Europa degut al nostre alt nivell d’atur.
4. Pensions: 13% Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro Fins aquí tenim un 25% de la despesa, la resta són en despeses en funcionaris, despesa militar, etc… però les 4 gran partides són les anteriors.
DEUTE PÚBLIC Si el dèficit comença a l’any 1976 i no ens ha abandonat, el volum de deute públic absolut no ha parat de créixer. En termes relatius del PIB ha tingut oscil·lacions.
Quan parlem de deute podem parlar en valors absoluts i relatius: 1. Absoluts: actualment devem 1,1 bilió d’€.
2. Relatius al PIB. Per què referenciem sempre el deute al PIB? Perquè és la renda que genera un país en un any i dóna la idea de si serem capaços de pagar o no el deute.
a. 1976: 0% b. 1995: -75% c. 2007: -35% el més baix dels grans països occidentals junt amb el Britànic d. 2016: -100% Entre el 95 i el 2007 vam tornar algun €? NO. El deute queia perquè el PIB augmentava. Tota l’estona parlem de ratis. Si al 95 tenim un deute de 300 mil milions i un PIB d’uns 250 mil milions però al 2007 seguim devent 300 mil milions però el PIB es dobla i arriba a 700 mil milions, el rati fa que disminueixi.
Què explica el creixement nominal del PIB? En termes nominals és PIB de l’any 1995 en termes nominals multiplicat per (1+a) que és el creixement real multiplicat per (1+b) que és el creixement dels preus.
Què ha passat de 2007 a 2016? Tinc menys PIB de volum, el creixement real és inferior i el creixement dels preus també. Per tant el denominador a 2016 se’m redueix fa que augmenti el % fins a un 100% del PIB. A part, dec més diners per tots els que m’ha prestat el BCE.
Problema del deute tant elevat (el més alt de la història moderna d’ESP)? ESP no és la primera vegada que passa d’aquí, però hi havia altres mecanismes.
Mecanismes per reduir deute públic: 1. Creixement econòmic perquè hi hagi més PIB en volum.
2. Creixement de preus: inflació. Si creixés un 5% anual en 10 anys baixaríem molt el deute. Una bona inflació liquida deutes.
3. Default: dir que no paguem el deute o demanar quites del deute. Això ho ha fet Argentina, ESP, o Grècia (que deu el 170% del PIB).
4. PAGAR Quin problema té aquest deute tant elevat? Que s’ha de tornar i és una fragilitat enorme de la nostre economia. Per què? - - Perquè des d’un punt de vista cíclic, què li passaria a l’endeutament si tinguéssim una nova recessió? Els ingressos públics caurien, el dèficit augmentaria, acumularíem un major deute… En cas d’una nova crisi el marge de maniobra del sector públic espanyol és molt petit.
Si augmentem el nivell de dèficit els mercats no confiaran en què els pagaràs perquè cíclicament ja parteixes d’un nivell molt elevat. Això provocarà un augment de la prima de risc. També perilla si pugen els tipus d’interès, ja que ara són baixos.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro Un augments dels tipus d’interès afectarà a la capacitat de despesa del sector públic. Reducció de despesa pública a igualtat d’ingrés.
Així entrarem en una roda que la pujada de tipus d’interès retroalimenta l’endeutament.
Aquest endeutament d’ESP és molt elevat? En relació a la mitjana de l’àrea de l’€ no especialment. La mitjana deu estar al 90% i nosaltres al 100%. ESP està per sota d’Itàlia (125), Grècia (170%)… El nostre problema no és el volum que tenim sinó el ritme de creixement.
La mitjana a la zona € l’any 2007 era d’un 70% mentre que ESP només era d’un 35%. El nostre deute ha augmentat massa ràpid i això és el que preocupa.
Si finalment hem de pagar tots aquests diners, quina generació ho acabarà pagant? Com? Es necessitaria una inflació i un augments dels impostos. L’augment de l’endeutament, quan no està vinculat a la inversió, i no està vinculat al cicle, té un contingut molt injust intergeneracionalment.
Finançar inversió públic amb deute seria sensat perquè tots gaudim durant anys de les infraestructures i les millores.
La discussió està en el dèficit estructural: despeses que superen els ingressos de manera estructural, perquè vol dir que l’Estat és massa generós amb la societat actual amb els ingressos que té, i es menja el futur del les futures generacions. Per ex, les pensions que es paguen avui són superior a les que es pagaran en uns anys i no és just. S’ha de vigilar amb el dèficit estructural! Per això és tant important reformar el sistema de pensions.
DEUTE PÚBLIC 1. Inici crisi = 35% 2. 2016 = 100% a. No és extraordinària (mitjana Europa 90%) b. És rellevant el fet del ritme del creixement 3. Expectatives = 1,1 bilió a. Creixement nominal del PIB. A quin ritme podem esperar créixer els propers 10 anys atesos al creixement de la productivitat i de la borsa de treball? Depèn del creixement potencial del PIB. Ara mateix es mou entre un 1,5% i un 2% en termes reals. Si a això li afegíssim una inflació d’aproximadament el 1,5% podríem esperar un creixement del PIB nominal del 3%.
b. Dèficit estructural Hi ha dificultats en reduir, substancialment, el deute. Serà complicat en la propera dècada. Per què seria important reduir el volum d’endeutament? Per què és important apropar-se al 60% que marca el Pacte de l’Estabilitat? Varis motius: 1. Tipus interès: per la càrrega financera del deute. Ara, gràcies a la política agressiva del BCE amb el quantitative easing que compra 80 milions mensuals de deute, els tipus Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: alro d’interès es mantenen extraordinàriament baixos. Draghi ha dit que seguirà comprant fins finals de 2017 i acumularà 2,5 bilions d’€. Així, un 1/3 del deute espanyol l’haurà comprat el BCE. Això dóna garantia de tipus d’interès baix. Però en algun moment deixaran de comprar deute i els tipus d’interès començaran a recuperar valors normals.
La càrrega financera del deute que avui és extraordinàriament baixa (d’un 3% del PIB, 30 mil milions), podria pujar. Cada punt percentual que pugi el tipus d’interès podria suposar 10 mil milions que puja la càrrega financera. Diners que, de gastar-se en pagar deute, es deixarien de destinar en despesa social per el país.
Quan comenci a vendre deute el BCE, ja que haurà acumulat massa, els tipus d’interès tendiran a pujar. Per què avui dia es compra deute amb tipus interès negatiu? Per les expectatives que el preu del deute pugi. Ara no guanyen amb interessos però d’aquí uns anys es podran lucrar si es comença a veure deute a un preu superior. Encara que el BCE s’acabi quedant una brutalitat del deute que ha comprat, els propis mercats podran fer que els tipus pugin només amb l’expectativa que el BCE deixi de comprar deute.
2. Marge maniobra: davant una altra crisi, que vindrà tard o d’hora en un futur, el marge de maniobra és molt baix. D’un deute del 100 passaran al 110, 120, el mercat no confiarà en tu, et demanaran un tipus més elevat, pujarà la prima de risc… un dèficit cíclic del 7% que hi havia se li ha afegit +20 d’estructural. És molt important reduir el marge de dèficit estructural per donar marge al cíclic. Des de l’ini de la crisi al 2008 fins a dia d’avui el deute ha passat d’un 35% a un 100%, el creixement és molt ràpid i augura que pot passar el mateix o pitjor en pròximes crisis, ja que partirem d’un deute molt més alt.
...