Resum "Del mozárabe al románico en Silos" de Meyer Shapiro (2014)

Resumen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Art Primer Medieval
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Carbonell Torrents, Ofèlia 16277656 Schapiro, Meyer, 1985. “Del mozarabe al románico en Silos”, Estudios sobre el románico, Madrid: Alianza editorial, p. 37-119 [1939. “From Mozarabic to Romanesque in Silos”, The Art Bulletin, XXI, p. 312-374] Meyer Schapiro va néixer l'any 1904, a Lituània. L'any 1924 es va graduar al Columbia College de Nova York. Aquest estudi és una de les primeres obres importants de l'autor, i se li atribueix un gran valor en el desenvolupament de la metodologia de la història de l'art.
Schapiro ens presenta una anàlisi dels diferents elements artístics dins el conjunt monàstic de Silos per tal d'il.lustrar el diàleg entre les produccions mossàrabs i el primer romànic a Castella.
Schapiro presenta un problema concret: per què trobem aquesta barreja d'estils en el conjunt de Silos? En analitzar cada obra hi identifica elements propis de la tradició mossàrab compartint espai amb elements de les primeres tendències romàniques. Al llarg del capítol argumenta que l'element mossàrab no és pas un residu inevitable en un moment de transició estilística, sinó que hi ha la voluntat d'utilitzar els dos estils. De fet, fent un estudi del context històric, Shapiro explica com l'aplicació de tendències del romànic francès respòn a interessos polítics de l'època, mentre que el fet de mantenir elements del mossàrab mostra la força de les traidicions locals.
Schapiro exposa que l'abolició per concili de l'escriptura visigòtica-mossarab l'any 1091, per instaurar la francesa com a cànon, respon a una voluntat unificadora per part dels reis de Castella.
Silos era un dels monestirs més importants del regne de Castella i, com a tal, es va veure sovint immers en tot tipus de maniobres polítiques.
Shapiro es pregunta per què, si fou així, es continuà utilitzant l'estil mossàrab, fins i tot de manera sumptuosa, encara l'any 1109. Shapiro explica que un rebuig social general a la nova litúrgia francesa, hauria abocat l'església a combinar els dos estils per tal d'aconseguir una acceptació social paulatina. El mossàrab tenia connotacions històriques, s'identificava amb les tradicions pròpies d'origen visigòtic, símbol d'unitat política, i com a tal, es considerava mereixedor de reconeixement.
Essent l'art eclesiàstic el principal suport d'obres monumentals, en ell queden reflectits tots els canvis polítics i socials de l'època. Les tendències mossàrabs del conjunt de Silos mostren un element important en el desenvolupament expansiu de l'església on la tradició local s'imposa amb força tot i la reforma, dotant d'un important caràcter documental a tot el conjunt monàstic.
El text presenta una revisió exhaustiva, iconogràfica i formal, de diferents parts del monestir de Silos, i acaba amb una reflexió sobre la seva relació amb el context històric de l'època per mirar d'explicar el per què de la barreja d'estils i elements. El text és expositivament molt clar i amb moltes referències explicatives que fan fàcil la seva comprensió.
...