Tema 5 (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Derecho Civil de la persona - Civil 1
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 18/07/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Tema 5: La capacitat d’obrar limitada 1. La minoria d’edat. El “dret d’audiència” El menor d’edat té una capacitat d’obrar limitada. A mesura que el menor adquireix capacitat natural d’entendre i creure, va adquirint a la vegada capacitat d’obrar. El menor, al tenir limitada la capacitat d’obrar, requereix d’unes institucions de protecció del menor que supleixin la seva manca de capacitat, que són o la potestat parental (l’utilitza el CCCat per substituir la Patria Potestat) o bé la tutela, en cas que els progenitors fossin morts o fossin desconeguts.
! Dret d’audiència( 211-6.2 CCCat): el menor ha de ser escoltat en les decisions que l’afectin.
Si ha complert 12 anys té dret a ser informat i escoltat abans de prendre una decisió que l’afecti, i si és menor de 12, tan sols ho serà si la seva capacitat de voler i entendre ho permeten. En el mateix sentit, l’article 7 de la Llei Catalana de 27 de maig de 2010 de Drets i oportunitats en la infància i adolescència i la LO de la Protecció Jurídica del menor.
! Tot i que en els processos matrimonials, a l’hora de decidir qui tenia la potestat, els majors de 12 anys havien de ser escoltats, els psicòlegs infantils van dir que era perjudicial pel menor haver de decidir amb qui es volia quedar. Per això es modificà la Llei d’Enjudiciament Civil, per la qual no s’obliga al jutge a escoltar al menor encara que tinguin capacitat d’entendre i voler. El mateix ha succeït amb el CCCat.
! Existeixen una sèrie d’accions que el menor pot realitzar per si mateix. Segons l’art 211-5 del CCCat, el menor, si té capacitat natural suficient, pot realitzar els actes relatius als drets de la personalitat, els relatius a béns o serveis de la pròpia edat d’acord amb els usos socials i d’altres que la llei els permeti. Pel que fa als actes relatius a béns i serveis de la pròpia edat, el CCCat introdueix aquesta norma com a solució al conflicte plantejat. D’acord amb l’article 1263 del CCE, poden prestar consentiment contractual els menor emancipats. Els que no ho siguin, no podrien realitzar actes contractuals. Hem d’interpretar doncs que els contractes que pot realitzar un menor seran d’acord amb els usos socials.
! Segons l’article 221-4 CCCat, el menor pot realitzar un testament mitjançant un notari però no per la seva pròpia mà. A partir dels 14 anys, el menor pot casar-se però necessita dispensa de l’autoritat. A partir dels 16, el menor pot realitzar l’administració ordinària dels béns i beneficis obtinguts de la seva activitat (236-26.2 CCCat), pot acceptar donacions si té suficient maduresa i sense que estiguin sotmeses a gravamen (521-3).
! Existeixen altres actes que el menor pot realitzar però que necessiten autorització judicial o consentiment dels pares: (235-11)el baró de més de 14 anys pot reconèixer els fills matrimonials i la mare, tingui l’edat que tingui, mitjançant l’aprovació judicial. (236-26.2) El menor major de 16 anys pot alienar i realitzar actes d’administració extraordinària sobre béns adquirits amb el seu treball o industria amb l’assistència dels progenitors. (Art. 7 Estatut dels Treballadors) Permet al menor major de 16 anys celebrar un contracte de treball si viu de forma independent amb consentiment de pares o tutor. S’ha de tenir el consentiment del menor els supòsits de(211-9.1) ser emancipat per progenitors o tutors, (235.-40)el major de 12 anys que ha de ser adoptat i (211-6.3) per els contractes celebrats del menor que impliquin alguna prestació personal del menor, en cas de tenir 12 anys o si, sent menor de 12, té suficient seny.
! 2. La limitació de la capacitat en benefici propi. La incapacitació 2.1. El concepte i les causes Es tracta d’una institució de protecció de l’incapacitat. És una matèria que no està regulada en el CCCat, quedant regulada en els articles 199-201 del CC. La incapacitació és l’Estat Civil constituït per sentència judicial en virtut de les causes establertes per la llei que té com a conseqüència la restricció de la capacitat d’obrar, com malalties o deficiències físiques o psíquiques permanents que impedeixin a la persona governar-se per si mateixa. S’ha discutit si malaltia i deficiència són sinònims. En cas de no ser-ho, estats com l’alcoholisme o la drogoaddicció serien causa d’incapacitació. El que és realment important és que la persona no pugui governar-se per si mateixa.
! Els subjectes autoritzats per de la incapacitació són el presumpte incapaç, el cònjuge o similar i els ascendents o descendents. En cas de no obtenir tal autorització, qualsevol persona pot posar en coneixement del ministeri fiscal els fets (art.757 LEC). La incapacitació dels menors tan sols pot ser sol·licitada per qui exerceixi la pàtria potestat o la tutela. Segons l’article 201 CC, es pot incapacitar el menor quan es prevegi que el menor se l’haurà d’incapacitar en assolir la majoria d’edat, per tal d’evitar que existeixi un període de no-protecció.
! Durant el procés d’incapacitació, el presumpte incapaç es pot defensar per si mateix personantse en el procés o bé pot ser defensat pel Ministeri Fiscal. En cas que el Ministeri Fiscal fos qui promogués la incapacitació, se li atorgaria un defensor judicial. El Ministeri Fiscal sempre serà part del procés.
! 2.2. La declaració judicial i els efectes Els requisits per a la incapacitació són l'haver escoltat els parents, examinar el presumpte incapaç i sol·licitar un dictamen pericial mèdic. El tribunal adoptarà les mesures necessàries per a la protecció, que pugui haver adoptat amb anterioritat (762 LEC). Es seguiran els tràmits del judici verbal segons l’article 753 LEC.
! Segons la sentència d’incapacitació, aquesta s’ha d’inscriure en el registre mercantil en cas de ser comerciant, en el registre de la propietat en cas de ser propietari i sempre en el registre Civil. Els efectes de la sentència no són retroactius.
! La declaració d’incapacitat té els següents efectes: • Restricció de la capacitat d’obrar: 760 LEC) La sentència declararà l’extensió i límits de la incapacitació, no té perquè ser absoluta.
• Submissió a una institució que supleixi o complementi la seva capacitat. Aquestes institucions poden ser la potestat prorrogada (236-6 CCCat), potestat parental rehabilitada (236-34 CCCat), Tutela (222-1b CCCat) que supleix la capacitat d’obrar o Curatela (223-1 CCCat), que la complementa. Es pot demanar que el jutge dicti qui ha d’ocupar les institucions de guarda.
• Els actes realitzats per l’incapacitat en contra d’allò disposat en la sentència d’incapacitació són anul·lables (223-8 CCCat i 1301 CC). Si es demostra que en el moment de realitzar l’acte l’incapacitat no tenia capacitat natural, l’acte serà nul de ple dret • En els actes personalíssims no hi cap la possibilitat d’actuació del representant, com el matrimoni (56 CC), realitzar un testament (421-9.2 CCCat) o reconèixer fills extramatrimonials (235-11.2 CCCat). No es vol evitar que realitzin aquests tipus d’actuacions, sinó estudiar cada cas per analitzar si té capacitat suficient.
No es tracta d’un estat irreversible, ja que si l’incapacitat recupera total o parcialment les facultats, es pot instar a un procés judicial que modifiqués la sentència o la deixés sense efecte.
! 3. La declaració de prodigalitat (qui desperdicia el seu patrimoni en despeses inútils) Està regulada en la LEC, deixant l’article 257 del CC, dubtosament aplicable a Catalunya. Són necessaris dos requisits: • Que existeixi una conducta pròdiga • Ha de tenir cònjuge, descendents o ascendents que tinguin dret actual a rebre aliments del presumpte pròdig (257.5LEC). Segons el CC, els familiars propers estan ! obligats a prestar aliments.
Fins el 1983 es va considerar la prodigalitat en el CC com una causa d’incapacitació, però a partir de llavors va deixar de ser així. La declaració de prodigalitat tan sols podrà ser instada per el cònjuge, descendents o ascendents que perceben aliments del presumpte pròdig o estiguin en situació de reclamar-los-hi. El TS ha entès en aquest fragment que el cònjuge també s’ha de trobar en una situació de percebre aliments.
! No es preceptiva la intervenció del ministeri fiscal i s’ha de registrar en el registre civil, i en el seu cas en els registres mercantil i de la propietat.
! El pròdig no podrà realitzar per si mateix els actes que es citin en la sentència. Per a relitzar-les se li nomenarà un curador (art. 223-1C CCCat). En cas de realitzar-los per si mateix, aquests seran anul·lables.
! La fi de la prodigalitat es dóna quan el jutge elabori una sentència modificant l’anterior o deixant-la sense efectes. Si el cessament de la prodigalitat es dóna perque ja no existeixen persones a rebre aliments del pròdig, encara que no hi hagi una sentència, els actes del pròdig ja no podrien ser atacats ni impugnats.
...