Tema 4. La empresa, sus costes y producción (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Economía
Año del apunte 2015
Páginas 10
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 3

Descripción

En este cuarto tema de economía de primero se estudian los siguientes conceptos: ingreso total, coste total, beneficio, cálcul del coste total, producción y costes, producto marginal, corba de coste total, coste fijo, coste variable, coste total medio, coste fijo mediano, coste variable mediano, coste marginal.

Vista previa del texto

TEMA 4. L’EMPRESA: PRODUCCIÓ I COSTOS Quan una empresa pren la decisió sobre quina quantitat de producció realitzarà té molt en compte els seus costos, només d’aquesta manera complirà el seu objectiu: maximitzar beneficis.
La llei de l’oferta diu que les empreses estan disposades a produir i vendre més unitats a mesura que el preu augmenta. Per saber com maximitza beneficis l’empresa hem de tenir en compte tres conceptes molt importants: ingrés total, cost total i benefici.
INGRÉS TOTAL, COST TOTAL I BENEFICI.
Primer de tot, per entendre què fa l’empresa hem d’entendre quin és el seu objectiu: maximitzar beneficis.
Abans de calcular els beneficis de l’empresa hem de tenir en compte 2 conceptes, a partir dels quals calcularem el benefici:  COST TOTAL. És la quantitat total que gasta una empresa per aconseguir factors de producció. El cost és més difícil de calcular que l’ingrés total.
 INGRÉS TOTAL. És la quantitat total que percep el productor per la venda de la seva producció. El calculem multiplicant la quantitat total d’unitats que ven l’empresa per el preu de cada unitat.
Per calcular el benefici d’una empresa haurem de restar els costos totals als ingressos totals.
CÀLCUL DEL COST TOTAL.
Els costos d’una empresa per realitzar la seva activitat no són només els que li costa produir aquelles unitats que produeix sinó també allò que deixa de fer per produir-les:  COSTOS EXPLÍCITS. Són els costos dels factors que exigeixen a l’empresa un desemborsament de diners. Són els costos evidents: ingredients, salari...
 COSTOS IMPLÍCITS. Aquests costos no són tan evidents com els explícits, són els costos que no exigeixen a l’empresa un desemborsament de diners. Com per exemple: salari al que renuncia l’empresari, temps, rendiment dels diners destinats a crear l’empresa...
Malgrat tot, cal dir que els comptables no tenen en compte aquests costos implícits, ja que són difícils de calcular.
LA PRODUCCIÓ I ELS COSTOS.
Quan tractem la producció i els costos d’una empresa ho representem en una gràfica en la qual hi ha la producció i un cost determinat a l’eix de sota i la producció al de dalt a l’esquerra.
LA FUNCIÓ DE PRODUCCIÓ.
La funció de producció és la relació entre la quantitat de factors utilitzats per produir un bé i la quantitat produïda d’aquest bé. Es representa de la següent manera: Les persones racionals pensen en termes marginals, aquesta idea és clau per entendre com decideixen les empreses el número de treballadors que contractaran i la quantitat que produiran.
El producte marginal de qualsevol factor en el procés de producció és l’augment que experimenta la quantitat de producció que s’obté amb una unitat més d’aquest factor.
En l’exemple anterior, el qual tracta sobre el factor dels treballadors, podem veure que la funció de producció es va aplanant, això es perquè el producte marginal és decreixent, és a dir, per cada unitat més que es va introduint, en aquest cas treballadors, es produeix un augment decreixent de producció, és a dir, aquesta augmenta però no tant com ho havia fet amb l’afegiment de l’anterior treballador. Una justificació d’aquest fenomen és que no s’estigui augmentant també el nombre de màquines, en aquesta fàbrica encara que hi hagi més treballadors si algun d’ells s’ha d’esperar per treballar amb la màquina no es produirà molt d’augment en la producció.
Aquesta taula mostra per cada treballador que s’afegeix en una fàbrica quina és la producció total que es produeix.
Podem veure que efectivament cada cop que s’afegeix un treballador la producció augmenta però no sempre en la mateixa mesura, de fet, seguint el producte marginal, veurem que és decreixent (com en tots els casos). La producció primer passa de 50 a 90 (augment de 40), després de 90 a 120 (augment de 30), després de 120 a 140 (augment de 20) i finalment de 140 a 150 (augment de 10). Com podem observar, cada vegada augmenta menys, augmenta, però en menys mesura. Això es deu a que el producte marginal és decreixent, el producte marginal és l’augment d’unitats produïdes per cada treballador afegit, és a dir, els augments que he anat comentant anteriorment, com podem veure, van disminuint.
Com podem veure en aquest gràfic també podem representar el producte marginal, el qual va disminuint a mesura que s’afegeix un treballador.
Com hem dit abans, ens interessa saber perquè l’empresa decideix produir un nombre d’unitats determinat i quin és el preu de cada unitat.
Per saber això té en compte la quantitat de producció i també el cost total de cada unitat, que en aquest cas és el cost de la fàbrica més el cost dels treballadors.
LA CORBA DE COST TOTAL.
NÚMERO DE TREBALLADORS PRODUCCIÓ: QUANTITAT GALETES PRODUCTE DE PER MARGINAL COST DE DE FÀBRICA LA COST TREBALLADORS TREBALL 0 1 50 2 COST TOTAL DELS FACTORS (FÀBRICA HORA 0 DELS + TREBALLADORS) 30 0 30 50 30 10 40 90 40 30 20 50 3 120 30 30 30 60 4 140 20 30 40 70 5 150 10 30 50 80 6 155 5 30 60 90 Les tres últimes columnes mostren el cost de la Maria de produir galetes. En aquest exemple el cost de la fàbrica és de 30 euros l’hora i 10 el treballador. Si contracta 1 treballador el cost total és de 40€ (30€ + 10€). Si contracta 2 treballadors el cost total és de 50€ (30€ + 20€).
Per tant, podem afirmar que hi ha relació entre la quantitat produïda (segona columna) i els costos totals (sisena columna).
Mitjançant aquesta relació podem fer una altra corba: la corba del cost total.
Malgrat tot, hem de tenir en compte que hi ha diferents tipus de costos:  COST FIX. Són els costos que no depenen de la producció, per molt que augmenti o disminueixi la quantitat produida aquests no varien. N’hi ha 4 de molt importants: o Lloguers/ quotes (locals i màquines) o Manteniment o Gestió o Personal  COST VARIABLE. Són els costos que es modifiquen segons la producció, és a dir, quan la quantitat produïda augmenta o disminueix aquests també ho fan amb ella. N’hi ha 3 de molt importants: o Personal laboral o Ingredients o Consum de subministraments  COST TOTAL. És la suma dels costos fixos i els costos variables.
Per trobar el cost de la unitat representativa produida dividim els costos de l’empresa per la quantitat de producció:  COST TOTAL MITJÀ. Cost total dividit per la quantitat de producció.
CTM = CT / Q = (CF + CV) / Q o COST FIX MITJÀ. Es calcula dividint el cost fix entre la producció. CFM = CF / Q o COST VARIABLE MITJÀ. Es calcula dividint el cost variable entre la producció. CVM = CV / Q  COST MARGINAL. És el cost de produir una unitat més, augmenta el Cost total quan produïm més unitats i aquest augment és el cost marginal. Es calcula divint l’agument dels costos variables per l’augment de producció. Cmg = CT / Q Per representar costos totals els hem d’anar posant els punts amb la relació entre quantitat i cost total, d’aquesta manera s’anirà formant la corba de costos totals.
Amb el cost total mitjà, fix mitjà, el cost variable mitjà i el cost marginal fem el mateix.
El que passa habitualment amb aquestes corbes és el següent:  El cost marginal augmenta quan augmenta la quantitat produïda.
 La corba de costos totals mitjans té forma d’U.
 La corba de costos marginals talla la corba de costos totals mitjans en el seu punt mínim.
COST MARGINAL CREIXENT.
El creixement es deu a la propietat del producte marginal decreixent.
COST MARGINAL CREIXENT.
En moltes empreses el producte marginal decreixent després apareix de immediatament contractar el primer treballador, és a dir, el segon treballador que contracten ja treballa un augment menys que l’augment del primer.
Depenent del procés de producció, els següents contractats poden aportar un producte marginal superior que el primer. No obligatòriament aquest ha de ser decreixent. Cada cas és diferent, realment hi pot haver un cas en què l’augment dels treballadors cada vegada sigui major, tot i que normalment pas al revés per diferents causes. Com per exemple que el repartiment de tasques els permeti ser més productius, d’aquesta manera el cost marginal primer disminuiria i després augmentaria.
COST TOTAL MITJÀ EN FORMA D’U.
Hi ha 3 raons per les quals el Cost Mitjà total té forma d’U:  El cost fix mitjà disminueix quan augmenta la producció.
 El cost variable normalment augmenta quan augmenta la producció degut al producte marginal decreixent.
 El cost total mità reflexa les dues tendències.
A nivells de producció baixos pesen més els costos fixes perquè aquests es reparteixen entre poques unitats. En canvi a nivells de producció més alts, els costos variables guanyen pes. D’aquesta manera es troba un punt d’escala eficient: una quantitat que minimitza el CTM.
RELACIÓ ENTRE COSTOS TOTALS MITJANS I COST MARGINAL.
 Quan els Costos Marginals són més petits que els Costos totals mitjans, el cost total mitjà disminueix.
 Quan els costos marginals són més grans que els costos totals mitjans, el cost total mitjà augmenta.
La corba de costos mitjans talla a la de costos totals mitjans al punt d’escala eficient. Això es compleix per totes les empreses competitives i resulta clau per analitzar-les.
COSTOS A CURT I LLARG TERMINI.
La divisió entre costos fixes i costos variables depèn de l’horitzó temporal que es prengui com a referència:  CURT TERMINI. Hi ha costos fixos i costos variables.
 LLARG TERMINI. Tot són costos variables.
A llarg termini les empreses en general tenen marge d’adaptació: per a modificar les seves estructures organitzatives, de personal, logístiques, de situació, recursos...
REPRESENTACIÓ GRÀFICA DE COSTOS A CURT TERMINI I LLARG TERMINI.
Els costos totals mitjans a llarg termini tenen forma d’U més oberta i se situen sota les corbes dels costos totals mitjans a llarg termini. Per tant, a llarg termini hi ha major flexibilitat.
 Quan CTM ll/t ↓ quan ↑ producció diem que hi ha economies d’escala.
 Quan CTM ll/t ↑ quan ↑ producció diem que hi ha deseconomies d’escala.
 Quan CTM ll/t = quan ↑ producció diem que hi ha rendiments constants d’escala.
...