Historia Moderna hasta Semana Santa (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Història Cultura i Societat Època Moderna i Contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 16
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 3

Vista previa del texto

Historia, cultura i societat en època Moderna i Contemporània Formulació de l’avaluació, en la part d’època Moderna: 1 examen al últim dia de les classes de Moderna, on s’haurà d’explicar un de dos temes.
14 d’abril.
1 treball, a presentar l’últim dia de classes, el treball és complementari a l’examen. Es demanen 5/10 pagines. Es valoraran per tal de complementar l’examen. Si està bé puja 1 punt si està molt bé 2 punts. La temàtica del treball, s’haurà de triar un edifici o plaça d’època moderna, del qual es farà una contextualització històrica. Fer mes d’una copia Les parts: Introducció: Quin es l’objectiu. (Fer-la al final) Cos: Context, Anàlisi artística Conclusions : A partir de la bibliografia tractada donar una opinió científica.
Correu electrònic: miquelangelmartinez@yahoo.com Disponibilitat “total”. Pactar per correu electrònic les cites al despatx.
Tema 0: La societat europea en edat Moderna: trets generals Conceptes: Edat Moderna: Edat daurada a Europa, també de les Monarquies absolutes.
Condició nobiliària i la burgesa, la frontera no és tant forta com es pensa, les diferencies son un mur porós, ja que en alguns casos les diferencies son nul·les, en aquests casos en parlarem de les estructures para-nobiliàries. Estructura social en època Moderna: En ordre d’importància: Noblesa Titulada (Ducs, Comtes, Marquesos), Noblesa mitjana (Baró, Noble (Categoria exclusiva a Catalunya), Donzell), Noblesa Petita (Cavallers), Categoria Para-Nobliària (Ciutadà honrat (Pot esser considerat com noble o burgés, però sense el títol), Burgés honrat), Burgesia (Mercader de Llotja, Botiguer de draps i teles), Menestralia.
Ciutadà honrat: Dirigien les ciutats amb el poder polític, però volien també esser nobles. Ferran II els fa nobles amb el decret de 1510, però hi posa dues condicions, una asseure amb el tercer estat quan hi hagin reunions a les Corts i la segona presentar-se a les Corts com persones del Tercer Estat.
El Mercader de Llotja: Alta burgesia, de gran riquesa, per tal d’arribar a ciutadà honrat haurà d’anar escalant posicions.
Botiguer de Teles: Venedor de Seda i es pot passar a Mercader de Llotja, que li reportaria grans beneficis.
Edat Moderna: Està regida pels burgesos més rics, però és una societat dividida en estaments de caràcter hereditari. La Europa Moderna, fou un moment de recerca d’ennobliment social, per part dels burgesos.
Ennobliment: Deixant de banda els diners, existeix en la societat, la Cascada del Menyspreu, tothom vol formar part d’un estament millor i no vol que el grup inferior a ell se li apropi. La Burgesia, té aquesta necessitat d’ennoblir la seva família, i això ho cerquen a partir dels diners. F.Braudel va encunyar el terme La Traïció de la Burgesia, ja que els Burgesos mes adinerats van viure com nobles, però perdien així l’essència de l’esperit Burgés, que eren comerciants treballadors, i que cercaven aquest reconeixement nobiliari. Aquesta practica es va veure a tota l’Europa Moderna. Les Monarquies acceptaven el traspàs dels Burgesos a Nobles, a canvi de diners.
Els Privilegiats: Foren els dos grups socials predominants a les societats de l’Europa Moderna, Noblesa i Clergat. Aquesta tradició, arriba fins al govern de Napoleó, ja que per llei desapareix l’estament dels privilegiats, en la realitat era diferent. A la Societat Catalana, l’Església era qui mes pagava a l’estat, tot i essent privilegiats, i en Les Corts del 1626, El Clergat es va aixecar per reivindicar aquesta “injustícia”. Per tant, les avantatges del grup privilegiat, de no pagar impostos no era real en la practica. En el Segle XIX, encara que ja no son els Privilegiats, continuaran essent molt importants en la realitat social de les ciutats.
Tema 1: La societat europea en edat Moderna: trets generals En primer lloc hem de conèixer que la Edat Moderna es pot anomenar igualment l’època de l’Antic Règim.
Els grups Privilegiats: la Noblesa i el Clergat En el segle XVI, i en el desenvolupament de l’Edat Moderna, es va establint el poder de la Monarquia Absoluta (la Monarquia Absoluta es basava en el pacte, no en la tirania que se’ns ha explicat), i així veurem una pèrdua de part del poder polític de la Noblesa.
La Historia ens parla d’una tipologia diferent en el tractament de la relació amb la Noblesa i l’Estat, en els diversos estats europeus.
Noblesa: La Monarquia Hispànica, per exemple, a part d’Espanya en formaven part Amèrica i l’anomenada Itàlia Hispànica (Sicília, Nàpols, etc.). Per exemple en el cas Napolità, la Noblesa va lluitar molt per evitar que la monarquia Espanyola els hi prengués el seu estatus polític. Ja des dels reis Catòlics, la Monarquia Hispànica, potenciava la direcció del govern i l’administració, per part dels Burgesos ja que eren mes fiables i literats que els Nobles.
En la Monarquia Francesa, que també va executar molt l’ennobliment, com en el cas d’ Espanya. I potenciava el govern dels nobles mitjans o dels burgesos deixant de banda a l’Alta nobiliària.
En el cas Polonès, la monarquia era electiva, no hereditària encara que principalment va estar dirigida per una dinastia principal, i per tant la Noblesa era part de l’elecció i eren partidaris de la monarquia. Rubens, va pintar un Noble polonès que es va representar amb aspecte de Rei, ja que en votar es considera part d’aquesta minoria que forma part de la Monarquia.
Clergat: Hi ha una gran diferencia entre l’Alt Clergat (de les famílies de l’alta noblesa) i el Baix Clergat. L’alt Clergat, té clara la seva immunitat i permanència continua, i l’Església Catòlica té una cosmovisió, sense fissures que narra l’origen i el final dels temps. En l’Edat Moderna, l’ensenyament, era principalment dirigit pels jesuïtes, per això varen esser expulsats de la majoria dels estats típicament Catòlics. Des del segle XVI hi ha una preocupació molt clara, per tal de donar bona imatge en la societat. Amb el Concili de Trento, es va intentar connectar l’Església amb el poble. A França, es varen fer fortes critiques (Voltaire), cap al clergat, i per casos com aquest es cerca una bona imatge i un millor dinamisme entre el Clergat i el Poble.
Burgesia: Per tal de parlar de la Burgesia, ens hem de fixar en que és un fenomen urbà. La Burgesia, té una triple estructura divisòria (La Para-Nobliària, La Burgesia Mercantil, La Menestralia).
Oligarquies semi-nobiliàries/para-nobliària: Aquestes oligarquies son presents per tant a les zones on la Burgesia té mes poder.
Aquesta Burgesia Para-Nobliària, en les ciutats Estat Italianes i les Alemanys, es anomenada com el patriciat de la ciutat. Aquests burgesos, es dirigien el govern de la ciutat. Aquest Patriciat, en el s. XV i en el s. XVI, es tancarà en si mateix, i a aquest tancament l’anomenarem la Serrata, i que es bassa en el, que ho van fer també les monarquies, casament entre familiars i així el poder queda en mans d’unes poques famílies. Aquesta Burgesia Para-Nobliària, té aquesta obsessió per ser noble i fa que deixin d’intentar augmentar la fortuna per part del comerç propi (Traïció de la Burgesia). Això es deu a que l’Europa occidental està basada en el dret romà i això fa que no pugui treballar aquell que és noble, però es va intentar abolir aquesta idea i es va fer legal el treball dels nobles, però en la societat va trigar més en arrelar. Al Nord d’Itàlia, es veu molt bé aquesta idea de l’ennobliment i les oligarquies, és la zona més rica d’Europa en l’època Moderna acompanyada de Flandès. A les Ciutats Estat del Nord d’Itàlia, aquesta Burgesia pateix un signe involutiu, ja que de sobte no inverteix els diners amb el guany com objectiu i ho inverteixen en convertir-se en Nobles.
El cas més curiós, no serà a Italià si no a les Províncies Unides, actualment anomenades Holanda. Eren set províncies, de les quals la més rica era Holanda i era una gran potència econòmica a Europa, i per tant hi havia la Burgesia més potent del món, però per tal de convertir-se en Nobles, sacrifiquen tot per ser-ho i varen perdre una part molt important de la potencia econòmica de les províncies. Les ciutats Holandeses eren regides pels Regents, (Catalunya: Consellers), que eren l’oligarquia urbana de la ciutat, que tenia també uns estudis importants en Dret i que experimentaren un gran anhel per ser nobles i imitant als Nobles, tindran també l’obsessió de que els seus fills acabin essent Nobles, i ho feien comprant un Matrimoni, per què pugui ascendir, o comprant la Noblesa al rei.
Burgesia: La França Burgesa: És el territori on s’han fet mes estudis sobre la Burgesia, en part, per culpa de que el 14 de juliol de 1789, Toma de la Bastilla, varen provocar aquesta incipiència en l’estudi de la Burgesia Francesa.
La Burgesia Mercantil Francesa: És la mes coneguda de totes, i s’han fet moltes tesi i estudis al llarg de la història, i tracten de la burgesia a tota França, principalment a les zones de París i a Lió, nexe d’unió entre França i el Nord d’Itàlia. Les fires de canvis franceses a Lió son molt importants a la ciutat lionesa, que tenia una important quantitat d’immigrants. La Burgesia Francesa com totes, tenia una importantíssima ambició deguda al poc reconeixement social que comportava la riquesa. En el segle XVII, hi havia grans fons de benefici a la burgesia gracies als fons d’arrendament d’impostos, actualment cap estat permet o cedeix aquesta delegació a particulars, i als contractes estatals. I així la Burgesia Mercantil francesa s’està convertint en una Burgesia Financera, que pot provocar una dualitat perillosa, que s’abandoni el treball mercantil o que faci els dos treballs.
Essent una Burgesia de Finances, li permetia apropar-se més a arribar a esser nobles, ja que multiplicava els seus ingressos i podia permetre’s arribar a Nobles, i permetre’s unes adquisicions molt elevades, com vaixells que augmentaran la seva riquesa a posteriori. Es varen realitzar estudis sobre dos ciutats dedicades al tèxtil, Beauvaisis i Amiens, realitzats per Goubert i Deyon, respectivament, que diferenciaven la Burgesia que vivia de rendes, estaria molt propera al terme anterior de la Traïció de la Burgesia, i la que ho feia amb el comerç.
Negociant: És un terme nou, que apareix gracies al intel·lectual francès Savary qui explica el terme com un mètode superior al del burges mercantil, i es dedica a coses per tant superiors, per exemple al Bastiment de Navilis, treballen amb “Canvis”, que serien com les economies especulativa actual, que el negociant jugava per tal d’enriquirse, i finalment algunes famílies es dedicaven a “l’Industria” manufacturera. El famós historiador Soboul, fa una distinció entre les Burgesies per un ordre adquisitiu, (Els Burgesos que viuen de Renda- Professions liberals (Advocats, Metges)- Gran Burgesia Mercantil- Petita Burgesia de Negocis (Botiguers)), per això a Soboul li passa que també consta trobar la frontera entre petita Burgesia i la Classe Popular.
El Dret Romà va prohibir que els homes de condició nobiliària poguessin treballar manualment, amb l’anomenada Dérogeance, per tant això provocava que un Burgés treballador no pogués esser Noble, per això el naixement de la Burgesia de Finances, que ja no havia de treballar manualment, va provocar que pogués apropar-se a la Noblesa. I aquesta Dérogeance, provoca que la Burgesia accepti l’ inferioritat social en vers de la Noblesa, però això provoca que també la vulgui destruir, per ser ells el predominants.
Com arribar a Noble: Hi ha quatre canals de mobilitat, a França. Una de les mes conegudes, és la Venalitat (compra) de càrrecs públics, és la compra d’un càrrec polític a la Monarquia Francesa, de per vida i amb la possibilitat d’esser llegada al teu primogènit. La Monarquia Francesa ho “venia tot”, en l’Hispànica, també es venia càrrecs però no les jurídiques, aquestes a vegades es donaven si et casaves amb una dona de la Cort. A França la Venalitat de Càrrecs públics, s’anomenava la Paulette i a Espanya la Media Annata. Des del punt de vista de la monarquia, aquesta Venalitat no li va ajudar gaire econòmicament, tan sols era pel fet de tindre uns ingressos regulars, per tant cobraven sovint, però no grans quantitats. Un altre via era la Compra de Títols Nobiliaris, ja que s’ho permetia el rei. La Tercera via, era fer la via Militar, que quan arribaven a generals podien ser nomenats cavallers. I l’ultima, era menys normal, però si seguies l’estil de vida Noble i la població ho acceptava podies ser nombrat noble.
Burgesia a Anglaterra (ha escrit un llibre): L’estructura social Anglesa és diferent a la de l’Europa continental. Ells no tenen, la Dérogeance, per tant el Dret Romà no influeix la vida nobiliària, i per tant poden treballar i fer fortuna. L’estructura social Anglesa seria així: Nobility Gentry Yeomen Producció industrial Europea: es concentra principalment en l’estament burgés, que encara que l’hem vist fins ara com comerciant majoritàriament, també és l’estament que impulsa a l’industria. Haurem de pensar, si aquesta burgesia industrial, prové directament de la comercial. Els estudiosos, creuen que no va estar relacionat directament, però va estar relacionada, i en alguns casos va passar-se de burgés comerciant a industrial. Veiem que hi han quatre vies per passar a ésser un burgés industrial, els individus nobles que passen a esser burgesos industrials, els comerciants, els individus del camperolat superior, i finalment, els mateixos artesans que havien estat importants en la manufactura. Va predominar principalment a l’Europa Occidental. A l’Europa Oriental, la burgesia no havia existit mai realment, i per tant haurem de pensar que si no hi ha burgesia el protagonisme industrial a l’Europa Oriental el tindrà la Noblesa.
Les minories: Hem de parlar fins ara d’una petita part de la societat i la resta serà l’anomenada minoria, que eren principalment pobres. Només en coneixem i en tenim informació dels pobres de les ciutats, no del medi rural, i específicament en èpoques de crisi en el món urbà. Per això el 80% de la població , que era rural no coneixem gaire. La Pobresa, té moltes interpretacions, que les podem reduir a dos, l’econòmic i el religiós. Per tant l’ús del terme pobre, és molt ambivalent i provoca una doble consideració, la religiosa (Misericòrdia Divina) i la física (aversió en vers el pobre). Els Rodamóns provoquen desconfiança, ja que eren pobres d’arreu d’Europa i no se’ls tenien localitzats. Al Nord d’Itàlia, tenien el terme de mont de pietat que segurament neix a Peruggia, i ens mostra l’idea d’ajut als pobres. En el segle XVIII l’aversió cap els pobres augmenta, per què els il·lustrats tenien un concepte d’humanisme utilitarista, per tant se’ls considerava ganduls. En el XVIII també es dona que l’estat agafa poder a l’església en els ajuts a la pobresa i per tant el poble no ajudava directament, però encara avui l’església segueix essent principal en l’ajut als pobres. El Outdoor relief, és l’ajut a domicili.
Tema 2: Humanisme i Renaixement Humanisme: És un terme antic, i recent alhora, neix en el segle XIX, ja que fins a mitjans del segle XIX el terme s’entenia com aquell professor que ensenyava retòrica i llengües clàssiques. En el 1859, en la seva versió artística té l’ideal de que l’home és el centre del món. El literat Philippart, defineix el humanisme com un moviment estètic, filosòfic i religiós, que alhora que està preparat pels moviments baix medievals, el resultat és completament diferent a aquests que l’han preparat. Neix, com a moviment, al segle XV a Itàlia i s’estén en el XVI per tot Europa. Aquest moviment defensava fonamentalment la identitat i la importància de l’home en la realitat.
Les fonaments de l’ humanisme: En primer lloc hem de parlar de l’herència medieval, és important en la configuració de l’ humanisme, però es troba que aquest reacciona violentament contra aquesta herència. En l’Edat Mitjana, tenim la Revelació, continguda en les Sagrades Escriptures i en els comentaris dels Pares de l’Església, per tant produeix una filosofia al servei de la Teologia, i per tant ens trobem que aquesta filosofia en arribar a l’ humanisme la Bíblia no satisfarà la necessitat de saber de l’ home modern, i haurà d’anar més enllà, i per aquest motiu, es crea la ciència com una eina necessària per arribar a aquest nivell. El prototipus d’aquesta filosofia medieval és Aristòtil, que és conegut integrament a Europa a partir del segle XIII, i aquest pes influenciarà al pensament escolàstic, doncs l’Escolàstica que té com a patró a Sant Tomàs d’Aquino (Que és patró de la secundaria i dels estudis universitàries), té com objectiu esbossar una línea propera però marcada entre el pensament elaborat (CIENCIA) i el revelat (DÈU). Un altre pensament que marcarà a l’ humanisme, és el pensament nominalista1. Aquest pensament, triomfa a les aules, i xoca constantment amb el pensament de l’ Escolàstica (Estudi de la ciència per entendre la Revelació), i per tant ens mostra per primer cop una idea que defensa la diferencia entre Fe i Raó, i que aquestes no es poden unir mai, i per tant aquesta és la seva resposta a la pregunta de la Salvació2. Ells diuen que els actes humans son: “Denominatius sinó connotatius.”.
Que defensa que els actes humans, no son valors universals sinó que Déu regeix els nostres actes3. Per això l’ humanisme es basa en aquesta idea nominalista que provocarà una distinció entre els humanistes que romandran catòlics i els que adoptaran una Fe protestant, que per tant marcarà amb molta força el Concili de Trento, on els Catòlics defensaren l’ Escolàstica mentre els Protestants4 havien adoptat el Nominalisme.
L’últim factor influenciador de l’ humanisme és el Redescobriment de l’Antiguitat.
L’Edat Mitjana, no va depreciar la seva herència Clàssica, però tingué una visió molt fragmentada i distorsionada5.
Els personatges més importants d’aquesta època foren Petrarca, Boccacio i Lorenzo Valla. Lorenzo Valla, és considerat el pare de l’Historia, i va ser el primer en fer una crítica externa als llibres. En l’època Renaixentista, predominava la filosofia platònica.
Leonardo Bruni va traduir al llatí les obres clàssiques gregues més importants, que per tant ajudà a redescobrir la filosofia grega i especialment a Plató. Un dels Filosofa Hel·lenistes mes importants fou Marsilio Ficino, que fou protegit sempre per la família Medici, especialment els caps de família Cosme i Llorenç de Medici. Marsilio Ficino, va escriure un obra molt significativa i rellevant que es titulava Theologia Platònica.
Aquestes idees es van desplaçant e influenciant a tots els països europeus. Aquestes idees que s’estendran per les ciutats, per tant son idees urbanes. L’ humanisme es dona a les zones és riques del món, i per tant és normal que naixés a Florència principalment, ja que com varem dir el Nord d’Itàlia és la zona més rica. L’ humanisme és un moviment avançat a la seva època, en el mateix moment Anglaterra era un país encara medieval.
1 El pensament Nominalista: En el segle XV, l’alta cultura es centra en les Universitats, i per això les grans discussions filosòfiques i del pensament humà es donaven a les aules, i un d’aquests pensaments més importants era el de la salvació del ser humà. La part de la població que s’interessava per salvar la seva anima, eren aquells que podien o sabien llegir, per tant eren els homes amb Alta Cultura, que sempre és minoritària i sempre ho serà. I Aquesta era l’angoixa principal en la societat del segle XV, per tant és un moviment teològic que cercarà la salvació, i xocarà amb l’Escolàstica en aquesta recerca de la Veritat sobre la Salvació. I definien la seva idea amb: “Les Veritats de la fe, no son susceptibles de cap anàlisi de la realitat”. Per tant pensen que l’estudi de la revelació és en va, ja que la Revelació no pot ser explicada per la Ciència. El Nominalisme, no té aquesta idea antropològica positiva de l’home, ja que és dèbil i per tant no és bo. Té poca confiança en la capacitat humana.
2 Aquesta idea de Salvació l’hem d’entendre com una qüestió principal en la moral, i la societat de l’època, ja que els humans tenien por de morir i no estar salvats.
3 Defensa aquesta idea en base al Sacrifici d’Isaac.
4 Luter no adopta la idea de que les bones obres tinguin un paper teològic, i que per molt que un humà s’esforci acabarà caient. I tan sols Déu et salva, i és l’únic que sap si et salvarà.
5 Per exemple: Coneixien la cultura grega des de la cultura i el estudi que havia fet Roma, per tant havien estudiat a partir d’un estudi previ.
La Geografia Humanista es centra en tres moments, en primer lloc el Nucli Florentí, el Nucli Romà o Papal i el Nucli Napolità.
Nucli Florentí: El primer gran exponent de l’ humanisme, va ser Francesco Petrarca, qui va seguir molt a Ciceró. Fou molt cosmopolita, i va viure a Avinyó. Va viure el Sisme d’Occident, que fou molt dur per ell, ja que els Papes en estar a Avinyó es varen convertir en uns feudals en mans del Rei de França, i per tant van perdre gran part del seu poder.
Boccacio, va ser un dels altres màxims exponents de l’ humanisme, va aprendre grec, i també va ser protegit i ajudat per la família Medici. En aquella època es varen realitzar diversos Concilis, i així venien els estudiosos grecs, i per això Cosme el Vell, va fundar l’Acadèmia que ajuda a traduir a molts més escriptors grecs i expandir la seva obra i pensament (Plotino, Procopio, Porfirio) i especialment la figura de Plató.
Un altre figura rellevant de la ciutat florentina en època del Renaixement és Angelo Poliziano, també amic del Medici.
Picco della Mirandola, va ser un intel·lectual molt sòlid i va escriure un estudi anomenat, Oratio de homnes dignitate, que fou el gran assaig renaixentista.
Nucli Napolità: Lorenzo Valla, fou el primer i el més important intel·lectual de la zona. Va escriure assajos que defensaven l’ humanisme.
Nucli Romà: El Nucli Romà es deu al mecenatge i el recolzament que feren els Papes en vers els artistes, i entre ells varen reformar la ciutat de Roma, amb noves infraestructures i avingudes que recolzaven la majestuositat de la ciutat. Una d’aquestes infraestructures que encara segueixen en funcionament és el clavegueram. Una de les obres principals va ser la creació de la Acadèmia de les Lletres.
Nicolau V, fou el Papa que va contractar a Lorenzo Valla. Calixte III i Pau II varen seguir la norma de Nicolau V contractant intel·lectuals.
Nicolau de Cusa, va fusionar el Misticisme alemany6 i el Neoplatonisme.
L’ Humanisme, que era una concepció que exalçava la figura de l’home i que per tant desplaçava la figura de Déu com a centre del saber, això va provocar que el Papa Julià 6 El Misticisme, cerca una relació molt personalitzada entre l’home i Déu. Tant amb el Protestantisme i amb el Catolicisme, i aquesta idea influencià a ambdues corrents. Existeix des del segle XIII però en el XIX arriba a la seva culminació on comença el despotisme cap a la resta. Un dels grans savis actuals d’aquesta corrent i de la Teologia, és el Papa Emèrit Benet XVI.
II, cardenal Della Rovere, tanqués la Acadèmia de les lletres buscant tornar a col·locar a Déu en el centre del mon.
L’ Humanisme Francès: L’ humanisme arriba a la Sorbona, des d’Itàlia. Aquesta corrent no és acceptada a França, ja que els nuclis intel·lectuals eren encara seguidors del Medievalisme i seguien per tant la filosofia de Aristòtil. Per això dos intel·lectuals varen intentar unir l’ ideologia d’ Aristòtil i la de Plató per que l’ humanisme fos acceptat, que foren Fichet i Lefebre d’Étaples (protestant). El principal problema que hi va haver a França per aquesta acceptació al humanisme va ser que en la segona meitat del Segle XVI, va haver les 8 guerres de religió que varen enfrontar als Calvinistes amb els Catòlics, i que es convertí en una guerra civil de més de 50 anys. Aquesta gran divisió en la població, va dificultar, i molt, l’acceptació de l’ humanisme.
El Cercle de Méaux, fou un grup d’humanistes (protestants) francesos molt conflictiu amb la monarquia que era catòlica, que varen influenciar l’ humanisme francès.
Guillem Budé, va ser un intel·lectual que va influenciar molt al Rei francès Francesc I, que seguint a Budé va crear una Acadèmia (École de France) que protegia les lletres antigues.
En el Centre Humanista de Lió, fou la zona d’entrada de les idees italianes a França.
L’intel·lectual més important que va sortir de Lió fou Étienne Dolet, qui estudià a Pàdua i refusava les idees religioses no fonamentades en la Raó.
Tant a Itàlia com a tot Europa, l’ Humanisme provoca que els intel·lectuals que abracen una religió, no la professin com la resta del poble, sinó que defensaven la religiositat intel·lectualitzada, per tant la manera com vivia la religió el poble ells la rebutjaven.
L’ Humanisme Germànic: El Misticisme, esmentat anteriorment, és un complement clau en la comprensió de l’ humanisme alemany, i en el seu nacionalisme. En el Segle XVIII, en l’època il·lustrada, a l’Imperi un 50% dels intel·lectuals eren il·lustrats, i l’altre part eren els seguidors dels misticismes.
L’ humanisme estava molt centralitzat a les universitats (Münster i la de Heidelberg), en la regió de l’imperi, que actualment seria Alemanya, que englobava més de 300 estats, cavallers i d’altres ciutats estat. Per això en l’actualitat, el nom és República Federal Alemany, i alguns dels Lander tenen normes lingüístiques diferents.
La zona més afectada per l’ humanisme fou el Lander Bavarès, i Nüremberg era el centre d’aquesta zona catòlica a l’actual Alemanya. L’ humanista més rellevant de l’època fou Müller.
L’ Humanisme a Espanya: Erasme de Rotterdam, va influenciar molt l’ humanisme Hispànic, fou un dels grans estudiosos de l’època. Ocupa un espai molt definit en la cultura europea, i en la cultura religiosa de l’època, ja que ell sempre romangué catòlic, i no va acceptar mai la reforma realitzada pel seu conegut Luter. L’enfrontament que va haver amb Luter fou que cap a finals del Segle XV, va fer-se monjo (Canonges regulars de St. Agustí) i va fer un elogi a la vida monàstica. I es va fer amic dels humanistes anglesos, principalment de John Colet. Erasme posteriorment va realitzar l’obra Enchiridion militis Cristianis fou la seva obra més rellevant i és on fa la seva tesi sobre l’ importància de la Pietat interior de les persones. Amb aquesta obra, farcida del concepte de religiositat, on la instrucció i la Pietat es fonien, que mostrava la seva ànsia per recuperar l’exemplaritat de l’església amb la Moral manifestada en la vida publica dels homes. La discussió amb Luter va vindre degut a l’obra de Luter De servio arbitrio i Erasme li va replicar com De libre arbitrio on es parlava que les bones obres no tenien un poder principal en la Salvació de l’anima, i Luter comenta com si fosim esclaus de Déu i Erasme en contra fa una obra dedicada a la llibertat humana. Elogi de la follia i Col·loquis son dues més de les obres principals d’Erasme.
Lluís Vives, fou probablement l’ humanista més rellevant espanyol, va estar molt influenciat per la Religió Catòlica i era un gran coneixedor de la Bíblia, la seva obra mes coneguda serà la Bíblia Políglota.
Antonio de Nebrija fou l’introductor de la retòrica i la gramàtica castellanes, en l’any del descobriment.
Tema 3: La Reforma Els orígens de la reforma: Termes introductoris a la teologia de la Reforma: La Presencia real de Crist a l’Eucaristia, és un terme de controvèrsia en l’època de la Reforma, i cada religió tindrà una concepció diferent.
En el Catolicisme, la presencia de Crist, és indubtable, ja que en la missa, es consagra l’hòstia i el vi que rep la forma de Crist, que rep el nom de la Transsubstanciació7 de Crist.
En el protestantisme hi ha moltes divergències en aquest tema: En el Luteranisme, creuen en la Consubstanciació8 que pensa que el Pa i el Vi mantenen essent el mateix. Hi ha eucaristia però no es realitza la imposició dels Catòlics.
7 El Pa i el Vi esdevenen Cos i Sang de Crist.
Zwingli va ser un defensor que la presencia real de Crist és simbòlica, però mai va dir quin seria el símbol, i no utilitzen cap element material.
Anglicanisme9, ells defensen la presencia de Crist en l’Eucaristia, però no saben com.
Això ens remarca la manca d’idees religioses que tenia Enric VIII. En el Segle XVII, en les eleccions de la cambra dels comuns, varen assimilar l’absolutisme amb el catolicisme, degut al govern catòlic de Lluís XIV, i els comuns tan sols podien acceptar la seva acta de diputat si signaven el rebuig a la Transsubstanciació catòlica.
Calví, que fou un gran teòric religiós, va intentar donar una imatge d’unitat entre els protestants, i va intentar trobar un comú denominador en les esglésies protestants. I això provocà una idea molt ambigua. La teoria Calvinista serà la participació en els beneficis de Déu-Home. Aquí veiem que cerca ajuntar el simbolisme de Zwingli i el materialisme de Luter.
Assolir la Salvació, també fou un tema de discòrdia en la Reforma.
En el Catolicisme es defensa encara que l’home es salva per les seves obres, per tant, Déu respecta la llibertat de l’home. Déu, et pot ajudar a salvar-te, en parlarem del Déu providencialista10 però que no anul·la la llibertat humana.
En els Protestants, amb diferents matisos, “Les bones obres no formen part del procés de Salvació”: El Luteranisme defensa la predestinació de l’anima donada per Déu, que aplica a l’ésser humà els mèrits de Crist i es salva. L’home, no mestra en la seva vida terrenal cap mostra de les virtuts donades per Déu, si som salvats, no canviarà el nostre comportament a si no ho hem sigut.
El Calvinisme creu com Luter, que Déu, que aplica a l’ésser humà els mèrits de Crist i es salva. Principalment totes les esglésies protestants, tenen una idea de l’antropologia corrupta de l’home. I Calví accentua més que Luter aquesta antropologia, per tant la corrupció humana és major que la que defensa Luter. Calví creu que si has estat salvat no podràs fer el mal, ja que la teva anima serà segrestada per Déu. Calví és el instaurador de la disciplina en els nens, i defensava la rectitud en la vida humana.
Zwingli, com va morir en batalla els seus seguidors van adoptar l’ideal de salvació de Calvinisme. Per tant, l’aportació de Zwingli no és rellevant en aquest tema.
En l’Anglicanisme, com en la resta de branques del protestantisme, es creu en la predestinació.
8 On el Pa i el Vi consagrats continuen sent pa i vi.
va néixer no per tenir una idea religiosa diferent a la Catòlica, però fou Enric VIII va separar-se de la Religió Catòlica per poder tornar a casar-se i poder divorciar-se, per tant el va moure un fet polític on a sobre el monarca es va nomenar cap de l’església, i col·loca al bisbe de Canterbury qui és el Cap en la practica.
10 Un Déu que ajuda, és la Sal de la vida, allò que pot afegir Déu sense que nosaltres ho puguem observar, i que ajudarà a la salvació.
9 Luter: En la zona de l’Imperi (actual Alemanya), formada per més de 300 estats, i es divideixen en dues parts, els que son sota el Princep de la zona i per sobre l’Emperador, que era votat pels prínceps, i l’altre “versió” de govern eren els estats on governaven prínceps que eren arquebisbes. En 1519, fou elegit Carles I d’Espanya11 com Emperador de l’Imperi, qui va competir pel tro amb Enric VIII d’Anglaterra i Francesc I de França, i va vèncer gracies a saber guanyar-se els prínceps amb als seus suborns.
Amb aquesta situació, apareix Luter, que en 1519 es dona a conèixer com un catòlic que té unes idees pròpies en parts concretes de la teologia catòlica, i defensarà una Reformulació del Cristianisme, i ja ha publicat les 91 tesis de Luter, clavades en el castell de Wüttenberg, i en arribar les tesis a Roma comença la controvèrsia. La seva vida, la podem dividir en etapes: La primera etapa esdevindria entre 1483 i 1512. En aquesta etapa, Luter se’ns presenta com un jove, fill d’una família rica, i per tant podia permetre’s anar a la universitat, però quan volia fer teologia, el seu pare no volia pagar aquests estudis, i li obligaren a fer també la carrera de Dret. Sabem que de jove, va entrar en contacte amb el Germans de la Vida en Comú, que fou un moviment que demanava la Reformulació Cristiana, com per exemple en l’obra de Tomas Kempis La invitació de Crist. Fou un moviment proper al Nominalisme, però no tingué un caràcter teològic i ambdós defensaven la idea de la revelació de les Santes Escriptures. També fou a estudiar a París, i allà entra en contacte amb moviments que es mantindran com a Catòlics, però defensaven reformar l’església, i va conèixer personatges com Sant Ignasi de Loyola. A part de conèixer a aquestes gents, va fer la carrera i finalment el Doctorat. Posteriorment, va decidir fer-se monjo, en un ordre que defensa unes rugositats molt importants els Agustins, el que ens mostra que ja tenia una inquietud concreta, principalment l’Angoixa de la Salvació, i ho dirà en una carta “Jo m’he fet monjo perquè estic segur que això agrada a Déu”.
Quan és monjo llegirà la Bíblia, i anirà a Roma, on son els generals de totes les ordres, i la seva visita li provoca un impacte molt important, ja que s’estava construint la basílica de Sant Pere, ja que abans l’església mes important del catolicisme era Sant Joan de Letran, i la construcció de l’edifici requeria diners i quan el Papa Lleó X va decidir vendre les indulgencies plenàries, que et reduïa part de l’estada en el purgatori. Les tesis les va penjar en tornar a Wüttenberg de Roma. Quan va deixar l’església catòlica, va casar-se amb una monja que havia penjat l’hàbit.
La segona etapa esdevindria entre 1512 i 1517.
La tercera etapa s’esdevindrà entre 1521 a 1546.
El pas al Luteranisme per comprendre el trencament amb l’església catòlica hem d’entendre que diu sobre la seva estança a Roma, i ell diu “He Tremolat en veure un Déu Jutge” i ho hem de pensar com l’idea que Déu no és un pare misericordiós, si no 11 Que pretenia la unitat religiosa catòlica a l’Imperi.
un jutge. Per tant, el seu interès serà tindre una experiència subjectiva de la Salvació, i per tant ajuntarà termes cristians i misticismes, que ens portaran al seu ideal sobre les bones obres, i defensa el seu compliment de les normes objectives de Salvació, però afirma que ell no s’allunya del pecat, i per tant el pecat segueix en ell. Aleshores ell, entén que si les seves bones obres no porten sempre a bon port, serà Déu qui salvi l’anima, ja que l’home és incapaç, per tant troba la Predestinació com a teoria a defensar. El pas al Luteranisme, es deu en part al important descrèdit del pontífex Lleó X, Medici, que havia arribat al poder per la força de la seva família, i no per mèrits, per tant no va haver un cap intel·lectual en contra de Luter. El Conciliarisme, fou un moviment on es defensava que els Concilis estan per sobra del poder Papal.
Calví: Fou un gran teòleg, que quan trencà amb Roma volia trobar un comú denominador entre els protestants, i per tant el seu pensament i sobre alguns aspectes rituals és ambigu.
Era francès, i això va provocar una important influencia en el funcionament polític del país. Va néixer a Noyon en 1509, i com Luter, va realitzar la carrera eclesiàstica, però neix en una família molt catòlica, i el seu pare era secretari personal del bisbe, i així el seu pare el va col·locar, i ell es volia fer monjo. En l’època tots els càrrecs eclesiàstics tenien unes rendes, amb les quals es pagà els estudis, i com Luter, va anar a París i llegeix allò que Luter escriu, i comença a introduir-se en el corrent de la reforma, i va criticant el catolicisme.
I en 1533 trenca amb el catolicisme, i per tant també deixa el càrrec. Així, es comença a estendre la seva ideologia per França, i quan la monarquia comença a adonar-se del creixement d’aquesta corrent, pretendrà eliminar-la.
És el segon gran reformista del protestantisme, i el seu moviment rellevarà la força social que havia perdut el protestantisme luterà. Per tant és el calvinisme l’element que dinamitza el protestantisme. Com la monarquia francesa, era catòlica, això va provocar que es volgués destruir el calvinisme a França, el que provocà una guerra civil de 50 anys, que acabà amb el Pacte de Nantes en el 1597, on la monarquia permetia la professió de la confessió calvinista a les zones Hugonotes, que eren les zones on hi havia majoria protestant, però la intenció era acabar amb ells. El Cardenal Richeliu, va fer en 1629 l’assetjament de la fortificació de la Rochelle, on va aniquilar a 15.000 calvinistes. Això mostrà que el catolicisme estava recuperant cada cop mes força, i atacarà un altra cop el calvinisme amb la intenció d’aniquilar-lo i ho aconseguirà en 1685 el rei Lluís XIV que acabarà amb el calvinisme francès, obligant a anar als nens a les escoles catòliques, i prohibint les calvinistes.
Quan es va signar el pacte de tolerància, a París no es permetia el culte protestant. Els francesos protestants, no es senten segurs ni a París ni a França, i se’n van a petites illes de llibertat, com eren les ciutats suïsses o les províncies unides. Calví va anar a Basilea, on el va cridar Guillem Farel, i era un exili molt proper i per tant buscaven anar prop de la frontera i on França ja no els pogués atacar.
Calví en la seva teologia té una concepció molt negativa sobre l’home. La seva obra és molt espessa. La seva obra més coneguda és La institució Cristiana. A Ginebra va ser on va aplicar la seva obra, i va aplicar una rigidesa enorme. Ordenances Eclesiàstiques, seria l’estructura que ell aprovaria a la ciutat de Ginebra, en termes de religió i estructura social.
Calví sempre parlarà de la Revelació per les Sagrades Escriptures, de la superioritat de Déu, i d’una antropologia negativa del esser humà. La Revelació, és allò que Déu ensenya en les Sagrades Escriptures, i per mostrar-ho deia “Fora de la Revelació no hi ha Salvació.12”, frase que es defineix amb la intenció de mostrar que la Ciència i els fets dels homes no ens ajudaran en la Salvació, ja que la Revelació sempre serà superior, i tot derivarà de Déu, “Entre el Creador i nosaltres, les seves criatures, hi ha distancia incommensurable”, per tant “Hi ha una diferencia Absoluta entre Déu i el home”. Per això no permetrà que hi hagin imatges de Déu en les esglésies, ja que si no comprenem a Déu no podem representar-lo com a Home. I si sabem alguna de Déu és en la mesura en que ell ho ha permès, la mesura en la que ell no ha volgut romandre totalment amagat. Hi ha una escola, on podem entreveure alguna cosa de Déu i és en les Sagrades Escriptures. Amb aquest pensament, trenca completament amb el humanisme, que defensa la dignitat del home, ja que el calvinisme defensa la superioritat de Déu. Si les Sagrades Escriptures, son l’únic missatge diví, nosaltres no podem conèixer res del Senyor si no ens ho ha Revelat.
Calví, dirà que Déu ens ha creat per què siguem feliços, però el pecat Adam ha estat enorme. Per Calví l’idea de la reconciliació amb Déu gracies al sacrifici de Crist no és suficient i per tant el sagrament del Baptisme13 serà per ell una doctrina diabòlica, ja que prometrà la salvació sense la Fe. El calvinisme el celebrarà però com una benvinguda a la Vida, però teològicament no significa res. A Calví li falten expressions per definir bé, com de caiguts son els homes, ara bé aquesta caiguda és tan gran, que ens impossibilita aquesta condició de caiguts, Calví dirà que en nosaltres no ha quedat destruïda ni la Raó ni la Voluntat14. Per tant, no som esser completament destruïts, hem perdut dons, però encara podem dedicar-nos a algunes disciplines, de les quals els seus dons han quedat corromputs, però no destruïts. Dels dons sobrenaturals, ja no hi ha res en nosaltres. Si el pecat original ha estat tan gran, Calví es pregunta per què Déu ens ha deixat caure,Déu va tolerar que l’home caigués o ho va voler? Calví pensava que Déu va deixar fer, i desprès va deixar caure l’home, però no considera necessari saber per què deixa caure l’home.
Com va afectar el Protestantisme en el funcionament polític dels països europeus: L’exemple de Calví és que és francès i la monarquia francesa és profundament catòlica, i això enfronta els seguidors de Calví amb els catòlics, cosa que provocarà 50 anys de guerra civil. A part de França, Calví amplia la seva doctrina per tota Europa, i 13 14 Aplicació dels mèrits de Crist. Neteja del Pecat Original.
Hi ha llibertat d’actuació.
principalment al centre d’Europa (com Províncies Unides, Suiza, etc.) , i Escòcia. Entre 1555 i 1572, es va pensar cap a on podia seguir aquesta revolució teològica, i es volia saber si es podia parar o era per contra era impossible de parar. França va oposar-se per intentar reconduir-ho, el que promogué les 8 guerres de religió francesa, que es desenvoluparan entre 1560 a 1597, quan es firma l’Edicte de Nantes. En el segle XVI, es produeix el desafiament mes fort en contra de l’església Catòlica, ja que la majoria dels països abans Catòlics van passar a ser Protestants, i això va provocar uns problemes de supervivència de l’església Catòlica.
El principal clergat de l’època, fou molt criticat popular, degut a les vides que portaven alguns dels caps de l’església. D’aquesta degeneració dels estrats superiors de l’església catòlica, especialment a Roma, a l’Imperi i la Monarquia Hispànica. A França aquest problema no fou tan greu, però la critica va arribar igualment, i essent profundament catòlica la família reial, mai varen seguir professant la mateixa fe. A França, hi havia unes zones que tenien Parlament, mes importants, tenien obligatorietat de treballar per el poble. El Parlament de París, era una forta organització en contra de la monarquia francesa, es posa en el cas del Calvinisme de part del Catolicisme, per tant seguia a la monarquia i varen anar en contra fermament contra Calví. Alguns anys a París, que era i és el centre polític de França i aquest cap polític era molt mes fort que a les capitals d’altres estats, durant la guerra París tenia un pes molt gran i quan comença la perifèria a acceptar la ideologia Calvinista, França tingué com a rei a Francesc I15 va mantindre a la capital la ideologia Catòlica fermament, i quan Carles V el reclueix a Espanya, és el Parlament qui recolza el Cristianisme Catòlic, ambdues institucions van ordenar les persecucions de calvinistes. En 1546 Francesc I va ordenar l’atac a la ciutat de Méaux, on era el ja esmenat Cercle de Méaux, per tal d’aniquilar aquells intel·lectuals que defensaven o acceptaven la causa Calvinista. Quan mor el rei, serà rellevat per Enric II qui es casarà amb Caterina de Medici, que serà la que portarà amb mes força la repressió. Amb el govern d’Enric II, s’agreuja les persecucions i considerarà el Calvinisme com una heretgia, en l’Edicte de Compiègne (1557), i s’haurà de jutjar com a persones laiques i no com a persones de l’església.
Amb l’Edicte d’Écouen de 1559 s’ordena executar tot calvinista sense judici. Aquest Edicte, és el que provocarà finalment la guerra civil, que acabarà amb l’Edicte de Nantes. Els Calvinistes es varen fer forts, ja que sinó la monarquia no hauria instaurat aquest darrer Edicte de 1559, vol dir que en zones de França, els Hugonots s’han convertit en tant forts que hi ha zones de França ja son un estat dins l’estat, i per tant no estan sota la direcció del govern central de París. El final de les guerres de religió, es signa amb el Edicte de Nantes, que signa Enric IV de Borbó16, que era protestant i es va convertir al catolicisme i va signar el pacte, per conveniència no per acceptació de l’ideològica Calvinista. Posteriorment amb el govern de Lluís XIII i especialment amb el govern com a primer ministre del Cardenal Richelieu, qui va restaurar l’economia 15 Era el principal rival de Carles V, i fou un rei que agafà molta força que els seus antecessors van perdre.
16 Que era princep de Condé i es converteix en el primer rei Borbó de França. Fou assassinat per un catòlic que no reia la seva conversió. La dinastía anterior era la de Valois-Angûleme.
de França i que va ordenar i dirigir la matança dels Hugonots a la ciutat de La Rochelle, però no abolint el Edicte de Nantes, aquesta matança fou una mostra de que quan França tingués força eliminaria als Calvinistes. Un segle desprès del final de la guerra, Lluís XIV que va governar entre 1661 i 1715, la monarquia borbònica de França recupera el poder i la força, l’Edicte de Nantes encara era vigent, però fou en 1685 aboleix l’Edicte de Nantes, i així va començar l’aniquilació dels calvinistes francesos.
El Calvinisme a Escòcia, que era una nació des de l’edat Mitjana i que havia estat en guerra amb Anglaterra. Primer explicarem la relació Escocesa amb Anglaterra. En 1603, mor la Reina Isabel I d’Anglaterra, que fou la darrera reina de la dinastia dels Tudor ja que no tingué descendència. Amb aquesta mort, la monarquia d’Escòcia passa a ser la monarquia Anglesa, però no s’uniran políticament. Per tant, Jacob VI d’Escòcia va passar a ser en el 1603 a ser també Jacob I d’Anglaterra, es traslladarà el rei de Escòcia a Londres el que provoca que a sobre sigui cap de l’església anglesa, per això el govern escocès avisa que ells es mantindran com estaven i que s’haurien de mantindre les condicions anteriors. Jacob VI era fill de Maria Stuart i aquesta de Jacob V que era espòs de Maria de Lorena (que era de la família de Guiza que era una família contraria al calvinisme). El que ens mostra que la monarquia escocesa era tan Catòlica com ho era la francesa. Un segle desprès en 1707, es crea el Regne Unit, que provoca la unió entre “iguals” que mantenen la seva identificació com Nacions.
El Calvinisme va arribar a Escòcia de la mà de John Knox, que era amic de Calví i va fer estades a Ginebra on hi ha una estàtua de Calví i una de Knox. Com era escocès quan va presentar la seva simpatia cap el Calvinisme va haver d’exil·liar-se com ho va fer Calví. El Calvinisme va anar arrelant en estrats nobles d’Escòcia i farà caure a la monarquia, i així Knox torna i instaura el calvinisme, però no igual a com ho fa Calví a Ginebra, i és al que anomenem Presbiterianisme. La diferencia fonamental d’organització és que Calví no volia estructures eclesiàstiques, i Knox en canvi crea la Kirk, que és l’Assemblea Nacional d’Escòcia.
El problema de l’anomenament del rei Escocès com rei d’Anglaterra, és que en els dos estats hi ha una religió diferent, Presbiterianisme i Anglicanisme, va ser Cap de l’Església anglesa, i a Escòcia li mostra que allà no dirigiria l’església de cap forma, així que és converteix en anglicà i per això els escocesos varen marcar les distancies amb Anglaterra i van mostrar-li al rei que els seus nous nomenaments no afectarien la relació anterior.
Amb la guerra de religió a França, a Escòcia ja hi estava instaurada la idea de Knox, i per això França temia que els Protestants anessin a ajudar a la causa Protestant.
...