Sessió 7 (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Sessió 7 Teoria Els MCM: l'eficàcia lingüística Els MCM, en els seus llibres d’estil sempre diuen que el llenguatge que utilitzen pretén ser eficaç i que la seva prioritat és allunyar-se del que consideren un estil complex que te un cert prestigi, però no en els mitjans de comunicació, com per exemple la literatura d’elit, el registre burocràtic, etc, L’aspecte clau que remarquen els mitjans de comunicació és la llegibilitat 1. Busquen que el text s’entengui a la primera i sigui fàcil de memoritzar. Els dos personatges principals que es troben dintre d’aquest concepte són Eusebi Coromina i Richaudeu.
Per tal d’aconseguir aquesta llegibilitat s’utilitzen algunes estratègies. Entre altres, les següents: - Utilitzar paraules habituals, és a dir, paraules que la gent conegui i acostumi a utilitzar. Ex: L’afecció roman dempeus (incorrecte)  L’afició està dreta (correcte).
- Utilitzar paraules curtes. Ex: Per tal d’arribar a un acord... (Incorrecte)  Per arribar a un acord (correcte).
- Utilitzar frases de llargada moderada, és a dir, frases curtes. Normalment no s’utilitzen frases subordinades.
Ex: La inauguració ahir de la setzena edició del BMP va palesar que l’època dels excessos industrials ha quedat enrere, com a mínim de moment, ja que els protagonistes absoluts del saló, que ha quedat reduït a un únic pavelló de la Fira de Monjuïc –lluny dels 3 que es van arribar a emprar en els anys de bonança- van ser els bancs i les caixes i no els constructors.
(Incorrecte)  Frase massa llarga.
Correcció: La inauguració ahir de la setzena edició del BMP va palesar que l’època dels excessos industrials ha quedat enrere, com a mínim de moment. Els protagonistes absoluts van ser els bans i les caixes i no pas els constructors. El saló ha quedat reduït a un únic pavelló de la Fira de Monjuïc –lluny dels 3 que es van arribar a emprar en els anys de bonança. (Correcte)  Frases curtes.
1.- Llegibilitat  És el grau de facilitat amb el que es pot llegir, comprendre i memoritzar un text ecrit o oral.
1 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació - Arnau Lleonart i Fernández S12 Utilitzar frases d’ordre neutre  Frases ben ordenades. Ordenades tal i com s’acostumen a dir.
Ex: Per una sessió extraordinària. Els diputat ahir va enviar als seus companys de partit un sms. (Incorrecte)  Està desordenat.
Correcció  El diputat va enviar ahir un sms als seus companys de partit per una sessió extraordinària.  Està ben ordenada.
- Utilitzar els connectors adequats.
- Utilitzar repeticions útils  Es poden utilitzar certes repeticions per deixar clara la informació. En els espais curts, però, això no es pot fer. Per exemple, s’ha d’evitar utilitzar la mateixa paraula en una mateixa frase. La podré tornar a a utilitzar, però més endavant.
Tot això es mou a la base dels llibres d’estil, els quals diuen que: - La llengua ha de ser correcta i comunicativa, adequada i neutra.
- Cal assegurar la llegibilitat màxim a un receptor heterogeni (dispers) amb un estalvi de temps i espai.
Totes aquestes estratègies poden classificar-se en 4 grups: - Estratègies lèxiques i retòriques.
Estratègies sintàctiques.
Estratègies textuals.
Estratègies informatives.
Estratègies lèxiques i retòriques - No utilitzar paraules poc habituals.
Utilitzar frases fetes amb moderació, sense excés.
No utilitzar tòpics (Es va donar llum verda a, s’arriba a l’equador de, etc).
Estratègies sintàctiques - Utilitzar frases curtes.
No utilitzar incisos amb excés.
Utilitzar la negació simple.
Utilitzar relatius simples, no compostos.
2 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Estratègies textuals - No utilitzar sinònims per referir-nos a conceptes bàsics - Sigles  La primera vegada que apareix s’ha d’explicar. Llavors ja poden aparèixer com a tals. Cal destacar que, per exemple, es poden utilitzar unes sigles en un titular i després desenvolupar-les en el text.
- Textos ben puntuats.
Estratègies informatives - S’ha d’entendre el que es diu  El text s’ha d’entendre a la primera i ha de ser fàcil de memoritzar.
- El llenguatge ha de ser respectuós.
- Les enumeracions han de ser discriminades.
La diversitat lingüística - Tots els dialectes estan correctament utilitzats dins la seva zona dialectal.
La prefixació es fa sense guionet. Ex: Exalcalde en compte d’ex-alcalde.
Diferències entre el balear i el català - En balear és habitual utilitzar el Pretèrit Perfet Simple, mentre que en català no s’utilitza mai, sinó que s’empra el Pretèrit Perfet Perifràstic.
BALEAR Dematí Cerca Acomiadà Esbocament Moriren Hi faltaren Doblers Van sentir No pens dimitir Féu Entregà Pressuposts CATALÀ matí Buscar Va acomiadar Esfondrament Van morir Hi van faltar Diners Sentiren No penso dimitir Va fer Va entregar Pressupostos 3 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 Diferències entre el català i el valencià CATALÀ Tanqui Canviï Dues vegades El 2013 No ho faci Aquesta Es desentengui VALENCIÀ Tanque Canvie Dues voltes En 2013 No ho faça Esta, eixa Es desentenga Teoria gramatical: canvi i caiguda de preposicions Les preposicions són uns mots invariables que s’anteposen a un constituent sintàctic, normalment nominal, i expressen la relació gramatical que aquest constituent estableix amb un altre.
El periodista és d’Arbeca (origen) La jugadora es treu un mocador de la butxaca (punt de partida) El germà treballa amb ella (acompanyament) No hi havia res entre tots dos (relació mútua, recíproca) Per tant, són mots curts però amb significat sintàctic.
La llengua oral en fa un ús diferent del que ens proposa la normativa. Concretament, les indicacions de la gramàtica ens parlen de canvis i caigudes de les preposicions en segons quins contextos.
a. Canvi a A o DE, davant d’infinitiu: Amb > De En > A b. Caiguda de totes les preposicions, davant de la conjunció QUE: Exemples: Pensava en els bons moments * en tenir bons moments a tenir bons moments * en que volia tenir bons moments que volia tenir bons moments 4 Llengua catalana estàndard en els mitjans de comunicació Arnau Lleonart i Fernández S12 No en tenia prou amb aquella resolució *amb prendre aquella resolució de prendre aquella resolució *amb que s’arribés a aquella resolució que s’arribés a aquella resolució Pràctica Excercici gramatical: canvi i caiguda de preposicions 1. Sempre confiava en a sortir d'hora.
2. Digue-li abans de que arribi a casa.
3. Estaven interessats en a participar-hi.
4. No t'oposis mai a que t'examinin a l'ambulatori.
5. M'amenaçava amb de matar-me.
6. Se sent segura gràcies al fet de portar el pneumàtic a que porta el pneumàtic 7. Pensava en que no el veuria mai més.
8. Li sabia greu que no estigués content amb viure amb ella.
9. No triguis en a acabar l'exercici.
10. Ja no n'hi ha prou amb escoltar a classe.
11. Tenia interès en a estudiar anglès.
12. Pensa a dir-li que no podré venir.
13. Ell no tenia res que a veure amb l’afer.
14. S’ha oblidat de que havia de venir.
15. El Joan confia en que tot sortirà bé.
16. Ha accedit a fer el que li diuen.
17. Des de que ho sap no dorm.
18. La prova consistia en a fer uns volts amb cotxe.
19. Sempre s’entossudia a fer-li mal.
20. L’èxit es basa a fer-ho bé en que ho faci bé.
5 ...