Edouard Manet (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Arquitectura - 1º curso
Asignatura Art i Arquitectura
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Edouard Manet Edouard Manet contra la forma.
23 de gener de 1832 París, França 30 de abril de 1883 París, França L’Acadèmia (per Raffaello).
  Considerat el cànon de bellesa.
o Per la composició.
 Perspectiva central.
 El més important està en la part central ( en aquest cas Plató i Aristòtil)  Tots tinguin la mateixa altura.
 Una simetria en el quadre.
Els colors blanc i blau fa referència que el quadre és car Les obres eren encarregades per nobles, reis i esglésies.
 Tema: o o o Religió.
Sobre reis i reines.
Guerra.
La gent no vol això, ara volen pintures sobre ells perquè passen de demanar quadres el nobles, als burgesos (s.XIX), el tema era sobre la majestuositat de la seva vida, volen les coses quotidianes.
Els recursos del quadre de Raffaello també estan en aquella pintura.
Edouard Manet    Vol estudiar pintura, però el matriculen a dret.
Va a un estudi que li agraden els burgesos.
Primer quadre Música en les Tulleries (1862).
o El presenta al Saló d’Octubre.
 o Provoca una revolució.
Veiem multitud, tot semblava una pasta.
Edouard Manet contra la forma.
  Denuncia.
o Els vicis que tenia la societat.
o La gent amaga més coses que a primera vista.
El almuerzo sobre la hierva (1863) o Presenta el quadre a un saló paral·lel.
o Hi ha un bon lio: 4 o  La dona nua ja no es idealista sinó que no és perfecta.
 Ensenya els vicis que tenen els burgesos.
 Trenca la perspectiva (és veu en la dona en relació la barca.
 Es veuen taques (sobretot en la cara de la dona nua)  Hi ha una relació de submissió.
 La naturalesa cobra importància.
 La disbauxa que hi ha explica passió ( la roba i el menjar estan llençat sense un ordre) Deuen que aquest quadre ve d’un altre quadre que va fer Raffaello.
El almuerzo sobre la hierva (1863) El juicio de Paris (1514-1518) Raffaello Olympia (1863)      Una dona ideal que ens mira, sembla carnal.
Poques vegades veuràs a una dona nua amb tacons i un llaç.
Porta regals dels amants.
Sembla ser una mirada trista.
La seva composició ve del passat (de la Croix) o Hi ha una diferencia, la actitud de Manet vol resposta i l’altra només vol que la miris.
o Es nota en la mà (una relaxada i una tensa).
o Veure un gat negre és no domèstic, però un gat es per acariciar i es Fidel. Aquest gat no l’acaricies en broma.
 En l’altre es completament diferent (és un gos i està relaxat).
5 o o Tot expressa antidomesticat.
Es van fer postals .
Olympia (1863) Venus de Urbino (1538) Tiziano Manet li fa un quadre al seu amic al seu estudi.
 Retrato de Émile Zola (1868) o És veu:  Estampes japoneses.
 La perspectiva japonesa tracta en reduir o augmentar l’objecte i això a Manet li agrada.
 Un altra cosa es la plenitud de les coses.
 Olympia de Manet.
 Los borrachos de Goya.
 Manet va anar al Prado i li va interessar Goya i va agafar com ajuda.
 Manet feia quadres de Goya, però que li treia el significat i ho deixava de banda i es centrava en l’estil de la pintura.
6 El bar de Folies Bergère (1882)      És una pintura a l'oli realitzada el 1882 i actualment exposada a la Courtauld Institute of Art de Londres.
A la seva última obra mestra, Manet va tornar al tema de la vida parisenca contemporània.
El Folies Bergère era el cafè concert més famós de l'època, i l'artista va tractar de representar el millor possible la fascinació del seu ambient.
Les ampolles de xampany del primer pla són el símbol per excel·lència de la vida nocturna parisenca.
El Folies Bergère fou inicialment un circ, a dalt a l'esquerra es veuen els peus d'una trapezista.
7 ...