13.6 Reformes militars de Màrius, Dictadura de Sul·la, Espàrtac i Reordenació d'Orient [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2017
Páginas 4
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Les reformes militars de Màrius (107 aC) Atesa l’amenaça germànica, Màrius va emprendre una reforma global de l’exèrcit romà que era necessària de feia temps. Màrius volia acabar amb les lleves que es feien cada vegada que Roma tenia un problema i volia crear un exèrcit permanent.
- - - - Màrius va fer una militarització de les classes empobrides ja que va acceptar el reclutament als capite censi, els exclosos de les cinc classes censatàries.
Transforma l’exèrcit de milícies en un exercit professional on els soldats compleixen un servei de 25 anys i reben un sou del qual es descompta l’equip i els subministres. Tot i així, els capite censi els hi sortia a compte perquè: tenien un sou, tenien una professió i tenien la possibilitat d’aconseguir un botí.
Al llicenciar-se, els soldats tenien dret a una petita suma en metàl·lic i a una concessió de terres. No es podien casar legalment fins que es retiraven Legió:  Organitza la legió en 10 cohorts de 480 homes. Cada cohort es divideix en 6 centúries de 80 homes. Les centúries es subdivideixen en 10 grups de 8 soldats (contubernium).
 Cada legió tenia 4 esquadres de cavalleria (turmae) de 30 homes cadascuna comandades pels decurions.
 La legió es comandada per 1 general (legatus) auxiliat per 6 tribuns (1 senatorial i 5 eqüestres) i 1 militar d’ofici  Dirigeix cada centúria 1 centurió auxiliat per 1 optio i altres suboficials  Els aliats formen ara cohortes (d’infanteria) i alae (cavalleria)  Comptant totes les unitats al complet i els oficials, una legió sumaria prop de 5.200 homes  De dos a sis legions juntes constituïen un exèrcit Uniformitza l’equipament legionari basant-se en els principies: infanteria pesant.
Elimina bona part del comboi de transport ja que aquest retardava l’arribada dels exèrcits a la zona. Màrius va fer que els soldats portessin tot el seu equip i racions per tres dies: les “mules de Màrius” (a mes, una mula per contubernium porta la tenda i les estaques).
Dota a les legions d’un símbol distintiu: l’àguila. Cada centúria porta l’àguila que serveix per inspirar l’esperit de cos den la unitat.
La base de l’exèrcit Imperial.
LA GUERRA SOCIAL (91-89 aC) En el marc de les lluites entre optimates i populares, el tribú de la plebs Marc Livi Drus reclama l’activació de les reformes graquianes i la concessió de ciutadania romana als llatins. Drus és assassinat i els aliats es rebel·len.
- Formen una república independent amb capital a Corfini que es dota de senat i encunya moneda pròpia. Tot això ho fan amb menys d’un any perquè ja estaven acostumats a les estructures romanes i les van copiar.
- Els aliats formaven la meitat de l’exèrcit romà i derroten diverses ocasions els exèrcits consulars. Tot i que els romans liderats per Sul·la van acabar guanyant la guerra, els aliats van aconseguir el seu objectiu: l’aprovació de la lex Plautia Papiria al 89 aC que atorgava als itàlics (samnites, etruscs...) la ciutadania romana.
S’aconsegueix la pau a Itàlia i els seus habitants constitueixen el gruix del reclutament legionari.
LA PRIMERA GUERRA MITRIDÀTICA (88-84 aC) El consolat de Sul·la a l’any 88 aC es va veure alterat per la lluita amb Màrius i l’esclat de la guerra contra Mitrídates VI del Pont. El comandament de les tropes va ser arrabassat a Sul·la i lliurat a Màrius. Aquest fet va provocar que Sul·la es rebel·les i prengués Roma amb les seves legions mentre que Màrius es va veure obligat a fugir a Numídia.
Sul·la va promulgar una sèrie de lleis que enfortien el poder del Senat i dificultaven la sobirania legislativa de l’assemblea popular. Finalment, Sul·la va accedir a deixar el poder als cònsols Gneu Octavi i Cinna amb el compromís de respectar les lleis i va partir cap al Pont.
Mitrídates VI, rei del Pont, pretén aprofitar el descontentament hel·lènic amb el govern romà per ampliar el seu territori. El seu principal objectiu era reviure l’antiga Lliga Aquea però Sul·la conquesta Atenes i derrota Mitrídates a Queronea, lloc on Filip II (rei macedoni) va derrotar als tebans i grecs i va establir el seu domini sobre Grècia. (86 aC)Per la Pau de Dàrdan (84 aC), Roma s’annexiona els territoris conquerits al Pont i imposa indemnitzacions de guerra.
Mentrestant a la ciutat de Roma Màrius, gràcies al suport del cònsol Cinna (que havia estat il·legalment destituït) va tornar des de Numídia i va assetjar Roma, on Gneu Octavi era el consol lleial del Senat. Cinna, Màrius i Sertori (general de Màrius) van entrar a Roma i van procedir a una matança sistemàtica d’aristòcrates els quals els hi van confiscar els béns.
Sul·la va ser declarat fora de la llei Màrius es va declarar cònsol però va morir al 86 aC.
Cinna va assumir el consolat durant quatre anys.
La dictadura de Sul·la (82-79 aC) Quan Sul·la va decidir d tornar amb les seves legions, Cinna va intentar combatre’l però va morir en un motí al 84 aC. Els cònsols governants a Roma eren Carbó i Gai Mari el jove (fill de Màrius), homes poc hàbils per exercir el poder. Abans d’evacuar Roma, el fill de Màrius va ordenar la matança de tots els oligarques que encara haguessin quedat vius i de qualsevol que pogués pertànyer al partit dels optimates. A la batalla de Pota Colina, un indret de roma, al 82 aC, Sul·la va derrotar una coalició de romans itàlics (fidels a Màrius) i va posar fi a la guerra iniciant una política repressiva que es va basar en les proscripcions (decret mitjançant el qual una persona es declarada enemiga de l’estat i es condemnada a mort i se li confisquen els seus béns), practicades amb els seus rivals ja que va eliminar a 90 senadors i 2.6000 cavallers. Alhora el seu protegit, Pompeu, sufoca els resistents de Màrius que es trobaven a Sicília i Àfrica.
Un cop al poder, s’erigeix dictador i restaura els poders de Senat perduts per iniciativa dels populares.
- Increment del nombre de senadors a 900.
Retira el vet que tenen els tribuns de la plebs sobre els senadors Les lleis presentades a l’assemblea popular han d’aprovar-se primer al Senat, cosa que feia que gairebé sempre estiguessin vetades si anaven en contra del poder oligàrquic.
Finalment, va renunciar voluntàriament al seu càrrec i va morir l’any següent.
Sul·la representa la transició entre la República i l’Imperi.
GUERRA SERTORIANA (82-72 aC) Quint Sertori va substituir a Màrius com a líder dels populares i Pompeu va substituir a Sul·la com a líder dels optimates. Sertori va fugir a Hispania lluny de les polítiques establertes per Sul·la i es va nomenar procònsol. Va acabar dominant la Península amb un exèrcit Romà autòcton i va crear un senat hispà.
Roma va enviar a Quint Cecili Metel a la Bètica però no aconsegueix derrotar a Sertori que veu incrementat el seu exèrcit per la unió d’un altre general romà: Marc Perpenna Vento (78 aC). Sertori va precipitar la seva caiguda ja que va cometre l’error d’aliar-se amb dos dels majors enemics de roma en aquell moment: pirates cilicis i amb Mitrídates (76 aC).
L’objectiu d’aquesta aliança era que Sertori debilités a Roma des d’Hispania i Mitrídates i els pirates des del Pont. Pompeu va arribar a Hispania i sertorians i pompeians s’alternen en la victòria en diferents batalles.
Sertori és traïcionat i assassinat i Hispania torna a domini de la República.
GUERRA D’ ESPÀRTAC (73-71 aC) A Càpua un gladiador anomenat Espàrtac fuig del ludus i crea un grup de bandits per la zona del Vesuvi i comença a alliberar esclaus de Campània. Petits exercits romans intenten reduir-los però fracassen estrepitosament i milers d’altres esclaus s’uneixen a la seva causa. Espàrtac derrota dues legions i saqueja diverses ciutats romanes formant un exèrcit de 70.000 homes. Espàrtac es feia amb l’equipament i les armes dels romans derrotats. Va dirigir el seu exèrcit al Nord ja que ell era conscient que es trobava al cor d’Itàlia i era molt difícil que els seus esclaus sobrevisquessin. En el desesperat intent de trobar una sortida, va ser derrotat ja que l’exèrcit es va separar pels partidaris de fugir d’Itàlia i pels partidaris d’atacar Roma. Uns 20.000 esclaus partidaris d’atacar Roma van ser exterminats a Apúlia per dos exèrcits consulars.
Roma designa Cras qui, amb 10 legions, arracona progressivament l’exèrcit esclau a Calàbria, última província de la península itàlica. Finalment, Espàrtac s’acaba escapant i Roma crida a Pompeu (líder a Hispania en les guerres sertorianes) el qual derrota definitivament a Espàrtac. El líder dels esclaus va ser traït pels pirates Cilicians ja que el seu destí era Àfrica i no va tenir escapatòria.
Per reprimir, tota la Via Apia va ser emplenada per creus on els esclaus van ser crucificats.
LA TERCERA GUERRA MITRIDÀTICA (75-63 aC) Mitrídates segueix apropiant-se de territoris dels protectorats romans i incomplint els tractats. El Senat envia Luci Licini Lúcul que era tant inepte que les seves pròpies tropes es van amotinar contra ella i s’encarrega la campanya a Pompeu (66 aC). Pompeu combat Mitrídates i el seu aliat Tigranes (rei d’Armènia) amb èxit. Tigranes va canviar de bàndol i Mitrídates va fugir al Bòsfor on es va suïcidar.
Roma annexiona el regne del Pont i imposa la seva hegemonia a l’Àsia Menor.
La reordenació d’Orient (67-62 aC) Pompeu aprofita la seva estada a Orient per orientar la geopolítica de la zona - Elimina la pirateria endèmica a Cilícia (67-66 aC) ja que aquests es van aliar amb Sertori i Espàrtac. Pompeu volia evitar problemes al mar.
Estableix una aliança amb Armènia (66 aC) Converteix el regne selèucida en província romana (64 aC) juntament amb Cilícia.
Derrota Mitrídates i annexiona el seu regne (63 aC) Imposa l’hegemonia romana a Fenícia, Celesiria i Judea (63 aC) Expandeix la influència romana a Mesopotàmia (62 aC) que es toparà amb l’Imperi Part.
Els grans generals tenien exèrcits que li eren fidels perquè aquests recompensaven als seus soldats amb terres o diners. En aquest cas, el senat negarà aquestes concessions de terres que Pompeu havia promès als seus soldats.
...

Comprar Previsualizar