Tema 12: Cloròfits i estreptòfits (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Botànica
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 16/04/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 12: VIRIDIPLANTAE. ALGUES VERDES Estan formades per 2 grups diferents. Històricament s’han considerat com un grup homogeni però hi ha dos grups diferenciats: els cloròfits i els estreptòfits basals (aquàtics).
Són plantes verdes, les algues verdes formen un grup parafilètic, organismes aquàtics, fotosintètics i verds, i hi ha algunes més properes a les plantes terrestres que la resta, i això implica que sigui un grup parafilètic, perquè si fos un monofilètic també hauria d’englobar les “plantes terrestres”, anomenades embriòfits.
Els estreptòfits estan formats pels basals o aquàtics, les carofícies i els embriòfits.
Dins dels cloròfits, algues verdes i ha la línia dels estreptòfits que condueix a les plantes terrestres i inclou altres grups, que podrien haver donat lloc a les plantes terrestres, de manera que cada llinatge té un caràcter nou que el va acostant a les plantes terrestres.
Cloròfits  Tenen molta diversitat tant morfològica com reproductiva, i gran diversitat d’espècies (7000-8000). És més divers que les algues brunes i més que els rodòfits.
 Són majoritàriament d’aigua dolça, són les més importants per nosaltres, les que trobem amb més freqüència, les trobem per tot arreu. Encara que hi ha un 10% de marines.
 Tenen pigments: clorofil·la a i b, a més de pigments accessoris com carotè i xantofil·les.
 La seva paret cel·lular formada per cel·lulosa i per pectina (com les plantes terrestres) que s’ha fet servir en medicina, i algunes tenen carbonats.
 Com a substància de reserva tenen el midó, igual que en les plantes, però aquest es troba dins del cloroplast (en les algues vermelles estava en el citoplasma).
 Els plastidis acostumen a tenir pirenoides i els tilacoides apilats i anastomitzats, comunicats entre ells.
 Acostumen a tenir 2 o 4 flagels apicals i isocontes, iguals.
Dins dels cloròfits hi ha dues línies diferents, i dins d’aquetes hi ha diferents ordres.
Veurem els més importants: Clorofícies algues d’aigua dolça. Són generalment algues microscòpiques, de mida petita, que poden ser unicel·lulars, colonials, filamentoses o pseudoparenquimàtiques.
Tenen cèl·lules que quan són mòbils tenen flagels apicals (comú en tot el grup), i tenen una reproducció molt diversa (per iso-, aniso- o oogàmia) tots els tipus, i meiosi generalment zigòtica, de manera que els cicle generalment serà monogenètic haploide, d’organismes haplonts.
- Ordre de les volvocals: són principalment dulciaqüícoles, i sovint unicel·lulars o colonials i apareixen en aigües una mica contaminades (autoritzades), de manera que les trobem a tot arreu. Ex: clamidomones: organismes unicel·lulars, que presenta 2 flagels apicals isocontes, i és típica d’aigua dolça estancada i eutròfica. És important perquè és molt abundant i es fa servir en biologia molecular com a model perquè és fàcil de cultivar.
Cenobis: colònies molt constants, des del primer fins l’últim dia tenen el mateix número de cèl·lules i són prou complexes per estar entre un protòfit i un tal·lòfit, amb cada cèl·lules flagel·lada, mini clamidomones que tenen ponts de citoplasma i tenen cèl·lules mòbils (petites) i dins cèl·lules més grans, especialitzades només en la reproducció que donen lloc a les colònies filles. Tenen un cicle de vida.
- Ordre de les trebouxials: important perquè són les algues que es liquenitzen, que fan de fotobionts dins dels líquens, en concret el gènere Trebouxia, però això no significa que totes les algues d’un líquen siguin d’aquest tipus. La hifa, es fica dins la cèl·lula, i les que es liquenitzen tenen uns canvis en la paret particulars, no totes es poden liquenitzar.
Ulvofícies: predominantment d’aigües marines. Són principalment algues grans, macroscòpiques que es veuen a simple vista, filamentoses, laminars o pseudoparenquimàtiques. Fan una reproducció sexual també molt diversa, i com són cloròfits, les cèl·lules que tenen flagels, els tenen apicals, i són principalment marines però també n’hi ha d’aigua dolça. I el cicle vital pot ser monogenètic o digenètic, de tots tipus menys trigenètics, i amb meiosis espòrica, però de vegades gamètica o zigòtica.
- Ordre de les Ulvals: pseudoparenquimàtiques laminars, amb una o dues capes de cèl·lules uninucleades. Algues marines o en estuaris, sobre les roques. Ex: Enteromorpha, alga molt comú en platges i ports, és un cilindre buit, i està formada per una capa d’una cèl·lula de gruix, una monocapa de cèl·lules, i no és un parènquima, no és un teixit veritable perquè són cèl·lules que només es divideixen en dos plans, en longitud i amplitud però no tenen divisió en 3D. I a més, quan són petites, són filaments que acaben enganxant-se els uns als altres.
La Ulva rígida és la més freqüent, està a tot arreu i també està formada per una monocapa de cèl·lules. Les cèl·lules són uninucleades, cada septe té una cèl·lula amb un nucli, té un cicle vital digenètic isomorf, amb meiosi espòrica (organismes indistingibles de esporòfit i gametòfit).
- Ordre de les Caulerpals: algues cenocítiques o sifonals, marines, que no tenen septes, tabics entre cèl·lules sinó que tota l’alga és un citoplasma compartit, plurinucleat, i només hi ha tabics a l’hora de fer estructures reproductores. Tenen diferents formes, però sempre són pseudoparenquimàtiques, tenen tal·lus pseudoparenquimàtic, que no són teixits, sinó que tenen filaments sifonals o cenocítics, que s’organitzen d’una manera superior, de forma complexa. Els utricles són els filaments que pel final que estan inflats, és la part final del filament. I amb aquestes estructures, a la capa, a l’exterior es formen els òrgans reproductors (gametangis).
El seu cicle és monogenètic diploide, l’adult diploide que fa gàmetes per meiosi gamètica, que faran la fecundació i donaran lloc de nou a l’adult.
I dins d’aquest ordre hi ha el gènere Caulerpa, alga laminar, que es troba dins el mediterrani en fons sorrencs, és una espècie autòctona, que es fixa al substrat perquè tenen un creixement horitzontal al substrat i el van agafant, anclant i són filaments sifonals els que fan que sigui pseudoparenquimàtica, caràcter comú a tot l’ordre, però en aquest cas els filaments tenen una estructura aplanada, de manera que és important la fixació del substrat i per esdevenir habitat de molt organismes, com per les algues que no són típiques de l’àrea com la Caulerpa taxifolia, alga invasora d’origen tropical que es va escapar d’un aquari, i que es reprodueix molt ràpidament. O la Caulerpa racemosa, que també és invasora, i és important aquesta invasió perquè desplaça una angiosperma marina, una planta superior, la posidònia, una planta que està en regressió per culpa nostra i per aquest alga que sobre competeix amb ella i la desplaça. I a més sembla que és tòxica, de la qual s’alimenten peixos.
- Ordre de les cladoforals: algues filamentoses, ramificades o no, amb cèl·lules multinucleades. Dulciaqüícoles, marines o d’aigua hipersalina. És un entremig entre les ulvals (mononucleades) i les caulerpals (filaments sifonals), aquestes tenen cèl·lules amb més d’un nucli, no arriben a ser sifonals encara que sí que hi ha tabics. La gran majoria de les altres algues verdes no es ramifiquen.
Carofícies Grup d’estreptòfits basals.
Els zygnemtales els coleochaetales i els charales, en algun moment han estat considerats com l’ordre més proper les plantes terrestres.
- - Majoritàriament són d’aigua dolça. Poden ser des d’unicel·lulars fins a pseudoparenquimàtiques, i els flagels de les cèl·lules flagel·lades, no són apicals sinó laterals o subapicals.
Reproducció és preferentment oògama: oogonis i anteridis.
Meiosi zigòtica cicle haploide monogenètic Es la línia evolutiva que dóna lloc a les plantes terrestres.
La seva divisió és mitjançant fragmoplast i plasmodesma.
Divisió cel·lular  Carofícies: 2 arrels flagel·lars, i una d’elles molt més gran, amb el flagel de forma lateral. Divisió cel·lular amb fragmoplast tenen fus acromàtic persistent, tant, que es queda fins al final i participa directament en la divisió de les dues cèl·lules filles, que participarà mitjançant transport de vesícules de l’aparell de golgi per tal de formar la nova paret, i així, la nova paret tindrà plasmodesmes, connexions. No son cloròfits per aquesta divisió i pels flagels.
 Ulvofícies i Clorofícies: tenen dos flagels apicals i a més 4 arrels flagel·lants més o menys iguals.
- Ulvofícies per fer la divisió tenen un fus acromàtic que separa els acrosomes de les dues cèl·lules fins que els nuclis s’han separat i a més es manté. Alhora de fer la divisió del citoplasma ho fa mitjançant invaginacions de la membrana.
- Clorofícies el fus acromàtic que ha de separar els nuclis desapareix de seguida, no és persistent, i això implica que els nuclis de les cèl·lules filles quedin molt junts, i un cop desapareix apareix una estructura de microtúbuls que s’anomena ficoplast, i la divisió entre cèl·lules es farà a partir d’aquest ficoplast.
- Ordre de les Zignematals: filamentoses sense ramificacions (filaments uniseriats). Reproducció asexual per conjugació.
Tot i que dins d’aquest ordre també podem trobar algunes espècies unicel·lulars, o amb dues hemicèl·lules.
- Ordre de les charals: Chara, és qui defineix aquest ordre, d’espècies (100) amb 6 gèneres diferents, que tenen reproducció vegetativa per trossos fragmentats que originen rizoides, o bé una reproducció sexual per oogàmia. Si és sexual, els anteridis i els oogonis es desenvolupen en els nusos de les branques, i tot el conjunt forma el pseudoparènquima, amb els nusos (verticils de les branques) i els entrenusos (unicel·lulars).
Aquestes són algues d’aigües continentals, salines, o no, tot i que sempre estan enganxades al substrat per rizoides, i sovint, tenen dipòsits de carbonat càlcic i altres sals.
- Ordre de les Coleochateals: són algues caracteritzades per la presència de “Setes” i per tenir una reproducció sexual oògama. Són formes pseudoparenquimàtiques que viuen habitualment com a crostes epífites en llacs d’aigua dolça. I gràcies a diferents evidències moleculars, sabem que aquestes són finalment les algues que van formar les plantes terrestres. El seu cicle és monogenètic haploide, amb meiosis zigòtica.
...