3. TEA (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Psicopatologia
Profesor S.B.
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 30/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Mireia Simó 3.TRASTORNS DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA) 1. DEFINICIÓ I QUADRE CLÍNIC • • • Trastorns del neurodesenvolupament amb una prevalença del 1%. Pot causar un desenvolupament disharmònic ja que mentre algunes habilitats tenen nivells molt baixos, d’altres estan disparades Trastorn complex i heterogeni tant etiològicament com en la seva presentació Àrees alterades (DSM-5) que donen lloc a la variabilitat fenotípica o Comunicació i interacció social: dificultats de reciprocitat socioemocional manifestades per la dificultat per compartir plaer amb els altres, dificultat per acceptar negatives i fexibilitzar-se davant les demandes dels altres (ceguesa dels estats mentals intencionals, la qual cosa porta a allunyar-se de la gent). A més, dificultat per adquirir llenguatge parlat sense que es compensi mitjançant mètodes alternatius de comunicació (gestos). Sovint presència de llenguatge estereotipat o ecolàlia demorada, alteració de la prosòdia, dificultat per mantenir una conversa reciproca...
o Comportaments, interessos i activitats restringides i repetitives (patró interessos restringit). Comú per a tot l’espectre autista. Moviments repetitius de mans i dits, moviments estereotipats del cos, hipo o hiperreacció davant determinats estímuls sensorials (el soroll d’una batedora) Símptomes descrits per L. Kanner(1943) y H. Asperger (1944) segueixen presents en la definició actual dels TEA Alguns símptomes semblen ser més estables al llarg de totes les edats (alteració de l’ús social de la mirada, disminució de les expressions facials, gestualitat limitada) mentre que d’altres varien molt al llarg del temps.
6-18 mesos • • • • Evita la mirada o el contacte visual és molt limitat Atenció conjunta limitada No mostra expressió feliç quan mira al cuidador principal (no reciprocitat) No balbuceja quan se li parla ni sembla reconèixer/respondre a la veu del cuidador principal Mireia Simó Preescolar • • • • • • Interpretació literal del llenguatge i dificultat de comprensió d’instruccions verbals complexes Llenguatge: to monòton, velocitat excessiva o molt lenta i discurs amb registre formal impropi de l’edat del nen Poc interès pel joc imaginatiu, preferència per utilitzar les joguines de forma repetitiva (ex: en comptes de portar un cotxe pel terra com si estigués en una autopista, poden estar donant voltes a la roda). Prefereixen jugar amb objectes que no són realment joguines Sembla que mirin a través de les persones, escassa consciència dels altres. Alguns nens amb TEA fan amistats, però solen comportar-se de manera inadequada.
Conductes repetitives i interessos restringits Hipersensibilitat sensorial: es freqüent que mostrin gran malestar davant certs sorolls com ara una aspiradora i que tinguin un repertori alimentari restringit Edat escolar: l’escola sol proporcionar una oportunitat pel desenvolupament i aprenentatge d’habilitats socials i de comunicació bàsica. Els nens amb TEA solen trobar l’ambient escolar com a estressant.
• • • • • • • • • Referir-se a ells mateixos en segona o tercera persona (inversió pronominal) Parla estereotipada Alteracions en el ritme, l’entonació o l’emfatització en el discurs verbal Dificultat per iniciar una conversa a no ser que sigui temes del seu interès(trens, dinosaures...) Interpretació literal de les paraules, no entenen els sarcasmes, les ironies, les metàfores...
No solen adaptar el to ni el contingut del seu discurs a diferents situacions socials. Ex: parlar molt formalment en una festa Dificultat per comprendre com s’interactua socialment Escassa capacitat per adaptar-se als imprevistos Interès per un tema molt específic on hi posa una dedicació excepcional. Ex: horaris de tren, manuals d’instruccions, col·lecció de cromos...
Adolescència: la simptomatologia pot haver millorat, però solen persistir certs aspectes: • • • • Rigidesa cognitiva: les dificultats de comprensió socioemocional els porta a entendre i acceptar malament els punts de vista dels altres Dificultats de participar en converses Dificultats per organitzar-se en el temps Dificultats per comprendre les pròpies emociones i les dels altres Mireia Simó • La discrepància entre el seu desenvolupament socioemocional i físic tenen un impacte en el desenvolupament psicosexual: tenen desitjos sexuals i els agradaria tenir relacions sexuals, però no tenen les habilitats ni la comprensió social necessàries per iniciar-les i mantenir-les ---> sentiments de frustració --> conducta inapropiada o problemàtica Existeix un gran desconeixement de la patologia en l’adult En general les persones amb TEA milloren la seva simptomatologia a mesura que es fan grans, cosa que es relaciona amb una major capacitat intel·lectual Afectació de la teoria de la ment (falta d’intersubjectivitat) 2.CRITERIS DIAGNÒSTICS El diagnòstic de TEA es segueix basant en les descripcions i observacions de la conducta Mireia Simó 3.COMORBILITAT La comorbilitat del TEA amb altres trastorns és molt elevada.
• • • • • • • • DI (20-70%) Epilèpsia (5-46%), molt superior que en població general (0,7-1%) Trastorns del son (comorbilitat més freqüent en la infància). Solen produir important disfunció familiar.
TDAH (25-50%) Trastorns d’ansietat (augmenten amb l’edat i són més freqüents d’identificar en TEA d’alt rendiment) Depressió (10-25%), mentre que en població general és del 6,2% en menors. És una de les comorbilitats més freqüents, sobretot en adolescents Tics i Tourette (3-25%) Trastorns del llenguatge: el retràs en el desenvolupament del llenguatge és freqüent en el TEA 4.ETIOLOGIA Si no té origen biològic, no parlem de TEA • El FR més important: ser home (4:1). Es qüestiona si les nenes tenen més recursos per compensar les dificultats o si els criteris diagnòstics utilitzats només recullen la simptomatologia masculina. Alguns estudis proposen que els nivells elevats d’oxitocina de la dona són un FP dels trets autistes, altres que les nenes necessitarien més afectació genètica-ambiental per desenvolupar el trastorn • Genètica: el TEA és el trastorn neuropsiquiatric “més genètic”, amb una concordança del 82-92% en monozigots comparada amb el 3-10% en dizigots i una heretabilitat superior al 90%. La probabilitat que tenen els germans de nens amb TEA de patir el trastorn depèn del sexe del germà afectat i del numero de germans afectats (el risc augmenta si el sexe és masculí i si hi ha més germans afectats). La variació en el numero de copies (CNV) també sembla que està implicada en el TEA, sent les més freqüents l’eliminació i la duplicació • Dèficits neurocognitius: alteracions en el processament de la informació auditiva, visual i somatosensorial podrien conduir a l’alteració del desenvolupament de les habilitats de comunicació i socialització característica del TEA. Això podria ser degut a la mutació dels gens implicats en la formació de dendrites i sinapsis que s’activen en etapes molt primerenques.
o Teoria de la disfunció executiva: els individus amb TEA presenten dèficits en les funcions executives (planificació, control inhibitori, flexibilitat cognitiva, fluència, memòria de treball i resolució de problemes). Això explica la rigidesa i Mireia Simó la perseverança dels TEA que fa que tendeixin a seguir els mateixos patrons, dificultat d’iniciar noves accions no rutinàries...
o Teoria de la ment: capacitat per atribuir estats mentals (pensaments, sentiments i intencions) a un mateix i als altres. Aquesta capacitat ajuda a anticipar comportaments i pensaments dels altres. Aquest mecanisme està afectat en els TEA. No reconeixen ni processen les emocions dels altres (ceguesa mental) i això afecta a la seva capacitat de comprensió i regulació social. Aquesta ceguesa provoca que sovint els TEA no reconeguin si la conducta dels altres és intencionada o no. Dèficits en la teoria de la ment causen dificultats en l’empatia i comprensió emocional, per tenir en compte el que els altres saben, en comprendre la intenció d’un missatge (tendència a la comprensió més literal), en entendre les raons en el comportament dels altres...
• Factors ambientals o Exposició prenatal o perinatal a agents virals o Exposició prenatal a la talidomida i l’àcid valproic • Interacció genètica-ambient (epigenètica) o El TEA es relaciona amb moltes regions cromosòmiques subjectes a imprinting (procés epigenètic pel qual es silencia l’al·lel patern o matern) o Avançada edat paterna (en relació amb mutacions i canvis epigenètics): sembla ser que les mutacions ex novo en el pedigrí d’autisme provenen principalment del pare i estan significativament associades a l’edat (a més edat, més risc).
• • Antecedents familiars Familiars amb primer grau amb TEA o amb problemes de cognició social, comunicació o algun tipus de conducta autista Altres trastorns associats amb alta freqüència al TEA (X-fràgil, esclerosis tuberosa, síndrome de Rett...) • 5. FACTORS DE BON PRONÒSTIC (Factors protectors) Factors que afavoreixen una millor adaptació i funcionalitat: • Abordatge de les comorbilitats mèdiques i psiquiàtriques (epilèpsia, trastorns del son, TDAH...) que interfereixen en la convivència familiar i en les intervencions conductuals dirigides en la millora de les característiques més nuclears del trastorn (habilitats socials, conductes repetitives i dificultats de comunicació). La millora de la simptomatologia comòrbida es tradueix en un major capacitat de concentració i això permet que el nen es benefici més dels programes educatius i presenti menys alteracions conductuals.
Mireia Simó • • • Adquisició del llenguatge abans dels 6 anys Capacitat intel·lectual superior a 50 Capacitats específiques (presència d’algun tipus de talent específic que pugui ser útil per proporcionar una vida independent). Tot i així, l’objectiu d’autonomia personal és molt improbable en el TEA greu.
6. CLASSIFICACIONS INTERNACIONALS 6.1.DSM-IV-TR • • • • • Trastorns autista Trastorn de Rett Trastorn desintegratiu infantil Trastorn d’Asperger TGD no especificat En el DSM-5 desapareix aquesta classificació categorial per quedar tot englobat en una sola categòrica diagnòstica de perspectiva dimensional: trastorns de l’espectre autista . El DSM-5 entén l’autisme de forma dimensional, amb diferents grau d’afectació i funcionament en l’àrea del llenguatge i la capacitat intel·lectual i afirma que no existeix un únic tipus d’autisme.
Trastorns de l’espectre autista: actualment ja no parlem de categories, sinó d’un espectre 6.2. CIE-10 • • • • • • • Autisme infantil Autisme atípic Síndrome de Rett Altres trastorns desintegratius TDAH amb RM i estereotípies Síndrome d’Asperger Altres TGD Mireia Simó Antic trastorn d’Asperger • • • • • Trastorn qualitatiu de la relació Inflexibilitat mental i comportamental Problemes de la parla i el llenguatge Alteracions de l’expressió emocional i motora Capacitat normal d’intel·ligència impersonal 7.DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL • • • • • • • DI Trastorns del llenguatge o Dins d’aquest grup de trastorns, el DSM-5 ha afegit una nova categòrica diagnòstica per aquelles persones que presenten dificultats en l’àrea de comunicació social però que no presenten conductes repetitives: el trastorn de la comunicació socia TDAH Trastorns d’ansietat TOC: les compulsions i rituals no solen ser plaents pel subjecte, a diferencia de les conductes repetitives dels TEA que poden constituir una font d’entreteniment i plaer Trastorn de Tourette Trastorn reactiu del vincle greu ...

Comprar Previsualizar