Tema 8 - La Primera Guerra Mundial. Causes i Conseqüències (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona TEMA 8 - LA GRAN GUERRA. 1870 - 1919.
INTRODUCCIÓ No serà fins la Primera Guerra Mundial, que s’acabarà el segle XIX, historiadors com Hobsbawm defensen que les dinàmiques del segle XIX duren fins ben entrat el XX, en el conegut com a Gran Segle XIX. La transformació del món esdevindrà a partir d’aquesta Guerra i processos com la pèrdua de l’hegemonia europea mundial, provindran d’aquesta Guerra.
CAP A LA GRAN GUERRA 1870 - 1814 La situació mundial a finals del segle XX era aquella Europa hegemònica en el colonialisme i l’Imperialisme despietat, en el qual es produïren certs conflictes o elements que portaren a la guerra, en tractarem quatre en específic.
FALTA DE RECONEIXEMENT D’ALEMANYA El país centre-europeu, recentment unificat i constituït com a potència econòmica i militar havia arribat un xic tard al moviment colonialista, pel que s’havia quedat enrere en possessions a ultramar. Això el situava en una estranya posició, ja que l’ascens estratosfèric de l’economia a les darreres dècades del s. XIX no es corresponia amb la seva situació territorial. Alemanya marginada en un espai que considerava que era massa petit per ella, necessitava un “espai vital” més gran, va iniciar una política exterior forta i molt centrada en augmentar la seva influència. Bismarck va promoure el Congrés de Berlin per aconseguir certs territoris però no va obtenir suficients èxits, per fer-se forta promourà també la Triple Aliança el 1882 en que s’aliarà amb Àustria i Itàlia per fer un fort front polític.
TOPADES ENTRE LES POTÈNCIES IMPERIALISTES Es tracta d’un moment en que les tensions entre les grans potències estan en alça, la pressió per aconseguir abans que ningú un tros de terra posa a les diplomàcies en alerta constant i a la població en perill de guerra. És un període en que noves potències sorgeixen i les velles es troben amb noves dificultats.
Guerra Russo-Japonesa -> (febrer de 1904 a setembre de 1905). Rússia havia completat la colonització de tota la Siberia i es plantava directament al front oriental, trobant-se amb la Xina.
Aquella Xina afeblida i colonitzada econòmicament la que totes les potències volien extreure-li Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona profit. Entre aquestes potències s’hi trobava la Gran Bretanya i el Japó com a grans interessats.
En primer moment, els britànics, forts a la península indica, faran pressió perquè Rússia no s’expandeixi, no abarqui més poder, raó per la qual signaran la aliança entre ells i el Japó, assentant les bases per la guerra russo-japonesa. La aliança de 1902 és estranya i curiosa en el sentit en que una potència no-europea mai havia estat aliada en iguals condicions, ma se l’havia considerat al mateix nivell diplomàtic, aquest és un primer cop d’ull al món canviant. Finalment la tensió a la zona de Manxuria farà esclatar la guerra el febrer de 1904. El resultat serà xocant, els japonesos sortiran victoriosos i sense necessitat de que els britànics aportessin ajuda, a Europa l’impacte es brutal i exemplifica aquesta dispersió del poder per tot el món. Fins i tot els EUA es situen com a potència política internacional en acollir i dur a terme les mediacions de pau entre russos i japonesos a San Francisco. Conseqüències de la guerra: Els russos giren la seva atenció vers els Balcans, els que es convertiran en el polvorí previ a la guerra, el conflicte austrohongarès es potenciarà. La derrota acosta posicions entre França i Rússia apropant-se l’acord per la Triple Entesa amb la GB, els bàndols es comencen a entreveure.
Es produeix la revolució russa de 1905, la prèvia a la de 1917 i la que els historiadors consideren real, la fatiga de l’Imperi es veu reflectida en la revolució. El Japó s’eleva com a potència mundial tot i que encara se’ls veu molt diferents i estranys, però han demostrat que poden fer front a una gran potència europea. La mediació dels EUA i l’acció del Japó exemplifiquen l’inici del declivi europeu, a l’entrada del nou segle apareixen nous jugadors en la partida i el món es fa molt més gran.
JUSTIFICACIÓ IDEOLÒGICA A LA GUERRA Apareix en aquestes guerres la necessitat de que els guerres tinguin una justificació ideològica darrere, que tinguin suport de la població. La propaganda a la guerra s’estén i es fa palpable a tot el món. En la revolució russa trobem molta premsa satírica exterior explicant les raons a la població. A continuació veiem premsa japonesa el 1804 -> Rússia atacada pels pobles devorats.
La Qüestió Marroquina -> S’ha produït un canvi, el nou emperador i canceller d’Alemanya creix en intencions militars, deixaran de banda la via diplomàtica i advocaran per un camí militarista, amb Guillem II al tro i Bernard von Bülow a la presidència, el país més bel·ligerant te els primers enfrontament en el Marroc: França vol consolidar-se al Marroc pel que prova d’establir-hi un protectorat, al que Alemanny no considera bo i ofereix al sultà el seu suport militar, tot i així aquest esforç militar no es veurà Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona recompensat en territori ni el 1905 ni el 1911. La importància d’aquesta acció és la reacció diplomàtica europea, els francesos veient la bel·ligerància demostrada pels bàvars es veuen en la necessitat de fer-se forts i pacten la Triple Entesa.
França, Gran Bretanya i Rússia esdevenen un bloc aliat i creant el mapa de la Guerra ja al 1907. La derrota d’Alemanya frustrarà finalment les ambicions colonials d’aquesta convencent als Alemanys de que cal buscar el seu espai vital dins del continent europeu.
LA CONFLICTIVITAT BALCÀNICA En la zona dels Balcans es produeixen constantment guerres i embarbussaments que la converteixen en el polvorí d’Europa. Diverses potències europees voldran fer-se amb territoris a la zona, Rússia vol una sortida al mar; Àustria annexiona Bòsnia e 1908 i vol controlar els pobles dins l’Imperi; els pobles balcànics busquen la seva independència (creació de la lliga balcànica amb: Sèrbia, Bulgària, Grècia i Montenegro); Sèrbia defensava Rússia i es creia predestinada a unir tots els Balcans, etc... Es va produir la Primera Guera dels Balcans amb la lliga vers l’Imperi Otomà al 1912, guanyant la lliga. I la Segona Guerra Balcànica en que la lliga es dividiria per conflictes de territoris essent Bulgària la gran perdedora de 1913. Els Balcans seran un centre de proves, un preludi de la Primera Guerra Mundial i portaran finalment a l’esclat d’aquesta, a més també determina l’inicia del declivi dels grans imperis, l’austrohongarès i el Turc.
LA CURSA ARMAMENTISTA Un món que inclou a Japó i els EUA, amb governs actius, comença a veure que el conflicte a gran escala és inevitable i més o menys imminent, tot i que no esperaran una guerra de tal magnitud com serà, es preparen fortament. La inversió en producció d’armament es disparà i sembla que el món no pugui ni suportar un volum tal d’armes. Tot i que els objectius bèl·lics son importants, pels països que estan en crisi, la inversió en industria militar serà clau per potenciar la economia.
La carrera posarà en rellevància la diferent potència militar dels països, es pot observar com els Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona increments en l’armament aniran molt lligats amb els èxits que cada potència obtindrà durant la Guerra, observant, per exemple, una Rússia molt rellegada.
El potencial movilitzador per aquesta guerra esdevé enorme. Els números indiquen la massificació de la societat, per primer cop ens trobem amb que a l’espai públic es comencen a reivindicar les grans masses dels països europeus. La IWW potència aquesta acció de les masses, ja que la elevada mobilització exigida a la població per la guerra porta a aquesta a exigir algo a canvi de lluitar. Els nacionalismes seran la gran ideologia rere la Primera Guerra Mundial.
DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA L’ESCLAT En un món dividit en dues aliances hostils, amb uns estats armats fins a les dents, qualsevol conflicte a Europa o fora d’ella (África o Àsia) podia provocar un incident bèl·lic que es convertís en un conflicte armat a gran escala. L’esdeveniment clau serà al juliol de 1914, en que l’hereu de la corona d’Àustria, Francesc Ferran, serà assassinat en un viatge a Sarajevo (Bòsnia) per un anarquista. El curiós és que els magnicidis no son un fet puntual, en aquest periode és bastant habitual que una figura de poder sigui assassinada, pel que realment es tracta d’una petita xispa.
En aquest punt salta el joc d’aliances entre els dos blocs (Itàlia es pira i els otomans entren), així es formen els dos grans blocs.
Realment no existeix un consens per la Guerra, en un principi sobretot el moviment obrer hi estava en contra, els de la I Internacional defensaven que els objectius dels treballadors eren la unica Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona lluita necessària. Però en el moment d’entrar en guerra, tots els partits politics obrers es deixaren arrossegar per la mentalitat de guerra i votaren a favor d’aquesta. Cal tenir present que la idea que es tenia era la d’una guerra curta, rapida i barata, entenien que seria com un conflicte balcànic un xic més estes.
DE LA GUERRA LLAMPEC A LES TRINXERES Alemanya, la gran promotora per la guerra, tenia un pla d’invasió ràpida, el Blitzkrieg o, guerra llampec, amb el qual pretenia atacar dos fronts i desubicar a l’enemic (Europa). L’atac en dos fronts simultàniament i a aquesta velocitat, es basava en la possibilitat d’utilitzar mitjans de transport moderns (camions) que traslladessin tropes i matrials ràpidament. El problema sorgirà en veure’s que el moviment no és tant fàcil, no es disposa de suficients camions i, a més, l’enemic en retirada destrueix carreteres i vies de tren, pel que no hi ha possibilitat de circular de forma normal. Així és com s’estanca la guerra en dos fronts, l’oriental i l’occidental, la Batalla del Marne (setembre de 1914) serà una d’aquestes que marcarà el fi del blitzkrieg i l’inici de les trinxeres.
Del 1914 al 1917 la situació serà practicament igual, metres endavant i metres enrere, però sense aconseguir grans victòries ni patir grans derrotes.
És el primer cop en la Història que unes trinxeres duren més de 2 anys continus. La Trinxera, una construcció temporal, acaba esdevenint un ecosistema, un lloc en el qual es desenvolupa la vida humana i no-humana, afectant de forma directa a les mentalitats de la població, en específic a la dels soldats (Senderos de Gloria).
EL TOMBANT DE 1917 L’entrada dels USA a la guerra al febrer de 1917 es produeix per la guerra submarina, els submarins americans comencen a actuar i frenen la catàstrofe que els alemanys estaven duen a terme contra els aliats. Tot i que la seva entrada final es produirà gràcies al telegrama “Zimmerman”, enviat per l’ambaixador alemany a Washington cap a Mèxic, en el qual Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona s’afirmava, falsament, que Mèxic s’aliava amb Alemanya. Pels USA és necessàri un canvi brutal de doctrina i ideologia, cal substituir o trencar la doctrina aïllacionista de Monroe per desenvolupar una acció militar europea.
Per l’altra costat es produeix la Revolució Russa, que comportarà la retirada d’aquesta de la guerra al mateix febrer de 1917, formalitzant-se amb el tractat de Brest-Litovsk el març de 1918.
En teoria la retirada russa dona avantatge a Alemanya en la guerra ja que un front li desapareix (l’oriental), pel que decideix centrar-se a l’Oest, en el qual llençarà una gran ofensiva, l’anomenada Ofensiva de Primavera. Aquesta però serà un fracàs ja que els grans imperis centrals ja estaven perdent la guerra en el moment de la retirada de Rússia i no poden recuperarse.
L’efecte d’anar perdent la guerra -> El 1918, rere 4 anys de guerra estancada i amb molts baixes i pèrdues, Àustria-Hongria i Alemanya es troben en una difícil situació interna. L’octubre de 1918 es produïa a Austrohungria un procés intern de desintegració, el gran país es desintegrava en fins a 18 estats, mentrestant Alemanya ha de lidiar amb una revolució interna (influenciada per la russa) el que els portarà a una debilitat obligant-los a firmar l’armistici. El II Reich cau i s’estableix la República de Weimar, concebuda a mirall de les democràcies occidentals.
ELS TRACTATS DE PAU 28.6.1919 - Versalles -> Alemanya i aliats Després de sis mesos de negociacions a la Conferència de París de 1919, el Tractat fou signat com a culminació de l'Armistici de Compiegne de 1918, acordat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918, amb el qual s'havia posat fi als combats. Va ser el tractat de pau més important, en què els aliats van acordar la pèrdua de les colònies alemanyes, la pèrdua de territoris -> cessions territorials que van suposar la reorganització política d'Europa; i la desmilitarització dels països centrals (alemanya veu reduït el seu exèrcit a 100.000 homes) i el pagament de reparacions de guerra. Tot això en benefici dels vencedors, els quals preneren com a referència la guerra de 1871. Com veiem Alemanya serà considerada responsable del conflicte i, per tant, haurà de indemnitzar als països vencedors. S’estableix la creació de la Societat de Nacions (recollint una de les propostes del president Wilson).
10.9.1919 - Saint-Germain-en-Laye -> Àustria i aliats 4.6.1920 - Trianon -> Hongria i aliats 11.8.1920 - Sèvres -> Turquia i aliats 27.11.1920 - Neully -> Bulgària i aliats Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona CONSEQÜÈNCIES DE LA GRAN GUERRA DEMOGRÀFIQUES Tots sabem que la Primera Guerra Mundial ha estat una de les més mortíferes de la Història, la més mortífera fins aquell moment, suposant entre 9 i 10 milions de morts entre tots els bàndols. La taula expressa els soldats i oficials morts en combat en milers. Alemanya esdevindrà la potència més afectada en termes absoluts, suprant els 2.000.000 de morts tot i que en relació a la població, França serà la més perjudicada, arribant als 1,3 milions de morts. Els EUA seran el país menys afectat en relació a la seva població, superant escassament els 100.000 morts. Aquestes dades elevadíssimes trastoquen completament la demografia dels països, afectant en gran manera al porvenir de cada Estat.
Alemanya notarà molt la falta de mà obrera, de la mateixa manera que França.
TERRITORIALS El mapa d’Europa queda totalment redibuixat, ja no només per les cessions de Guerra o pels diferents tractats on podem observar: les pèrdues territorials de Rússia en el tractat de Brest-Litovsk, les pèrdues d’Alemanya en el tractat de Versalles o les cessions otomanes; sinó que cal sumar la desintegració de potències com l’Imperi Austro-hongarès, que crearà una munió de nous estats inexistents prèviament a la guerra. La redefinició de fronteres que es va produir al final de la guerra es va portar terme aplicant els principis que havia defensat el president nord-americà Woodrow Wilson en un discurs pronunciat al principi de 1918 en el moment que s’estava negociant la pau de Brest-Litovsk entre Alemanya i Rússia. El principi que inspirava la proposta de 14 punts feta per Wilson era el del respecte al dret dels pobles a l’autodeterminació. És a partir de l’aplicació d’aquest principi que va ser possible el sorgiment en el mapa d’Europa de tot un seguit de nous estats corresponents a tot un seguit de velles nacionalitats. Exemples dels punts: “2. Libertad absoluta de navegación sobre los mares (...)”; “3. Supresión, hasta donde sea posible, de todas las barreras económicas (...)”. La Guerra comportarà, a curt termini, la “tabicació” la desarticulació d’espais econòmics coherents.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona POLÍTIQUES Divisió del Moviment Obrer Europeu -> Com sabem hi havia divisió sobre si calia recolzar la guerra o no, la majoria de partits obrers havien votat pel si però era una votació que s’allunyava dels principis de l’obrerisme. A quest principi era l’internacionalisme, ideologia que havia anat agafant força al llarg de la segona meitat del segle XIX malgrat els fracàs de la primera AIT, partia del principi que els obrers de tots els països tenien els mateixos interessos. Els interessos dels treballadors eren els mateixos a tots els països i per tant si volien aconseguir millores en les seves condicions la seva lluita podia guanyar molta eficiència si es feia de manera coordinada a nivell internacional. En aquest context ideològic les guerres no tenien cap mena de sentit, l’internacionalisme anava de la mà del pacifisme. Cada país reaccionarà diferent i, sobretot esperesaran les seves opinions i diferències a partir de la revolució russa de 1917: França -> Durant l’estiu de 1914 molt socialistes renuncien a la lluita de classes i la substitueixen per la lluita de les nacions. Els obrers s’han de convertir en “soldats de la llibertat” en la lluita contra els règims autocràtics dels imperis centrals. La pàtria on havia nascut l’ideari revolucionari s’havia de defensar i, per tant, els obrers havien d’anar a la guerra, només uns pocs socialistes es van mantenir fidels en l’internacionalisme pacífic.
Alemanya -> l'escissió es va produir només començar la guerra a l’hora de votar en el Reichtag els crèdits de guerra. Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg van votar-hi en contra, es pot veure en l’esclat de la revolució dins del país a finals de la Guerra.
Gran Bretanya -> els problemes també van venir a l’hora de votar els crèdits de guerra. Quan el govern va demanar el recolzament dels laboristes als crèdits de guerra el Labor hi va donar suport. MacDonald no hi va estar d’acord i va votar en contra trencant la disciplina de partit.
Això li va acabar costat el lideratge, encara que de manera temporal. Reescollit el 1922, va convertir-se en líder de la oposició. Els bons resultats obtinguts el 1924 van servir per que se li encarregués la formació de govern. Primer partit socialdemòcrata que arriba al poder a Europa per la via pacífica Itàlia -> En principi el partit socialista no se li presenta en un primer moment el problema, en declarar-se el país neutral. Després va haver de decidir si recolzava o no l’entrada del país a la guerra. Aquesta qüestió va obrir un fort enfrontament entre social xovinistes (o se li va dir “interventistes”) i internacionalistes. Es va resoldre amb una solució de compromís molt a al italiana: el partit no recolzaria la guerra però tampoc hi faria oposició (né aderire né sabotare). Va portar a l’expulsió de Benito Mussolini.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Major Democratització de la Vida Política Europea -> La caiguda dels grans imperis autocràtics, Alemanya, Àustria i Turquia al 1923, va permetre una modernització de la política a Europa, per exemple el dret a vot de les dones es farà global. Perquè guanyen el vot? El seu paper importantíssim durant la guerra i la pressió del moviment sufragista van fer imparable la lluita pel dret a vot. A més, la participació dels homes en una guerra tant desgastadora, va portar a que aquests exigissin una major implicació de la societat en els afers de govern, no havien lluitat per un Rei, volien haver lluitat per la societat en la que ells vivien.
ECONÒMIQUES La destrucció econòmica es global a tota Europa, els deute de guerra son exagerats i finalment tothom li deu diners als EUA, aquest deute va provocar que s’abandonés el patró-or i que els preus es disparessin dins dels estats. Els flux de diners que sempre havien acabat beneficiant a la Gran Bretanya, ara beneficien als EUA. En el gràfic es veu l’anomenat “triangle del deute”. Així s’han produït grans canvis en l’equilibri econòmic internacional, tot i que també s’ha estimulat la industrialització e determinades àrees del món que veuen com poden suplir la indústria europea. Els EUA agafen el relleu a la Gran Bretanya i serà el moment del canvi, el dòlar esdevindrà la gran moneda gràcies al deute de Guerra.
...

Comprar Previsualizar