EXAMEN ECONOMIA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teoria i estructura econòmica
Año del apunte 2016
Páginas 19
Fecha de subida 03/04/2016 (Actualizado: 03/04/2016)
Descargas 41
Subido por

Descripción

Tot el contingut del primer examen de Teoria i Estructura Econòmica

Vista previa del texto

Laura Pérez Navarro 1.
- APROXIMACIÓ A L’ECONOMIA Secció específica del coneixement (disciplina social) Com a activitat específica (l’economia mundial està en procés de recuperació) Activitat econòmica que fa referencia a la producció i distribució de béns i serveis i la forma d’obtenir ingressos per viure. L’economia és l’àmbit social en que les persones i la societat en general, resolen les seves necessitats materials.
 Producció, distribució, intercanvi i el consum L’economia com a disciplina Parteix de dos idees: - Davant de l’escassetat dels recursos (finits) i les necessitats humanes il·limitades (infinites) cal decidir com utilitzar els recursos.
El problema econòmic es manifesta en un doble vessant: la limitació dels recursos disponibles (escassetat), i l’existència de diferents opcions (eleccions).
Es el mercat el que posa els preus: l’oferta i la demanda.
Monopoli: 1 controla el mercat / / monopsonio: 1 únic comprador oligopoli: molts controlen el mercat Si que hi ha una relació oferta-preu Contingut de l’economia com a disciplina - - Definir conceptes per explicar els problemes econòmics: producció, consum, oferta, demanda...
Predir l’evolució de l’economia: si puja el preu, baixa la demanda, més formació afavoreix el creixement (2/3 de les previsions són errònies) Ajudar a la presa de decisions polítiques: +IVA incrementarà o no la desigualtat. (EPA: mostra d’atur en gran territori; Taxa d’atur registrat: petits territoris) Laura Pérez Navarro Les eines Lleis econòmiques: elements que es donen amb tota regularitat.
1. Llei de la demanda: al disminuir els preus, augmenta la demanda.
2. Llei de Say: tota oferta crea la seva pròpia demanda. Quan crees oferta, pagues un salari, rendes... tot això crea demanda i la demanda crea oferta.
3. Llei d’Engel: proporció de la renda (ingressos) que destinen als aliments disminueix quan aquesta augmenta. La proporció de la renda que es destinen als aliments disminueix quan tenim més renda. A més pobre ets, més proporció de la renda destines als aliments.
4. Llei d’Okun: l’atur disminueix amb l’augment de la producció.
ANÀLISI GRÀFICA Gràfics: diagrama que mostra com estan relacionats entre sí dos conjunts de dades o variables.
Variables: - V. Endògenes: explicades dins la teoria.
V. Exògenes: influeix en les endògenes però està determinada per factors externs a la teoria.
Ex: creixement funció de K,L (endògens), després institucions, formació...
- V. Estoc i fluix. L’estoc es l’aigua que s’acumula, la riquesa i el fluix es l’aigua que surt, el sou.
Hipòtesis sobre el comportament de les variables o Relatives al comportament: les empreses busquen el màxim benefici, maximitzen la utilitat.
o Relatives a la relació entre quantitats: si posem una màquina més incrementarem la producció un 28%.
o Relatives a les condicions per poder aplicar la teoria: per tenir un mercat de competència perfecta, la informació ha de ser perfecta i gratuïta.
Laura Pérez Navarro La difícil aplicació del mètode científic en economia - - Els judicis de valor. Depèn. El que és bo per uns, pot ser dolent per altres.
Economia positiva (el que és) i normativa (el que cal fer).
La influència del poder establert (el pensament únic a la globalització).
Dificultats de verificació. L’economia no és una ciència experimental.
No té laboratoris. Causes i efectes no són fàcils de correlacionar.
Aproximacions experimentals.
Ceteris paribus: hipòtesis que considerem que tot el que no és la relació que estudiem es manté constant.
*Aranzels: impost que grava el consum de productes importats.
Les grans branques del pensament econòmic 1. Economia clàssica: Adam Smith, David Ricardo, Karl Marx.
Intercanvi. Divisió de l’especialització. Els preocupa d’on surt la riquesa i com es distribueix.
2. Economia neoclàssica: elecció, individualisme metològic i estudi del mercat. Estudia la conducta de l’individu davant del mercat.
3. Keynes i el keynesianisme: intervenció pública i estat del benestar. Keynesianisme: a la crisis dels anys 30 va defensar que les crisis s’havien de solventar amb la intervenció de l’estat, amb la despesa pública.
4. Monetarisme i neoliberalisme: tota la regulació de l’economia s’ha de fer només canviant el preu dels diners (tipus d’interès).
Corrents del pensament actuals - Postkeynesianisme: teoria de la distribució de la renda, bancs, empreses multinacionals.
Institucionalisme: anàlisi de les institucions socials y polítiques com determinants dels fets econòmics.
Marxistes: condicions de desigualtat en les que es produeix el creixement econòmic.
Globalització: critica al neoliberalisme i a les injustícies socials.
Laura Pérez Navarro TEMA 2: L’ACTIVITAT ECONÒMICA Les necessitats humanes i la seva satisfacció (necessitat-insatisfacció o mancança-desenvolupament) Max-Neef.
Els béns per satisfer les necessitats: - - Béns lliures (gratuïts) i béns econòmics La diferència entre béns (satisfacció directa) i serveis (satisfacció d’una necessitat a partir d’una persona). Els dos cobreixen les necessitats però un el fa directament i l’altre requereix d’un subministrador intermedi.
Mercaderia (béns i serveis que son objecte de transacció en el mercat).
Kisme. Vol convertir tot en mercaderia. Mercat mundial. S’inventen mercats de coses que abans la gent ho feia de forma voluntària, intenten convertir-les en transaccions, en objecte mercantil.
2. Les dimensions     Producció: activitats per obtenir els objectes per satisfer les necessitats-empreses Distribució: repartiment dels ingressos per adquirir el benestar Canvi: del troc al diner-mercat Consum: utilització final dels bens pels individus-consumidors El diner com a instrument del intercanvi Diner qualsevol cosa que sigui generalment acceptada com a contrapart en el intercanvi. Magia i zona fosca.
- Mitjà de canvi Unitat de compte Dipòsit de valor Estabilitat i garantia. Si funciona bé ens dóna estabilitat i garantia (quan el sistema monetari d’un país o del món funciona bé).
Laura Pérez Navarro El paper de les normes en l’economia - - Els drets de propietat: que els drets de propietat estiguin registrats ens faciliten la vida ja que ens diu si un bé es d’una persona o no. Es molt important en l’economia.
Les regles del intercanvi: et pagaré en trenta dies, et pagaré amb un...
La política i l’activitat econòmica: decisions polítiques que afecten fonamentalment la distribució (salari mínim, drets de produir, quotes d’importació...) Els sectors econòmics: primari, secundari i terciari.
3. Els factors productius    Recursos naturals Treball Capital: màquines, edificis, diners  RECURSOS NATURALES Recursos renovables i no renovables: la preocupació actual és l’esgotament d’aquests recursos (no renovables).
Sobreexplotació: tot recurs és va renovant però si l’explotes massa ràpid, no té temps de recuperar-se. Ex: un aqüífer del que extraiem molta aigua i al final no en queda.
Activitats econòmiques sostenibles: aquelles que no posen en perill la base de recursos per les generacions futures.
L’economia ecològica: enfocament de l’economia que té en compte que l’activitat econòmica es fa amb uns recursos físics i biològics limitats (biosfera).
Conceptes: contaminació, petjada ecològica, recursos esgotats  TREBALL Treball és l’esforç humà aplicat a alguna tasca del procés productiu.
Aquest esforç no té perquè ser exclusivament físic, sinó que també considerem treball l’aplicació de coneixement.
Laura Pérez Navarro Els béns econòmics tenen valor perquè per la seva obtenció ha calgut aplicar-hi treball. El treball es la mesura de totes les coses.
- Formes històriques del treball: esclavatge, servitud, salari La protecció del treball (lleis i sindicats) La divisió del treball (Adam Smith): especialització que permet l’augment de la productivitat La desigualtat de gènere en el treball i polítiques d’igualtat MALTHUS DEMOGRAFIA Tenint en compte que el treball i les necessitats humanes són la base de l’activitat econòmica, la qüestió demogràfica sempre ha preocupat.
Malthus va afirmar que el creixement demogràfic és un dels principals problemes econòmics a que s’enfronten les societats. Mentre la població creix geogràficament, la producció d’aliments creix aritmèticament.
El pessimisme malthusià sempre ha estat present en economia.
Actualment som uns 7.200 milions de persones, i s’estima al 2100 serem 10.500 milions segons dades de Nacions Unides.
2-4-8-16-32 Població (“la passió dels sexes”) 2-4-6-8-10 Aliments  CAPITAL Des del punt de vista econòmic, entenem per capital el conjunt de bens que l’esser humà fa servir per elaborar d’altres béns i no pel seu consum immediat.
Cal no confondre aquesta definició de capital amb l’accepció financera de diners (estalvi-inversió). Aquí estem considerant el capital com a factor de producció.
    Capital tangible i intangible Formació de capital o acumulació de capital Es fa a partir de l’excedent Tecnologia 4. Elecció i cost d’oportunitat Elecció i optima decisió, considerant costos i beneficis. Cost d’oportunitat és allò al que renunciem quan escollim quelcom. Si Laura Pérez Navarro podem escollir entre anar a classe o anar al cine, el cost d’oportunitat d’anar al cine és la classe que perdem. Els costos en realitat no sempre són èxplicits ni evidents, ens equivoquem.
- Frontera de possibilitats de producció Sovint hi ha recursos limitats i cal escollir tenint en consideració la dotació de recursos disponibles.
La línia es la frontera de possibilitats de producció que indica les combinacions eficients i els volums de producció.
Hi ha formes de produir que suposen diferents combinacions de recursos. La frontera de possibilitats són totes les opcions que tinc, totes les combinacions eficients que puc fer.
- - Les eleccions productives i la desigualtat: la diferencia ve de la capacitat que tens d’absorbir aquests beneficis, de la propietat ve la distribució de la riquesa.
Falten recursos o sentit de la justícia? Des de finals del segle passat en els països rics ha avançat una desigualtat de la riquesa.
5. El problema econòmic i els sistemes econòmics Què produir es refereix a quines mercaderies produir i en quines quantitats. Es el mercat qui t’orienta.
Com produir fa esment a com es fan servir els recursos a l’abast de la societat per tal de fabricar aquests béns que hem decidit produir.
Per a qui produir fa referencia als destinataris de la producció, qui consumirà i gaudirà dels bens i serveis produïts. Apropiació de l’excedent econòmic.
Diferents sistemes econòmics (LLIBRE) / POWER   Sistema esclavista: fins el segle IV. Els amos de grans extensions de terra utilitzaven als eslaus per cultivar-les garantitzant-los només la seva supervivència. Sistema econòmic basat en l’explotació intensiva de grans propietats i de recursos naturals.
Sistema feudal: segles X – XV. En Europa Occidental. Resultat de la quebra de l’esclavisme degut a: la fragmentació del poder polític, la desaparició de la idea d’Estat, avanços tecnològics... Es basava en la propietat de la terra pels nobles i el clergat, que es servien de vincles religiosos per aconseguir que els servents que no tenien Laura Pérez Navarro   propietat i que treballaven perquè els senyors feudals els entreguessin tota la producció a canvi dels mitjans de subsistència elementals.
Sistema capitalista: a. Apareix amb la decadència del feudalisme b. Aparicio del treball assalariat i de l’afany de lucre c. Gracies a la incorporació de capitals alliberats de l’agricultura i a la revolució tecnològica el capitalisme va produir un desenvolupament extraordinari de la indústria i un gran increment en l’obtenció de matèries primes. El treball es va prestar a canvi d’un salari.
Sistema socialista: Respon a les idees treballadores que desitgen alliberar-se de l’explotació que portava la relació salarial capitalista.
(segle XX, Marx, Lenin...). Distribució igualitària de la riquesa.
*La mayor parte de los paises occidentales tienen una economia capitalista predominante però es mixta porque tienen una intervención del estado muy importante.
TEMA 3: L’ECONOMIA DE MERCAT I LA TEORIA ELEMENTAL DE LA DEMANDA I L’OFERTA L’ECONOMIA DE MERCAT    La institució del mercat: El paper dels preus La formació del preu Lloc on es troben per una banda les empreses que oferten productes i per altra banda, les famílies que ho compren. Mecanisme d’assignació de recursos i de formació de preus. Tu tens recursos i si el mercat et diu que el preu de l’habitatge és un determinat, tu t’animes a comprar.
Funciona com un sistema de regateig.
Laura Pérez Navarro ELS SUBJECTES QUE INTERVENEN EN EL MERCAT Els hogars compren i consumeixen béns i serveis. Però a més, els hogars subministren factors de producció. El principal és el treball però també poden subministrar estalvis i capital. Per tots aquests factors reben una renta (el pagament del treball, del capital, de la terra).
Les empreses produeixen i venen béns i serveis i aconsegueixen uns ingressos. Per fer-ho necessiten uns factors de producció que aconsegueixen en els mercats pagant.
L’estat també intervé posant lleis perquè el mercat funcioni correctament. No intervé directament, és una intervenció normativa.
Procura garantir i assegurar que el mercat funciona correctament.
A més, tenim el sector financer.
EL SECTOR FINANCER Principalment són els bancs. La funció d’un banc és recollir estalvi i canalitzar-lo cap a la inversió. Canalització dels estalvis a l’esfera productiva. Els intermediaris financers són els bancs, les caixes que retribueixen als estalviadors i cobren als inversionistes.
Diferencial entre el tipus d’interès actiu i el tipus d’interès passiu. El actiu que et cobren per estalviar i el passiu és percentatge que paga una institució bancària a qui diposita diners mitjançant qualsevol dels instruments que a tal efecte existeixen.
Les caixes eren entitats sense ànims de lucre. No tenien accionistes i no repartien beneficis. Quan obtenien beneficis es dedicaven a fer obres socials, a construir edificis i rifar-los entre els treballadors, etc. Quan un Laura Pérez Navarro ban obté beneficis, se’ls reparteixen entre els accionistes. A mesura que l’Estat del Benestar es crea en aquest país (pensions, educació, sanitat), les caixes ja no tenen necessitat de fer tanta obra social i van començar a fer obra cultural (museus, Pedrera). Durant un cert temps a les caixes se’ls permet fer més coses (operacions especulatives, guanyar més diners) i llavors algunes caixes van passar a ser bancs. Actualment queden 3 caixes d’estalvi a Espanya.
EL SECTOR EXTERIOR Les empreses poden vendre al mercat espanyol però també a l’exterior (exportacions) i poden comprar al mercat exterior (importacions).
Poden estalviar a Espanya i els hi pots donar diner prestat o pot anar al mercat internacional i demanar un crèdit en altres països. També es pot demanar una hipoteca a Japó.
TEMA 4: ECONOMIA D’ESPANYA Es un procés d’industrialització que es fa relativament tard: La historia de l’Espanya industrial arrenca des de aproximadament 1855. La revolució industrial (incorporació de la màquina de vapor a processos de producció) es produeix a l’any 1750. Espanya pertany al segon grup dels països europeus que s’industrialitza, no va en el primer grup. Va amb Itàlia, Portugal...
Es fa quan ja hi ha una divisió internacional del treball (especialització).
Especialització del treball a nivell de països; ex: Anglaterra és la productora de teixits.
En el procés d’industrialització des del principi, el capital estranger té molt protagonisme.
Un procés territorialment molt desigual. Quan comença el procés d’industrialització, una part molt important d’Espanya ni se n’adona.
Això portarà sempre a que el procés d’industrialització a Espanya a estat repartit irregularment. En general, el procés ha donat prioritat a les parts costeres i al punt de Madrid sobretot l’anilla de Castilla.
Procés sectorialment molt desigual. A Espanya pesa molt actualment el sector de l’automòbil, l’alimentació, químic, farmacèutic. En el passat, el sector important era el tèxtil.
Laura Pérez Navarro Va ser molt ràpid però també és una economia fortament cíclica. Quan es va industrialitzar va anar molt ràpid però després ve la crisis i retrocedeix com ningú ho ha fet.
Predomini del proteccionisme fins l’entrada en la UE. Quan es posen límits a la quantitat s’anomena contingents.
Hisenda sempre dèbil, amb problemes. Amb dificultats de recaptar, hi ha molta economia submergida.
Espanya sempre ha tingut un dèficit de la balança comercial. Importem més del que exportem perquè per exemple, tenim una deficiència energètica. Sempre ha estat negativa excepte els anys: 1853-55 (Crimea); 1888-90 (Cuba); 1896-98 (Filoxera); 1915-19 (1ª Guerra Mundial). Filoxera: França era la primera exportadora de vi i vam aprofitar per exportar nosaltres el vi.
Gran tendència a fer grans obres públiques. Això succeeix des de sempre (aeroports, AVE). Des del principi va ser el ferrocarril ja que la meitat d’aquestes no van funcionar.
Hegemonia dels terratinents. Son substituïts pels banquers.
Intervenció de l’Estat que té tendència ser repartidora i no keynesiana.
ETAPES DE L’ECONOMIA ESPANYOLA 1.Autarquia (39-59): Després de la Guerra Civil. És un model tancat que minimitza importacions i exportacions i que pretén cobrir les necessitats.
2.Substitució d’importacions (59-75): Es produeix pel mercat nacional.
Model amb protecció aranzelària, d’industrialització. Substitueixo importacions i ho fabrico aquí. Afavoreix a l’arribada de tecnologia i capital estranger.
3.Crisi i transició (75-85): transició democràtica i econòmica. Son anys de crisi però d’intent d’apertura internacional, d’integració en la UE. El somni d’Espanya és ser part del projecte del mercat europeu.
4.Integració comercial europea (85-95): Espanya entra en la UE i les empreses s’han de preparar per competir i sobreviure en un mercat europeu.
L’economia espanyola adquireix un protagonisme internacional molt gran. Durant molts anys era la primera receptora d’inversions estrangeres.
Laura Pérez Navarro 5.Globalització-integració monetària (euro) (1996-2007): apertura comercial al màxim nivell, mercat únic, moviment de capitals al màxim nivell, una apertura de les empreses a nivell mundial i una pèrdua d’importància dels estats nació. Diners, capitals movent-se. Moviment financer constant a nivell mundial.
6.Crisi i austeritat (2008-2015) 7.Recuperació? TEMA 4: DIFERENTS TIPUS DE MERCATS   1. Tipus de mercats Els mercats de béns i serveis intercanvien mercaderies.
Els mercats de factors intercanvien factors productius, recursos naturals, treball i capital.
2. El mercat de competència perfecta Requisits de comportament per part de compradors i venedors. Actituds dels consumidors i de les empreses.
    Individualisme (costos socials suma dels costos individuals). La suma de tots els costos és la suma dels costos individuals. No hi ha costos socials externs (contaminació, soroll).
Comportament racional (finalitats coherents entre si i mitjans adients) Conducta egoista: cadascú pensant en si mateix fa que el resultat sigui òptim.
Estratègia maximitzadora que aporta a una funció d’utilitat. Estàs disposat a pagar un preu perquè aquell producte és el que et maximitza la utilitat.
Es suposa que el que actua en el mercat és el Homo oeconomicus.
El mercat de competència perfecta Requisits de l’estructura del mercat de competència perfecta  Hi ha d’haver una situació de que puguin entrar i sortir molts consumidors i productors del mercat Laura Pérez Navarro    Homogeneïtat del producte: totes les taronges de forma igual sense marca. En general, als productes homogenis se’ls diu commodities. El contrari és diferenciació del producte: per això hem de crear una marca.
Absència de barreres al funcionament: jo puc posar una botiga de sabates al barri encara que ja hi hagi quatre.
Informació perfecta i gratuïta Els efectes de la competència perfecta    Els recursos es faran servir de la manera més eficient Es forma un equilibri de mercat que satisfà a compradors i venedors i que aquests es posin d’acord Òptim de Pareto: ningú no pot millorar sense que algú empitjori: ni productors ni consumidors.
El comportament del consumidor Utilitat total Utilitat marginal Uma=p La utilitat de la última unitat que consumeix és igual al preu. Jo vaig comprant taronges fins al moment que la utilitat que em proporciona l’última taronja és igual al preu del mercat. Si compres una més pagaría mes que la utilitat que em proporciona.
La utilitat vendria donada per la quantitat de diners que els consumidors estan disposats a pagar per una determinada quantitat de un be o servei. Es a dir, es consumirà una unitat més d’un bé si la utilitat que proporciona és major que la que té el diner en un altre ús alternatiu. A majors quantitats, la utilitat del diner en un altre us serà major que la del bé i no compensarà consumir-lo.
El comportament de l’empresa Beneficis = ingrés total – costos totals Empresa preu-acceptant (price-taker), p=IMa CMa=IMa CMa=p Laura Pérez Navarro En competència perfecta els preus equivalen a l’utilitat marginal.
i al cost La centració de capital: monopoli i oligopoli (competència perfecta) Formes de concentració de capital      Monopolis purs: es considera que el monopoli és la millor opció. Ex: quan Espanya només hi havia una empresa subministradora de petroli. Un únic productor que té la capacitat de fixar preus.
Oligopolis: hi ha més d’un productor però són pocs. Quan aquests pocs productors es posen d’acord i firmen un pacte, això dona lloc als cartels. Un càrtel controla els preus posant-se d’acord en la quantitat que es produeix; controlant la oferta.
Trusts: grup d’empreses molt grans. Quan hi ha un grup d’empreses que estan sota el mateix amo i que controlen un tipus de mercat.
Holdings: un va ser el Rumasa i l’altre l’INI. Grup d’empreses però de sectors diferents i que actuen conjuntament.
Fusions o absorcions: en el capitalisme, perquè funcioni l’economia és necessari que hi hagi un mercat en el que hi hagi competència. El somni de qualsevol empresari és controlar ell sol el mercat. Aquest és el procés en el que t’uneixes o et menges a les altres empreses.
Origen de la concentració de capital      Barreres d’entrada: hi ha sectors que tenen grans barreres d’entrada motivades perquè la inversió inicial que has de fer és tan gran que deixen a un costat la idea de ser empresaris.
Acaparament de recursos Gran volum d’inversió (economies d’escala): quan el cost per unitat de producte disminueix a l’augmentar la quantitat produïda.
Unió estratègica d’empreses: Polítiques públiques (campions nacionals) Diferencies entre monopoli i competencia perfecte Monopoli es produeix més, més car, pèrdua eficiència econòmica Monopoli i oligopoli Oligopoli  Oligopoli cooperador (càrtel): un exemple en Espanya és la banca.
Els banquers quedaven per menjar junts. Un banquer un dia no va Laura Pérez Navarro  anar a menjar i aquest dia es va acabar l’oligopoli cooperador perquè Botin volia créixer més ràpid.
Oligopolis rivals: distribució alimentaria. Aquests no mengen junts.
Exemple: Mercadona i els altres.
Quadre resum tipus de mercat En el monopoli la influència de preus és total. Aquest fixa els preus. En l’oligopoli hi ha molta influència dels preus mentre que en la competència monopolistica hi ha alguna.
Caràcter mercat Concentració (nº empreses) Influencia preus Grau diferenciació Intensitat competència Transparencia Barreres d’entrada Competència perfecta Llei oferta i demanda Competència Monopoli Oligopoli perfecta Moltes Una Poques Competència monopolistica Moltes Cap Total Alguna Homogeni Indiferent Homogenis Productes diferenciats No hi ha Molt forta Molt forta (diferenciació) Inexistent Inexistent Inexistent Fortes Fortes Hi ha via diferenciació (marques) Molt forta Total No hi ha Monopoli Molta Oligopoli Competència monopolistica Empresa fixa Una empresa Les empreses preus, quantitats esta tenen certa i condicions condicionada capacitat per la política influir en els comercial de les preus gracies a altres (pacte de la fidelització caballers, dels guerra de preus) consumidors SECTOR PUBLICO = ESTADO (ESTE NO ES EL PAIS, QUE ES DONDE VIVEN LOS RESIDENTES) Laura Pérez Navarro TEMA 5: LIMITACIONS I FRACASSOS DEL MERCAT Hi ha dos tipus de límits, però només ens centrarem en un.
Tractarem d'aquests a la part de macroeconomia:   La inestabilitat dels cicles econòmics La distribució desigual de la renda (eficàcia vs.equitat) 5.1 altres fracassos de mercat    Existència de béns públics o socials Externalitats Competència imperfecta El mercat no subministra suficient quantitat per cobrir tota la demanda social. Per exemple, si cadascú velles pel seu propi interès no hi hauria carreteres. Son bens no rendibles per un inversor particular però si per al conjunt de la societat.
Problema del consumidor aprofitat (free-rider-consumidor que no paga) La demanda que subministra el mercat no es suficient i ho fa l'Estat de diverses maneres: producció pròpia (justícia política, exercit, educació...) adquirint-lo a empreses privades i distribuint-lo gratuïtament (enllumenat, carreteres, ponts...), subvencionant-ne parcialment l'adquisició (sanitat, habitatges socials...) Característiques dels béns     Excloïble: qui l’ofereix pot evitar els consumidors aprofitats.
Consumidor aprofitat paràsites el que no paga el consum perquè no pot ser exclòs del consum.
No excloïble: si qui l’ofereix no pot evitar els consumidors aprofitats.
Rival: si no pot consumir-se per més d’una persona alhora.
No rival: si pot ser gaudit per més d’una persona alhora.
Laura Pérez Navarro Excloïble No excloïble Rival en consum Bens privats, aliments, roba, habitatge Bens públics no purs, recursos comuns, pesca, muntanyes veïnals (bolets), aqüífers No rival en consum Monopolis naturals, patents, tv per cable Béns públics purs, far, embassament, policia Els béns públics o socials     Béns privats: excloents i rivals Béns públics: bens en les que el cost d'estendre l'ús a una persona addicional és 0, i no es pot excloure a ningú del seu consum, es aquell el consum del qual per part d'una persona no redueix la quantitat disponible per els altres Béns públics purs: no excloents i no rivals. Només poden ser oferts a tothom o a ningú, ja que no hi ha rivalitat en el consum Béns públics no purs: pot existir certa rivalitat, per exemple educació no tots els alumnes poden aconseguir beca. El cas de la congestió: aules Les externalitats Les externalitats apareixen quan la producció o el consum d’un bé afecta directament a consumidors o empreses que no participen en la compra o venda, i quan aquests efectes no es reflecteixen totalment en els preus de mercat. Exemple negatiu: la contaminació de pudor d’una empresa que fabrica sabates. Els veïns no volen comprar les sabates però en canvi, es veuen afectats pel pudor. Exemple positiu: I+D, innovacions, a curt termini el benefici individual no es l’únic sinó que hi ha un benefici social molt més gran.
Una externalitat negativa, per exemple seria que la fabrica crees molta pudor que empastifés tot el barri, la contaminació. O per exemple el soroll d'una discoteca...
Una externalitat positiva podria ser que una botiga es benefici dels turistes que porta un hotel a la ciutat. O per exemple construeixes una casa molt maca (la pedrera) i tothom que passa per allà pot gaudir de la vista sense contribuir a pagar.
Laura Pérez Navarro Externalitat negativa       Quan una acció privada té efectes colaterals negatius o perjudicials sobre d’altres persones.
Costos interns (el suporta l’empresa al fer l’activitat) i costos externs Cost extern: es el cost d’una activitat econòmica que recau sobre persones diferents de la que fan l’activitat Exemples: contaminació, tabac, aeroports Les externalitats negatives fan que els mercats produeixin una quantitat més gran de la que és socialment desitjable.
Per poder aconseguir eficiència serà necessari internalitzar els costs de la externalitat negativa, és a dir, fer que es computen efectivament. No sempre es possible fer-ho.
 Internalització d’externalitats negatives  Alteració dels incentius per tal que les persones i les empreses tinguin en compte els efectes externes dels seus actes.
La intervenció de l’Estat en el marc de les externalitats: obté informació (sobre per exemple, la contaminació), identifica els agents que la causen, mesura l’impacte. I a partir d’aquí: poden establir llindars màxims (amb sancions per sobrepassar la quantitat), poden establir impostos, o poden concedir llicencies per contaminar, o poden establir prohibicions.
 Salut:   Impost sobre menjar que conté més del 2.3% de greixos saturats (Dinamarca) Impostos sobre el tabac Externalitats positives - - Quan una activitat privada genera efectes col·laterals positius sobre d'altres persones. Quan una activitat econòmica feta per un individu o una empresa genera beneficis que aflueixen a la part emissora. Els beneficis externs generats tampoc son internalitzats a través del mercat per qui els provoca, de manera que aquest es queda sense rebre totes les utilitats que genera la seva activitat, mentre que d’altres que no han fet res per produir-la s’aprofiten d’una part dels seus beneficis.
Educació, I+D, spill-overs (efecte difsió) Laura Pérez Navarro - La part emissora, produirà en funció dels beneficis que rep, que no son tots els que produeix, sinó només una part. Els que perceben els altres no se’ls pot classificar com a ingressos propis, i per això hi haurà subproducció, es a dir, es produirà menys quantitat de la que podria produir si s’apropiés de tots els beneficis que ha generat.
...

Tags:


Comentario de marc388856 en 2016-04-04 13:01:49
Molt bons apunts :)