Plàstic (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Politécnica de Cataluña (UPC)
Grado Ciencias y Tecnologías de la Edificación - 2º curso
Asignatura Materials 2
Año del apunte 2015
Páginas 1
Fecha de subida 08/04/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

T6. PLÀSTIC 1. Introducció Materials amb diferents estructures i naturaleses sense punt fix d’ebullició i que, durant un interval de temperatura, posseeixen propietats elàstiques i plàstiques que permeten modelar-los. Col·loquialment, es denomina ‘plàstic’ als materials sintètics obtinguts per la pol·limerització de compostos orgànics derivats del petroli i altres substàncies naturals.
Les propietats i característiques generals són: resulten econòmics, tenen baixa densitat, condicions de permeabilitat o impermeabilitat, són aïllants tèrmics i elèctrics, tenen resistència química, són mal·leables i reciclables.
2. Classificació  Termoplàstics: dúctils i es reblaneixen amb la calor, per aconseguir-los s’escalfen a condicions suaus i es conformen abans de refredar-los.
 PVC (policloruro de vinilo): de tipus rígid (per carpinteria, perfils i canonades sanitàries) i flexible (aïllament de cable elèctric, paviment, imitació de pell).
 Polietilè (PE): de baixa intensitat (menys compactació i més flexible) i d’alta densitat (més resistent i rígid). També hi ha escumes, plàstic amb un additiu que allibera gas durant el procés de conformació.
 Polipropilè (PP): semblant al polietilè d’alta densitat, però amb major temperatura de reblaniment i menor densitat.
 Resines acríliques: com el polimetacrilat de metilo (PMMA), plàstic transparent, menys fràgil que el vidre, poc dur.
 Policarbonat (PC): plàstic transparent, alta resistència a impactes, resisteix temperatures elevades (140ºC).
 Poliestirè (PS): molt utilitzat en escumes per aïllament tèrmic, de tipus expansiu (EPS, escuma rígida per cobertes, parets, murs cortina, etc.) i extruït (XPS, té cel·les més tancades amb porus més petits).
 Resines de poliuretà (PU): resines rígides, poliuretà elàstic, escumes flexibles, escumes rígides (per estructures resistents i lleugeres) i escumes rígides aplicades in situ (evita ponts tèrmics, impermeable).
 Resines fenòliques: baix cost, dures i rígides, amb estabilitat dimensional a elevada temperatura.
 Resines urea-formaldehido: dures i rígides, presenten certa absorció d’aigua (que augmenta la fragilitat i produeix pèrdua d’estabilitat dimensional).
 Resines melamíniques: silimars a les urea-formaldehido però amb menor absorció d’aigua, major resistència a la calor, major duresa i resistència a l’impacte i resistent a atacs químics.
 Reines de polièster: polièsters saturats, associats a fibra de vidre, carboni, etc.
 Resines epoxi: molt adhesives, no produeixen contracció al endurir-se, bona estabilitat tèrmica i elevada resistència a l’aigua.
 Silicones: polímer inorgànic que es troba en termoestables, termoplàstiques elastòmeres. Té estabilitat tèrmica, repulsió a l’aigua, antiadherència i resistència a altes temperatures (250ºC).
 Neoprè: no es degrada a la intempèrie, té bon comportament en contacte amb dissolvents, resisteix a l’abrasió i es troba també en forma d’escuma per les juntes de dilatació o com amortiguador de vibracions.
 Termoestables: durs i fràgils, no es reblaneixen amb la calor, per aconseguir-los es necessita una reacció química que entrecreui les cadenes polimèriques.
 Elastòmers: gran deformació elàstica, per aconseguir-los es necessita una reacció química (vulcanitzat) i motllos calefactats per accelerar la reacció de reticulació.
3. Unió i fixació  Soldadura: únicament per termoplàstics.
 Mecanitzat: té una mala dissipació de la calor i una dilatació del plàstic.
 Adhesius 4. Ús en la construcció Els plàstics s’utilitzen com a aïllants tèrmics i acústics, per fer canonades, vidres orgànics, adhesius, juntes i sellants, per paviment, pintures i recobriments, mobles i panells, etc.
...