STEVEN PINKER I LA TABULA RASA (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Sociologia general
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 12/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

David Carmona Florez Sociologia General STEVEN PINKER I LA TAULA RASA Nom: David Carmona Florez Grau: Criminologia (primer curs) Assignatura: Sociologia General Professora: Júlia De Quintana Curs: 2016-2017 David Carmona Florez Sociologia General La psicologia evolucionaria és una branca de la psicologia que explica que la conducta dels éssers humans pot ser explicada a través de la seva història evolutiva. És a dir, que la conducta humana pot estar influenciada per la genètica.
Steven Pinker és un psicòleg experimental, científic cognitiu, lingüista i escriptor canadenc que creu en aquesta concepció de la conducta humana i intenta refutar la teoria de la “Taula Rasa”, del filòsof John Locke, que va ser creada per refutar, al seu torn, el pensament de René Descartes.
Aquesta teoria diu que no existeixen idees innates sinó que la ment humana, al néixer, és una “taula rasa” o un full en blanc, i que es va omplint amb el temps mitjançant l’experiència.
Pinker expressa la seva disconformitat amb aquesta teoria i diu que molts arguments en contra d’aquesta es poden basar en el sentit comú, tot posant l’exemple de la capacitat lingüística d’un gos i d’un nen. Aquest exemple serveix per introduir un punt molt important pel que fa a l’argumentació en contra de la teoria de Locke, i és que, segons Pinker, al néixer sí es tenen certs potencials innats però aquests estan programats per desenvolupar-se en idees en el moment oportú.
Un altre punt clau és la influència genètica en el comportament del humà. En aquest camp s’estudien els cervells de persones sense cap relació i es veu que hi ha diferencies en el gruix de la matèria gris, mentre que amb bessons univitel·lins no s’aprecien diferencies.
A través d’estudis iniciats per Sir Francis Galton, ja al segle XIX, s’ha descobert que el bessons univitel·lins (que comparteixen el cent per cent dels gens) s’assemblen en caràcter molt més que els bivitel·lins (que comparteixen al voltant del cinquanta per cent dels gens), això comença a donar vestigis sobre la escassa influència de l’entorn en el desenvolupament de la personalitat, si aquesta és comparada amb la influència genètica.
David Carmona Florez Sociologia General Estudis amb bessons univitel·lins separats al néixer han demostrat que aquests individus presenten semblances conductuals a l’edat adulta, per exemple en els hobbies o en l’àmbit laboral. Un dels casos més estranys és el dels germans Jim, estudiats pel psicòleg Thomas Bouchard Jr al 1979, que van coincidir fins i tot en el nom del gos que van tenir durant la infantesa i en els noms de les seves primeres i segones dones, Linda i Betty.
D’altra banda, els germans adoptius criats junts des de la infantesa comparteixen gran part de l’educació i del entorn: els tutors legals, la casa, el barri... però com no comparteixen els gens acaben per no assemblar-se gaire.
Aquests estudis confirmen que els bessons univitel·lins separats al néixer no s’assemblen menys que els bessons univitel·lins, bivitel·lins o el germans adoptius que s’han criat junts i confirmen també que l’entorn o l’educació no resulten determinats a l’hora de consolidar el caràcter i els gustos d’una persona quan són comparats amb la influència genètica. De fet, els investigadors Tinca Polderman i Beben Benyamin afirmen que poden endevinar una influència genètica en trets tan variats com el compliment de les normes o l’insomni.
Si són els nostres gens els que determinen en gran part el nostre caràcter, vol dir que som diferents i per aquesta raó hem de ser necessàriament desiguals.
Això ens porta a una inevitable justificació cap a la discriminació de certs grups, per motius sexistes, meritocràtics, racials, etc. Si això és així, també vol dir que els esforços en la implementació dels mètodes de control social informal són inútils, ja que al ser tothom diferent no es pot crear un mètode estàndard i per això moltes persones escapen a aquest control. Aquest fet ens allunya d’una societat utòpica on tothom compleix les normes. És per aquest motiu que Pinker suposa que la teoria de la Taula Rasa ha tingut tant èxit, simplement per motius polítics i per un cert optimisme cap a un futur en que l’educació pugui crear una societat ideal i sense conductes desviades.
Després d’exposar aquest conjunt d’arguments en contra de la teoria, ha de ser relativament fàcil trobar més exemples pràctics on es pugui veure l’existència David Carmona Florez Sociologia General de les idees innates de les que parlava Descartes o, com a mínim, dels potencials programats per desenvolupar-se amb el temps dels que en parla Pinker. Un exemple de concepte innat es la idea d’art. Totes les cultures del món han tingut nocions del que nosaltres anomenem “art”, ja sigui en forma de pintura, música, dansa o en qualsevol altre de les seves branques, ja que encara que el que allò que es considera art canvia amb el temps, el concepte abstracte “art” segueix existint. El mateix passa amb les idees de “semblança”, “negació”, “dolor”, la interpretació de les expressions facials en general i moltes altres, recollides sota el nom d’Universals Humans.
Segons aquest estudis està clar que la genètica té un paper molt important en el desenvolupant del caràcter humà, però tampoc és l’únic factor que hi influeix.
Encara que l’entorn en general no segui massa rellevant, les experiències importants, poc habituals o que marquin d’alguna manera als individus, com unes vacances o un accident, sí ho son. També ho són la cultura del país en que els individus es crien i, encara que no ho sembli, l’atzar que actua, per exemple, en la forma de les connexions cerebrals a l’úter, en les probabilitats de patir aquell accident o en les probabilitats de guanyar la loteria.
La conclusió general que es pot extreure és que la genètica, al contrari del que es pensava inicialment, té un paper importantíssim en la formació del caràcter dels éssers humans però que tampoc es del tot determinant. L’entorn general no afecta a l’hora de definir el caràcter, però sí ho fan petits moments decisius al llarg de la vida, la cultura del país on els individus es crien i l’atzar. Amb això, i per combinar les dues branques de pensament, es podria dir que no som fulls completament en blanc ja que tenim idees i potencials innats, però també tenim espai lliure on es pot seguir escrivint.
David Carmona Florez Sociologia General Bibliografia Janetb.
La teoria de John Locke de la Tabula rasa.
Recuperat de http://www.ehowenespanol.com/teoria-john-locke-tabula-rasa-hechos_122396/ Rueda, J. (2009). Steven Pinker 2003 La Tabla Rasa _español. [Vídeo].
Recuperat de https://www.youtube.com/watch? v=L39sDqqGDSI&feature=youtu.be (2014). Los increíbles gemelos Jim. Recuperat de http://blogs.ua.es/genetica/2014/09/11/los-increibles-gemelos-jim/ (2015). De la investigación con gemelos separados al nacer (y sus diferencias). Recuperat de http://de-avanzada.blogspot.com.es/2015/07/Gemelos.html Brown, D. E. Human Huniversals. Recuperat de http://condor.depaul.edu/mfiddler/hyphen/humunivers.htm ...

Tags: