parlar i escriure per aprendre gramatica a secudnaria (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Educación Primaria - 3º curso
Asignatura CBC
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 08/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

CBC llengües 3r MEP PARLAR I ESCRIURE PER APRENDRE GRAMÀTICA A SECUNDÀRIA Aquest article descriu una experiència d’ensenyament gramatical portada a terme en una aula de quart d’ESO inspirada en les idees provinents de la investigacio en didactica de la gramàtica.
Es tracta d’un treball a l’aula en què els estudiants haguessin descriure textos diversos de forma individual i en parella, en petit i gran grup i acompanyants sempre pel docent. Serà molt important mantenir una actitud reflexiva durant tota la activitat, i de perdre por d’intervenir, relacionar necessitats d’aprenentatge, intencions didactiques i intervencions concretes, ser conscient de la distancia entre la intervencio real i la planificacio inicial, idear instrumetns d’autoregulació per a l’aprenent, integrar-se progressivament en una comunitat d’aprenentatge àmplia.
PAS 1: Formulació del problema Diverses investigacions han demostrat que l’aprenent necessita alguna cosa mes que la pròpia intuïció i un plantejament formal i transmissió per poder gestionar de forma eficient problemes gramaticals complexos. S’han de tenir en compte aspectes que es poden sintetitzar en els sis punts següents:       El que he d’ensenyar de gramàtica. El docent ha de seguir el currículum, però no s’hi ha de sotmetre cegament, si no que l’ha de qüestionar i millorar. El currículum es va construint. Cada cop que abordem un contingut gramatical, haurem de tenir en compte l’origen i la natura d’aquest contingut, el que s’entén per transposició, que no és una degradació d’uns coneixements científics suposadament superiors que han de baixar al nivell de l’ensenyament per ser aplicats a l’aula, però si que és un procés de construcció dels continguts d’ensenyament. Així doncs, una gramàtica escolar haurà de regir-se pel potencial explicatiu de determinades nocions escollides.
Els ponts entre gramàtica i ús. Evitar abordar els problemes gramaticals de forma atzarosa.
L’objectiu d’estudiar gramàtica. El docent deixarà per al lingüística les maneres d’explicar el funcionament de la llengua, però restarà atent a les propostes provinents de les teories lingüístiques pensant en els seus objectius didàctics. S’ha de promoure l’activitat metalingüística. També apareix el neoglogisme grammaring, que vol dir que la gramàtica es deixarà pensar i la podrem entendre com un ens que integra forma, semàntica i pragmàtica de manera orgànica.
La reflexio metalinguistica. L’alumne elabora i utilitza instruments d’investigació, recull dades, manipula, compara, sistematitza, discuteix, comparteix, contrasta, exposa, etc.
En definitiva, fa coses amb la guia sempre del professor mitjançant la parla i la escriptura.
El protagonisme a l’aula. L’alumne s’ha de poder sentir el protagonista i generador de coneixement, i el docent ha de gestionar l’aula com un espai d’intercanvi. S’han de crear les condicions perquè l’alumne sàpiga què se n’espera quan esta en grup. Hem d’intentar que es pugui aprendre a traves de l’autoregulació i la cooperació.
El que s’ha après. Intentarem adoptar mesures d’avaluació variades que aportin informacio de natura diversa sobre el procés i sobre aspectes a vegades dificils de capturar i quantificar.
CBC llengües 3r MEP PAS 2: Recerca de possibles solucions Si tenim en compte els postulats socials, posarem els alumnes en situacio de parlar i escriure per aprendre. Per això hem de tenir en compte els sis punts de l’apartat anterior i posar un model d’intervenció que les pugui reunir. Aquest model s’anomena SDG (seqüència didàctica de gramàtica). Per aconseguir el grammaring considerarem el significat com a camí per abordar la complexitat formal de l’oració. Per a classificar els verbs s’utilitza un instrument regulador segons els complements verbals.
El model SDG ideat per Camps, s’emmarca en els projectes per aprendre llengües que vol donar resposta a les necessitats plantejades, i articula una constel·lació d’activitats vinculades per un fil conductor i un objectiu final. Consta de 3 fases:    Fase de preparació on els alumnes fan una representació de la tasca que es dura a terme.
Fase d’execució amb activitats puntuals encaminades a dominar els aspectes programats.
Fase de recuperació metacognitiva, que implica un informe final escrit i una exposició oral formal que ajudarà a que els alumnes prenguin consciencia del que s’ha treballat.
El model també preveu mecanismes de control:    Amb relació a l’escriptura, el punt de partida és la voluntat a comunicar-se.
Amb relació a aspectes interlingüístics i intralingüístics el punt de partida es la voluntat de conèixer el sistema de la llengua.
Amb relació a conceptes gramaticals de llengua primera, el punt de partida és la voluntat d’analitzar els usos lingüístics reals d’una llengua, i el motor de la seqüencia serien activitats de reflexió.
Pel que fa a la semàntica utilitzaran nocions com la transitivitat, subcategorització, valència argument i perifèria.
PAS 3: Planificació de la intervenció La organització de la seqüencia va consistir en tres fases i una presentació prèvia. També es va penjar un mural amb la temporització de l’activitat durant tres setmanes.
PAS 4: Intervenció a l’aula, i pas 5: Observació de la intervenció           Presentació de la SDG i activitat de classificació.
Preguntes per aportar una primera base de material.
Anàlisi de les respostes amb la supervisió del docent.
Exposicio dels resultats de l’anàlisi. Serà dinàmic i cooperatiu.
La classificació dels verbs.
La postal gramatical L’avaluació en parella.
Prova oral en grup i prova escrita individual.
Informe final. Gran resum final no nomes de tipus cronològic, sinó també teòric.
Diari d’aprenentatge. Registre del que es va fent.
CBC llengües Pas 6: Avaluació, i pas 7: Divulgació, revisió i nova implementació Centrant l’avaluació en l’escriptura i la interacció oral, els paràmetres de contingut i desenvolupament temàtic i cronològic era semblant en tots els alumnes.
Tot i així, el document ens diu que s’ha de seguir millorant l’instrument utilitzat.
3r MEP ...

Comprar Previsualizar