GM- Tema 1. Principis generals (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 3º curso
Asignatura Genètica Mèdica
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 15/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

GM- Tema 1 mfiguls TEMA 1. GENÈTICA MÈDICA PRINCIPIS GENERALS La genètica clínica es pot dividir en dos àmbits - Laboratori (bàsica): alhora es pot subdividir en: citogenètica, genètica molecular i bioquímica.
- Genètica mèdica: es la diagnòstica - Consell genètic La genètica clínica és especialitat medica i bàsica des del 25 de Juliol de 2014.
Actualment s’estan fent comissions que entre d’altres determinen com s’especialitzen els genètics mèdics al MIR. (Col·legis Professionals i Associacions d’especialistes).
Els àcids nucleics són el material genètic de molts organismes (virus, procariotes, eucariotes...). Contenen un sucre, una base nitrogenada i un fosfat. Els àcids nucleics poden patir mutació, que dona lloc a variació genètica que permet: evolució, diferenciació entre individus i en alguns casos dona lloca patologies.
El RNA és una molècula funcionalment i estructuralment molt adaptable i versàtil, en canvi, el DNA és molt més estable, el que explica perquè és l’estructura que funciona com el magatzem d’informació genètica de tots els eucariotes.
A part de la mutació, també hi ha mecanismes epigenètics que poden causar malalties.
El gen, és la “unitat de transcripció”, que està en forma de DNA, que passa a RNA, i, en alguns casos a proteïnes. Cada gen ocupa un locus (loci) i té diferents al·lels (còpia gènica en un cromosoma). Els al·lels dels gens poden estar en diferents formes: - homosigosi - heterosigosi - hemizigosi: un exemple clar és el cromosoma Y - polimorfisme L’expressió gènica és en forma de proteïnes.
El genoma és la quantitat total de DNA. És la informació completa de les característiques genètiques d’un organisme (gens i seqüències no codificants)(DNA nuclear i mitochondrial).
Els cromosomes són la forma d’organització del genoma i els podem observar en el cariotip.
Genoma humà • El genoma humà té 25 molècules diferents de DNA: o 25 molècules diferents de DNA en homes (24 parells de cromosomes i 1 circular mitocondrial) o 24 molècules diferents de DNA en dones (23 parells de cromosomes i 1 circular mitocondrial) La molècula circular del mitocondri pot estar en múltiples còpies.
• • Hi ha 3200 Mb de DNA nuclear (haploide). D’aquests, hi ha 2950 Mb d’eucromatina(93%) i 250 Mb heterocromatina(7%).
Està distribuït en 23 parells de cromosomes (molècules de DNA). 22 autosomes + 1 1 GM- Tema 1 • • mfiguls sexual Segons GENECODE: Hi ha 20.400 gens que codifiquen per proteïnes, i 22.000 gens de RNA (alguns llargs i no codificants).
Més del 50% genoma DNA és altament repetitiu no codificant: transposons, duplicacions segmentàries i repeticions en tàndem (14% en heterocromatina, DNA satèl·lit, DNA telomèric).
El següent gràfic circular mostra que hi ha molt poques seqüències conservades al llarg de l’evolució.
La taula mostra que en l’espècie humana, els cromosomes que tenen més densitat gènica (més gens) són el 19 i el 22, pel que normalment no els trobarem en trisomia. El cromosoma amb menys dosi gènica és l’Y, que codifica per 31 proteïnes, dedicades bàsicament a la caracterització sexual.
La heterocromatina està en tots els cromosomes i concentrada en els centròmer del cromosoma 9, 16 i Y.
Individu El genotip, ñes a dir, la constitució gènica d’un individu (combinació d’al·lels, polimorfismes – SNPs, CNVs...) donarà lloc a un fenotip, és a dir, les característiques bioquímiques, fisiològiques i morfològiques determinades pel genotip i l’ambient. Per tant, el fenotip també influenciat per l’ambient. El cariotip seria l’expressió del genotip en forma de cromosomes (característiques dels cromosomes: nombre, tipus, ...) Família Un arbre genealògic ens indica de forma esquemàtica l’estructura d’una família i els trets d’herència d’una caràcter.
Caràcters genètics - Caràcter discontinu o dicotòmic: es presenta o no (malaltia o malformació) Caràcter continu o quantitatiu: tots els individus el presenten en graus diferents (alçada, pes, pressió arterial...) Caràcter mendelià: determinat per un gen Caràcter poligènic: influenciat per molts gens i l’ambient 2 GM- Tema 1 mfiguls INTRODUCCIÓ BÀSICA A LES MALALTIES GENÈTIQUES Herència mendeliana L’OMIM (Online Mendelian Inheritance in Man) classifica les malalties de caràcter genètic i mendelià.
Perquè les malalties es considerin mendelianes han de complir dues coses: que siguin monogèniques i tinguin un patró d’herència mendelià.
- Autosòmic dominant (AD) - Autosòmic recessiu (AR): apareix de cop en una família. S’ha d’estudiar el pedigrí per trobar els portadors. S’incrementa la probabilitat de que es presenti la malaltia si hi ha consanguinitat.
- Lligada al cromosoma Y (Y): tots els homes de la família estan afectats.
- Lligada al X recessiu (XR): afecta bàsicament als homes. Les dones solen ser portadores.
- Lligada al X dominant (XD) Complicacions Parlarem de complicacions que alteren o confonen els patrons d’herència: - Mutacions de novo: Esporàdica en un infant, no transmissió parental.
- Herència Mitocondrial: Transmissió materna, mai paterna.
- Impronta: és un motiu epigenetic. L'expressió de la malaltia depèn de l’origen parental (Prader-Willi/Angelman).
- Anticipació (expansió de triplets): La malaltia s’agreuja en generacions successives (Steiner, Huntington).
- Penetrància incompleta: Gens modificadors de l'expressió (Polidactília).
- Expressió variable: Manifestació diferent de la malaltia segons l’individu (S.Marfan) - Malalties d’aparició tardana: Normalment quan es detecta la malaltia , l’individu ja ha tingut fills, el que complica l’estudi. (Malaltia de Parkinson).
- Teoria poligènica: Un caràcter depèn de l’acció combinada d’un gran nombre de factors genètics, que poden suposar des d’una petita contribució al caràcter fins al fenotip final.
- Heretabilitat Mesura les diferències entre els individus per un caràcter en concret.
Factor que pot influir en la recurrència de malalties, tot i que se’n desconeix la causa.
Moltes malalties no segueixen un patró d’herència mendelià, i son multifactorials o poligèniques: asma, diabetis, hipertensió, afeccions coronàries,...
PREDISPOSICIÓ I SUSCEPTIBILITAT GENÈTICA És un augment de la probabilitat de patir una malaltia.
La susceptibilitat és un caràcter poligènic que depèn dels efectes combinats de molts gens.
Només les persones que sobrepassen un cert límit manifesten la malaltia.
Hi ha molts factors que hi influeixen: - Factors ambientals - Gènere: Estenosi pilòrica (5V:1D). Els homes solen ser més propensos a patir unes determinades malalties.
3 GM- Tema 1 mfiguls Factors de susceptibilitat genètica El genoma humà esta ple de gens o factors de susceptibilitat que no tenen res a veure amb al gen que causa la malaltia.
En la diabetis tipus II, els gens de susceptibilitat estan repartits per tot el genoma, com mostra la següent imatge.
CONSELL GENÈTIC O ASSESSORAMENT GENÈTICA Procés pel qual pacients o familiars amb risc de tenir una malaltia que pot ser hereditària, són informats de les conseqüències de la malaltia, les probabilitats de desenvolupar-la o transmetre-la, i les vies per les quals es pot prevenir, evitar o millorar (Harper, 2004) Procés educatiu que s’ofereix per ajudar als individus afectats i/o amb risc per entendre la natura d’una malaltia genètica, la seva transmissió i les opcions que se'ls hi ofereix per funcionar normalment i planejar una família (Kelly, 1986) Punts essencials Els punts essencials al fer en el consell són: - Diagnòstic: sense el qual només es pot especular. És molt més senzill si tenim una prova diagnòstica amb un resultat fiable.
- Estimació dels riscos: en alguns casos pot ser simple, i en altres molt complex - Comunicació: molt importat assegurar-se que la informació que s’està donant realment beneficia als pacients; donar el suport i les mesures de prevenció que hi ha disponibles. L’assessor ha de ser una persona amb recursos per comunicar una cosa a una família.
És molt important: l’elaboració d’arbres familiars i la detecció de portadors Problemes essencials Els problemes essencials que dificulten el consell genètic són: - Consanguinitat: o Important la relació exacta entre la parella o La consanguinitat en aquesta família com pot influir en l’aparició d’una malaltia genètica o Possibilitats de que un gen “perillós” pugui estar en ambdós membres de la parella i el puguin transmetre a un fill (homozigozitat?!?!) A la taula apareix la proporció de gens compartits segons el grau de parentiu - NO paternitat: problemes sòcio-legals a part, genètica????. Hi ha molts casos que no es poden explicar degut a aquest problema.
- Bessons: sempre molt interessants en estudis genètics. Els monozigòtics rarament són familiars, i presenten alta incidència de malformacions no genètiques (cardiopaties i defectes de tub neural) 4 GM- Tema 1 mfiguls Prevenció de malalties genètiques • • • • • Diagnòstic prenatal Diagnòstic preimplantacional (FIV) Donació de gàmetes Contracepció/esterilització Adopció Tractaments • • • • • • Teràpia gènica: modificar resposta immune, inhibir l’expressió gènica (immunodeficiències heretades) Aportació enzim deficient: S.Gaucher (glucocerebrosidasa) Modificacions dieta: Fenilcetonúria, galactasonemia Transplantament d'òrgans: ronyons poliquístics, amiloïdosi (fetge), fibrosi quística (pulmons)..
Correcció quirúrgica: artrogriposi, defectes d’extremitats, acondroplàsia (mesures ortopèdiques) Proteïnes diana tumorals: Her2-neu en càncer de mama. bcr/abl en CML A continuació apareixen els tractaments en leucèmia mieloide crònica (CML) i en el càncer de mama.
5 ...