TEMA 3 - Estats Units (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 12
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 3: Estats Units HISTÒRIA I SOCIETAT - Poc canvi constitucional: fa més de 200 anys que viuen sota la mateixa constitució, de 1787, amb només 27 esmenes en tota la història. Si més no, hi ha hagut grans canvis en la societat.
- Fronteres canviants: les seves fronteres s’estenen des de la costa est fins a la oest. Si més no, les fronteres van ser comprades a altres col·lectius: espanyols, russos, etc. D’altres, com la frontera amb Mèxic l’han aconseguit mitjançant una guerra. Una excepció és Hawaii, que es va adjuntar en forma de colònia.
- Estabilitat constitucional: no la trobem enlloc més del món. Això pot ser degut perquè les condicions d’inici eren excepcionalment bones. S’havien alliberat de l’Imperi Britànic en la Guerra de Secessió, i van fundar els EEUU, primer com una confederació i després com una federació d’estats.
La societat americana de finals del segle XVIII era més moderna que la majoria de les societats europees, que encara vivien governats per una vella aristocràcia, amb els terratinents, monarquies absolutes, les reformes agràries, la religió, etc. Això ocasionava una estabilitat constitucional que els europeus no tenien. A més a més, el conflicte que va ocasionar la guerra, va provocar que aquells partidaris de seguir amb els britànics marxessin al Canadà en comptes de quedar-se als EEUU.
- Mercat interior: la Constitució establia que no hi havia fronteres internes, procurant així una major estabilitat i capacitat de cooperació en cas de conflicte.
- Poques guerres exteriors (i aquestes lluitades a fora): l’última vegada que tropes forasteres van trepitjar terreny nord-americà va ser el 1812. El conflicte més important, en termes de morts, va ser durant la Guerra Civil, on hi van haver 600.000 morts. Va ser un conflicte constitucional (esclavitud, duanes, federació/confederació, etc).
- Constitució 1787 moderna (federalistes guanyen als anti-federalistes): ha tingut tanta estabilitat perquè en el moment de la seva redacció ja era considerada molt moderna. Els federalistes, partidaris de la unitat en un sol país i més centralistes, guanyen contra els anti-federalistes els quals, per contra, volien més competències pels estats membres. Són els EEUU els inventors del terme “federació” - Fronteres canviants o Doctrina Monroe: la doctrina europea no s’havia d’estendre al continent nord-americà o Manifest destiny: vessant territorial (els EEUU tenien la capacitat d’ocupar tot el continent de l’hemisferi nord), vessant nacional (els EEUU estaven al món per expandir les seves idees morals més enllà del seu país, a tot el món) Júlia Mumany Pesarrodona - 2 Una història de partits molt particular: ve de la Guerra Civil. El partit Republicà va ser el qui va alliberat els esclaus, de la mà de Lincoln. Els demòcrates, en canvi, eren partidaris del racisme i l’esclavitud. Els dos principals partits, Republicans i Demòcrates venen d’aquesta època però han sofert molts canvis durant el transcurs de la història. No són tant ideològics com els partits europeus. Representen una clientela, i els candidats van des de baix cap a dalt. No hi ha recompte dels membres del partit. També poden canviar el seu partit depenent de la zona.
Són clientelars i, per tant, incorporen el caciquisme.
Hi ha una desigual representació d’interessos dins d’aquests, i els seus electors es divideix clarament. La gent que porta més temps vivint-hi acostuma a votar els republicans, mentre que els més nouvinguts els demòcrates.
- Reptes populistes, però ni socialistes ni comunistes: no hi ha partits socialistes ni comunistes.
Això pot ser xocant perquè els EEUU ha tingut sempre una gran base de proletariat, de treballadors industrials. Si més no, els treballs més precaris eren ocupats per gent nouvinguda i sense diners, mentre que els que ja portaven més temps vivint-hi adquirien estatus superior i participaven més a favor dels dos grans partits. Els obrers tenen sempre l’objectiu de pujar socialment i, doncs, no interessa l’existència d’aquests partits perquè no tenen a qui representar.
- Sempre dos partits importants: Demòcrates i Republicans. Hi ha algun 3r partit que ha intentat captar vots a partir de noves propostes, però els dos grans partits sempre han reaccionat contra, intentant anul·lar-ho assumint les seves propostes com a propi programa. En conseqüència, aquest 3r partit no surt representat.
- Extensions del sufragi es va començar d’un sufragi censatari fins l’universal. El més conflictiu va ser l’extensió del sufragi cap a la gent negra i cap a les dones. En aquest últim, va ser pioner perquè al segle XIX, l’Estat de Wyoming ja ho permetia. El federalisme va jugar en favor en aquest aspecte. Pel que respecta els negres, el federalisme no va jugar gaire en favor seu perquè els estats no volien fer efectiu el seu dret a favor.
El rol del Tribunal Suprem en aquest sentit és clau. Es destaca la doctrina “separate but equal” que va estar des del segle XIX fins els anys 50.
- L’Establiment de l’Estat Social: la seva incorporació ha trigat molt i es va completar els anys 60-70, destacant l’assegurança mèdica als més pobres i vells. Si més no, no inclou un sistema de seguretat social universal que Obama volia incorporar.
Júlia Mumany Pesarrodona 3 SOCIETAT / CULTURA POLÍTICA La cultura estatunidenca és força diferent d’Europa.
- La idea de la Nació: com que no hi havia un Estat previ ni llengua o cultura pròpia, s’ha construït l’orgull nacional sobre una nació abstracte. La llengua és la mateixa que els britànics i el territori fruit d’una guerra. Si més no, presenten un fort nivell d’orgull nacional - Religió i moralitat, esperit de la missió: és pioner en la separació entre Església – Estat. Si més no, la religió hi cobra una gran importància en la vida de la ciutadania. Tant és així que s’espera que els candidats polítics siguin religiosos. La religió calvinista hi juga una gran influència, destacant la idea puritana que els líders han de ser puritans, no corruptes, ser bons en la seva vida privada. Es ressalta aquest esperit de la missió nord-americana d’estendre el seu país.
o Segons una enquesta de l’any 2014, es pot considerar una societat profundament religiosa. Més del 60% es denomina com a creient. Si més no, hi ha diferències entre els estats.
o No hi ha només una única religió, sinó unes quantes. (Protestants, Catòlics, Mormons, Testimonis de Jehova, Ortodox, Jueus, Musulmans, etc). Si més no, el 70% de la població s’enquadra dins de la religió cristiana.
§ Segons aquesta enquesta, el 46,5% és protestant i sempre ha estat molt forta en el país. Cada vegada més presenta una major pluralitat de denominacions.
§ Algunes com els mormons, ja neixen als EEUU.
§ Els catòlics representen el 22% i venien principalment d’Irlanda, Itàlia, etc, d’onades de migració durant el s.XIX i XX. Al principi no estaven ben vistos.
El 1r President que ho va ser va ser Kennedy.
- Esperit de la frontera, sentiments anti-Washington, “american creed”: sovint es diu que la cultura americana representa l’esperit de la frontera, en la qual l’home es defensa contra les adversitats, amb l’ajuda dels seus veïns i companys. Washington limita l’exercici dels nostres drets. A favor del common-sense, l’esperit ens ha de guiar. ”American creed” à llibertat individual i, fins i tot, la idea de la igualtat, que no hi ha aristocràcia ni privilegis estamentals com existeixen en moltes societats europees.
Júlia Mumany Pesarrodona - 4 La religió es lliga molt amb la raça: els EEUU és un estat amb moltes ètnies.
Segons dades del 2001 (aprox): o Blancs: són els majors, amb el 80%. Pel 2050 està previst que descendeixin fins el 70% o Negres: 13% o Indis: 3% o Asiàtics: 5%. El previst pel 2050 és que augmenti fins el 10% o Hispans: 14%. El previst pel 2050 és que augmenti fins el 25% o Blancs no hispànics: 65%. Pel 2050 està previst que descendeixi fins el 53%.
A la majoria d’estats dels EEUU, excepte Hawaii, la majoria de la població és blanca.
Si més no, aquesta tendència al llarg dels anys s’acabarà revertint.
Si més no, totes les categories són flexibles.
- Societat d’immigrants: les primeres onades eren blanques, després els xinesos, etc. Els negres no eren immigrants perquè els portaven forçadament com a esclaus. Els blancs també estaven dividits, sobretot per la religió, i alguns d’ells exclosos. La categoria que és exclosa canvia al llarg dels segles.
o Hispanics: són molt heterogenis. Tenen una opinió política molt diversa entre ells, també els ingressos i les creences.
o African Americans - First Nations: la categoria de ser un indi no existia com a tal entre ells, de fet, fins i tot feien la guerra entre ells. Tenien moltes diferències entre ells.
- E pluribus unum?: surt a l’escut de la bandera oficial. Vol dir: de la pluralitat a una cosa. Venim de la pluralitat però volem fer una unió forta. El professor hi afegeix un interrogant per posar en dubte si això és realment així. Ara ja es parla més del concepte de “salad” és a dir, de la barreja, de la diversitat. Hi ha gent, doncs, que diuen que aquests elements d’unitat ja no és així, Júlia Mumany Pesarrodona 5 sinó que la gent cada cop s’està diversificant i pluralitzant més, fent així molt més impossible aquesta “unió”. Es poden en dubte els “agents de americanització”.
o De fet, aquesta unió es pot dir que a la pràctica no ha estat així. Doncs hi ha ètnies que mai s’han volgut incloure, que no els han deixat ser “americans”. Ho són els que no eren considerats immigrants, és a dir, els negres (utilitzats com a esclaus) i els indis (que ja vivien als EEUU).
INSTITUCIONS - La Constitució i les esmenes: continua sent l’originària (més de 200 anys) amb molt poques esmenes (27), la majoria d’elles fetes en el mateix moment. No és que no s’hagi intentat (12.000 intents) però és que costa molt que prosperi (7 vegades). Això és així perquè és molt difícil de canviar-la. Es necessita una majoria sobredimensionada (2/3 x cambra) , i després la ratificació de la mateixa esmena per ¾ dels estats membres. Per tant, molt molt difícil.
D’aquestes 7 esmenes que han prosperat, es pot dir que van en la mateixa direcció o Ampliació del sufragi o Sentit centralitzador: el federalisme dels EEUU ha tingut una evolució centralitzadora.
o Etc - Les idees centrals: Les idees principals dels pares fundadors en la Constitució no s’ha tocat.
o Pluralisme no plebiscitarisme: hem de fer que la veu dels diferents col·lectius es senti.
o Doble divisió de poders: separar les institucions per evitar la tirania. Aquesta divisió és molt acusada. Tant verticalment com horitzontalment (executiu, legislatiu, jurídic / federació, estats membres). Això possibilitat que mai un col·lectiu pugui governar tirànicament. El poder més perillós és el legislatiu i, per això, està dividit en dues cambres, fent-lo així encara més complicat.
o Federalisme com a divisió de poders addicional: tant la federació com els estats federats es reparteixen el poder o Separated institutions sharing power: tots els diferents poder participen però amb un interès individual. Utilitzen el consens i el convenciment per arribar als fins desitjats.
EL PODER LEGISLATIU - Congress: hi ha dues cambres tot i que són petites en proporció a la quantitat de població que hi ha. Són perfectament simètriques, amb petites excepcions a favor del Senat.
Júlia Mumany Pesarrodona 6 o House: és l’equivalent al Congrés i representa la població dels EEUU. Actualment hi ha 435 representants i són repartits segons la població de l’estat. Hi ha problemes amb els estats que no arriben, per la població, a tenir un escó. Si més no, sempre se’ls hi otorga un. De fet, tots els estats menys poblats tenen junts menys que l’Estat més gran, que és Florida, amb 53 escons. Els representants d’aquesta cambra tenen legislatures molt curtes, de 2 anys. Cada 2 anys, doncs, s’han de sotmetre a la reelecció.
§ Puerto Rico i els ciutadans de Washington no estan representats en aquesta cambra perquè no poden votar a aquests representants.
o Senate: té 100 senadors, dos per cada estat, independentment de la població. Tampoc hi són els de Puerto Rico ni Washington. En aquesta cambra, els 26 estats més petits es troben igualment representants i, de fet, tenen la majoria. Els representants tenen legislatures més llargues, de 6 anys. Per tant, ocupa els llocs persones amb perspectives llargues.
- El procés de legislació és llarg i feixuc. S’ha de tenir en compte que: o Democràcia parlamentària o Separació de poders: cap ministre té escons en les cambres legislatives. Fins i tot el President mateix, quan vol presentar una llei, té problemes perquè no té escons. Si l’executiu vol presentar la llei, ha de fer una mica de lobby Quan es diu que és un procediment llarg és que ha de passar per diferents organismes i cambres. Per això, la majoria de les propostes fracassen.
Els EEUU és una maquina de procediments complexos. Sovint és en el Senat on s’encarreguen de bloquejar moltes propostes i, per evitar-ho, la primera cambra intenta generar consensos per canviarla lleugerament i així assegurar-se que no es bloqueja.
Quan el text s’aprova igual per les dues cambres, es porta directament al President. Si el President ho veta, torna a les cambres i aquestes dues tornen a discutir el text. Si mobilitzen 2/3 a cada cambra poden prevaldre per sobre del president. El poder de vet del President és important i per això, les cambres, juguen al joc perquè no ocorri. El President pot vetar de manera total, no parcial, és a dir, tota la llei sencera i no parts. Si les dues cambres vol que passi la llei, faran un paquet que sabran que li agradaran al President i que, per tant, no podrà vetar en contra.
Quan un text per contra, s’ha aprovat per una cambra i d’una altra manera per l’altra cambra, es porta a un comitè especialitzat que acaba redactant-ne un de nou que hauran de tornar a votar.
Júlia Mumany Pesarrodona 7 Si bé no hi ha gaire diferència entre si un president signa o no una llei, s’han de decidir si els hi agrada o no.
Clarament no és una manera eficaç de fer lleis i dóna molta possibilitat a evitar defensar i protegir certs temes, sobretot minories.
- Control del Parlament sobre el poder executiu: o Dos poders separats: no es poden influir mútuament.
o Ningú pot servir dos poders a l’hora o Ni moció de censura ni dissolució del Parlament abans de l’hora o Impeachment: cas especial que afecta als president i els jutges. Si un President ha actuat malament hi pot haver un procediment per treure’l. És difícil d’utilitzar perquè també es necessita una majoria de suport important, i el cas d’exemple és el de Bill Clinton, tot i que no va fracassar.
És com si el Parlament fos el Tribunal. No és condició necessària que hi hagi una condemna judicial prèvia.
Es fa quan es creu tenir possibilitat d’èxit. Per això s’ha utilitzat molt poc.
o Finançament: els pressupostos si tens una democràcia parlamentària s’aproven quan hi ha una majoria de recolzament. El Congrés té molts experts que controlen el pressupost i vigilen que el President el gasti de manera responsable.
o Càrrecs: el President nomena milers de càrrecs que li atorga molt de poder. Si més no, aquests nomenaments han de passar per la cambra del Senat - Control del Parlament sobre el poder jurídic o En qüestions de pressupost o En qüestió de nomenament de jutges Júlia Mumany Pesarrodona 8 o L’Amenaça d’augmentar el nombre de jutges EL PODER EXECUTIU - El President: cap d’estat i cap de govern. Li dóna molt de poder i representa tot el poder executiu. Compta amb consellers personals que no són votants ni controlats per ningú. Són molt importants, tenen un gran poder.
- Els ministres: són nomenats pel President i votats pel Senat. Si més no, el President pot fàcilment treure’ls del govern. Gairebé sempre es trien ministres que no són ni de cap partit ni tampoc polítics de professió.
- Funcions del President: en la història dels EEUU hi ha hagut fases on el poder Parlament vs Executiu ha anat variant. Si més no, sí que és cert que el President pot llançar temes, als mitjans de comunicació o a altres àmbits per tal que entrin en l’agenda i el Parlament hagi de reaccionar ràpidament. Així doncs, és una manera d’influenciar sobre del Parlament. (He/she can set the agenda) - Control de l’executiu sobre el poder legislatiu: han de conviure, no pot dissoldre les corts.
o Pot bloquejar amb el vet o A l’hora d’implementar una llei, també pot interpretar-la al seu favor.
- Control de l’executiu sobre el poder jurídic o Nomenar/proposar els jutges, tot i necessitar el beneplàcit del Senat.
o Pot perdonar persones que hagin estat a la presó o hagin comès crims.
o A l’hora d’implementar sentències, també pot interpretar-la al seu favor.
EL PODER JURÍDIC - La justícia federal: cada estat té el seu propi sistema de justícia.
- Cort Suprema: institució màxima. És un tribunal d’apel·lació, l’última instància en la jerarquia jurídica. Decideixen ells mateixos quins casos agafen, ni l’executiu ni el parlament poden forçar que ho tractin.
- Interpreta, per exemple, Clàusules de la Constitució fetes l’any 1787 - El debat polític: hi ha dues doctrines que van canviant en la història o Judicial restraint: el poder judicial no és escollit pel poble i, per tant, és millor que agafi pocs casos a tractar. Ho respalden les majories.
o Judicial activism: partidaris que agafi molts casos. Ho respalden les minories, que volen que la cort tracti tots aquests abusos de la majoria versus minoria.
- Control sobre l’executiu Júlia Mumany Pesarrodona 9 o Els decrets del President, si arriben a acord, poden ser declarats anti-constitucionals o Els jutges no sempre tenen present la ideologia de qui els ha nomenat i, fins i tot, poden defensar arguments totalment contraris.
- Control sobre el legislatiu INSTITUCIONS • Federalisme : és un federalisme simètric en el sentit que tots els estats tenen 2 senadors independentment de la població.
o Als orígens era un federalisme dual: federalisme que assigna competències de manera total (amb legislació, amb execució, amb pagament de despeses, etc). Inicialment era així i avui ja no tant, s’ha fet més corporatiu però si ho comparem amb altres federacions els EEUU encara ho és bastant.
o Les causes de l’apartació paulatina del federalisme dual: s’ha anat centralitzant, perquè amb el temps la població s’ha anat nacionalitzant. Això ha provocat que les competències de l’estat central es vagin augmentant, no sempre a través d’esmenes sinó per interpretacions de la Constitució per part de la Cort Suprema. Per tant, els estats membres veuen retallades les seves competències.
o Els diners federals: els estats ja no poden finançar-se al 100%, sinó que depenent, en grau creixent, de l’estat central. Per tant, han anat perdent competències, sobretot en qüestions econòmics. La federació, a més a més, pot cobrar IRPF, a través d’una esmena el 1913, i això li permet guanyar més diners i gastar-ne més, fins i tot gastar-los en àmbits que competencialment no serien pròpiament seus, és a dir, en àrees que confereixen els estats membres.
En qüestió de diners, no hi ha una xarxa de redistribució dels diners recaptats, de l’estat federal als estats federats, i dels rics als pobres. I doncs, els Estats Membres, per finançar-se, busquen diners a la capital però la Federació els hi cedeix a canvi del compliment de certs interessos, és a dir, condicionats. Per exemple, sovint directament dirigits a certs projectes.
o El rol de la Cort Suprema: ha jugat un fort paper centralitzador, de manera general, tot i que a vegades ha anat a favor dels Estats Membres, defensant la seva autonomia.
§ Implied powers: ho ha fet a partir d’interpretar certs poders de la Constitució, buscant tots aquells que es trobaven implícits, a favor de donar molts poders implícits al centre, a l’Estat Federal.
Júlia Mumany Pesarrodona § 10 General welfare clause: a la Constitució diu que el Congrés té competències per cobrar impostos pel benestar comú. El 1930 es va interpretar per introduir el sistema de Seguretat Social. En un principi, la Cort Suprema s’hi va negar a que l’Estat Federal ho acceptés. Finalment la Cort va cedir, davant de les pressions del poder executiu i legislatiu, i es va poder introduir, mínimament, aquest sistema de Seguretat Social, concebut des d’una visió centralitzadora.
§ Interstate commerce clause: la Cort ha solucionat el problema dient que el comerç entre estat era un afer de l’Estat Federal.
o Com funcionen els Estats? § Cadascú té el seu sistema legislatiu, executiu i jurídic, i també la competències sobre qüestions morals: avortament, lleis per persones LGTBI+, compra d’alcohol, etc.
o Problemes actuals § Finançament del Estats Membres: depenen cada cop més de les arques de l’Estat Central § Les ciutats cada cop creixen més però no tenen les competències que haurien de tenir, els molesta tenir els Estats Membres pel mig i no poder tenir les competències ells mateixos.
§ La capital de l’Estat Membre acostumen a ser ciutats petites i no les més poblades. Això ocasiona que els interessos de ciutats petites i agràries es vegin més representants que les ciutats grans i urbanes.
§ Protecció de minories: el federalisme afavoreix que hi pugui haver una diversitat en la creació de polítiques. Ara bé, les minories no estan gens representades ni legalment protegides, perquè és molt difícil que puguin arribar a tenir influència.
El federalisme protegeix la diversitat però no les minories concretes.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA • Eleccions als EUA: totes les eleccions es realitzen el mateix dia. Per poder participar has d’estar registrat en les llistes de l’estat.
• Com elegir el president: a les eleccions presidencials de Donald Trump va participar un 55% de la població.
o Fase partits: tot el procés dura més o menys un any § Les primàries: els partits escullen el seu candidat, tot i que cada vegada són més públiques. Cada vegada hi ha més diners en aquestes campanyes, fent que siguin Júlia Mumany Pesarrodona 11 més públiques i més interessants. El que s’escullen en les primàries són els representants del partit. Cada elecció primària depèn de cada partit. Hi ha 3 mètodes: • Caucues: sistema de l’assemblea. Ho fan 9 estats tot i que aquest mètode va a la baixa. Hi participa la gent que clarament s’identifica amb el partit, tot i que no hi ha registre de militants d’un partit o altre, a nivell federal.
• Open primaries: obertes a tothom que no només és dels partits. Cada vegada són més els estats que decideixen aquest mètode.
• § Closed primaries: tancades només als militants del partit.
Les “Convention” o Fase general: al President dels Estats Membres no els vota la ciutadania directa, sinó els 538 electors corresponents als col·legis electorals. Aquests grans electors voten al President, però després de partir de la majoria dels vots que s’han produït en l’Estat Membre. És a dir, si la ciutadania d’un estat majoritàriament vota a un candidat, els electors s’hauran de cenyir a aquest resultat i votar a favor del mateix candidat. Hi ha dos estats que no segueixen aquesta dinàmica, com és l’estat de Maine i de Nebraska.
La utilitat d’aquestes col·legis representa la personificació de la utilitat del federalisme.
Els estats més importants el seu pes en electors és major i, doncs, el seu vot ha de tendir a concentrar-se en un únic candidat. És per això que els candidats fan grans campanyes en aquests estats.
Les eleccions: sistema majoritari i districtes uninominals o En els districtes unipersonals és molt important com estan dissenyats, i això ho decideixen els estats membre. És la tècnica que es coneix com a “gerrymandering”.
o Són els Estats Membres que fan les regles per les seves eleccions, fins i tot perles eleccions federals.
o Hi ha possibilitat de reelecció o Cambra baixa: hi ha majoria de senadors republicans o Cambra alta: hi ha majoria de senadors republicans, tot i que, respecte de les anteriors eleccions, van perdre dos representants i actualment en tenen 52.
o Els partits als EEUU són molt bottom-up, i busquen grans finançadors i molta propaganda i coalicions amb els diversos col·lectius.
• Les eleccions al Congrés o Les eleccions a l’House o Les eleccions al Senat Júlia Mumany Pesarrodona 12 • Moltes eleccions al mateix temps • Característiques de les eleccions: es mouen molts diners perquè les despeses de campanya són moltes. Si vols influenciar en política i tens diners, el finançament de les campanyes és el millor moment per a fer-ho.
• Els partits • “A Nation of joiners”: la majoria de la ciutadania està fortament associada, i totes les associacions intenten influenciar les campanyes electorals • L’actitud davant dels grups de pressió: competeixen entre elles per veure quins interessos acaben guanyant • Formes plebiscitàries: se’n celebren i hi ha més tradició a la regió oest del país. Hi ha estats que qualsevol iniciativa es pot decidir per democràcia directa, i altres que no en celebren gaires.
Aquestes pràctiques es veuen durament influenciades per qüestions de finançament, perquè poden haver-hi finançadors que no vulguin que es celebrin.
RESUM - Democràcia presidencial: hi ha eleccions separades relatives al poder legislatiu i executiu. El president exerceix de cap d’estat i de govern.
- Democràcia majoritària o consensual? o Majoritària: trobem el model de sistema electoral, bipartidisme, o Consens: federalisme, dues cambres legislatives simètriques, separació de poders, constitució escrita, etc.
- Organització territorial: la federació com a invent americà. La federació busca la unitat nacional però també una separació de poders.
...