Seminari I. Giacomo Leopardi (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Literatura del s. XIX
Año del apunte 2014
Páginas 1
Fecha de subida 30/10/2014
Descargas 6
Subido por

Descripción

Classe de dimecres 15/10. Part 2.

Vista previa del texto

SEMINARI I. GIACOMO LEOPARDI Giacomo Leopardi fou un escriptor i filòsof italià. A més del poema comentat, “L’infinito”, publicà el Zibaldone (1817-1932), un diari personal on explica què sentia per plaer, com aquesta sensació d’infinit és gran encara que a vegades es tracti de la imaginació.
Aquest poema escrit el 1819, de versos hendecasíl·labs, va esdevenir molt popular i hi ha moltes interpretacions. La veu poètica està mirant espais indeterminats, aquells que la siepe obstaculitza, però sap que hi ha un ampli espai darrere.
Trobem nombroses figures retòriques i paraules singulars en italià. En el vers 6, “e profondissima quiete”, amb la segona paraula tan llarga, equival a una hipèrbole. “Io en el pensier mi fingo”, en el vers 7, és una troballa poètica: “m’imagino en el pensament”. “Stormir”, en el vers 9, és una paraula que no té traducció exacta en català: designa un soroll lleuger (en aquest cas, del vent). En part, podria formar part d’una personificació, com si el vent xiuxiuegés. “Souvvien”, vers 11, voldria dir “venir en ment” o “revenir”. Al final de l’estrofa, trobem una antítesi formada per la frase “il naufragar m’é dolce”.
1. Funcions de l'espai en el poema Trobem una opositio en l’espai. No el pot sobrepassar físicament a causa de la siepe, però sí que ho pot fer amb la imaginació.
2. Explicar i contextualitzar el desig d'infinit L’infinit fa que la veu poètica s’estremeixi. És quelcom sublim, dóna plaer. S’explica per una sensualitat.
L’amor, quan es realitza, és una pèrdua. “El món de l’imaginari és l’únic que mereix la pena de ser viscut”, digué Rousseau.
3. Analitzar el darrer vers El sublim fa que no li importi morir ofegat, d’aquesta manera. Es reivindica la unió d’oposats, l’antítesi.
D’aquí el desig d’infinit i de redimir-se en l’infinit.
...