CIENCIA TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Pedagogía - 1º curso
Asignatura Societat Ciència i Cultura
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. LA CIÈNCIA QUÈ ÉS LA CIÈNCIA? La ciència és un conjunt de coneixements obtinguts amb una metodologia determinada, de l’univers que ens envolta. Per altra banda, també és l’esforç humà per conèixer, o per conèixer millor, la historia natural del món i de com funciona el món natural.
Característiques: - Tracta temes materials, no espirituals.
- És racional i realista: hi ha enunciats descriptius referits a fets materials.
- És metòdica i sistemàtica: planifica mecànicament els seus objectius.
- És empírica i analítica: es basa en experiments analítics.
- És formula amb lleis: dedueix lleis per explicar fets.
- És explicativa, deductiva i útil.
- És comunicable i verificable VISIÓ CIENTÍFICA DEL MÓN Els científics creuen que: • El món és comprensible • Les idees científiques canvien • El coneixement científic és perdurable • Hi ha preguntes sense resposta EL MÓN ÉS COMPRENSIBLE • Si visquéssim en un planeta on mai canvies res... No hi hauria res a explicar (no hi hauria ciència).
• Si visquéssim en un planeta on les coses canviessin de manera fortuïta... Seriem incapaços d’explicar res (no hi hauria ciència).
Vivim en un univers on les coses canvien d’acord a estructures, normes o lleis de la natura. Per tant es poden fer prediccions, es pot fer ciència.
LES IDEES CIENTÍFIQUES CANVIEN La ciència és un procés de producció basat en el mètode científic: • Observació • Definir un problema • Hipòtesi • Experiments que es puguin produir • Formulació de teories (provisionals) La ciència ha de millorar, canviar i a vegades descartar noves i velles teories. No hi ha manera d’assegurar la veritat absoluta, però es poden arribar a aproximacions cada vegada més exactes.
EL CONEIXAMENT CIENTÍFIC ÉS PERDURABLE La modificació de les idees (i no el rebuig) és la norma de la ciència. Sovint les primeres teories només són aproximades, però es pot avançar i anar-les perfeccionant.
PREGUNTES SENSE RESPOSTA Existeixen qüestions que no es poden analitzar des del punt de vista científic: creences i qüestions ètiques (el bé i el mal).
El coneixement humà esta format per les creences i la investigació.
• Creences: ideologies, religions, idees polítiques i pseudociència.
• Investigació: humanitats, ciències pures (matemàtiques, lògica...), ciències aplicades, tecnologies.
CIÈNCIA I ALTRES TIPUS DE CONEIXAMENT Com descobreix el coneixement Modificació del coneixement amb el temps Com es modifica el coneixement amb el temps Certesa que en té un individu Assumpcions Objectius On hi ha la fe Fonts de contradicció Coneixement Religiós De textos antics o de revelacions individuals Coneixement Artístic /Místic De idees o de sentiments personals Coneixement Científic De la evidència generada per l’observació o l’experimentació Poc Pot ser considerable Considerable Reinterpretació de les autoritats, per les noves revelacions o per l’aparició d’un nou corrent Tant aviat com el individu canviï de idea Elevada, depèn de la fe Elevada Per la publicació de noves evidències que permeten re-interpretar les dades preexistents Mai és completa Els textos antics o revelacions tenen significat per les condicions actuals o futures Entendre l’ànima humana, la natura dels déus i les condicions de la vida després de la mort En els textos i les revelacions Els sentiments o idees reflecteixen la natura Diferents religions, diferents textos Entendre l’univers físic o metafísic En les pròpies percepcions En diferents corrents o models La natura és discernible, predible i explicable (per la ment humana) Entendre l’origen i la natura de l’univers observable En la honestedat de les publicacions científiques i en la capacitat humana de entendre la natura Al llarg del temps, en diferents camps que utilitzen diferents aproximacions i materials COM TREBALLA LA CIÈNCIA • Ciència observacional: Científics que realitzen observacions de fenòmens per tal de trobar els patrons de dels fets naturals. (Treballen a l’aire lliure).
Exemple: Un etòleg que ens explica el comportament d’uns ocells determinats.
• Ciència experimental: Científics que realitzen observacions de fenòmens naturals sota condicions experimentals en les que es poden controlar certes variables. En general s’efectua en laboratoris.
Exemple: Un químic observant una reacció química en una varietat de temperatures.
El punt crític en comú és que tots estan recollint les evidencies de la natura o de la simulació de la natura per tal d’obtenir informació de com la naturalesa funciona.
Un dels objectius principals de la ciència és trobar i fer servir noves teories que puguin explicar millor la naturalesa, i també rebatre i deixar com a falses idees i teories anteriors.
CONEIXEMENT I MÈTODE CIENTÍFIC CONEIXEMENT CIENTÍFIC És una aproximació crítica a la realitat basada en el mètode científic que, fundamentalment, tracte de percebre i explicar el perquè de les coses i el seu esdevenir. El coneixement científic avança amb nous descobriments que invaliden teories anteriors, que obliguen a formular-ne o reemplaçar-les per altres de noves.
MÈTODE CIENTÍFIC Té dos pilars bàsics: • Reproductibilitat: és la capacitat de repetir un determinant experiment en qualsevol lloc i per qualsevol persona. O d’observar, per tothom, el mateix fenomen (espontani) en determinades circumstàncies i amb uns mateixos instruments.
• Falsabilitat: vol dir que tota proposició científica ha de ser susceptible de ser falsada. Això implica que es poden dissenyar experiments o es poden fer observacions que en cas de donar resultats diferents als predits negarien la hipòtesi posada a prova.
Elements: 1. OBSERVACIÓ: observar els fenòmens que succeeixen a la natura. Quantificar aquests fets.
Detectar que no es poden explicar amb les teories que coneixem.
2. FORMULACIÓ D’HIPÒTESIS: donar raons lògiques de per què passen aquests fets (hipòtesi és donar una solució provisional a un problema donat).
3. EXPERIMENTACIÓ: fenomen reproduït generalment en laboratori. Investiguem, recollim informació, comproven si la hipòtesi és correcte, sinó la rebutgem.
4. EXTRACCIÓ DE CONCLUSIONS: raonem si la hipòtesi és o no correcte amb totes les dades.
5. ELABORACIÓ D’UNA TEORIA: sistematitzem els fenòmens per explicar-los.
Els avanços científics s’han de comunicar a altres científics i al públic en general per mitjà de publicacions. Existeixen dos tipus de publicacions: ARTICLES CIENTÍFICS: - Es publiquen en revistes científiques especialitzades - Es comuniquen en congressos i simposis per als científics - Els autors de les publicacions són també els autors de la recerca - S’utilitza un llenguatge científic Característiques: • Treball de recerca científica: article resultant d’una recerca amb rigor científic.
• Originalitat: article que aporta algun coneixement nou al camp corresponent i el treball és original dels autors.
• Arbitrat: article revisat per un comitè d’especialistes que avalua si pot ser o no publicat d’acord amb el mètode científic i l’estructura d’un article científic.
• Estructura: ha de tenir l’estructura d’un article científic.
Estructura: • Títol: atractiu al lector, clar, tot especificant amb exactitud el contingut del text.
• Autor/s: els de la publicació i autors de la recerca.
• Resum: és el resum del context, propòsit, procediments bàsics, descobriments i conclusions de l’estudi. Incloure paraules clau. (Només llegint el resum, el lector ha de fer-se una idea molt exacte de tot l’article).
• Introducció: presenta el tema i ha de respondre a la pregunta del per què s’ha realitzat la recerca.
• Mètodes i materials: es descriuen les tècniques que s’han fet servir. Els materials descriuen les mostres o objectes d’estudi, procedència i característiques.
• Resultats: es presenten els resultats obtinguts, descrits, gràfiques i taules, aspectes qualitatius i quantitatius dels resultats.
• Discussió: comparació amb resultats, estudis previs. Implicacions pràctiques i teòriques.
Futures recerques, limitacions, etc...
• Bibliografia: enumeració obligatòria de la bibliografia citada en el text. No s’ha d’incloure la consultada i no citada en el text.
ARTICLES DE DIVULGACIÓ CIENTÍFICA: - Es publiquen en revistes de divulgació científica, suplements de diaris, documentals, etc.
- Es comuniquen en conferències de divulgació, exposicions en museus, etc.
- Els autors de l’article no tenen perquè ser també els autors de la recerca, solen ser comunicadors (principalment periodistes especialitzats en temes científics).
- S’utilitza un llenguatge més planer.
- No sol estar arbitrat o com a molt revisat per l’editor o director de la revista, diari...
- Necessariament no ha de tenir l’estructura rígida d’un de exclusivament científic, especialment no estan escrits el resum, els mètodes i materials, discussió.
- Pot no haver-hi bibliografia o pot incloure altres articles rellevants o de referència no citats.
LIMITACIONS I AUTOREGULACIÓ DE LA CIÈNCIA • De tipo físico: La atracción gravitatoria que experimentan un protón y un neutrón en el interior del núcleo atómico es tan pequeña, que apenas se puede medir, resultando imposible experimentar con la gravedad a nivel cuántico, lo que a su vez impide avanzar en la búsqueda del conocimiento.
• De tipo técnica y económica: Se necesita disponer de la tecnología necesaria para llevar a cabo un experimento. Algunas veces no se cuentan con los fondos suficientes para llevar a cabo un experimento.
• De tipo académico: Si no hay la suficiente capacidad de adquirir los conocimientos adecuados, existirá una limitante para avanzar en el campo de estudio de carácter científico; • De tipo humano: La capacidad humana es limitada.
• De tipo Social: La ciencia moderna, atraviesa una de las limitaciones más importantes, debido a que lamentablemente hacemos vida en una sociedad por demás con características acientíficas, pues para nadie es un secreto que existe una gran brecha entre los avances científicos y la población. Definitivamente los avances científicos repercuten de manera directa y notable en nuestra calidad de vida, pero, la valoración que tenemos de la ciencia debemos cambiarla; ya que, la ciencia en cierta forma avanza en una sociedad que no la comprende y que se acerca peligrosamente al mundo de las PSEUDOCIENCIAS.
PSEUDOCIÈNCIA: La pseudociència no segueix el mètode científic. Té absència de procediments sistemàtics i presenta afirmacions vagues, contradictòries, exagerades o no falsables.
- Problemes de demarcació entre ciència i pseudociència. Exemple: existeix la medicina tradicional/naturista, magnetoteràpia, biomagnetisme, astrologia, etc.
Característiques: - Suporten contradiccions lògiques i no s’integren en altres ciències (són excloents).
- Són dogmàtiques i no admeten refutació.
- No aporten proves empíriques i poden contradir observacions.
- Són immutables.
- Utilitzen en llenguatge “obscur”.
- No busquen lleis generals.
- Desqualifiquen la crítiques per part de les ciències.
- Invoquen ens immaterials o sobrenaturals.
CIÈNCIA A LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI La ciència és una activitat social complexa - Involucra a moltes persones (el cercle del coneixement) - S’ha de difondre (problema del vocabulari científic) - S’ha de poder jutjar pels ciutadans La ciència s’organitza en un conjunt de disciplines i la dirigeixen diverses institucions. Es segueixen principis ètics generalment acceptats en la pràctica científica.
Amenaces: interessos econòmics, conformisme de la població, fanatisme religiós...
PER QUÈ FEM CIÈNCIA? - En la majoria dels casos es tracta de testar i descriure noves teories. Els científics esdevenen “famosos” en descobrir quelcom nou, que pugui canviar la forma en que pensem sobre una cosa de la natura. Bastants científics tenen com a finalitat última el “plaer” de descobrir alguna cosa nova. Aquesta seria una motivació noble i segurament explica l’atracció envers la ciència.
- Més pragmàtic és pensar en que tothom ha de viure. Els professors d’Universitat, o de Centres dedicats integrament a la recerca tenen dins de les seves condicions contractuals fer recerca.
- També hi ha un treball per les empreses, que paguen per trobar nous coneixements que ajudin a desenvolupar nous productes. En aquets cas els científics han de treballar amb certa cautela i secretisme doncs el desenvolupament de nous productes està molt lligat a l’èxit d’una determinada corporació.
4 motius: 1. Per millorar la qualitat de vida - Genetistes intentant entendre com una condició passa de generació en generació - Biòlegs descrivint com una determinada malaltia es transmet - Climatòlegs desenvolupant nous models per predir l’evolució del temps, - Geòlegs predient possibles terratrèmols, esllavissaments...
2. Pel desenvolupament econòmic Molts científics s’esforcen en trobar formes més eficients per: - Utilitzar recursos naturals (geòlegs, enginyers...) - Millorar la quantitat i la qualitat dels productes destinats a l’alimentació.
- Desenvolupar noves substàncies amb noves aplicacions (químics i físics).
En un món en la que els països es veuen a ells mateixos com afectats per una competició econòmica, donar suport a la ciència suposa invertir en un futur econòmic.
3. Per incrementar el control sobre el planeta i l’ambient Actualment molta de la ciència que es fa és per conèixer com les toxines, i productes de desfet de l’activitat humana, passen a l’aigua, el sòl i l’aire. i són en potència negatives per las pròpia espècie humana i d’altres espècies (contaminació, canvi climàtic...).
4. Per curiositat i satisfacció del saber Pocs de nosaltres obtindrem cap benefici econòmic de saber que la llum de les estrelles que veiem qualsevol nit va sortir de les estrelles fa milers o milions d’anys. I que per tant observem el que va succeir en el passat. Tanmateix hi ha sentiments o valors que ens poden ser importants. El cicle hidrològic de l’aigua ens explica la connexió de diversos fenòmens. La majoria de les societats modernes recolzen la recerca científica per a la millora de la nostra comprensió del nostre entorn.
PERPECTIVA HISTÒRICA DEL PENSAMENT CIENTÍFIC. EXEMPLES - Els hel·lènics desenvoluparen el pensament lògic.
- El cosmos d’Aristòtil és perfectament regular, com un organisme racional i comprensible.
Utilitzaven teories i principis per explicar els fenòmens naturals basats en el raonament i l’especulació. No podien ser demostrades experimentalment! Teoria de les 3 ànimes Dóna resposta a què és la vida. Defensa que els éssers vius tenen facultats especials i que existeixen diferències entre plantes, animals i l’espècie humana.
- Ànima natural: plantes - absorbir nutrients, desenvolupar-se i reproduir-se.
- Ànima vital : animals - moure’s, respondre a estímuls del medi.
Ànima raonament : espècie humana - capacitat de pensar.
El cicle de l’aigua El dilema del retorn de l’aigua dels oceans a les fonts: pel medi aeri o pel subterrani? La terra deixa de ser el centre de l’univers Els pensadors grecs deien que la terra estacionaria en el centre de l’univers i el sol, la lluna i les estrelles orbitant en cercles perfectes - Inici de l’era cristiana. Model matemàtic geocèntric per part de Ptolomeo (100-170 d.C) - Nicolás Copèrnic (1473-1543): va demostrar que es podia explicar el moviment dels planetes si la terra i els planetes giressin al voltant del sol.
- Joannes Kepler (1573-1630): explica el moviment dels planetes en òrbites el·líptiques a velocitats variables, però predicibles.
- Galileo Galilei (1564-1642): va demostrar que la terra no és l’únic centre de moviment celest.
Va refutar molts arguments en contra de que la terra estigués en òrbita i girés sobre el seu eix. Gràcies al telescopi TREBALL EXPERIMENTAL 1. Identificació i definició el problema que s’ha d’investigar (diferenciar entre el que passa i el que pensàvem que passaria, és a dir, entre les expectatives i la realitat) Exemple: polsem l’interruptor de la llum i la bombeta no s’encén.
...