1. Introduccio (2012)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 2º curso
Asignatura Ecologia
Año del apunte 2012
Páginas 2
Fecha de subida 07/11/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  1:  INTRODUCCIÓ     ECOLOGIA   DEFINICIONS   Haeckel  (1834-­‐1919):  estudi  de  les  relacions  d’un  organisme  amb  el  seu  ambient.   60s-­‐70s:   ciència   que   estudia   la   distribució,   l’abundància   dels   organismes   i   les   interaccions  que  determinen  aquesta  abundància.   90s:   sorgeix   l’ecologia   global,   que   dóna   importància   als   processos   enfront   dels   organismes  (cicle  del  CO2,  efecte  hivernacle...).   ORÍGENS  DE  L’ECOLOGIA   1.  Pas  del  fixisme  al  transformisme:  qüestió  de  la  natura  immutable.  Lamarck/Darwin.   2.   Desenvolupament   de   la   biogeografia   i   la   geografia   del   paisatge:   estudi   de   la   distribució  dels  organismes  a  la  Terra.   3.  Desenvolupament  de  l’ecologia  aquàtica.   4.   Desenvolupament   de   la   demografia   i   l’ecologia   quantitativa:   desenvolupament   de   censos,  tests  d’hipòtesi  i  models  poblacionals.   5.  Desenvolupament  d’una  ecologia  global:  concepte  d’ecosistema,  biosfera  o  la  teoria   de  Gaia  (biosfera  com  a  causa  i  conseqüència  de  la  vida).   CIÈNCIA  DE  SÍNTESI   L’ecologia   és   una   ciència   de   síntesi   relacionada   amb   moltes   disciplines,   per   això   cal   fer   un  anàlisi  i  estudi  per  separat  de  les  seves  parts  per  poder-­‐ne  fer  un  estudi  sintètic.   L’ecologia   pretén   comprendre   i   explicar   els   fenòmens   ecològics   i   les   seves   causes   pròximes  (ambient  físic  immediat,  interaccions...)  i  últimes  (evolutives).   ENTITATS  FÍSIQUES  I  CONCEPTUALS  (integració  vs  grau  de  coneixement)   Organismes  (entitat  Física).   Poblacions  (F/C):  individus  de  la  mateixa  espècie  que  interaccionen  entre  sí.   Comunitats  (C):  poblacions  de  varies  espècies  que  coexisteixen  i  interactuen  entre  sí.   Ecosistemes  (C):  comunitats  i  ambients  fisicoquímics  d’una  determinada  àrea.   Paisatges   (C):   ecosistemes   d’una   determinada   àrea.   Els   biomes   són   paisatges   en   un   determinat  territori  fitogeogràfic  (definit  per  la  climatologia  i  vegetació).   Biosfera   (F):   envolta   terrestre   entre   la   litosfera   i   atmosfera   que   conté   tots   els   organismes,  comunitats,  ecosistemes...   APROXIMACIÓ  ESTRUCTURAL  I  FUNCIONAL   Hi  ha  dues  aproximacions  als  fenòmens  ecològics:     -­‐  Estructural  que  estudia  patrons  (densitat,  riquesa...).     -­‐  Funcional  que  estudia  els  processos  (supervivència,  creixement,  migració...).       TEMA  1:  INTRODUCCIÓ     ECOLOGIA   ESCALES  TEMPORALS   Hi   ha   una   gran   varietat   d’escales   temporals   que   depenen   del   nostre   estudi.   Per   exemple   l’estudi   de   la   successió   en   excrements   d’herbívors   dura   dies,   mentre   que   la   successió  en  llacs  postglacials  dura  segles.   Tot  i  que  l’escala  temporal  depèn  de  l’estudi,  l’acumulació  de  sèries  llargues  de  dades   permet  separar  tres  conceptes:     -­‐  Fluctuacions:  variacions  aleatòries  degudes  a  causes  aleatòries.     -­‐  Ritmes:  variacions  cícliques.     -­‐  Tendències:  variacions  sostingudes  en  el  temps.   Per   exemple   la   temperatura   global   té   una   tendència   a   augmentar.   També   tenim   el   cas   de  el   Niño   (corrents   cícliques   d’aigua   calenta),  que  per  estudiar-­‐lo  i  determinar  que  és   un  fenomen  cíclic  (ritme)  es  van  haver  d’eliminar  les  fluctuacions  estacionals.   METODOLOGIA  DE  L’ECOLOGIA   Mètode   hipotètic-­‐deductiu:   desenvolupament   d’una   teoria   formulant   els   seus   punts   de   partida   i   deduint-­‐ne   les   seves   conseqüències.   Passos:   observació   i   descripció   dels   fets,  formulació  d’hipòtesis  (nul·∙la  i  alternatives),  contrast  i  revisió  d’hipòtesis.   Obtenció   de   dades:   observació,   seguiments   de   camp   (disseny   del   mostreig),   experiments   de   camp   i   de   laboratori   per   crear   sistemes   simplificats   (2-­‐3   comunitats)   per  poder  arribar  a  fer  models.   Ús   de   l’estadística:   en   el   disseny   del   mostreig   s’ha   de   tenir   en   compte   el   disseny   experimental  així  com  la  combinació  dels  factors  estudiats  (interaccions,  etc.).  A  més,   l’estadística  també  és  present  a  l’hora  de  calcular  els  tests  d’hipòtesi  i  la  interferència.   L’ECOLOGIA  DE  MARGALEF  (1919-­‐2006)   Dues   visions   divergents   de   l’ecologia:   l’ecologia   global   (holisme,   no   es   pot   entendre   completament   l’ecologia   estudiant   les   seves   parts   per   separat)   i   les   aproximacions   autoecològiques  (reduccionisme),  els  estudis  ecològics  en  especies  concretes.   Permet  una  reflexió  sobre  la  falta  d’un  marc  teòric  comú  i  una  progressiva  desvaloració   del  naturalisme.   LÍMITS  DE  L’ECOLOGIA  (ecologia  teòrica  vs  ecologia  aplicada)   L’ecologia  no  només  estudia  la  natura,  sinó  també  la  seva  interacció  amb  l’home.   Al   1986,   la   majoria   d’ecòlegs   eren   ecòlegs   teòrics,   mentre   que   ara   la   majoria   són   ecòlegs   aplicats,  degut  a  la  proliferació  dels  problemes  ambientals  i  un  major  dirigisme   de  la  política  científica.   ...