Tema 12: El cos vegetatiu (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 14
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 12: EL COS DE LA PLANTA (vegetatiu) Les plantes terrestres deriven evolutivament de les algues cianofícies.
Cos de la planta: és una resposta adaptativa a la colonització del medi terrestre Característiques dels medis: Aigua Atmosfera Ions solubles Minerals i aigua en el sòl Difracció de la llum Llum directe (sense filtres per les radiacions) Densitat alta Densitat baixa (no proporciona sosteniment) Calor específic alt Calor específic baix potencial hídric alt Potencial hídric baix Al medi terrestre hi ha temperatures molt més extremes que a l’aigua.
Adaptacions de les plantes per viure a l’atmosfera:      Sistema dèrmic o de protecció: protegir contra la dessecació (cutina) Sistema vascular: transport d’aigua i ions (lignina) Sistema de sosteniment: sostenir-se en contra de la gravetat (lignina, vacúol  esquelet hidrostàtic) Sistema fonamental o de farciment: separació de la part aèria (fotosintètica) i la part subterrània (absorció i reserva) Les cèl·lules reproductores han d’estar molt protegides Cèl·lules, teixits i òrgans: Cada funció té una forma òptima: cada forma no competeix per fer les funcions Cada cèl·lula: especialitzada en una sola funció (mai 2 coses alhora) Cèl·lula amb la mateixa funció s’agrupen allà on va millor per fer aquella funció (organitzades) Número de teixits no es gaire elevat, poca especialització bàsica (totes les plantes) Funcions:      Revestiment: protecció contra la deshidratació, les radiacions i els patògens Conducció: transport de l’aigua i els metabòlits de la tija a les arrels i viceversa Tròfica: separació del parènquima clorofíl·lic al brot i el parènquima amilaci a l’arrel Estructural: sosteniment de la planta erecta Absorció: a les arrels ORGANITZACIÓ INTERNA La determinen els processos de creixement, diferenciació i morfogènesi.
Els teixits es distribueixen de manera organitzada segons la funció de l’òrgan del qual formen part: que són tres de bàsics: tija, fulla i arrel.
Creixement primari (longitud) i creixement secundari (gruix) 1 Citologia i Histologia Vegetal Creixement primari: deriva de l’embrió Creixement en longitud al MAR i al MAB, units per un eix portador dels cotiledons Formació dels òrgans primaris:   MAB organitza la tija primària i fulles MAR organitza l’arrel primària Cada meristema organitza tres histògens: protoderma, procàmbium i meristema fonamental; que es distribueixen per formar tres sistemes: dèrmic, conductor i fonamental segons l’òrgan.
SISTEMA DÈRMIC: epidermis     Teixit barreta als òrgans primaris Forma una capa continua limitant entre la planta i el medi extern Protegeix de la deshidratació, les radiacions i l’entrada de patògens Intercanvi d’aigua, nutrients i gasos Com més eficaç la funció barrera, menys intercanvi de gasos i agua, i a la inversa.
Separació de funcions: o o o o Protecció: cèl·lules pavimentoses (ordinàries) Intercanvi: cèl·lules de guarda (estomes Absorció: pèl absorbents Secreció: tricomes (pèls) Epidermis: Capa de cèl·lules densament empaquetades (sense espais intercel·lulars), molta cohesió lateral cèl·lules vives, amb paret primària i esquelet hidrostàtic i generalment contenen cloroplasts poc desenvolupats Es comuniquen entre si i amb el parènquima per abundants plasmodesmes Les cèl·lules de l’epidermis estan polaritzades amb una superfície basal interna i una superfície apical externa impregnada amb cutina Capa de cutina disposada externament: cutícula La cohesió permet separar l'epidermis dels teixits subjacents per arrossegament mecànic.
Epidermis del brot: Controla el flux d’aigua i gasos amb l’atmosfera, actuant de barrera i controlant l’intercanvi a traves dels estomes.
El nombre d’estomes, la manera amb què es disposen i la capacitat de regular l’obertura i el tancament són caràcters per l’adaptació de la planta a l’hàbitat terrestre.
En els òrgans aèries l’epidermis filtra, distribueix i concentra les radiacions (evitar danys als teixits interns, la fotosíntesi i altres funcions) La forma cònica/esfèrica de les cèl·lules i els dipòsits superficials de ceres determinen la reflexió de la llum.
2 Citologia i Histologia Vegetal Els pigments i les substàncies antioxidants continguts al vacúol i/o els pigments dels cloroplasts o cromoplasts fan funció de filtre de radiacions.
Epidermis de l’arrel:     Limita externament l’arrel Capa monostratificada i no presenta estomes ni pèls de revestiment, però si pèls absorbents Conté molt poca cutina, pràcticament gens, i això fa que sigui molt delicada Cèl·lules de vida curta Quan l’epidermis mor i absorció ja no és necessària perquè l’arrel creix, i es van formant nous pèls radiculars en posició més propera a l’àpex, es necessita protegir els teixits interns amb un teixit que eviti la pèrdua d’aigua  suberificació de l’exoderma Pèls absorbents: absorció de nutrients Cèl·lules molt llargues que creixen apicalment en direcció perpendicular respecte a l’eix.
Micorrizes: simbiosi amb fongs que augmenta la capacitat d’absorció i protegeix d’altres fongs patògens.
SISTEMA VASCULAR: teixit conductor S'encarrega de la conducció a llarga distància Transport:   Aigua i ions dels òrgans d’absorció (l’arrel) als de consum (fulles i tiges) Sucres que es produeixen en els òrgans fotosintètics o de reserva als de consum Està format pel xilema que transporta l’aigua i les sals (saba bruta) i el floema que transporta els productes assimilats de la fotosíntesi (saba elaborada)  formen feixos vasculars Altres cèl·lules que s’encarreguen de funcions complementaries de caràcter tròfic (cèl·lules de parènquima) i estructural (esclereides i fibres).
Xilema: conducció d’aigua i sals (veure tema “Adaptacions del xilema”) Floema: conductors dels productes assimilats (veure tema “Adaptacions del floema”) SISTEMA FONAMENTAL Parènquima:       Teixit format per cèl·lules amb paret primària que deixen espais intercel·lulars.
Funció tròfica i de farciment Teixit relativament poc diferenciat amb capacitat de regeneració A la tija i l’arrel forma un continu al còrtex i a la medul·la A les fulles forma el mesòfil i forma la polpa dels fruits Depèn de l'esquelet hidrostàtic i si perd aigua, s'arruga L'especialització comença a plantes terrestres quan la part aèria s’especialitza en la fotosíntesi i l’arrel en l’acumulació de reserves.
3 Citologia i Histologia Vegetal Localització: A la tija, l'òrgan que sosté les fulles: funció de replè (còrtex i medul·la), funció fotosintètica (còrtex tiges verdes).
A l 'arrel, òrgan d'absorció i reserva i ancoratge: funció de reserva (còrtex) i de farciment.
A les fulles, òrgans fotosintètics: funció fotosintètica (mesòfil), funció de sosteniment (nervadures).
Als fruits i llavors: funció de reserva (còrtex, cotiledons) i de sosteniment.
Cèl·lules de parènquima:       Paret primària Esquelet hidrostàtic Citoplasma viu Conserva la capacitat de divisió Espais intercel·lulars abundants Densitat baixa o molt baixa (molt aire dins) Tipus de parènquima: segons la funció especialitzada (metabòlica o estructural) o Parènquima clorofíl·lic: conté clorofil·la, fa la fotosíntesi o Parènquima de reserva o Parènquima amilaci: reserva de midó. Es troba al còrtex de l’arrel, en la polpa de fruits, i als cotiledons i endosperma de les llavors.
o Parènquima de farciment: cap funció especifica. Contribueix a l’estabilitat mecànica. Es troba formant la medul·la i els teixits interns del còrtex, també es pot trobar en pecíols, pètals i determinades zones de la fulla, i en algunes arrels.
o Aerènquima: estructural, a les arrels, tiges i fulles de les plantes aquàtiques. Molts espais intracel·lulars plens d’aire (per surar)  han tornat a medi aquàtic. Màxima resistència i mínima densitat.
Col·lènquima:    Deriva meristema fonamental Funció de sosteniment d’òrgans joves Formant feixos o anells al còrtex de la tija, al pecíol i a les nervadures foliars Cèl·lules del col·lènquima:     Vives amb alguns cloroplasts, allargades axialment Paret primària reforçada per zones amb engruiximents axials lamel·lars amb un contingut enriquit amb pectines que li confereixen propietats especials Mantenen un cert grau d’independència de l’aigua per mantenir la forma Tenen un comportament plàstic (si es deforma manté la deformació) Molt important per al sosteniment d’òrgans en elongació 4 Citologia i Histologia Vegetal Esclerènquima: Teixit simple (totes les cèl·lules amb el mateix tipus de paret) format per cèl·lules amb paret cel·lular secundària lignificada.
S’origina a partir del meristema fonamental, forma part del sistema fonamental o de farciment de Sachs.
Dos tipus:   Amb esclereides: cèl·lules més o menys iodimètriques amb resistència a la pressió propi de cloves de fruits.
Amb fibres: cèl·lules molt mes llargues que amb resistència a la tracció propi de tiges i fulles Cèl·lules de l’esclerènquima:        Paret secundària generalment lignificada Paret està formada per diverses capes, normalment tres (s1, s2, s3), però en algunes cèl·lules n'hi ha moltes més La capa s1 comença a dipositar-se quan la cèl·lula encara es troba en extensió, i les capes s2, s3 i següents, quan el creixement ha acabat La capa s2 és la més gruixuda i la més important per a la funció mecànica Paret travessada per puntejadures estretes i simples, que formen vertaders canals Les cèl·lules de l'esclerènquima tenen una gran activitat, amb gran abundància de ribosomes i dictiosomes, doncs són cèl·lules amb un creixement molt intens i que de sintetitzar molta quantitat de paret cel·lular Cèl·lules madures tenen poca activitat metabòlica, moltes son cèl·lules mortes i en d'altres el citoplasma persisteix encara que molt degradat Funcions de l’esclerènquima:      Es manté de forma independent de la disponibilitat d’aigua Poc compressible i molt flexible El grau de lignificació i la hidratació determinen l’elasticitat Funció de sosteniment d’òrgans madurs dels cos primari de la planta Funcions de protecció i defensa (càpsula de fruits i llavors) Fibres tèxtils: feixos de fibres de l’esclerènquima que permeten ser tractats per teixir o Fibres toves: formades per fibres que protegeixen el floema, molt poc lignificades.
Fibres pràcticament de cel·lulosa pura.
o Fibres dures: força lignificades. S’obtenen de les fulles de monocotiledònies.
Comparació monocotiledònies i dicotiledònies: Dicotiledònies Monocotiledònies Tija: anell obert, feixos amb xilema i floema Tija: feixos dispersos (no es reconeix oposats medul·la) Arrel: feix vascular central únic, xilema i Arrel: feix vascular únic, xilema i floema floema altern alterns amb molts pols 5 Citologia i Histologia Vegetal 6 ...