Sessió 15-3-16 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Mètodes de Recerca en Comunciació
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 29/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

(15/3/2016) 4. La mostra És una selecció de l’univers hipotètic que tenim. És a dir: com que és impossible prendre la totalitat de l’element que volem estudiar, hem d’agafar-ne una part, que s’anomena mostra.
Característiques d’una mostra - Ha de ser fidel - Ha de ser representativa del conjunt - Ha de ser extrapolable - Amplitud estadísticament proporcional a la magnitud Tipus de mostreig 1. Mostres probabilístiques*: s’apliquen als estudis quantitatius, a allò que es vol estudiar numèricament (enquestes, estadístiques).
1.1 Tipus: Aleatòria simple: la probabilitat de que cadascuna de les unitats d’anàlisi surti és la mateixa Estratificada: s’organitzen les unitats d’anàlisi en funció d’una característica molt concreta, per estrats (ex. per gènere, edat...) Mostres successives: poden ser: abans i després / de tendències / polietàpica.
2. Mostres no probabilístiques: s’apliquen als estudis qualitatius i d’exploració. Els criteris els estableix l’investigador (també s’anomenen no aleatòries o empíriques).
2.2 Tipus: Mostra intencional (o de raó o dirigida): no es no que siguin estadísticament representatives, ni extrapolables Mostra erràtica o circumstancial: és arbitrària, Tipus de mostreig segons la quantitat d’unitats d’anàlisi seleccionades: Extensiva: abarca un conjunt de la població Intensiva: Limitat, segmentat, no probabilístiques Diacrònica: les mostres s’estudien al llarg del temps Sincrònica: les mostres s’estudien en un moment concret A més, es pot seleccionar un tipus de mostreig concret en funció de: - Els objectius / finalitat - L’esquema de la recerca i l’abast - Mida de l’univers o població - Relació entre costos i eficàcia - Limitacions de temps Marge d’error permès Aspectes pragmàtics del treball de recerca 1. Pla de treball i periodització: consisteix en: - Concreció conceptual del tema de recerca - Revisió documental i bibliogràfica - Descripció de les línies bàsiques teòriques en les que es sustentarà la recerca.
- Establir el pressupost 2. Periodització 3. Cronograma 4. Pressupost + Última part de la investigació: índex de futura recerca (= si passéssim tot el que tenim a algú, aquest algú ja podria començar a treballar en la recerca només amb els coneixements que li hem transmès).
TEMA 3. LES BASES DE DADES Les bases de dades investigació documental estadístiques sobre comunicació i la  Base de dades: lloc on s’emmagatzemen dades de tot tipus.
Recollida d’informació documental: bases de dades presents en centres de recerca, biblioteques... que posen en disposició un tema dades d’un determinat. Ex: en una biblioteca es poden trobar articles d’altres autors que també hagin fet recerca relacionada amb el nostre tema.
Emmagatzematge de dades estadístiques: conté indicadors valuosos per contextualitzar i treballar amb les informacions estadístiques. Ex: dades demogràfiques, econòmiques... (dades de bases com idescat, que ofereixen nombres i percentatges) Investigació primària: s’obté informació de manera directa (ex. enquestes) Investigació secundària: per obtenir la informació es decideix recórrer a institucions o altres fonts.
 Dades de consum de mitjans: dades que procedeixen d’institucions públiques (gratuïtes) o privades (pagament) i que proporcionen informació de mitjans de comunicació. D’aquesta manera, s’elaboren els informes sobre l’estat de la comunicació.
Exs: IDESCAT, baròmetre de la comunicació i la cultura, Ministeri...
L’anàlisi i estudi de les dades i la seva aplicació als contextos de la recerca en comunicació i periodisme Consulta de dades Extracció de dades Anàlisi de les dades    Instrument Explotació de les dades Resultats Periodisme de dades (apunts d’escriptura periodística en multimèdia i interactius)  El periodisme de dades està molt lligat a la recerca. Així, ha passat - de ser una tendència emergent a una sortida professional, dividida en diverses tasques: Els que creen i/o publiquen dades - Els que recol·lecten les dades Els que interpreten i analitzen les dades Els que dissenyen la visualització de les dades  Compromís amb la ciutadania; l’accés a les dades requereix transparència periodística.
Ex: notícia més llegida a El Periódico, mapa interactiu sobre el grau de transparència de les webs dels ajuntaments mitjançant dades concretes.
...

Tags: