Comentari de Text de Història Antiga B1 (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Història Antiga
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 18/04/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Comentari de Text sobre el text de les piràmides d'Heròdot.

Vista previa del texto

aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com COMENTARI DE TEXT D’UNA FONT CLÀSSICA: La construcció de la Gran Piràmide de Quéops Adrià Enríquez Àlvaro Història Antiga Curs 2015/2016 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com COMENTARI DE TEXT La construcció de la Gran Piràmide de Quéops Ens trobem davant d’un fragment d’un text clàssic de caràcter narratiu. En concret, és un fragment d’una font historiogràfica que pertany als llibres escrits per Heròdot d’Halicarnàs, en aquest cas en el volum segon de l’edició publicada per l’editorial Gredos (Herodoto et al. 1977).
Aquests llibres, junt amb el text que ens centra l’atenció, van ser escrits, originalment, a Turios, una ciutat de la Magna Grècia, a partir dels voltants de l’any 444 fins al 431 aC (Herodoto et al. 1977, vols.I, pp.20–21). Tot i que la recopilació de dades, segurament, la va realitzar en els seus viatges per l’Àsia Menor, Mesopotàmia, Egipte i Grècia, entre d’altres (Heròdot & Montañés 2002, p.24).
L’autor, Heròdot d’Halicarnàs, és considerat com el pare de la història, és a dir, el precursor de la historiografia i el creador del terme “història” (Heròdot & Montañés 2002, p.7).
Nascut a Halicarnàs a voltant de l’any 526 aC, es coneix relativament poc de la seva vida però suficient per explicar una visió global d’ella. Va participar en una revolta a la seva ciutat d’origen que el va fer marxar cap a terres gregues com Samos, Atenes i, posteriorment establir-se fins al final de la seva vida a Turios (Herodoto et al. 1977, pp.15–16). Entre aquests establiments en diferents assentaments, va viure en primera persona les Guerres Mèdiques entre els perses i la coalició hel·lenística i, al acabar, va realitzar llargs viatges per interès en les cultures alienes a la grega (que ja va poder estudiar i aprendre’n al llarg de molt de temps), dels quals podem destacar, per exemple, Egipte. És bastant probable doncs, si podia permetre’s aquestes llargues estades arreu, que posseís algun tipus d’herència familiar o pogués dur algun negoci de comerciant (Heròdot & Montañés 2002, pp.24–25).
Aquests viatges li van servir per recollir dades per realitzar l’obra “Història”, una obra premeditada la qual va suposar la creació d’un nou gènere narratiu en el món clàssic, diferenciat de la lírica i l’èpica. En ella ens explica la història de les Guerres Mèdiques (que va viure de primera mà) i, per fer-ho, ens comenta abans un panorama detallat de tots els territoris que van estar involucrats en ella, inclòs de la seva història. Segons el proemi del primer volum del llibre: “Heus aquí l’exposició de la recerca d’Heròdot d’Halicarnàs, per tal que ni els esdeveniments dels homes s’esvaeixin amb el temps, ni restin sense llustre fets grans i admirables, uns de realitzats pels grecs, d’altres pels bàrbars; ni s’oblidi, sobretot, la causa per la qual van guerrejar els uns amb els altres”. (Herodoto et al. 1977, vols.I, p.51) Heròdot, doncs, exposa que la seva obra tindrà com a objectiu que siguin recordades les coses que els hi ha passat als humans en general. Els humans com a centre i precursor dels esdeveniments.
2 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Això suposa una gran diferència amb el món anterior de la literatura, on els déus eren el centre dels relats i la vida humana es decidia per l’acció directa d’ells i els seus capricis. Amb aquesta obra, els déus deixaran de ser el centre del relat (no volent dir que no desapareguin) per deixar pas als éssers humans. Heròdot vol escriure com les accions humanes generen realitats i que aquestes són generades per elles.
A més a més, Heròdot escriu aquesta obra amb l’objectiu que les accions no siguin oblidades. Això és degut a la concepció grega de l’equilibri. Un equilibri que marca el destí dels humans i que quan es trenca (a causa d’ofenses als déus, atacs injustos a altres regnes, entre molts d’altres temes) aquell grup d’humans cau en la desgràcia per fer créixer un altre (Herodoto et al.
1977, vol.I, pp. 33-53).
Aquest treball el realitzà amb recerca de fonts i la seva contrastació, un dels motius pel qual avui el considerem un historiador, de les quals va destacar les fonts orals de gent que ell considerava experta en un tema i, a més a més la seva pròpia observació.
El fragment que ens incumbeix es tracta d’una secció del segon volum del llibre d’Heròdot, el qual es centra en la història d’Egipte. En concret, és un fragment dels capítols 124, 125 i 126, on ens parla sobre la construcció de la Gran Piràmide de Quéops, faraó de la IV Dinastia de la història d’Egipte, i ens comenta les accions que va haver de fer per construir-la.
Heròdot, en la seva estada a Egipte, va recopilar informació sobre les grans construccions del Regne Antic Egipci i, en aquest cas segurament, la informació extreta la va obtenir del seu guia i intèrpret i de sacerdots de baix estament, possiblement sense massa coneixements de la història verídica (Herodoto et al. 1977, vol.I, pp. 55-56). Es possible que acabés de redactar concretament totes les seves dades que contrastà quan s’establí a Turios.
Anàlisi del text El text s’inicia comentant-nos un context on, després d’un faraó, anomenat Rampsinitos1, que va generar una gran prosperitat al conjunt del país, va governar Quéops, que va provocar la misèria i la runa de la majoria dels habitants, retallant-los drets, com ara anar a resar als santuaris i poder fer sacrificis i obligant-los a treballar per ell.
El primer error que Heròdot va acceptar com a vàlid en rebre les explicacions del seu intèrpret va ser creure que Egipte va passar per una època de misèria provocada per l’acció autocràtica de Quéops. En primer lloc, l’ús exclusiu de santuaris i de poder fer sacrificis als déus va estar reservat des de sempre als sacerdots i al mateix faraó. A més a més, en l’Antic Egipte, i 1 Segons el consens, el faraó anterior de Quéops va ser Esnefru, fundador de la IV Dinastia de la història egípcia (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.134). Heròdot simplement el menciona amb aquest nom.
3 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com sobretot en l’Imperi Antic (època del faraó que estem tractant), el faraó disposava d’una posició especial entre els déus i la població, actuant com a missatger i representant diví alhora; per la gent d’Egipte, el seu rei era el garant que l’ordre còsmic continués, és a dir, el transcurs de les estacions o les crescudes del Nil es donessin en perfectes condicions. El paper del rei no acabava només amb la seva mort, enterrats en les piràmides i propers als habitants contemporanis, sinó que continuava per sempre. Per tant, tots els habitants d’Egipte estaven interessats a salvaguardar la posició del rei per l’eternitat i, en aquest període de temps, l’eina per fer-ho van ser les construccions monumentals de les quals molta població va participar-hi (Shaw & Parra Ortiz 2014, pp.139–140).
A continuació, Heròdot ens comenta la procedència de la pedra que es va fer servir per a la construcció de la Gran Piràmide, que provenia de les pedreres de la serralada aràbiga i de la serralada líbica. Aquesta pedra havia de ser transportada des del seu lloc d’origen fins a l’assentament de les piràmides, situat a la ribera oest del riu Nil (per tant, la pedra provinent de la serralada aràbiga havia de ser també transportada pel Nil, creuant les ribes). I, tot seguit, ens comenta que el poble estava destinat a treballar obligadament durant 3 mesos en torns de 100.000 homes. A més a més, el pare de la Història ens parla de la construcció d’un paviment que va trigarse a fer 10 anys pel qual els treballadors transportaven les pedres per fer la Piràmide fins a la posició de la necròpolis.
Aquesta informació cal desglossar-la una mica i profunditzar-la. En primer lloc, Heròdot es permet, quan explica la construcció del paviment, un comentari sobre la dificultat de la seva construcció, denotant que la població fos totalment explotada. Ben cert és que la construcció dels grans monuments de l’antiguitat va necessitar molts treballadors, però, en feines especialitzades com en l’extracció de pedres i/o construcció del paviment i de la piràmide, no ho podia fer la gent comuna2. Es van necessitar multituds d’obrers qualificats, els quals havien d’estar alimentats i tenir en una bona custòdia les seves corresponents eines i varen haver de ser remunerats de manera eficient (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.141).
Seguint amb el fragment, l’autor ens comenta amb exactitud les mides del paviment i ens reitera, de nou, el temps la qual va estar construint-se, a més de comentar-nos la presència de figures esculpides en les pedres polides que el formaven3. Tot seguit, ens parla de què, mentre la calçada s’anava construint, altres grups d’homes van estar 10 anys treballant en l’excavació del terreny sobre el qual estan construïdes les piràmides. Aquest terreny, que era un monticle, per tant La resta d’homes que treballaven, però, també eren remunerats. Gairebé no tenien importància els esclaus a la societat egípcia (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.141).
3 Segons els comentaris de Schrader (Herodoto et al. 1977, vol.I, p. 416), eren relleus i símbols jeroglífics. Segons Shaw (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.135), eren representacions de les idees de la monarquia egípcia i recollien festivitats i esdeveniments que el faraó viuria en la vida desprès de la mort.
La mida de la calçada es conformava de la següent manera: llargada de 887,75 metres; amplada de 17,76 metres i la part de major elevació de 14,2 metres (Herodoto et al. 1977, vol.I, p. 416).
2 4 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com de pedra, va ser excavat per edificar la càmera mortuòria del faraó Quéops, que, com Heròdot ens diu, va fer manar construir-les al voltant de canals aquàtics provinents del riu Nil.
La piràmide de Quéops, a part de ser la piràmide més gran que es coneix en l’actualitat, té la tomba just al centre de l’edifici i no al nivell del terra o sota el sòl com era habitual (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.134). En un recent estudi (Raynaud et al. 2010), es demostra que el terreny on es va construir la piràmide tenia un gran volum i que la piràmide no només es va construir a sobre, sinó que va adaptar-se a ella, utilitzant aquest terreny com a part de l’estructura de la base.
Possiblement, això faci lligar la idea que la càmera mortuòria es trobava al centre i no a sota el sòl o a la base, ja que no es podia malmetre les bones possibilitats del terreny per a fer la piràmide.
Finalitzant el primer paràgraf del fragment, l’historiador ens explica el temps en què va trigar-se a construir la piràmide, uns 20 anys, i ens comenta les característiques principals, com ara la forma quadrada de la base i la mida i característiques dels blocs de pedra que la conformen i de la mateixa construcció piramidal: “ (...) tiene una longitud uniforme de ocho pletros y otro tanto de altura (…)” (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 416).
Realment, però, Heròdot es va equivocar en els càlculs de la piràmide. L’alçada que ens dóna, traspassada a metres és de 236,8, cosa que no és cert. La piràmide de Quéops mesurava en l’antiguitat: 146 metres d’alçada; 232,77 metres de distància d’una cara; i 186 metres de llargada des de la base fins a la punta en els plans inclinats. L’error d’Heròdot va donar-se, segurament, en què no va poder mesurar l’alçada de la piràmide ja que aquesta encara conservava la recoberta de pedra calcària polida, que en l’actualitat no existeix (Herodoto et al. 1977, vols.II, p.416–417).
El següent paràgraf és un fragment del capítol 125 del segon volum i ens comenta que a la piràmide es troben uns jeroglífics que parlen sobre el preu que va costar alimentar als treballadors de les construccions (els aliments que esmenta són raves, cebes i alls). L’intèrpret li explica, segons el que llegeix als jeroglífics, que l’import de tot el pagat als treballadors ascendia a més de mil siscents talents de plata4. Heròdot fa una reflexió a partir de les dades que ha obtingut, on es pregunta la quantitat enorme de quilos de plata que va costar mantenir i finançar aquesta obra5.
Aquest fragment requereix d’una anàlisi per comprendre realment l’explicació.
Heròdot, com hem comentat, va recollir les fonts a partir del seu mètode de contrastació.
El seu intèrpret, però, va inventar-se el que li transmetia a l’autor i ell ho va considerar com a verídic. Això, segons Schrader (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 18), és pel fet que possiblement no 4 Uns 41.472 kg (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 418).
Cal mencionar com es demostra en aquest fragment que Heròdot va escriure gairebé la totalitat de la seva obra no viatjant sinó estant assentats, potser a Turios. Es pot comprovar quan comenta “Y si recuerdo bien lo que me dijo el intérprete (…)” (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 418).
5 5 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com coneixia l’escriptura jeroglífica i li va donar falses informacions del que se suposava que estava escrit: la ceba significaria a representació del terme “nesut” (rei); i les representacions del papir i el lotus, interpretats com a raves i alls, serien els símbols de poder del faraó del Baix i de l’Alt Egipte. També, Schrader (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 18), ens explica que aquest tipus de text, de caràcter oficial, no es trobaven a les façanes de les tombes.
A més a més, cal parlar del sistema d’obtenció de recursos a partir de la III i IV Dinastia, que va obligar a generar aliments per molta població que ja no treballava en l’agricultura, sinó en les construccions de gran mida. Es va haver de millorar la producció i reforçar el control administratiu del país, sobretot pels tributs, tot i que mai es va canviar les tècniques d’irrigació agrícoles. La principal acció que es va fer va ser en l’àmbit organitzatiu del territori, incloent-hi actes de prevenció de fams a partir d’excedents d’altres territoris (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.141).
El últim paràgraf, corresponent al capítol 126, explica com el faraó Quéops, que necessitava més recursos econòmics per finalitzar l’obra, va haver d’obligar a la seva filla a treballar exercint la prostitució. Aquesta, segons les fonts que Heròdot accepta (sacerdots), que va aconseguir finançar l’obra del seu pare, va decidir que construiria un monument per ella quan es morís i, per fer-ho, va demanar que tots els seus clients li portessin un bloc de pedra i, amb això, es va construir una piràmide al costat de la del seu pare d’un peltre i mig de costat6.
Molt probablement això sigui fals. Aquesta història és, segurament, una de les moltes llegendes que envolten als faraons constructors de piràmides (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 18).
El faraó era l’amo i senyor de tot el territori i, amb ell, de tots els recursos. L’economia egípcia durant l’imperi Antic va ser pròspera fins a l’arribada de la Dinastia VI. Per tant, és molt dubtable que el faraó estigués mancat de recursos per a construir la seva piràmide i menys per vendre la seva filla a una casa de prostitució.
La veritable història la podem mostrar amb les tres piràmides petites trobades a l’est de la gran piràmide. Segons una inscripció d’un temple que es troba a prop, la piràmide més meridional de les tres pertanyia a Henutsen, filla de Snefru, el pare de Quéops (Herodoto et al. 1977, vol.II, pp.418–419). Podem comprovar com, a partir de la IV Dinastia alguns membres de la cort s’enterraven al voltant de la tomba del faraó, envoltant-lo (Shaw & Parra Ortiz 2014, p.140). Això és degut, probablement, a la creença en la vida en el més enllà, on el faraó estaria acompanyat dels seus familiars i amics propers.
6 Casi 44,5 metres (Herodoto et al. 1977, vol.II, p. 18).
6 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com Conclusions Aquests fragments sobre la història de la construcció de la Gran Piràmide de Quéops no són una font fiable per comprendre bé el context en el qual es va fer. Tanmateix, ens poden donar una idea de la visió d’una persona no egípcia dos mil·lennis després de la seva construcció i també d’altres qüestions com la no veracitat de les fonts que va utilitzar.
Heròdot va actuar utilitzant el seu mètode d’investigació històrica per conèixer amb més o menys profunditat la història d’aquest gran monument funerari i la seva construcció. Per tant, lògicament, va triar com a fonts orals als sacerdots que tenia a mà, ja que el sacerdoci era un dels òrgans administratius per excel·lència del món egipci i els que dominaven l’escriptura.
Aquests, però, possiblement no eren de gran estament i, per tant, estaven mancats realment de la informació històrica real i segurament van explicar a Heròdot una mena d’història-ficció.
Aquesta, però, ens pot deduir certs tòpics en la mentalitat, tant dels sacerdots del segle V aC sobre fets que feia dos mil·lennis que havien succeït, com en la visió del món egipci d’Heròdot.
És evident que els sacerdots que li van explicar la història creien, a no ser que s’inventessin tot per enganyar a l’historiador, que els constructors de les grans piràmides, sobretot Quéops, al posseir la més gran, eren autòcrates malvats que l’únic objectiu que tenien era la seva arribada al més enllà, actuant injustament sobre el poble. Aquesta concepció ens mostra com la mentalitat egípcia ha evolucionat. En aquell moment doncs, les classes sacerdotals més baixes no acceptarien com a just la construcció de grans monuments per mostrar el poder del faraó. Això és degut al fet que, possiblement en aquell moment, el poder ja estava acceptat i conegut per la població en general i es respectava la cohesió de tot Egipte gràcies, sobretot, al poder militar.
En l’Imperi Antic Egipci va ser necessària la mostra de poder del faraó, per mostrar a la gent el seu poder diví, que permetia que el cicle del cosmos funcionés contínuament. Per tant, els sacerdots, que això ja ho tenien acceptat, no veien amb bons ulls la construcció de grans monuments perquè, dins de la seva concepció del món, aquests són indicadors de grans faraons autòcrates. Heròdot, igualment ho accepta i ho publica al seu llibre7.
Possiblement la cultura oral va evolucionar d’aquesta manera perquè es va anar perdent la idea que el faraó era l’amo i senyor de tot (almenys de forma pràctica), ja que en aquests dos mil·lennis que separen la construcció de la piràmide a quan els sacerdots expliquen la història a Heròdot, l’avenç tecnològic i de l’organització social va evolucionar molt.
7 El següent faraó desprès de Quéops, Quéfren, també es tractat com un faraó que va provocar la runa dels seus súbdits i també va fer construir una gran piràmide. En canvi, el següent, Micerí, que va obrir els santuaris per a que la gent fes el seu culte (segons els sacerdots) i que va construir una piràmide molt menor a les altres tres, va ser un faraó que els sacerdots van considerar com a bo (Heròdot & Montañés 2002, pp.235–237).
7 aenriquezalvaro. Trobareu més apunts a unybook.com El text, a més a més, ens dóna informació, això si, de la concepció que tenia una persona hel·lenística de la dificultat i de la quantitat de treballadors i de feina que es va haver de realitzar per construir la Gran Piràmide de Quéops.
Aquests fragments no poden, com s’ha comentat, esdevenir una font verídica que puguem utilitzar de forma totalment literal sobre el context. i, com hem vist en el desenvolupament del comentari, de les dimensions exactes de la construcció piramidal. Però sí que ens poden servir per entendre i saber d’on s’obtenia la pedra per a construir-la, per fer-nos una idea de les fases de construcció i per entendre la dificultat tècnica i matemàtica per fer la piràmide i la resta de construccions.
Per finalitzar, Heròdot va errar en la seva concepció de les piràmides en consultar fonts incorrectes. Tanmateix, no s’ha de desprestigiar la feina d’aquest historiador. Va ser el primer a diferenciar-se de la literatura clàssica i va inventar un nou gènere narratiu. Aquest, el va redactar amb un mètode històric. En aquest cas, Heròdot es va equivocar, però amb rigor: va fer servir el seu mètode i va realitzar la seva investigació d’una forma científica. És més, la seva obra completa ha esdevingut una de les poques fonts escrites sobre les Guerres Mèdiques que actualment ens han arribat i ens han servit com una gran font històrica.
Amb tot, Heròdot és el pare de la disciplina actual coneguda com a Història, paraula que ell mateix va crear i difondre.
Bibliografia Heròdot & Montañés, R.J., 2002. Història : Llibres I-III, Barcelona : La Magrana. Available at: http://cataleg.ub.edu/record=b1557372~S1*cat [Accessed March 30, 2016].
Herodoto, Schrader, C. & Rodríguez Adrados, F., 1977. Historia, Madrid : Gredos. Available at: http://cataleg.ub.edu/record=b1421502~S1*cat [Accessed March 30, 2016].
Raynaud, S. et al., 2010. Geological and topographical study of the original hills at the base of Fourth Dynasty Egyptian monuments of the Memphite plateau. Bulletin de la Societe Geologique de France, 181(3), pp.279–290. Available at: http://bsgf.geoscienceworld.org.sire.ub.edu/content/181/3/279.full [Accessed April 3, 2016].
Shaw, I. & Parra Ortiz, J.M., 2014. Historia del antiguo Egipto, Madrid : La Esfera de los Libros. Available at: http://cataleg.ub.edu/record=b2145517~S1*cat [Accessed March 30, 2016].
8 ...

Comprar Previsualizar