Apunts Institucional (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 4º curso
Asignatura Periodisme Institucional
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 13/01/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. MARC CONCEPTUAL 1. Definició de Gabinet de Comunicació i Agència de Comunicació Les RRPP ajuden a la nostra complexa i pluralista societat a aconseguir decisions i a funcionar de manera més eficaç contribuint així a la comprensió mútua entre grups i institucions. És una filosofia de tota l’organització (management). Es dirigeix a tots els públics de l’entorn de l’empresa, per tant, cal adequar els mateixos missatges a cada un dels públics. L’objectiu de les Relacions Publiques és generar relacions de confiança.
Un Gabinet de Comunicació i Relacions Públiques està format per un grup de professionals que analitzen com satisfer les necessitats comunicacionals dels clients.
1.1. Organigrama President Director General Administració i finances Coordinació interna i tràfic Producte, medi ambient i events Director de comptes Consutors Executius Assistents Becaris 1.2. Funcions President. És qui realitza i gestiona els contactes al més alt nivell en l’ empresa.
Director General. La seva tasca consisteix primer de tot en la generació de negoci i en la coordinació i supervisió de les relacions entre clients i equip humà de l’agència.
Director de Comptes i Consultor. Imatge de la companyia davant el client.
Consultor. Auditoria de comunicació, programes de comunicació, captació de clients, relacions amb els mitjans de comunicació i disseny de programes de formació específics.
Executiu.
Suport pressupostos, al consultor, contacte amb realització proveïdors, de campanyes, documentació, realització de maquetació de presentacions i control d’hores.
1.3. Clients Els clients de les agències de comunicació volen seguretat, confiança, idees clares, ètica i assessorament.
El 30% dels clients s’aconsegueixen per contractació directa. Només un 10% són resultants de les prestacions comercials.
La mitjana de clients per agència a Espanya és de 26. El 80% dels clients són fidels a la seva agència. El temps de relació estimat entre l’agència i el client és de tres a cinc anys.
1.4. Core business de les RRPP Disseny d’estratègies de comunicació, disseny de les campanyes de comunicació, gabinet de premsa, gestió de crisi, actes, comunicació interna, relacions institucionals.
1.5. Futur de les RRPP Multinacionals, especialització de serveis, adhesió a grans grups de comunicació, unió a grans grups de publicitat, serveis integrals de comunicació i unió de petites companyies.
1.6. Objectius ètics - Assegurar-se de que l’organització manté igualtat i imparcialitat en els seus actes, a fi de que se’ls atorgui un tractament equitatiu.
- Assegurar-se de que l’organització manté una comunicació continua, a fi de que pugui existir un respecte i comprensió mutus.
- Assegurar-se de que l’organització investiga de forma adequada el seu entorn social, a fi de poder comunicar les seves posicions d’una forma més eficaç i canvií les seves accions, quan aquestes ja no serveixin al públic.
2. Orígens 2.1. Revolució Americana Els inicis de les Relacions Públiques a Nord-Amèrica es situen en la Revolució Americana (1775-1783).
• • Samuel Adams: - Una organització activista.
- La utilització de mitjans de comunicació.
- Símbols i eslògans.
- El pseudo-acte.
- Orquestrar el conflicte.
- Sosteniment de la campanya.
Alexander Hamilton i James Madison, advocats de la constitució americana.
2.2. “Gabinet de la cuina” Grup no oficial d’assessors i consellers del president Andrew Jackson (1829-1837).
Entre ells trobem a Amos Kendall o Martin Van Buren. S’anomena així perquè el grup tenia per costum reunir-se a la cuina presidencial.
2.3. Thomas Jefferson (1802) Primera persona que utilitzar el terme “relacions públiques”.
2.4. Dorman Eaton (1882) Va utilitzar el terme “relacions publíques” quan es va dirigir als graduats per la Yale Law School en “Les Relacions Públiques i Deures de l’Avogacia”. L’advocat va utilitzar el terme per referir-se al rol de les organitzacions en servir el benestar públic.
2.5. Newton Vail (1908) El president d’AT&T (American Telephone and Telegraph) és el primer en utilitzar el concepte “relacions públiques” connectat al sentit actual.
2.6. Phineas Taylor Barnum (1810-1891) A principis del segle XIX, P.T. Barnum va decidir promocionar el seu circ ambulant enviant agents de relacions públiques per contactar per endavant amb grans diaris.
Va ser també qui va inventar la publicitat exterior amb grans i atractius pòsters.
2.7. Ivy Lee Ledbetter Al 1906, Ivy Lee va redactar el primer comunicat de premsa oficial per ajudar a la companyia ferroviària de Pennsylvania a explicar els detalls d’un accident a New Jersey. The New York Times va reproduir literalment la nota de premsa i es va originar una crisis de relacions públiques.
2.8. Edward Bernays A principis dels anys 20, Edward Bernays va portar a terme un estudi, en el qual van participar 5000 metges, per convèncer els ciutadans estatunidencs de les bondats dels esmorzars a base de ous i bacó.
TEMA 2.
EL PLA DE COMUNICACIÓ I LES RELACIONS INFORMATIVES 1. Passos a seguir per confeccionar un Pla de Comunicació 1.1. Auditoria a) Anàlisi de l’organització b) Anàlisi dels públics c) Anàlisi DAFO 1. Debilitats.
Punts dèbils interns de l’organització i del seu posicionament.
2. Amenaces. Factors o tendències externes que poden incidir negativament en l’organització i en el seu posicionament.
3. Fortaleses.
Punts forts interns de l’organització i del seu posicionament.
4. Oportunitats. Factors o tendències externes que poden incidir positivament en l’organització i en el seu posicionament.
1.2. Objectius Determinar el que volem que la comunicació faci per cada públic objectiu: informar, persuadir, motivar.
1.3. Visió 1.4. Estratègia a) Resultat de la diagnosi i capacitat de creativitat i innovació b) Marquem les vies de solució c) Es realitzen a través de línies de treball i d’accions concretes 1.5. Accions a) Descripció de l’acció b) Públic a qui va adreçada c) Calendari d) Pressupostos 1.6. Timing (Diagrama de Gantt) El diagrama de Gantt és una eina gràfica l’objectiu de la qual és exposar el temps de dedicació previst per a diferents feines o activitats al llarg d’un temps total determinat 1.7. Avaluació Indicadors d’avaluació del Pla de Comunicació.
2. Les relacions amb els mitjans: la nota de premsa, el dossier informatiu, la roda de premsa.
Els mitjans difonen missatges que ens arriben a tots. És una de les eines més utilitzades en Relacions Públiques 2.1. Què ajuda en les relacions amb els mitjans? -­‐ Enviar una menor quantitat d’informació i confiar més en el contacte directe.
-­‐ Estar disponible pels mitjans.
-­‐ Trucar als mitjans quan es té una història interessant.
-­‐ Adaptar la informació a les característiques de cada mitjà de comunicació.
-­‐ Concertar entrevistes amb els especialistes o màxims responsables de l’organització.
-­‐ Establir un sistema de sol·licitud i entrega de la informació.
-­‐ Prevenir la tendència dels periodistes de cercar l︎altre banda de la informació.
2.2. Què espatlla les relacions amb els mitjans? - No pressionar per aconseguir la publicació d’una informació.
- No entrar en el joc de intercanvi de publicitat per cobertura de mitjans.
- No difondre notícies que no ho són.
- No intentar fer el treball als periodistes.
- No dir “︎no comment”︎.
- No utilitzar tecnicismes.
2.3. Nota de premsa Una nota de premsa és una comunicació escrita o gravada dirigida als membres dels mitjans de comunicació per tal d'anunciar quelcom ostensiblement d'interès periodístic.
2.4. Dossier informatiu Un dossier de premsa conté informació que reforça i complementa una nota de premsa, que a diferencia d’aquesta té una importància documental més que noticiable, però que també ha de tenir valor periodístic.
2.5. Roda de premsa Una roda de premsa és un acte informatiu convocat per un organisme o entitat al qual hi estan convidats els mitjans de comunicació perquè informin d'allò que hi passi.
TEMA 3. COMUNICACIÓ DE CRISI. LOBBY 1. Com comunicar en cas de crisi? La Responsabilitat Social Corporativa és la integració voluntària de les preocupacions socials i medi ambientals en les operacions de negoci d’una empresa i en la relació amb els seus interlocutors o grups d’interès.
La Reputació Corporativa és el conjunt de percepcions que tenen sobre l’empresa els diversos grups d’interès amb els que es relaciona i interactua, tant interns com externs a l’organització.
Una crisi és una situació imprevisible que requereix d’una actuació immediata per impedir un potencial impacte negatiu sobre la reputació d’una organització o sobre els seus interlocutors.
La millor eina per la minimització d’una crisi és la prevenció. La millor manera de prevenir és gestionar la reputació.
La comunicació amb els diferents públics és fonamental per crear i gestionar correctament la reputació. La correlació entre la realitat i la comunicació contribueix decisivament a una òptima percepció i reputació.
S’ha d’utilitzar un llenguatge comú per que no es produeixin percepcions molt dispars d’una mateixa informació. Una mateixa informació ha d’ajustar-se a les característiques de cada grup d’interès. No comunica millor qui emet una major quantitat d’informació.
2. Lobby 2.1. Què és un Lobby? Un Lobby és un instrument al servei de la societat civil que aporta informació veraç i transparent als responsables polítics sobre les conseqüències positives o negatives de les seves decisions.
2.2. Objectius del Lobby - Recolzar la promulgació d’una nova llei.
- Oposar-se a l’aprovació d’una nova llei - Recolzar un canvi en la legislació existent - Oposar-se a un canvi en la legislació existent ...