TEMA 10 MEDICAMENTS VETERINARIS - FGalenica II (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura farmacia galenica II
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 08/02/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

falcovergalmes TEMA 10 MEDICAMENTS VETERINARIS El desenvolupament de les formes farmacèutiques d’us veterinari seria igual, extrapolant el pes de l’animal. Pero hi ha gran variabilitat interindividual. Per una mateixa espècie, a vegades hem d’administrar diferents formes farmacèutiques. Ens podem trobar tant amb tractament col·lectiu com individualitzat.
S’han de complir sempre les normes de correcta fabricació.
- Fabricació de medicaments veterinaris diferents dels medicaments veterinaris immunològics. És a dir, diferents de vacunes.
Guies VICH: a nivell mundial es va fer una reunió al 2005. Per tal de normalitzar tots els assajos de control, a nivell mundial. Per tal de reunir tots els assajos que es fan al món. Al 2007, van entrar els veterinaris. Treballarem seguint les VICH: normes o assajos control, regulats a nivell del mon per poder registrar, importar, exportar. [les normes de correcta fabricació nomes a nivell europeu, llavors es van fer les VICH, que es mes ampli] FORMES FARMACÈUTIQUES D’ADMINISTRACIÓ ORAL Dispositius intraarruminals: primer hem de parlar dels rumiants: animals herbívors, que es caracteritzen perquè els seu estómac té 4 parts, cosa que els permet aprofitar els HC de les plantes, les quals tenen molta cel·lulosa i hemicel·lulosa (molta fibra), tenen una font d’energia addicional (relacionat amb el consum de farratge). Parts: omaso, reticulo, rumen (75%, es com un dipòsit on guarden les seves reserves) i el adomaso. (semblant als estomacs normals dels mamífers, fan la major part, la digestió definitiva).
Poden guardar aliment i fàrmacs.
Amb aquestes formes farmacèutiques, es permet que hi hagi alliberació a poc a poc. Moltes vegades, allò depositat, no ho necessita, ho guarda al rumen. En el moment que si ho necessiten, fan el mecanisme de la rumia (tornar de l’estomac a la boca).
Aquests dispositius son preparats sòlids que contenen 1 o més principis actius (normalment 1, antiparasitari). Estan destinats a ser administrats per via oral als rumiants. Dissenyats per a quedar retinguts en el rumen i alliberar els principis actius de forma pulsàtil o contínua. El període d’alliberació pot anar de dies a setmanes.
DISPOSITIUS D’ALLIBERACIÓ CONTÍNUA: o o Velocitat definida per unitat de temps Erosió, corrosió, difusió, pressió osmòtica Per fer formes osmòtiques.
Tenim un dispositiu que s’ha dissenyat per un període de temps determinat. A baix de tot tenim la tableta osmòtica, llavors la membrana semipermeable al mig, a la part central pa + vehicle, i a la part de dalt, la sortida. Es un sistema que s’aprofita de la pressió osmòtica, perquè es molt semblant al sistema OROS.
S’allibera de forma continua: cada X hores, s’alliberarà Y quantitat de pa.
falcovergalmes DISPOSITIU D’ALLIBERACIÓ PULSÀTIL: Es una alliberació seqüencial o o o Quantitat de pa per unitat de temps Corrosió d’elements metàl·lics Alliberació seqüencial de les unitats que el constitueixen (comprimits) S’allibera una quantitat de pa per unitat de temps. Cada 5 o 6 dies, s’alliberava una tableta.
DISPOSITIU INTRARRUMIAL El dispositiu intrarrumial consisteix en: 7 tabletes que contenen abendazol, estan col·locades unes damunt les altres, hi ha un element metàl·lic que les separa, un èmbol permet l’alliberació. Esta dissenyat per alliberar una quantitat de pa en un temps determinat: tants grams durant 7 dies. Per corrosió o pels fluids del rumen. Aconseguim una alliberació seqüencial.
Personal especialitzat.
Un altre sistema es administrar una cartutxo.
Aquests comprimits es fan conglutinació: s’agafa el pa + els excipients, es barregen, a continuació s’afegeix l’aglutinant poc a poc. Es posa a l’amassadora, i se segueix posant aglutinant poc a poc. Es fan talls de la massa obtinguda i s’obtenen magdaleons.
Com a pa es fan servir antiendoparasitaris, ja que les malalties mes comuns que pateixen son de paràsits.
El mes comú que tenen es el mebendazol. També hi ha l’oxfendazol i el morantel. També es podrien fer formes d’alliberació modificada. Segons la densitat del bolus, podem fer diferents tipus de formes d’alliberació modificada.
També hi ha dispositius intrarrumials que no s’obtenen per conglomeració.
BARREGES PRÈVIES QUE ES FAN EN ELS MEDICAMENT PER ADMINISTRAR PINSOS És habitual que es doni el medicament juntament amb el menjar. Normalment es dona un únic principi actiu, juntament amb els seus excipients. Ales barreges hi ha un vehicle transportador (excipient que va en mes gran quantitat, no es el diluent). Els vehicles diluents son similars als transportadors, pero es diferencien pel tamany de partícula, ja que son mes petits. Es dona quan hi ha mes d’un pa, que cadascun ha de tenir el seu diluent i llavors posar el seu transportador. També es fa quan tenim dilucions geomètriques (molt poca quantitat de pa). Com a vehicles diluents tenim: pedra caliza molida, sulfat de sodi, caolí, __ Com a vehicles absorbents: perquè el pa es liquid, necessitem aquests vehicles absorbents perquè el pa més sòlid: vermiculita, fraccions de blat, argila.
FACTORS A TENIR EN COMPTE EN L’ELECCIÓ - Concentració del pa en la premescla Concentració final en el pinso falcovergalmes - Humitat del pa: per llevar-la hem d’assecar per llit fluids, p.ex., perquè la humitat relativa sigui la mes baixa possible. Si hi hagués humita no seria estable.
Carregues electrostàtiques: causen un problema Ph extrems: podem trobar-nos al final un producte massa àcid, i li haurem d’afegir solució alcalina si ens trobem amb un producte massa àlcali, haurem d’afegir solució àcida.
Fluïdesa: es refereix a flux. Es important un bon flux de les pólvores, com aquestes baixin.
MEDICAMENTS PER AIGUA BEGUDA: 2 POSSIBILITATS - - Pólvores seques per a la seva reconstitució. Tens pólvores seques, i llavors ja dilueixes. Pero cal tenir en compte la solubilitat en aigua i especificar la solubilitat en quina temperatura: entre 5 – 40 graus. Les temperatures son tan extremes perquè son les que es donen en hivern i estiu.
Solubles a 20 graus en trobarem moltes, pero a 5 o bé 40 graus, pocs.
Solucions concentrades: es la millor opció, perquè el problema de la solubilitat ja esta resolt (ja hem solubilitzat). Pero s’ha de tenir en compte que han de ser estables a determinades temperatures.
 Amb les pólvores hem de vigilar la solubilitat. Amb les solucions concentrades, hem de vigilar l’estabilitat (més fàcil que en pólvores) PASTES ORALS I GELS - Gels i masses semipulides que s’administren a l’animal mitjançant xeringa Formes farmacèutiques molt ben acceptades pels animals. Es dosifiquen en ml, p.ex. 4 ml a cadascun. No son traumàtiques.
Queden adherides a la llengua de l’animal, i aquest se l’empassa.
CARATERÍSTIQUES GALÈNIQUES - - Amb textura suficient, adequada, adient: al posar-lo a la palma de la ma i la girem, no ha de caure Molt homogeni Que no hi hagi bombolles i que hi hagi el buit.
Bona fluïdesa, bona densitat, que no sigui dur, per tenir una bona administració. Quan ho posis, que l’animal hagi de fer el mínim esforç per empassar-s’ho.
S’administra volumètricament: no es tan exacte; hi podria haver errors de dosificació. Ja que aquetes administracions les fan persones no especialitzades (no necessàriament ho fa un veterinari) Formulació: sempre triarem un o l’altre depenent del pa que tinguem o Bases aquoses o Bases olioses o Solvents orgànics BASES AQUOSES Si un pa es soluble en aigua, agafem aigua purificada, que no dona problemes de toxicitat. Si no es 100% soluble en aigua, afegirem: - cosolvents: alcohol, polietilenglicol, propilenglicol, glicerina. S’afegeixen perquè tenen grups OH.
Agents espessants: o Productes naturals (2-3%): bentonita, cel·lulosa. Donen consistència de gel.
falcovergalmes - o Productes sintètics: carbòmers, goma xantana, HPMC, etc.
Absorbents: si queda el pa massa liquid, i volem donar mes consistència: caolí, cel·lulosa microcristal·lina, BASES OLIOSES: - Olis vegetals Agents espessants: sílica col·loïdal, goma xantana.
SOLVENTS ORGÀNICS: - Cosolvents: pels grups OH que ajuden a solubilitzar.
Agents espessants: si el pa no te suficient espessor, densitat. Polímers de carboxivinil.
ADMINISTRACIÓ TÒPICA Seran emulsions. Podran tenir més d’un pa.
PREPARACIONS LÍQUIDES D’APLICACIÓ CUTÀNIA PER A ÚS VETERINARI Són preparacions liquides destinades a ser aplicades a la pell per a obtenir un efecte local i/o general.
- Preparacions concentrades en bany de mugrons: Pólvores humectables, pastes, dissolucions, o suspensions, a partir de les quals es preparen dissolucions, suspensions o emulsions diluïdes dels principis actius. S’apliquen per immersió completa de l’animal.
- o Contenen 1 o més principis actius.
o Dissolucions o Immersió del mugró abans i després de munyir o Objectiu: reduir la població de microorganismes patògens o Preparacions llestes per usar-se o Preparacions concentrades o Formulació abans es diferent a la formulació de després de munyir Preparacions de rentats mamaris Objectiu: eliminar el lodo i la contaminació fecal Son preparacions concentrades, que podràs diluir com vulguis - Preparacions per a unció dorsal contínua Contenen un o més principis actius.
Tractament de dels infeccions ecto- i antiparasitàries Aplicació <10 ml Aplicació al cap o al llom També per a infeccions parasitàries. P.ex.: èczema.
falcovergalmes COLLARS Forma farmacèutica d’alliberació modificada d’aplicació en el pèl o la pell de l’animal. Es una administració TÒPICA, no es ni parenteral ni implant.
- Animals petits, de companyia Per evitar infeccions d’ectoparàsits Son sistemes matricials: tira de resina acrílica + pa. En contacte directa amb la seva pell. Amb el moviment de cap normal, van escampant i alliberant els pa. Es un sistema molt bo d’aplicació tòpica.
Amb el propi moviment de l’animal (mou el cap) es va alliberant el pa. Aixo serveix per infeccions de paràsits.
El pa esta introduït en el collar, nomes li hem de col·locar el collar.
ADMINISTRACIÓ PARENTERAL INJECTABLES Parenteral = no enteral, és a dir, fora del tub digestiu. Pero no es pot aplicar en tot, ja que la via tòpica es no enteral, pero no parenteral.
Injectable=ha de ser solució estèril, ja que s’administra organisme per injecció. Els injectables sempre s’han de punxar.
Segons el lloc d’administració, serà la via.
INTRAVESOSA: en animals no es tan freq com en humans l’administració intravenosa: punxes a la vena, i l’organisme ja té el fàrmac a la sang (100% de la dosi).
INTRAMUSCULAR: teixit molt ben irrigat, temps de latència molt curt. Es de les vies més utilitzades. Es una administració ràpida pero no instantània com la intravenosa.
SUBCUTÀNIA: no son els collars. Administres per sota de l’epidermis. Conc màxima no tan alta com en la intramuscular, pero dura mes temps.
INTRAMAMÀRIA: si els animals son productors de llet, i poden tenir mastitis o altres afectacions mamàries. Via molt rapida, seria com una intramuscular molt ràpida. // Preparacions estèrils, destinades a ser introduïdes en la glàndula mamària per el canal del mugró. Existeixen 2 tipus principals: - Destinades a animals lactants Destinades a animals al dinals de la lactància o no lactants falcovergalmes INJECTABLES DEPOT Son injectables amb acció retardada. Tenim una dissolució oliosa, suspensió aquosa.
Galènicament podem modelar l’alliberació. La suspensió s’ha de desfer, passar a conductes intersticials, capil·lars sanguinis i finalment al torrent circulatori. On volem una alliberació rapida, sinó que tardi més.
Via intramuscular o subcutània.
Penicil·lina i procain-penicil·lina. La procaïna es un diluent que serveix per vehicular millor la penicil·lina.
Aquest injectable aconsegueix una conc eficaç al cap de 12 o 14 hores, es adir fa un efecte retard.
Penicil·lina-G-benzatina: encara tarda més, de 14 a 21 dies a tenir conc plasmàtiques adequades.
Una solució aquosa no pot ser depot. Pero si hi poses un excipient oliós, sí.
IMPLANTS S’administren per via subcutània. Es punxen per via subcutània. Mai podran ser com els collarets.
Els implants son formes farmacèutiques d’alliberació modificada consistents en dispersions moleculars uniformes de pa en un sistema polimèric. Els mecanismes bàsics d’alliberació son l’erosió i la difusió.
Es pot confondre amb els injectables.
Tipus: - A traves de la membrana per difusió Tipus matricial Tipus compartimental Altres: farem servir o bé matricials o bé osmosis inversa FINALITATS: - Estimulants del creixement: no estan permesos per a l’administració Sincronització de l’època de cel: molt habitual, per sincronitzar el ritme hormonal i que no hi hagi problemes reproductius ...

Tags: