4.3. La plenitud del neolític europeu. El megalitisme / 4.4 Les primeres comunitats productores a Àfrica [RESUM] (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 1º curso
Asignatura Prehistoria
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

4.3 LA PLENITUD DEL NEOLÍTIC EUROPEU. EL MEGALITISME 1. Definició megalitisme Són construccions fetes amb grans blocs de pedres o paraments ciclopis Fenomen majoritàriament de caire funerari (tot i que hi ha construccions megalítiques que no ho son) que apareix en determinats punts d’Europa (Península Ibèrica, Bretanya, Irlanda, Dinamarca...) tot just als inicis de la seva neolitització al V mil·lenni aC.
Es pot considerar la primera arquitectura europea.
Megalitisme és un fenomen complex: - - No es tracta ni d’una cultura ni d’una època concreta Fenomen que no té un temps establert, sinó que traspassa períodes. És englobat per diferents cultures però el megalitisme no es una cultura en sí.
Ampli ventall cronològic (V mil·lenni fins al II mil·lenni) Pluralitat i diversitat Discontinuïtatgeogràfica Europa i el Mediterrani Anatòlia i Pròxim Orient Extrem Orient (Indonèsia i Corea del Sud) Àfrica (Etiòpia) No tot és megalitisme, existeixen altres comportaments arquitectònics ciclopis o de grans pedres: Arquitectura ciclòpia del Bronze Egeu Talaiots Nuraghes de Sardenya 2. Distribució del megalitisme a Europa No apareix a tot arreu d’Europa, apareix a: - Europa Occidental Façana Atlàntica Sud d’Anglaterra Irlanda 3. Historiografia Per la seva monumentalitat, el megalitisme mai ha passat desapercebut a Europa i ha estat la font de nombroses llegendes populars.Exemples: Els que han construït les obres són els ciclops, gegants, el diable, etc.
S’hi troben fullets i fades.
Durant el cristianisme a Europa, es va intentar cristianitzar aquestes pedres perquè creien que a dins s’hi trobava el dimoni. A la “Catedral de Le mans” hi apareix una creu a dalt del menhir o fins i tot van moure els menhirs i els van adossar a les catedrals.
Altres interpretacions: - Amb el naixement dels diferents nacionalismes europeus, apareix la identificació del megalitisme amb el món celta.
Al s. XIX es pensava que els druides (sacerdots celtes) havien estat els constructors dels megàlits i que hi feien sacrificis humans.
No hi ha evidències escrites que es feien servir per rituals i sacrificis, sinó que es cultura popular. Però el problema es que aquesta idea errònia continua present en els nostres dies i hi ha gent que segueix fent rituals a les vores de la pedra.
Difusionisme radical (bressol del mon és Pròxim Orient) En el s. XIX destaca la corrent del difusionisme radical (historiadors europeus obsessionats amb el Pròxim orient) segons la qual el megalitisme es un culte solar que hauria nascut a Egipte i s’hauria difós per tot el món. El primer error es que Egipte es d’Àfrica i no del Pròxim Orient.
Culte solar igual que les piràmides, la illa de pasqua, els maies...
Els dolmens i els menhirs eren una versió europea (“copia barata”) del que hi havia al pròxim orient. Aquests historiadors comparaven les piràmides i els obeliscs amb els menhirs.
Difusionisme moderat (bressol del mon és Grècia) A mitjans del s. XX sorgiren les tesis difusionistes moderades (Gordon Childe) que suposaven que el megalitisme era una copia de cultures mes avançades com la micènica grega. Persones, anomenades missioners megalítics, van fer viatges a Europa i van portar aquest fenomen.
Aquesta hipòtesi es basava en les similituds tipològiques entre els objectes i construccions de l’Egeu i l’Occident Europeu. Un exemple, són els tholoi.(bovades que no son megàlits).
Els arqueòlegs (gràcies al Carboni 14) van estudiar les restes orgàniques de les persones i els materials trobats sota les pedres i van poder datar que: Els megàlits més antics eren del V mil·lenni aC i que eren construccions de caire col·lectiu construïdes a l’Europa Occidental.
Els tholoi micènics són del II mil·lenni Per tant, aquesta teoria de que el megalitisme provenia dels micènics era falsa.
4.Diversitat funcional i estructural El megalitisme es pot dividir en: 4.1 Construccions funeràries - Segons la tipologia exterior  Dolmens: conjunt megalític de dos grans blocs de pedra verticals i un en horitzontal: el signe de PI (3,14)  Cairn: túmuls de pedra seca que son megàlits sepulcrals monumentals.
- Segons la tipologia interior Sepulcre de corredor: un passadís on l’alçada i l’amplada son inferior a la cambra sepulcral, que es troba al final. Els sepulcres de corredor son les estructures megalítiques més antigues.
Galeries cobertes: absència de diferencies entre el corredor i la cambra, es a dir, la seva amplada es constant.
Cambres simples: dolmen sense corredor: Cistes: es tracta d’una caixa semi -excavada feta amb lloses de pedra amb accés per la part superior 4.2 Construccions no funeràries a) Menhirs: Blocs de pedra monolítics aixecats verticalment treballats o no i sovint decorats amb gravats. Els menhirs s’interpreten com a fites que marquen un territori i també com a esteles que commemoren un esdeveniment,un lloc o un personatge.
b) Els alineaments: Son un conjunt de menhirs disposats en una o en diverses filades en paral·lel. Els alineaments poden ser interpretats com a possibles camins en processons.
Aquests llocs en principi es pensava que era on es reunien els druides. Es relacionen amb temes d’astronomia i del sol (equinoccis i solsticis) c) Els recintes: Espais amb multitud de formes delimitats per menhirs i depèn de la zona, també fossats i terraplens.
d) Cromlech: Quan el recinte té forma circular o ovalada. Stonehenge (Anglaterra).
5. Teories explicatives actuals Processualistes:Defensen que els monuments eren útils per a la societat ja que servien de delimitadors territorials i de focus rituals.
- Renfrew (processualista): El megalitisme funciona com a Cohesionador social Reafirmar els drets sobre l’explotació del territori (un territori pertany a un grup i no a un altre) Segons ell, l’esforç comú es el que ajudaria a cohesionar internament el grup i construirien els megàlits per advertir a possibles competidors Chapman (entre processualista i materialista): Existia una competició social entre comunitats complexes i jerarquitzades per la possessió de la terra i el megalitisme era una manera de reivindicar el terreny.
Materialistes: Els monuments eren usats pels dirigents per manipular els membres de la societat en el reconeixement permanent del seu status social.
- Tilley i Shanks (materialistes): El megalitisme és un símbol que expressava una ideologia de poder. Es basen amb el control del ritual ja que en moltes comunitats si controles el ritual i la religió ho controles tot.
Post – processualistes:El megalitisme és materialista i processualista alhora i que no es pot entendre el fenomen del megalitisme amb només una sola teoria.
Característiques comunes de totes les teories - En l’aspecte físic: la monumentalitat, visibilitat, emplaçament en determinats indrets.
En l’aspecte ideològic: destaca el seu caràcter predominant funerari, religiós o simbòlic.
En l’aspecte social:territorialitat, cada comunitat defensava el seu terreny per a poder explotar els recursos.
En l’aspecte temporal: durabilitat i perpetuïtat 6. Mètode de construcció Es fa servir l’arqueologia experimental per tal d’esbrinar com es van construir aquestes grans obres. En l’actualitat, es fan proves com per exemple: aixecar pedres amb 10 homes, utilitzar construccions externes com palanques, utilitzar fustes al terra que serveixen per fer lliscar la gran pedra, etc, però es molt difícil de determinar. Tampoc es saben els materials emprats. S’han fet moltes hipòtesis.
7. Art megalític Les tècniques: gravats, pintura, baix relleu, estàtues, menhir i art moble.
El megalitisme va del V mil·lenni al II mil·lenni i en aquesta cronologia hi ha molta diversitat d’art: les temàtiques canvien i no només depenen del temps sinó de la geografia.
Per tant, trobarem diferent art en la penínsulaIberica que a gran Bretanya.
4.4 LES PRIMERES COMUNITATS PRODUCTORES A ÀFRICA 1. El neolític a l’Àfrica subsahariana i sahariana.
Fa 10.000 anys en l’àrea subsahariana i sahariana trobàvem un paisatge de sabana però es partir del 6.000 aC les girafes van desaparèixer per culpa de factors climàtics. Per tant, si trobem una cultura on hi ha una girafa representada en l’art (pintures, gravats) serà un indicador cultural de que aquella població va ser anterior al 6.000 aC.
On s’hi ha pogut fer molts estudis del Neolític a Àfrica ha sigut al sistema muntanyós: Tassili n’Ajjer 1.1 Introducció i cronologia - Holocè Inicial: (9.000-7.000 aC) Holocè Mig (7000-5300 aC) Holocè Tardi(5.300-4500 aC) Holocè final (4.500-actualitat) L’ Òptim climàtic: 9.000-5.000 aC Al 3.6000 aC es va produir una aridesa irreversible a la zona.
1.2 Evidències i domesticació a) Focus saharià (5.000 aC): primeres evidències agropastorals amb la probable domesticació autòctona dels bòvids b) El focus subsaharià (3.000 aC): es cultiva l’arròs africà i el sorgo.
1.3 Jaciments a) Nabta Playa és un jaciment que es troba al mig d’Egipte, Sudan i Líbia i és molt difícil d’excavar i estudiar per culpa de que es troba en tres països diferents.
Es va trobar un Cromlech datat entre el 6.1000-5.800 aC(1.000 anys més vell que Stonehenge), per tant és un clar exemple de que el megalitisme no va ser un fenomen únic d’Europa. A més, investigadors han fet una hipòtesis on afirmen que hi va haver ceràmica abans que la domesticació (totalment al revés que al Pròxim Orient on primer es va domesticar) b) Tassili n’Ajjer és un jaciment que es troba a Argelia. En l’actualitat hi ha més de 15.000 gravats. Les figures que s’hi ha trobat son estranyes ja que apareixen caps rodons, ramaders diferents, etc, i s’ha arribat a dir que aquelles pintures representaven a extraterrestres.
...

Comprar Previsualizar