Tema 2. Tejido conjuntivo (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Histologia
Año del apunte 2014
Páginas 11
Fecha de subida 20/12/2014
Descargas 31
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con las anotaciones de los docentes y complementado con bibliografía.

Vista previa del texto

HISTOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 2: TEIXIT CONJUNTIU  Es troba per tot l’organisme.
 Deriva del mesènquima, que és d’on sorgeixen les cèl·lules indiferenciades.
 Funcions: suport estructural i metabòlic, tot i que també pot estar relacionat amb la nutrició i la defensa de l’organisme l’acció antigen-anticos.
 Constituït per:  Matriu extracel·lular molt abundant.
 Cèl·lules diferenciades pròpies dels teixit.
 MATRIU EXTRACEL·LULAR: - Està formada per tres parts: 1. La substància fonamental amorfa 2. Les fibres 3. Les proteïnes  Substancia fonamenta amorfa : és un gel molt hidratat, per tant, hi ha abundància d’aigua que és el que permet l’entrada de nutrients, proteïnes i gasos per difusió que van a les cèl·lules epitelials i a les cels. pròpies de la matriu .
 Té metacromasia , es a dir, canvia el color quan es tenyeix d’un color que no és aquell. ex: el blau de metilè no la tenyeix de blau sinó de morat perquè aglutina les càrregues negatives.
Per tant, en la subs. amorfa, hi ha moltes carregues negatives per la gran presencia de glicosaminoglicans que es poden metabolitzar en sulfatats i no sulfatats, en aquest cas, predominen els sulfatats que generen la metacromàsia.
 Un exemple de no sulfatat és l’àcid hialurònic.
Com hi ha moltes carregues negatives hi ha molta afinitat per les càrregues positives com l’aigua, per això és un teixit molt hidratat. Es una estructura PAS + perquè te grans quantitats de carbohidrats.
 Proteoglicans i glicosaminoglicans: des de la cadena d’àcid hialurònic (no sulfatat) hi ha proteïnes d’unió de la qual surten proteïnes centrals des d’on s’originen els glicosaminoglicans . Tota la estructura formada amb l´àcid hialurònic amb cadascun dels proteoglicans és un agrecà.
Agrecà  Les fibres:  Col·làgens: Es troben a tots els tipus de teixits conjuntius.
 Té un diàmetre > 10 µm. (sempre estan en el límit de resolució de la microscòpia óptica).
 Hi ha fibres de col·lagen aïllades però també es veuen en feixos de fibres.
 Són acidòfils , per tant són bàsiques.
 La microscòpia òptica amb llum polaritzada ens diu que presenta birefringència (la llum no traspassa igual a tots els llocs)  es a dir, té una estructura complexa.
 Quan s´estudia amb el microscopi electrònic es veu que una fibra de col·lagen està formada per un conjunt de fibril·les o microfibril·les que tenen un diàmetre de 50-90 nm. (Aquestes fibril·les són les causants de la birefringència).
 Fibril·les i microfibril·les: El ME també indica que tenen un patró de bandes clares i bandes fosques que coincideix amb la periodicitat de 67-68 nm al llarg de la seva longitud, la periodicitat va de la banda clara a l´altre banda clara (no fins la banda fosca).
 Les fibril·les estan formades per molècules de tropocol·lagen (3 cadenes polipeptídiques alpha amb longitud de 300 nm i diàmetre de 1,5 nm).
- Aquestes cadenes estan disposades en forma helicoïdal levosira (cada cadena gira a l’esquerre) amb un pas de rosca de8,6 nm, amb 18 aminoàcids.
- Cada cadena alpha conté una seqüència repetida de 3 aminoàcids (glicina, prolina i hidroxiprolina), que es repeteixen 6 cops fins fer els 18.
- Cada cadena alpha enrotlla els aminoàcids cap a la dreta.
16  El patró de bandes clares i fosques es deu a que el tropocol·lagen es disposen separades les unes a les altres i parcialment solapades amb les veïnes.
a) Zona superposició  clares b) Zona de buit  fosques.
 El tropocol·lagen que es disposa d´aquesta manera formarà fibres de col·lagen, però si s’ordena d´una altra manera, no formarà fibres.
 Només formen fibres els col·làgens 1 ,2, 3, 5 i 11.
Les altres no perquè no assoleixen la disposició abans esmentada.
a) Homotrimers  les tres cadenes son idèntiques en quant aminoàcids.
b) Heterotrimers  quan alguna de les tres cadenes es diferent.
 Fibres elàstiques:  Són menys abundants que les de col·lagen.
 No obstant en els teixits frescos sin són abundants donant a l’òrgan on es troben una coloració groguenca.
 Mai es tenyeixen be amb colorants convencionals ho fan be amb la orceïna i la reacció de fucsina.
 Tenen el diàmetre de 0,2-1 µm.
 Amb microscòpia òptica veiem que la disposició en l’espai segueix tres patrons: - En un teixit conjuntiu laxa les fibres ramifiquen i anastomosen = que es tornen a connectar a la fibra original.
- Fibres que fan lamines estan perforades i són discontinues.
- Fibres disposades paral·lelament ben empaquetades (5 µm Ø) ej: lligaments 17  En ME diu que la fibra elàstica està formada per:  Microfibril·les (dins o al voltant de la elastina)  Elastina (material amorf).
 Estudis bioquímics indiquen que les microfibril·les són grups de proteïnes variables.
- La més important és la fibril·lina que és una glucoproteïna PAS+ .
- Proteïnes associades: 1.
Fibulina (glicoproteïna) 2. Proteïnes lligades a TFG-Beta latent.
 Elastina: proteïna fibril·lar de la matèria amorfa.
 Insoluble en aigua, àcids o en bases diluïdes.
 No resulta afectada per digestions enzimàtiques.
 Rica en desmosina i isodesmosina (isomer de la desmosina)  És pobre en lisina.
 Formada per tropoelastina.
 TROPOELASTINA  soluble en aigua, àcids i bases dèbils.
 Polipèptid lineal 800 aà i 72.000 daltons  Vulnerable en digestions enzimàtiques  tripsina  Rica en lisina  Constituïda per: 1. Aminoàcids polar (5%): Lisina, arginina i glutamat.
2. Aminoàcds no polars (95%): Glicina, valina, alanina, prolina, leucina.
 Presenta dos dominis: 3. Helix alpha 4. Domini hidrofobic: és el més important perquè permet que la fibra elàstica sigui elàstica perquè la estira i la retorna a la seva posició original.
- En el medi extracel·lular es presenta plegada sobre si mateixa.
 4 lisines de 4 molècules de tropoelastina diferents s’uneixen covalentment mitjançant l’enzim LISIL-OXIDASA i forma una molècula nova  desmosina (4% del pes sec de l’elastina).
18  Per aquest motiu, la molècula de tropoelastina únicament presenta lisina i la elastina no presenta lisina, perquè les ha perdut invertint-les en la formació de desmosina o en algunes ocasions Isodesmosina (1% del pes sec de la elastina)  Desmosina  és insoluble en aigua, base i àcid. No es degrada enzimàticament, explicant així el fet de que la elastina sigui també insoluble i no degradable per enzims digestius.
 Fibra reticular:  Localitzades en pulmons, òrgans limfoides i vasos sanguinis.
 En M.O es veurien línies  Fibres molt primes.
 Només es veuen amb tincions argèntiques com el carbonat de plata.
 Formades per fibres de col·lagen tipus 3 i 1, per tant formen fibres que es veuen en M.E.
 En el M.E veiem que el col·lagen 3 presenta les bandes típiques periòdiques de les microfibril·les o fibril·les.
 Les microfibril·les s’agrupen formant xarxes i NO feixos quan les xarxes es tallen es veuen les fibres en el M.O.
 En la superfície presenten glucoproteïnes (PAS+, i productes argèntics).
 Proteïnes de la matriu:  Fibronectina, laminina, entactina, tenacsina.
TIPUS CEL·LULARS DELS TEIXIT CONJUNTIU:  Hi ha dues categories: 1. Fixes o sèssils: 2. Lliures o mòbils: - Fibroblast  Cels que van a parar al teixit conjuntiu des - Cels reticulars de altres indrets per tasques concretes.
- Cels mesenquimàtiques - Macròfags - Adipòcits aïllats o en petits grups - Plasmòcits - Mastòcits - Diferents cels sanguínies (neutròfils, eosinòfils, basòfils, monòcits, limfòcits 19 HISTOLOGIA Tania Mesa González 1º CURS BIOLOGIA  UAB Fibroblast:  Encarregat d’elaborar i mantenir la matriu extracel·lular i matèria amorfa.
 Prové de cels mesenquimàtiques  El trobem a la natura de dues maneres intercanviables: actiu i inactiu.
 Actiu  cèl·lula del moment determinat d’elaboració de matriu extracel.
Per M.O diu que te morfologia cel·lular peculiar perquè té un contorn irregular amb llargues extensi-  ons citoplasmàtiques.
- Nucli amb un o dos nuclèols.
- Citoplasma basòfil  gran quantitat de ribosomes, que no són apreciables en M.O.
Per M.E confirma que el nucli té un o dos nuclèols  síntesi activa,  - Confirma que hi ha varies cisternes del RER amb ribosomes que donen l’acidesa que el fa basòfil.
 Aparell de Golgi molt desenvolupat.
 Rica en mitocòndries per la elevada activitat de la generació del la matriu.
 És una cèl·lula amb llargues prolongacions citoplasmàtiques fusiforme.
 Molts grànuls PAS+ perquè en els grànuls és on hi ha els precursors dels components de la substància fonamental amorfa de la matriu extracel.
 Capacitat de moviment ameboide  pel teixit conjuntiu.
 La forma de la cèl·lula (allargada) depèn de la existència de un citoesquelet ben desenvolupat i ordenat a l’espai.
 Alta capacitat de divisió en presencia de lesions que afectiu al conjuntiu ferides.
 La organització en l’espai de la matriu extracel. depèn de la direcció (capacitat de moviment) del fibroblast.
 Inactiu  no elabora matriu extracel.
 Presenta menys prolongacions citoplasmàtiques.
 O no tenen nuclèols o en tenen molt pocs  poca divisió.
 Hi ha menys mitocòndries i més petites.
 Menys cisternes del RER.
 Citoplasma acidòfil perquè hi ha poques cisternes.
 Citoesquelet poc desenvolupat per això NO es mou.
 Elaboració dels components de la matriu extracel·lular:  Síntesi de la substancia fonamental amorfa:  Síntesi de l’àcid hialuronic  El fibroblast actiu comença a elaborar l’àcid hialuronic, però ell no pot elaborar una molècula tan grossa , per tant, la fa a trossos.
1. Fa el fragment a l’interior i l’avoca a l’exterior per exocitosi.
2. En la seva membrana hi ha un complex enzimàtic que uneix els segment en el medi extracel i al final es forma tota la molècula d’àcid hialuronic.
 El proteoglicà, es sintetitzat sencer en el citoplasma pel fibroblast.
1. La proteïna d’unió és forma en la cisterna del RER 2. S’emmagatzema en la llum de la cisterna del RER.
3. La proteïna d’unió passa a l’aparell de Golgi per vesícules on es sintetitza la proteïna central i s’enganxa a la proteïna d’unió.
4. El glicosaminoglicans (primer els disacàrids) s’uniran a la part central en els llocs on hi ha serina.
5. Com el golgi és un sistema de membrana, els proteoglicans van via vesícules de membrana a la superfície cel·lular i per exocitosi es buiden al medi extracel·lular i s’enganxen a l’àcid hialurònic per les zones on hi ha disacàrids.
 Elaboració del tropocol·lagen:  Fibroblast: 1. Elabora cadenes polipeptídiques mitjançant aminoàcids de les proteïnes de la dieta.
2. Les tres cadenes polipeptídiques s’elaboren en les cisternes del RER.
3. De les cisternes passen al golgi on a les cadenes polipeptídiques se’ls incorpora un pèptid senyal.
- A tot aquest complex  molècula de procol·lagen que són solubles en els líquids de la cèl·lula, gràcies als pèptids senyal(el tropocol·lagen en canvi es insoluble ).
16 4. El procol·lagen via vesícules a arriba a la superfície del fibroblast actiu i es secreta a l’exterior per exocitosi i s’allibera la molècula de procol·lagen.
5.
 Es trenquen els pèptids senyals convertint-se en tropocol·lagen (insoluble).
Aquest procés val per tots els tipus de col·lagen.
CÈL·LULES FIXES EN EL TEIXIT CONJUNTIU  Cèl·lules reticulars:  És un fibroblast especialitzat en formar fibres reticulars.
 Només es troben en òrgans i teixits limfoides (rics en aquest fibroblats).
 Són cels. estrellades que contacten pels seus extrems i formen una xarxa, per tant, les Fibres que elabora també formen una xarxa (matriu extracel).
 Cèl·lules mesenquimàtiques (nen) / mesenquimàtics (adult): En el microscopi no es diferencia dels fibroblast inactius, perquè morfològicament són iguals, però una  mica més petites.
 Són molt freqüents en els embrions (mesenquimàtiques).
 Molt indiferenciades.
 Poques mitocòndries i cisternes del RER.
 Tenen orgànuls que tenen la funció de donar descendents cel·lulars, un d’ells és el fibroblast.
CÈL·LULES MÓVILS EN EL TEIXIT CONJUNTIU  Macròfags:  Tamany (20-50 µm) i morfologia molt variable.
 Gran capacitat de fagocitosis.
 Tenen capacitat de moviment perquè tenen psedopodes  patrullen.
 Nucli lobular excèntric. No té nuclèols, per tant no fa activitat de síntesi.
 Té lisosomes amb enzims hidrolítics providents dels precursor.
 Citoplasma molt desenvolupat  Aparell de golgi i RER densevolupat.
 Te fagosomes i fagolisosomes, a part dels lisosomes.
 El precursor ve de la medul·la òssia perquè te capacitat de proliferació elevada.
- Aquest precursor (monoblast)  dona descendents que abandonen la medul·la  passen a la sang (monòcits)  circulatori al conjuntiu on finalitza la seva maduració (macròfag).
17  Categories dels macròfags:  Residents: Habitualment en el teixit conjuntiu que van pel teixit i quan troben coses malmeses la fagociten. No hi ha un estímul d’antigen per a que els macròfags vagin movent-se.Segons el lloc de l’organisme s’anomena d’una manera diferent.
 Lliures: macròfags que arriben a un indret concret com a resultat de la presencia d’un antigen. Actuen com a cèl·lules presentadores de l’antigen.
 Mastòcits  Cèl·lula típica del conjuntiu.
 Ovalades, amb el nucli en el centre de fora esfèric.
 El citoplasma està ple de vesícules que són petites, com a grànuls. Els grànuls presenten metacromasia i són basòfils (son àcids).
 Mitocòndries, poc RER, poc golgi.
 A la superfície de la cèl·lula hi ha receptors contra IgE.
 L’origen: precursors que estan a la medul·la òssia. Te semblances amb el basòfil (cel. sanguinea) però com tenen precursors diferents no es poden relacionar entre ells.
 Productes continguts en els seus grànuls:  HEPARINA: És un glicosaminoglicà sulfatat, responsable de que els grànuls dels mastòcits presentin metacromasia i siguin basòfils.
  mirar power, no los ha explicado) Plasmòcits  No circulen per la sang, ells estan en el conjuntiu.
 En canvi els seus precursors si que van per la sang.
 Per poder fer la seva tasca, han de migrar d’un compartiment fins el teixit conjuntiu on fa la funció; elaborar Ig (Ac).
 Gran 20 µm.
 Presenta un sol nucli gran, excèntric, i sense nuclèols.
- Del nucli el més distintiu és que la cromatina densa assoleix una disposició radial formant la forma de roda de carreta.
 Té moltes cisternes del RER, per tant el citoplasma en el M.O es veu basòfil.
 Té un golgi bastant desenvolupat.
18 No té grànuls de secreció, les Ig surten per exocitosi.
  Origen: prové dels limfòcits B que interactuen amb Ag. Si no interactua amb l´Ag no es produirà la diferenciació.
- Del limfòcit B(pot fer algun Ig)  plasmablast (conjuntiu) comença a elaborar Ac  plasmòcit ( té molta capacitat per crear Ig).
CLASSIFICACIÓ DEL TEIXIT CONJUNTIU  Depenent de la quantitat de cèl·lules, fibres i substància fonamental amorfa: 1. Laxa 2. Dens: regular o irregular 3. Elàstic  En el dens i l’elàstic hi predominen les fibres  el component fibril·lar predomina sobre el cel·lular.
1. LAXA  El trobem en zones de l’organisme sotmeses a moviment, relacionat amb la poca resistència mecànica.
 Molt vascularitzat, amb molts terminals nerviosos.
 Fibres de col·lagen primes i distribuïdes a l’atzar per l’espai.
 Hi predominen les cèl·lules sobre les fibres.
2. DENS 5. Irregular: Predomina el component fibril·lar.
 En llocs molt concrets de la dermis.
 Ric en fibres de col·làgens i poques cèl·lules.
 Les fibres de col·lagen són més gruixudes i estan disposades en totes les direccions de l’espai.
 Entremig de les fibres de col·lagen hi ha fibres elàstiques però en menor quantitat.
6. Regular: En tendons i lligaments quasi exclusivament.
 Els fibroblast dels tendons s’anomenen tendinòcits.
 Les fibres de col·lagen estan disposades paral·leles i fortament empaquetades.
3. ELASTIC  Molt desenvolupat en els lligaments dels rumiants.
 Tot són fibres elàstiques amb un diàmetre elevat.
 Entre les fibres elàstiques hi ha teixit conjuntiu laxa on es troben els fibroblast encarregats de la seva elaboració, de la síntesi de les fibres elàstiques.
19 RELACIONS EPITELI – CONJUNTIVES Epiteli de revestiment Superfície Conjuntiu corporal subjacent externa Unió Epidermis Dermis Pell Epiteli Obertes Cavitats Corion Mucosa Tancades Celòmiques Cardiovascular Serosa Mesoteli Endoteli Capa submesotelial Intima (vas) Capa Endocardi subendotelial (cor) 20 ...