Iconografia (monografies I) (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Iconografia
Año del apunte 2012
Páginas 10
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 6
Subido por

Descripción

Professora: Silvia Canalda

Vista previa del texto

Monografia 1 “Mausoleu de Centcelles” A la comarca del Tarragonès, vil·la de Centelles. Antiga vil·la romana. Tarraco era la capital de les províncies, i es dividia el territori. A la ciutat hi vivien alts dignataris, i la majoria posseïen una vil·la a les afores de la ciutat (habitatge i funció agrícola i ramadera). Documentada una vil·la des de l'època alt imperial (segle I). aquesta construcció és del IV. Una de les sales està coberta per una gran cúpula de maó pla que estava decorada amb mosaics, equiparables als de Roma (“Mausoleu de Santa Constança”). Els primers estudis són dels pares de la història de l'art de Catalunya, a finals del XIX (mossèn Gubiol, Domenech i Muntaner, E. Llunyent). Però els que l'han estudiar a fons han sigut els alemanys (durant 20 anys, del 1959 al 1979).
Vil·la romana del segle IV que en algun moment de la seva construcció va canviar de funció per convertir-se en mausoleu. Aixo va implicar que el recinte quedés inacabat. Protagonisme de 3 sales amb plantes:  Quadrangular  Quadrílobulada  Planta circular amb extrems amb 4 fornícules Va aparèixer una cripta subterrània on hi havia un taud (datació posterior a les parets de la sala(. El sepulcre no s'ha trobat. Mosaics relacionats amb el canvi de funció, arriben fins mitja finestra i a partir d'allà hi ha petits testimonis de pintura mural vegetal, figuratiu al mosaic. La decoració es basa en un disc central rodejat per 3 anells concèntrics amb decoracions característiques figuratives, separes per sanefes ornamentals. S'han conservat més figures al registre baix. Tota la decoració s'ordena a partir de l'eix nord, respecte a la porta, situada al sud, a l'entrada. Registre baix A al davant a partir d'aquesta escena es distribueixen 2 seqüencies: esquerra i dreta Anells/nivells:  A Es representa una batuda de caça- els que participen i els que ajuden als senyor. Hi ha un protagonista que és l'unic que mira frontalment i agrupa la resta de figures. Probablement és el propietari de la casa o la persona a la qual anava dirigida el mausoleu. Marca als cavalls (LC), que possiblement remeten a les inicials del senyor. Es representen la caçera del cérvol i la del porc senglar. Just al davant d'aquest grup, es representa la casa de la qual partiria el grup  B Es conserven menys escenes, i corresponen a passatges de l'antic i el nou testament (caràcter cristià.
Individualitzades per columnes (fust amb estries helicoïdals). Originàriament, 19 escenes de els qual s'han conservat 12, i actualment podem identificar 9. trobem la imatge del bon pastor, el sacrifici de Noè, Daniel a la fosa dels lleons, els 3 hebreus, 3 compartiments amb la història de Jonàs (el llencen per la borda, se'l menja un monstre marí i aquest el regurgita, metàfora de la resurrecció) i Adán i Eva. Del nou testament, la resurrecció de Llàtzer (única identificable del nou testament). Totes tenen en comú la idea de la resurrecció i la vida eterna  C Anell que es conserva en pitjor estat. 8 compartiments de secció trapezoïdal on la iconografia s'alterna. El registre més difícil d'interpretar. En els compartiments més estrets, 4 al·legories en format masculí nues (porten una capa) i sostenen un atribut. Es tracta de les 4 estacions (la tardor porta el raïm, l'estiu les espigues de blat, la primavera les flors i l'hivern una branca seca). En els de mida més gran, es representa sempre una figura in catedra exercint justícia en acte submissió, al qual es dirigeix a la que està sotmesa. Estat de conservació fragmentari, no s'identifica l'objecte que s'està donant (ja que és una transferència de poders). Al medalló central, entre 5 i 7 personatges, probablement els mateixos que apareixen al registre baix Interpretacions 2 blocs:  Schlunk (director de la campanya arqueològica alemanya). Podria ser el sepulcre del fill de Constantí, Constantí I, que va ser víctima d'un cop d'estat i va haver de fugir de Roma. Se sap que va morir a Hispània l'any 350 d.C. . Això explicaria la magnificència de l'obra. El sepulcre serie el que hi ha al Monestir de Santes Creus, reutilitzat per Pere el Gran  Al 2002 a Roma es va fer un congrés internacional sobre aquest tema. Javier Arce, director de l'escola d'arqueologia de Roma, va proposar que seria un programa d'exaltació eclesiàstica relacionat amb l'establiment de Tarraco com cap de la província metropolitana (arxidiòcesi). Les figures entronitzades remeten a 4 màrtirs primitius de la diòcesi de Tarragona Les 4 estacions S'han representat de manera molt diversa. A partir de l'al·legoria o amb els treballs. Les primeres representacions on es troba el pas del temps per les accions humanes apareixen al “Tapís de la creació”, al Museu de la Catedral de Girona. Se'n conserven 2 terceres parts. Programa cosmogònic (creació de l'univers a partir del llibre del gènesi). A l'iris central, compartiments quadrats on hi són les 4 estacions a partir dels treballs del camp. En tot aquest marge, els mesos partir de la practica habitual de cadascun. Serie iconogràfica que arriba fins al barroc.
Molta pintura de costum de l'època moderna no és només això, sinó que pot tenir interpretacions de caràcter simbòlic o al·legòric. “Serie de les 4 estacions” de Francisco Barrera, on de manera individualitzada semblen costums. La primavera porta flors, l'estiu espigues de blat, la tardor raïm i l'hivern s'escalfa les mans. Fins i tot es posen els mesos a sota els quadres.
“Serie dels sentits” de Ribera. Personatges populars isolats en primer pla acompanyats d'un objecte.
Si no estan totes juntes, és molt difícil la seva interpretació, ja que a més tots els seus propietaris són particulars.
 El gust, amb castanyes i peix fregit  La vista, amb un telescopi, un mirall i una finestra  L'olfacte, amb cebes Monografia 2 “Sala dei nove” A la plaça “Il campo di Siena”, es troba el “Palazzo pubblico”, on es troba aquest programa iconogràfic d'Ambroggio Lorenzetti. Obra civil gòtica, la idea es remunta a l'any 1297. Un seguit de normatives de la ciutat de Siena van fer que tots els edificis de la plaça es regularitzessin arquitectònicament (finestres amb mainells, sense balconades...). Es desconeix l'arquitecte de l'edifici, però la seva cronologia va de 1340-1348. Diverses fases constructives: Primera fase de 1340  Part central, planta rectangular. Part baixa, arquivoltes, porticada, 2 pisos d'alçada en obra de maó  Ales laterals  Torre campanal, anomenada “Torre del mangia” Segona fase del segle XVII  Ultim pis i les seves ales laterals Aquest edifici era la seu del govern comunal i on hi havien els jutjats. “Sala dei nove”. Planta rectangular, 3 de les 4 parets decorades amb pintures murals. A la pared sud es troben les finestres.
Juntament amb Duccio i Giotto, Ambroggio Lorenzetti es un dels màxims representants de la pintura gòtica de l'escola senesa. Es tracta del programa iconogràfic de temàtica profana gòtic més important. A les fonts de l'època ens presenten el pintor com un home culte i erudit. En la decoració hi ha un model de pensament polítics i de creació d'algunes al·legories. No sé sap el nom de l'ideòleg, ja que costa creure que el pintor fos l'únic autor d'aquest programa. És una gran defensa de l'ètica d'Aristòtil realitzada entre 1338-1339. el seu ordre de lectura comença a la paret nord, es continua per l'est i s'acaba a l'oest.
Pared nord, “Al·legoria del bon govern” Trobem la signatura del pintor, el que ens indica que aquesta és la paret dominant. A sota, inscripció en italià on es parla de la funció pedagògica i l'explicació i el significat de tota la decoració. Les figures van acompanyades per una inscripció que les identifica. La lectura comença per la figura de la Justícia (que regna al bon govern), entronitzada, sosté unes balances monumentals. Té la mirada alta, i està supeditada per la Saviesa. La Justícia equilibra les balances amb dos tipus de justícia:  Basada en el judici sobre les accions. Àngel decapitant a un personatge que és un assassí, i coronant a un cavaller. Aquí es demostra que les castigaran les males accions i es premiaran les bones  A partir de la regulació de les lleis, de les qual derivarà un comerç just. Àngel donant dos unitats de mesura: una longitudinal (braç o metro) i l'altre volumètrica Dels dos plats de la Justícia, baixen unes cordes, que són subjectades per una altre figura. Quan regna la Justícia, s'aconsegueix la Concòrdia, que es mostra in catedra, porta un ribot (per llimar les asprors i igualar la fusta que sosté). Quan es regeix la Concòrdia, tots els homes són iguals. La corda que deriva de la Justícia, la sustenta la Concòrdia i després va passant de mà en mà dels 34 magistrats de la ciutat de Siena. Aquests ens porten a la figura del Bon govern, in catedra, anciana amb un ceptre, escut i vestit majestàtic dels colors de la ciutat (blanc i negre). La ciutat és la nova Roma, ja que als seus peus es troben els dos bessons amb la lloba. Aquest Bon govern s'aconsegueix a partir del consell de les virtuts teologals (Fe, Esperança i Caritat). Les accions es basen en les virtuts cardinals i dues figures més:  Justícia, que si és necessari empra la força. Armada i amb un cap tallat a la falda. Castiga i premia  Temprança, amb un rellotge de sorra  Fortalesa, en actitud defensiva  Prudència, porta un instrument de mesura científica, ja que mira sempre entre i endavant S'afegeixen:  Magnanimitat, generosa i que sap distribuir les riqueses  Pau, imatge molt bella. Tranquil·lament recolzada damunt peces desmuntades d'armadures.
Porta un branquilló d'olivera. Aquesta figura s'ha relacionat amb l'estatuària antiga Pared est, “Efectes del bon govern” Fresc continu en dues meitats que es comuniquen. Ciutat emmurallada, després el camp. La figura al·legòrica que vertebra tota la representació és la Seguretat, garantida pel bon govern i que comporta amor, felicitat, prosperitat, bona economia, dinàmica... Al·legoria treta del món imperial romà, que es representava al revers de les monedes. Gairebé nua, alada, que es basa en la Justícia, on es castigarà als criminals (porta una imatge d'un penjat).
 Ciutat, que és Siena en tot el seu esplendor. Dinamisme i prosperitat (construcció de moltes vivendes). Riquesa pels negocis, tallers i obradors... La riquesa econòmica va canviant conforme s'acosta la muralla, on es realitzen intercanvis de mercaderies. Triomfa l'amor, la música i el ball. Es representa la porta romana de la ciutat.
 Camp, on hi ha cortesans que surten a caçar. Tots els camps estan conreats, trafic de mercaderies entre el camp i la ciutat. És l'estiu perquè els fruits es recullen després del treball. La orografia també respon a Siena Pared oest, “El mal govern i els seus efectes” Es representa tot el cicle en la mateixa paret, la més malmesa de totes. Al·legoria del mal govern, amb els seus efectes a la ciutat i el camp. És el tirà aquell que usurpa i governa de manera solitària.
La Justícia es troba encadenada als seus peus. La figura del tirà es representa amb banyes, guenyo, ullals i urpes. Sosté un calce i un punyal, descripció que Aristòtil fa del tirà, que per enriquir-se utilitza la violència. És aconsellat per les antítesis de les virtuts teologals:  Supèrbia, amb banyes  Avarícia, porta un garfi per agafar les riqueses i bosses ben tancades  Vanagloria, es mira tant al mirall que no produeix res. Sosté una branca seca El tirà actua amb:  Crueltat, vestida de negre, porta un nadó i una serp  Traïció, home ben vestit, a la falda porta un anyell amb cua de rèptil  Frau, amb ales de ratpenat, rostre angelical i mans i peus amb urpes El furor és un minotaure que divideix, serra i crea desigualtats i guerra. Els efectes són catastròfics.
Tot és regit pel Temor, una dona calaverica de color cendrós i roba trencada:  Ciutat, on regna la deixadesa i no hi ha cap tipus d'activitat econòmica. Violència i crueltat als carrers, ara hi trobem assassinats i violacions  Camp, idea de la desolació. Terres calcinades pels incendis. Impera la idea de la mort ...