Tema 10 - Les mesures en relació als fills (2012)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 3º curso
Asignatura Dret de Família
Año del apunte 2012
Páginas 7
Fecha de subida 02/02/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 10 LA CRISI FAMILIAR (2) Les mesures en relació als fills Prof. Dr. Joan Egea 10.1 Exercici de la potestat i guarda. Guarda compartida i guarda exclusiva Qüestió terminològica: Responsabilitat parental (Reglament (CE) 2201/2003 vs.
potestat parental. Significació en el dret civil català (la responsabilitat com a contingut de la potestat –art. 236-1).
Principi general: La nul·litat, el divorci o la separació judicial no alteren les responsabilitats que els progenitors tenen envers els fills (art. 233-8), és a dir, continuen sent : – de caràcter compartit i – d’exercici conjunt. En la mesura del possible.
Els cònjuges han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, per a determinar com s’han d’exercir les responsabilitats parentals (Remissió).
La decisió judicial en matèria de responsabilitats parentals dels progenitors, ha de tenir en compte, per sobre de tot, l’interès del menor.
L’exercici de la guarda (art. 233-10): 1) S’ha d’exercir de la manera convinguda pels cònjuges en el pla de parentalitat, llevat que resulti perjudicial per als fills.
2) Si no hi ha acord o si aquest no s’ha aprovat pel jutge, aquest ha de determinar la manera d’exercir la guarda, atenint-se al caràcter compatit o conjunt de les responsabilitats parentals, d’acord amb l’article 233-8.1 (amb aquesta remissió es visualitzen les preferències del legislador català per la coparentalitat. Amb el correlatiu règim de relacions personals -visites). Val a dir que la línia entre conjunta/individual és més difusa quan més ampli és el règim de visites.
3) Si convé més a l’interès del fill, pot disposar que la guarda s’exerceixi de manera individual.
4) Excepcionalment, el jutge pot encomanar la guarda als avis, a altres parents (família extensa), a persones pròximes o, si no n’hi ha, a una institució idònia, a les quals es poden conferir funcions tutelars amb suspensió de la potestat parental.
1 Guarda compartida i guarda exclusiva.
Hom parteix de què la guarda conjunta és, en principi, la més beneficiosa per al menor. No cal un repartiment temporal exacte. Com s’articula l’alternança? La residència “niu”.
Les crítiques: – desplaçament de domicilis i dualitat d’àmbits vitals pot perjudicar l’estabilitat.
– si els progenitors no cooperen, es dificulta un funcionament satisfactori.
Si fem comparació amb art. 92 CC veiem que, a la pràctica només serà viable amb acord dels progenitors, perquè si ho demana només un, només es pot acordar si és la única manera de protegir adequadament l’interès del menor. En aquest cas el codi espanyol exigeix, a més, informe favorable del Fiscal.
Criteris per determinar el règim i la manera d’exercir la guarda (art. 233-11).
En primer lloc, cal tenir en compte les propostes de pla de parentalitat i, en particular, els criteris i les circumstàncies següents que el jutge ponderarà conjuntament: a) La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones (per exemple nova parella) que conviuen a les llars respectives.
b) L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb llur edat.
c) L’actitud de cada progenitor per a cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills.
d) El temps que cadascun havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar.
e) L’opinió expressada pels fills.
f) Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se el procediment.
g) La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors.
En tot cas, llevat causa justificada, no es poden separar els germans.
No es pot atribuir la guarda al progenitor contra el qual s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes; ni mentre hi hagi indicis fonamentats d’haver-los comès.
2 10.2 Els aliments als fills en les crisis matrimonials. Aliments dels fills majors d’edat Com a mesura provisional el cònjuge que pretengui demandar (i el demandat pot ferho en reconvenció) pot demanar la distribució del deure d’aliments a favor dels fills i també la fixació d’aliments a favor dels fills majors d’edat que no tinguin recursos propis i convisquin. (art. 233-1 lletres d i e).
Els mateixos aliments poden proposar en el Conveni (art. 233-2), com a mesura definitiva o, si no, acordar-ho el jutge (art. 233-4) La manera d’exercir la guarda no altera el contingut de l’obligació d’aliments envers els fills comuns, si bé cal ponderar el temps de permanència dels menors amb cadascun dels progenitors i les despeses que cadascun d’ells hagi assumit pagar directament (art.
233-10.3).
A la pràctica, allò més usual serà que cada progenitors es faci càrrec de les despeses immediates (la alimentació), mentre que per a la satisfacció d’altres despeses (roba, activitats extraescolars, assistència sanitària) calgui la fixació d’una pensió d’aliments.
10.3 L’atribució i distribució de l’ús de l’habitatge familiar (arts. 23320 a 25) Atribució per acord dels cònjuges: El primer criteri a seguir és l’acord, que es pot contenir en conveni o fora, incloent-hi els pactes en previsió de ruptura.
La nova regulació els concep com una manera de satisfer, en la part que escaigui, com una contribució en espècie –art. 233-20.7- en: • els aliments dels fills comuns que convisquin amb el beneficiari de l’ús ,o • la prestació compensatòria d’aquest.
Per primera vegada hom preveu la possibilitat que els cònjuges puguin acordar la distribució de l’ús de l’habitatge per períodes determinats, tot i que ho havia admès la jurisprudència, per exemple per a alguns casos de guarda compartida.
Si no hi ha acord o si aquest no és aprovat, el jutge ha d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar, preferentment, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns mentre duri aquesta.
3 No procedeix l’aprovació judicial: (i) si no s'adeqüen a l’interès dels fills menors; (ii) si imposen obligacions a tercers que no són part del procediment (iii) si vulneren drets fonamentals.
Atribució judicial: Partint de què s’ha d’atribuir preferentment al cònjuge que té els fills, hom preveu uns casos en què es pot atribuir al cònjuge més necessitat –art. 233-20.3- (no només econòmicament, sinó professional o socialment). Són els següents: – Guarda compartida (sembla que es descarti el sistema del domicili “niu”).
– Si no tenen fills o aquests són majors d’edat.
– Si malgrat correspondre-li l’ús de l’habitatge per raó de la guarda dels fills és previsible que la necessitat del cònjuge es perllongui després d’arribar els fills a la majoria d’edat.
– Fins i tot, excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, el jutge pot atribuir l’ús de l’habitatge al cònjuge que no en té la guarda si és el més necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.
L’atribució, en relació al cònjuge més necessitat, s’ha de fer amb caràcter temporal i és susceptible de pròrroga, també temporal, si es mantenen les circumstàncies que la van motivar.
El jutge pot substituir l’atribució de l’habitatge familiar per la d’altres residències si són idònies per a satisfer la necessitat d’habitatge del cònjuge i els fills.
Exclusió i límits de l’atribució de l’ús de l’habitatge (art. 233-21).
(i) Possibilitat d’instar l'exclusió: Un dels cònjuges pot demanar del jutge que exclogui l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar en els casos següents: – Si el que seria beneficiari de l’ús per raó de la guarda dels fills té mitjans suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.
– Si el que hauria de cedir l’ús pot assumir i garantir suficientment el pagament de les pensions d’aliments dels fills i, si escau, de la prestació compensatòria de l’altre cònjuge en una quantia que cobreixi a bastament les necessitats d’habitatge d’aquests.
4 (ii) Límits a l’atribució de l’ús: -Límits derivats del mateix títol. Si els cònjuges posseeixen l’habitatge en virtut d’un títol diferent del de propietat (vg. arrendament), els efectes de l’atribució de l’ús queden limitats pel que disposi el títol, d’acord amb la llei.
-Si els cònjuges detenen l’habitatge familiar per tolerància d’un tercer (Precari), els efectes de l’atribució judicial del seu ús acaben quan aquest en reclama la restitució.
La publicitat registral del dret d’ús (art. 233-22).
Sense pronunciar-se sobre el caràcter real o personal del dret, l’art. 233-22 afirma que es pot inscriure o, si s’ha atribuït com a mesura provisional, anotar preventivament en el Registre de la Propietat. Si l’habitatge és d’un tercer no es pot inscriure si no ha estat part.
L’atribució de l’ús de l’habitatge no priva el titular d’aquest de disposar-ne sense el consentiment de l’usuari, però no perjudiquen el dret d’ús (art. 233-5) Obligacions per raó de l’habitatge (art. 233-23).
(i) Despeses d’adquisició i millora (incloent assegurances vinculades): Les ha de satisfer aquell que s’hagi fixat en el títol de constitució. El jutge no pot novar l’obligació.
(ii) Despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació: Els ha de satisfer l’usuari (subministraments, comunitat de propietaris). El CCCat li imputa també les taxes o tributs anyals.
Extinció del dret d’ús (art. 233-24).
El CCCat emfasitza el caràcter no indefinit del dret d’ús, establint les següents causes d’extinció: – Les causes pactades i, – Si es va atribuir per raó de la guarda dels fills, per l’acabament de la guarda.
Si es va atribuir amb caràcter temporal per raó de la necessitat del cònjuge, s’extingeix per les causes següents: a) Per millora de la situació econòmica del cònjuge beneficiari o per empitjorament de la de l’altre cònjuge, si això ho justifica.
b) Per matrimoni o per convivència marital del cònjuge beneficiari una altra persona.
c) Per la mort del cònjuge beneficiari.
5 d) Pel venciment del termini pel qual es va establir o, si s’escau, de la seva pròrroga.
10.4 Les relacions personals Ja en mesures provisionals es pot demanar l’establiment, si escau, del règim de relacions personals dels fills amb els germans que no convisquin en la mateixa llar (art.
233-1.1 c) i el jutge fixar-lo com a definitives. I això també en relació amb els avis.
Específicament respecte d’avis i germans, l’art. 233-12 disposa el jutge el pot aprovar un règim de relació, amb l’audiència prèvia dels interessats i sempre que aquests donin el consentiment.
Hom preveu també un règim de supervisió de les relacions en els casos de situacions de risc (art. 233-13) i adreçades a l’adopció de mesures perquè les relacions personals del menor amb el progenitor que no exerceix la guarda o amb els avis, els germans o altres persones pròximes es desenvolupin en condicions que en garanteixin la seguretat i l’estabilitat emocional.
Específicament per a les situacions de risc social o perill, es pot confiar la supervisió de la relació a la xarxa de serveis socials o a un punt de trobada familiar.
10.5 El pla de parentalitat Els cònjuges, per a determinar com s’han d’exercir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, on es concreti la manera en què ho faran i els compromisos que assumeixen (art. 233-8).
Afecten qüestions relatives a la guarda i a l’exercici de la pàtria potestat sobre els fills comuns. No abasta qüestions referides als aliments dels fills ni a les relacions amb d’altres parents.
Té cabuda tant el els procediments de mutu acord con en els contenciosos. Així que ponen tenir una única proposta de conveni derivada de l’acord dels progenitors o dues propostes (una per cada progenitor).
Aquest és un àmbit en el que més hi escau incloure la mediació com a mitjà per a solucionar els conflictes que es puguin plantejar sobre la guarda dels fills. D’aquí l’al·lusió que hi fa l’art. 233-9. 3. Cal tenir en compte, però que sent la mediació voluntària, la referida en el Pla té només caràcter indicatiu i no vinculant.
La DA 9ª Llei 25/2010 preveu que el Departament de Justícia, en col·laboració amb els col·legis professionals, difondrà informació i facilitarà models (que ja es poden consultar a la pàgina web) 6 Contingut del pla (art. 233-9): a) El lloc on viuran els fills habitualment., amb les regles sobre quin progenitor correspon la guarda en cada moment.
b) Les tasques de què s’ha de responsabilitzar cada progenitor amb relació a les activitats quotidianes dels fills.
c) La manera com s’han de fer els canvis en la guarda i, si escau, com s’han de repartir els costos que generin.
d) El règim de relació i de comunicació amb els fills durant els períodes en què un progenitor no els tingui amb ell.
e) El règim d’estades dels fills amb cadascun dels progenitors en períodes de vacances i dates assenyalades per als fills, per als progenitors o per a llur família.
f) El tipus d’educació i les activitats extraescolars, formatives i de lleure, si escau.
g) La manera de complir el deure de compartir tota la informació sobre l’educació, la salut i el benestar dels fills.
h) La manera de prendre les decisions relatives al canvi de domicili i a altres qüestions rellevants per als fills.
i) La possibilitat de recórrer a la mediació familiar.
0ooooooooo0 7 ...

Tags: