TEMA 1. ESTRUCTURA SOCIAL I DESIGUALTAT (2016)

Examen Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estructura Social
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 26
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social ESTRUCTURA SOCIAL TEMA 1: ESTRUCTURA SOCIAL I DESIGUALTAT DIFERENTS CONCEPCION S DE L’ESTRUCTURA SO CIAL El concepte de estructura social es comú a casi totes les ciències. Es important que entenguem que vol dir quan parlem d’estructura en sociologia. Aquesta noció d’estructura no es pròpia de la sociologia, si no que també pot fer-se servir en la demografia (estructura de la població). Quina diferencia hi ha entre el que nosaltres entenem per estructura i el que altres entenen com estructura? Ja ho anirem veient perquè no tenim un concepte unànime en sociologia. Al darrere d’aquestes concepcions hi ha un concepte general que tots podem compartir. Podríem definir l’estructura social com diferents parts que conformen institucions per exemple. Com estan articulades les diverses parts de la societat.
ETIMOLOGIA D’”ESTRUC TURA” L’etimologia es l’origen de les paraules. Estructura prové del llatí, procedeix del verb “struere”, que significa construir. La imatge suggerida es, doncs, la d’un edifici (societat com un edifici), amb el seu pla, la seva avaluació, les seves proporcions, les relacions que hi ha entre les diverses estances, les seves funcions. Ara bé el que no podem fer es agafar al peu de la lletra aquesta metàfora que es massa simplista, el que necessitem es anar una mica més enllà. Aquestes suggestions comporten a dos perills: - - En primer lloc, si parlem de que la societat es un edifici, la primera pregunta que se’ns pot ocurrir es; Qui es l’arquitecte de la societat? En l’antiguitat es pensava que ho havia construït tot deu. Aquesta explicació també tenia unes conseqüències bastant considerables, si ho ha construït deu no ho pots tocar, no ho pots reformar. En altres societats es pensava que va ser un gran legislador que ho va construir tot. Això donava una imatge distorsionada de la realitat.
Una segona qüestió es que una estructura es una cosa estable, intocable. En un edifici si que pots fer modificacions però l’edifici es una cosa solida. Una societat esta constantment en moviment, ja que no esta composta per els mateixos individus. Hi ha una part important de la població que comparteix durant una època el mateix territori, però hi ha fluxos migratoris.
PER QUE ES TROBA ESTRUCTURADA LA SOCIETA T? Nosaltres com a sociòlegs ens interessa saber-ho, podríem intentar esbrinar per saber si hi ha una necessitat col·lectiva que expliqui aquesta idea de interrelació, estabilitat, aquesta idea que ens expliqui perquè necessitem una estructura.
Primer hauríem de trobar un sinònim per a estructura social  ordre social, es una paraula molt utilitzada, estructura esta molt vinculada amb ordre perquè en definitiva hi ha moltes relacions que son molt essencials que cal preservar i mantenir.
Quines son les bases de l’ordre social que reflecteixi estructura? Durkheim ja va intuir clarament la necessitat psicològica de posar límits a l’acció social. Segons aquest autor, l’absència de límits produeix angoixa i neurosi.
La anomia no seria mes que una de les conseqüències d’aquesta condició a nivell individual. En una societat sense normes, es una societat des estructura, on l’estructura està esta trontollant, l’inconvenient d’això es que Durkheim diu que podem definir la societat com un sistema de normes, si alguns pensen que les normes María Aperador Montoya maperadormontoya Estructura social son unes i uns altres pensen que son altres  problema d’anomia. Aquestes persones es troben perdudes.
Contra més anomia, més suïcidi. Això es una explicació de perquè es important l’estructura.
Altra explicació la va oferir Peter Berger, ell va dir que es molt important que hi hagués un cert ordre, perquè una societat estructurada facilita que la vida social discorri de forma ordenada i que els individus abordin la gran majoria de tasques de forma mecànica. La rutinització comporta l’avantatge de permetre als membres de la societat de concentrar-se en la solució de nous problemes (Berger and Berger, 1976) PER QUE CONCEBEM LES SOCIETATS EN TERMES D’ESTRUCTURES? Callinicos ens dona cinc raons perquè les societats estan concebudes en formes de estructures.
1.
2.
3.
4.
5.
A causa de la interdependència de la acció y el seu caràcter sistemàtic.
Les societats persisteixen en el temps. Es important, l’estabilitat social, totes les societats canvien però també tenen estabilitat. Hi ha societats que canvien mes ràpid que d’altres. Si aquests canvis son radicals parlarem de una revolució, un moment en el que després s’inicia una nova etapa. Totes les societats tenen períodes de petits canvis.
Es característic de les relacions socials que la seva naturalesa y la existència no depenguin de la identitat particular dels agents involucrats. Les relacions socials son conjunts de caselles buides.
Les relacions socials impliquen regularitats de les quals la seva comprensió i la seva consciencia escapen als agents que participen en elles. Si podem parlar d’estructura es perquè aquesta estructura es recondueix en el tems.
Per últim, dir que una societat te una estructura significa afirmar que existeixen límits en la mesura en que es pot canviar sense convertir-se en una societat de un tipus diferent (Callinicos, 1987). Si una societat te una identitat molt clara, encara que canvien moltes coses seguirà sent la mateixa societat. No es la mateixa frança la del 1897 que la de avui dia però segueix sent França TIPUS DE BÉNS LA POSSESSIO DELS QUALS PO T GENERAR DESIGUALTA TS Hi ha un eix important que es una dimensió essencial de la estructura: la desigualtat. Entrem en un dels objectes mes important del curs. Per entendre la desigualtat ens hem de moure en un nivell global, aquesta idea de desigualtat es una idea molt potent. Estudiarem diverses formes de com s’estructura la desigualtat en les societats modernes.
Quin tipus de desigualtat? Les desigualtats poden ser diferents depenen les diferents societat, de les persones i de les institucions. El primer que hem de decidir es veure quines coses ens fan iguals o ens fan desiguals. Hi ha un atribut de les persones que poden ser interesants des del punt de vista de la desigualtat? El color de la pell, per exemple. En estats units el color de la pell es determinant en molts aspectes. La primera lectura  l’empresonament als estats units envers de la desigualtat. Si ets negre tens mes oportunitats d’anar a la presos.
Hi ha aspectes de desigualtats: - Econòmics: ingressos, patrimoni, propietats. El que guanya la gent al llarg de l’any, el que ja tenen acumulant, o les propietats que son patrimoni de tipus immobiliari.
Poder: poder polític, autoritat a la llar i al treball (homes que manen més que les dones) Culturals: coneixements, urbanitat, cultura virtual. Com mes coneixements tens mes ben posicionat estes, per tant tens més avantatges en la escala de la desigualtat María Aperador Montoya - maperadormontoya Estructura social Socials: clubs, associacions, xarxes informals Honorífics: basats en l’ocupació, en la religió, en el mèrit Civils: dret a un judici just, a votar, a treballar, a residir en un país Educatius: escolarització gratuïta, formació professional, reciclatge permanent Salut: universalització de l’atenció sanitària, mortalitat (infantil), malaltia, salut mental IGUALITARISME I DESIGUALTAT L’estudi de la desigualtat es capital en sociologia, si no tenim dades sobre la desigualtat poca cosa podem fer. L’estudi de la desigualtat comença una hi ha una presa de consciencia de que les societats son des igualitàries i que aquesta desigualtat representa uns avantatges i uns desavantatges en les societats. El primer estudiós va ser Rousseau.
Jean-Jacques Rousseau (ginebra, 1712- Erménonville, 1778) El contracte social (1762). Va escriure llibres molt importants. Va escriure un en concret que es titula el discurs sobre els orígens i els fonaments de la desigualtat . en aquest llibre fa una distinció molt important. “CITA” hi ha gent que té mes força que d’altres, hi ha gent que esta malalta, que te una salut precària, aquesta desigualtat es realment molt important hi ha hagi en societats en que la supervivència depenia de la pròpia vitalitat, i societats basades en la guerra on la defensa i la protecció eren molt importants. Altra desigualtat de la que parla aquest autor es la desigualtat moral i política o social perquè depèn de una mena de convenció i que esta establerta o a menys autoritzada pel consentiment dels homes. Convenció vol dir que es un acord tàcit moltes vegades en el que pot haver-hi que una persona te una propietat, tots estem d’acord en que si compres una casa, aquella casa es teva, això crea desigualtats, perquè uns tenen una casa i d’altres no, tot i això, hi ha gent que té moltes vivendes, Rousseau parla d’aquesta convenció.
LEGIMITACIÓ DE LA DESIGUAL TAT EN LES SOCIETATS TRADICIONALS I MODERNES En les societats tradicionals o premodernes, la desigualtat es donava per descomptada. Trobem un autor molt intel·ligent com Aristòtil que va dir que els homes i dones neixen i moren desiguals i això es per pròpia naturalesa, per Aristòtil no hi havia problema en el que els homes i dones fossin desiguals, ho trobàvem normal. A partir de Rousseau hi va haver un canvi, ja no es normal la desigualtat, ho que es normal es la igualtat, llavors s’ha de veure fins a quin punt volem ser normals, hem de veure per quina raó som desiguals? Volem canviar? Per això la sociologia es molt útil, perquè ens pot ajudar a entendre quins son els mecanismes que generen aquesta desigualtat. Si el nostre sistema genera desigualtat i a la mateixa vegada lluita en contra d’això, no té sentit. Llavors el nostre treball es veure per que es genera aquesta desigualtat.
DESIGUALTATS EN LES SOCIETATS MODERNES La declaració de drets del home i del ciutadà (26 d’agost de 1789) en aquest moment es va fer el canvi de chip on segons els principis de la il·lustració, els homes son iguals per naturalesa. En aquesta declaració es diu que si que poden haver desigualtats, però s’han de justificar.
CONTRAST ENTRE DESIG UALTAT ADSCRITA I ADQUIRIDA Hi ha dos tipus de desigualtats: María Aperador Montoya - - maperadormontoya Estructura social Adscrita. Es la desigualtat que es natural, no s’hi pot fer res. Aquesta desigualtat hem vist com en la nostra societat ha tingut un cert recorregut però que va ser eliminada. La desigualtat de gènere i la raça van ser dues dimensions encara protegien la desigualtat adscrita. Es la mateixa desigualtat que trobàvem a l’època grega. Es una desigualtat que per mes que es faci no es pot deslliurar Adquirida. Es una desigualtat que passa per una sèrie de processos, parteix d’una situació de igualtat d’oportunitats i les persones a partir del seu esforç i recursos, poden aconseguir millorar la seva posició perquè no tenen cap trava, en principi tothom es igual i si t’esforces podràs millorar. Ara bé hi ha dues institucions que son el mercat i l’estat que son mediadors en aquet procés de generació de desigualtat.
Segons com estiguin configurades aquestes dues institucions hi haurà mes o menys oportunitats. El disseny d’aquestes institucions farà que la igualtat pugi avançar o no.
EL VALOR DE LA MOBILITAT SOCIAL La mobilitat social es molt important perquè les societats no solament poden ser molt desiguals o iguals si no que poden ser societats que permeten la millora de les persones a partir del seu esforç per crear igualtat o les societats poden impedir això. Les societats obertes son les societats mòbils, son els processos de reproducció social. Una societat pot ser desigualtat però pot ser oberta. Es molt important tenir present les dues dimensions DIMENSIONS DE LA IGU ALTAT Hi ha diverses maneres d’entendre la desigualtat - Igualat de condicions. Per exemple: Els negres no poden anar a la universitat, perquè ho diu la llei, les llei no poden anar a la universitat. Igualtat de condicions vol dir que no hi haguí discriminacions Igualtat de mitjans. Es el que es diu la igualtat d’oportunitats Igualtats de resultats. Es quan fent estudis arribem a la conclusió de que els resultats no son els esperats. Hi ha desigualtat al final dels recorreguts.
MERITOCRÀCIA I EDUCA CIÓ ...