Epidemiologia Sessió 1 y 2 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Epidemiologia
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 03/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Zulfara BASE CONCEPTUAL EN EPIDEMIOGÍA Estudi de la malaltia, no es tracta amb malats, epidemiòlegs son els comptables de les malalties.
1. CONCEPTES Etiologia: EPI/DEMOS/LOGOS tracta sobre l poble o la gent, estudiem al voltant de les malalties (anteriorment epidèmies) - Mètode de raonament lògic aplicable a la pràctica diària dels professionals i a la investigació en ciències de la salut.
▪ En els orígens estudiava epidèmies ↓ ▪ Ciència que estudia els fenòmens de masses 2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA I TENDÈNCIES Orígens en l’antiguitat, on es parlava de la influencia dels factors ambientals.
L’estudi de les malalties com fenòmens de les població es quasi tant antic com l’escriptura.
A la medicina Xinesa existeix evidencia d’un enfoc epidemiològic preventiu al 2.650 a .C es pública: on es parla de la verola i la seva prevenció. Els hebreus inclouen en la llei Mosaica, el Levitc: primer codi d’higiene al 1.500 a .C - Des de d’èpoques antigues: “ saber epidemiològic” per afrontar el dolor i la mort: o Prehistòria (caçadors): accidents o Mon antic-edat mitjana: Llibre sagrats ( La bíblia, el Talmud i l’Alcorà). La lepra (relats bíblics) o Edat Mitjana: La pesta / pesta bubònica 1347-1352 o Edat Moderna: Colonització (Verola, tracoma, tifus...) o Mercantilització: còlera...
➢ S.XVII FRANCASTORO (Sífilis) - Va donar nom al “mal francès” denominada Sífilis.
- Establir una de les primeres teories sobre les diferents formes de transmissió de les infeccions.
➢ S.XVII THOMAS SYDENHAM (Teoria Miasmàtica) - Es considerable que les emanacions de gasos que sortien d’aigües estancades, dels cossos i sang putrefactes es trobaven per l’aire, i contaminaven altes aigües, provocant la transmissió de malalties i epidèmies.
- En el seu epitafi es llegeix: “Medicus un omne aevum nobilis”. No va ser un erudit ni un escriptor fecund, sinó tan sols un metge pràctic.
JONH GRAUNT (primera taula de vida) - Ve escriure relació de naixements per sexe, va detectar una especial mortalitat infantil, va relacionar causes de defunció a estacions de l’any, a malalties cròniques o agudes, va establir diferencies entre la mortalitat urbana i rural.
➢ S. XVIII JAMES LIND (primer assaig clínic) - Va descobrí la curació de l’escorbut (vitamina C).
- Metge escocès (1716-1795).
- 1 Zulfara ➢ S. XIX W.FARR (Estadística Vital) - Corba o Campana de Farr (1868)., a través de la qual es descriu en una corba normal, en forma de campana, que tota epidèmia de manera natural te un inici, un pic d’altitud que construeix la “moda”, i després un procés de declinació fins a la seva desaparició.
- La primera vegada va permetre comparar taxes de mortalitat de diferents ocupacions.
JOHN SNOW (mètode epidemiologic) - Metge anglès (1813-1858), es considera el pare de la epidemiologia moderna. Va trencar amb la Teoria Miasmàtica de la malaltia (gran defensora Florence Nightingle), i va establir les bases per a la teoria microbiana.
IGNAZ SEMMELWEIS (Rentat de mans) - Disminuir les taxa de mortalitat. Pioner en antisèpsia i prevenció de la infecció nosocomial o iatrogènia.
EVOLUCIÓ HISTORICA I TENDENCIES S. XX, dos aspectes importants: - Canvi de patró de moltes malalties: ▪ ▪ ▪ Industrialització (malalties per exposició a tòxics, irritants...) Nous estils de vida (Obesitat, estrès, depressions, infarts...) Les conseqüències de l’augment de l’esperança de vida (malalties cròniques, dependències, demències...) ▪ Tot i l’avenç en material de diagnòstic i tractament seguim patint malalties de tipus infecciós (Sífilis, rubèola, varicel·les,...),apareixen noves malaltia ( VIH, grip aviar, èbola), etc.
▪ Canvis provocats per la globalització, transmissions ràpides de malalties transoceàniques,...
- Desenvolupament científic i tecnològic - Epidèmies mediàtiques Definicions: - Estudi de la distribució de la malaltia en l’home i dels factors que determinen la seva freqüència. (Mac Mahn,1970) - Estudi de la distribució i dels determinants dels estats o situacions relacionats amb la salut de determinades poblacions; és l’aplicació d’aquest estudi al control dels problemes sanitaris. ( Last,1987) - És un raonament i un mètode de treball científic objectiu, proposat en medicina i en altres ciències de la salut, aplicat a la descripció dels fenòmens de salut, a l’explicació de la seva etiologia i a la investigació dels mètodes d’intervenció mes eficaços.
3. ENFOCAMENT CLÍNIC I EPIDEMIOLÒGIC - Estudi de la distribució de la malaltia en l’home i dels factors que determina la seva freqüència.
- Any 2000: la epidemiologia es un raonament i un mètode de treball científic objectiu, 2 Zulfara proposat en medicina i en altres ciències de la salut aplicat a la descripció dels fenòmens de salut, a l’expilació de la seva etiologia u a la investigació dels mètodes d’intervenció mes eficaços.
4. FENÒMENS DE MASSES ➢EPIDÈMIA: Fenomen de masses on apareixen un nombre de casos clarament superior a l’esperat en un espai i temps determinat.
Aquest denominat està limitat en el temps i l’espai.
➢ PANDÈMIA: Fenomen de masses que es produeix per una propagació de la malaltia a una extensió geogràfica amplia durant un temps determinat.
És un fenomen limitat en el temps però il·limitat en l’espai.
➢ ENDÈMIA: Fenomen de masses caracteritzat per la prolongació en el temps de una malaltia en una zona determinada.
Fenomen il·limitat en el temps però limitat al espai.
- Prevalença i incidència estables.
3 Zulfara APLICACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA 1. ETAPES DEL MÈTODE EPIDEMIOLOGIC Les etapes del mètode epidemiològic segueixen un orde preestablert per assegurar la validesa dels estudis.
1.1 Etapa d’observació: Permet conèixer com es distribueix la salut i la malaltia en relació a variables sociodemogràfiques, el moment i el lloc.
Pot ser recollida directa o indirecta (més comú). En aquesta 1ª etapa, la epidemiologia vol conèixer la realitat però no la modifica. Es un nivell descriptiu.
1.2 Elaboració d’hipòtesis : el més important. Es formula una explicació temptativa o provisional del per què es presenta el problema.
Es fan en base als paradigmes imperants. Es el nivell analític.
1.3 Experimentació de la hipòtesis: vol verificar la validesa de la hipòtesis, mitjançant una estratègia definida (disseny d’investigació).
Es important poder controlar o eliminar les variables implicades en el fenomen diferents de les que s’estudien.
L’ideal és tenir un grup experimental i un grup control.
Limitat per condicions ètics o pràctics.
1.4 Anàlisis i interpretació de les dades: ordenació o agrupació en base a les seves característiques.
Es depuren les dades (verificar la informació) i s’analitzen.
1.5 Conclusió: on s’accepta o refusa la hipòtesis plantejada. Emissió de l’informe.
1.6 Amb la nova evidencia es generen noves línies d’investigació.
2. CARACTERISTIQUES DEL MÈTODE EPIDEMIOLOGIC ➢ Existeixen diferències entre patologia individual i malaltia.
➢ Els informes de masses, no són exclusius de les malalties contagioses.
➢ Noció de xarxa epidemiològica: interpretació complexa entre múltiples factors etiològics de la malaltia.
➢ Model (teoria) no és equivalent a una experiència que passa en condicions naturals.
➢ Un problema de salut ha d’esser avaluat en el seu context i junt a altres problemes sociosanitaris.
➢ ajuda a identificar els grups amb alta probabilitat d’emmalaltir: grup de risc (o pràctiques de risc) 4 Zulfara 3. CLASSIFICACIÓ DE L’EPIDEMIOLOGIA ➢ EPIDEMIOLOGIA DESCRIPTIVA: Estudia la freqüència i distribució dels problemes de salut entre la població en funció de les característiques de les persones, la distribució geogràfica i l’evolució en el temps. Són informatius.
➢ ANALÍTICA O EXPLICATIVA : Investiga les causes del problemes de salut a la població; en concret, el paper dels factors que poden incidir en la salut. Són teòrics (formulen i contrasten hipòtesis).
○ Relació causa-efecte.
➢ Experimental o avaluativa: Estudia els resultats de les actuacions (intervencions) sanitàries a les poblacions.
Tipus d’estudis epidemiològics Si hi ha hagut manipulació però no aleatorització es parla d’estudis Quasi-experimentals.
5 Zulfara Tant els estudis analítics com els experimentals tenen en comú la relació causa-efecte 4. APLICACIONS DE L’EPIDEMIOLOGIA ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ ➢ Realitzar un diagnòstic de salut comunitari.
Conèixer la historia natural i social d’una malaltia Estudiar les causes d’una malaltia / descobrir l’etiologia d’una malaltia Identificar noves tecnologies.
Planificar i avaluar les intervencions sanitàries Organitzar la vigilància epidemiològica Avaluar la literatura sobre recerca en salut Diagnòstic de salut comunitària (DSC)  Es determina la classe i magnitud dels problemes de salut que afecten a una població concreta.
De què i amb quina freqüència emmalalteix i mort la gent? o S’utilitzen els indicadors de morbi-mortalitat d’aquella població.
o I es recull informació sobre les variables demogràfiques, biològiques, socials i ambientals del grup i l’àrea de residència.
6 Zulfara Historia natural de les malalties  És la evolució d’un procés patològic sense cap intervenció sanitària.
 Actualment, és una aplicació de l’epidemiologia que es limita al procés subclínic, a processos on es desconeix el tractament adequat i en situacions on no es disposa de recursos suficients.
 2 períodes: o Prepatogènic: (persones sanes amb factors de risc, modificables com els hàbits de vida o no modificables com sexe, edat, antecedents familiars) o Patogènic: que a la vegada comprèn dos períodes: presimpotomàtic i clínic.
o El resultat final serà curació, cronicitat o mort.
Identificar noves malalties Els estudis epidemiològics ens permeten confirmar que certs símptomes i signes no tenen antecedents en la literatura revisada.
- La Febre de Lassa (1969) (Nigerià) - La malaltia del legionari (1976) (Finlàndia) - L’HIV i la SIDA (1983) Planificar i avaluar intervencions  Intervenció és un concepte ampli: des d’una terapèutica farmacològica, un procediment diagnòstic, activitats de promoció i prevenció.
 Tota intervenció ha de ser avaluada abans de ser aplicada a la població en general (vacunes, fàrmacs, campanyes de prevenció, obertura d’un hospital ...) Organitzar la vigilància epidemiològica  La vigilància epidemiològica en salut pública consisteix a recollir, analitzar i interpretar tota aquella informació relacionada amb l’aparició i l’extensió de malalties, amb la finalitat d’aconseguir-ne el control efectiu.
 A Catalunya, la vigilància epidemiològica es centra en aquelles malalties que per la seva incidència i gravetat, el seu grau de transmissibilitat i d’admissió de mesures preventives, es consideren objectes de control prioritari.
Vigilància epidemiològica i malalties de declaracions obligatòria La vigilància epidemiològica permet la recollida i l’anàlisi de la informació epidemiològica amb la finalitat de detectar problemes, valorar els canvis en temps i espai, contribuir a la l’ampliació de mesures de control individual i col·lectiu dels problemes que suposen un risc per a la salut d’incidència i interès nacional o internacional i difondre la informació als nivells operatius components.
L’obligació de declarar a l’autoritat sanitària s’indica al principi del segle XX per controlar brots epidèmics (còlera, diftèria,...) L’any 1996, s’estableixen (Decret) els procediments de notificació de malalties de declaració 7 Zulfara obligatòria i brots epidemiològics al departament de Salut.
2006 (Decret), accés al portal informàtic del Departament de Salut. 2010 Modificació de Vigilància Epidemiològica de Catalunya.
Etapes de la vigilància epidemiològica      Recollida Anàlisis Interpretació Distribució dels resultats Enllaç amb la pràctica de la salut pública Usos de la vigilància epidemiològica         Estimar la magnitud del problema Determinar la Distribució geogràfica de la malaltia.
Dibuixar la historia natural de la malaltia.
Detectar epidèmies.
Generar hipòtesis i estimular la investigació Avaluar les mesures de control Monitorar canvis en agents infecciosos Detectar canvis en pràctiques sanitàries Malalties de declaració obligatòria (MDO/EDO) Sistemes de declaració Declaració individualitzada (diaria-confirmació diagnosticada): - Declaració diària nominal que permeti el control i acció immediata.
- Botulisme, còlera, diftèria, febre groga, hepatitis A i B, legionel·losi, lepra, meningitis meningocòccia, paludisme, parotiditis, pesta, poliomielitis, ràbia, rubèola, SIDA, tètanus, tos ferina...
Declaració urgent (inmediata-sospita diagnostica): -Les malalties de declaració urgent corresponen a malalties que provoquen brots epidèmics que requereixen quarantena (aïllament) , que es poden controlar amb quimioprofilaxi, vacunacions...
-Malaltia Meningocòccia, poliomielitis, diftèria, xarampió,botulisme, còlera, febre groga, ràbia, pesta...
* s’incorporen noves malalties de declaració individualitzada a llista de les que estan sotmeses a vigilància. Les noves malalties que cal vigilar les següents: o Dengue o Leptospirosi o Encefalitis transmesa per paparres.
o Malaltia pel virus del chikungunya o Febres hemorràgiques víriques ( Ebola, o Oftamalgia neonatal per clamídia lassa, Marburg) o Síndrome respiratòria aguda greu (SRAG) o Febre del Nil occidental o Varicel·la o Febre recurrent per paparres o verola o Infecció genital per Chlamydia trachomatis Malalties de declaració obligatòria (MDO/EDO) Circuït de declaració  Qui declara? Qualsevol metge d’ATP, hospital, en activitat publica o privada, Directors de centres sanitaris.
 Com declara? La declaració urgent es fa via telefònica i posteriorment es fa la declaració 8 Zulfara numèrica o nominal a través del formulari.
 A on s’adreça? Unitats de vigilància Epidemiològica remeten setmanalment les declaracions rebudes a la Subdirecció General de Vigilància i resposta a Emergències de la Direcció General de Salut Púbica del Departament de Salut , excepte la SIDA i les infeccions de transmissió sexual, que s’han de trametre al centre d’estudis Epidemiològics sobre la Sida de Catalunya.
2 ...

Tags: