Léxico BLOQUE III y IV (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Historia del Arte - 1º curso
Asignatura Léxico y técnicas del arte y la arquitectura
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 21/04/2016
Descargas 4
Subido por

Descripción

Apuntes bloque III y IV

Vista previa del texto

BLOC III: Arts decoratives i de l’objecte - Se les coneix amb el nom d’arts menors (establint una inferioritat), però tenen una gran importància ja que eren considerades les arts més refinades (com a materials cars, objectes de luxe), trobem una dicotomia de significat ja que són arts majors i no menors.
- Al Renaixement, Basari fa una distinció entre escultura i arts afins. Ell parla de la fusta i ell marfil, de la fundació dels metalls, parla del relleu de les pedres fines... Totes aquestes tècniques formen part de les arts afins.
- Fins al segle XIX no ocupen el lloc que els correspon, sorgeixen escoles dedicades a les arts decoratives ex. Conservatoire des Arts et metiers de Paris i Musée National de Ceramica de Sèvres. Són dues institucions on hi ha un interès per les arts decoratives.
- William Morris és el fundador del moviment Arts & Crafts. Estudia disseny i arts decoratives.
Tècniques ORFEBRERIA Auri (or) Faber (fabricador) Tècnica que suposa el treball sobre el metall amb una finalitat estètica. Treball amb or i metalls, també es treballa altres materials com la plata, bronze, ferro, coure...
Tècniques d’orfebreria FOSA  Motlle de guix obtenint un negatiu o figures en petit format. Consisteix en un model d’argila, trèiem el negatiu i colem el bronze. Es poden aplicar metalls preciosos després amb la tècnica del cisellat.
TREBALL LLÀMINES METALL  Làmina llisa sobre fusta que treballem amb un martell i un cisell donant-li forma treballant amb la part interior. A Grècia i Roma adquireix major importància.
CISELLAT  Donar forma picant amb un martell i un cisell, això produeix esquerdes i ens permet obtenir la forma desitjada. La treballem de forma frontal, directa.
DAMASQUINATGE o ATAUJIA  Inserir sobre l’objecte tot una sèrie de fils amb unes petites incisions que s’han de fer prèviament. En aquestes ranures s’insereixen els fils. Ex. Toledo.
NIELLAT  Molt propera a la incisió, sobre un objecte fem el dibuix i en aquestes incisions s’introdueix una tinta anomenada niellat (plata, coure i plom) donant-li un color fosc. 3 passos  Fer el dibuix, col·locar la tinta (escalfant l’objecte s’endureix la tinta) i rascar i abrillantar.
FILIGRANA  Introduir petits fils que formen dibuixos o formes diverses. Fils que van soldat o units a la peça.
GRANULAT  Mateix procediment que la filigrana però es solden grànuls no fils.
Orfebreria: context històric - Les manifestacions artístiques més antigues (edat de ferro i bronze) petites peces  joies, monedes, peces funeràries...
- A Egipte i Pèrsia es treballa la tècnica amb làmines de metall però també amb la tècnica de la fosa.
- A Creta i a Grècia es treballa amb tècniques de làmina però s’introdueix el granulat i la filigrana.
- A l’Edat Mitjana (Època Carolíngia) de la mà de Carlemany hi ha un intent de retorn al passat romà, aquesta renovació és important en els llibres per les seves decoracions.
Aquests manuscrits estaven decorats amb portades decorades amb metalls i objectes preciosos, també es decoraven les cobertes. Ex. Codex Aureus.
- Època Otoniana es manté l’interès pels llibres volent expressar la grandesa de l’emperador. Ex. Evangeli de Otton IIII feta d’or/ Corona de l’Imperi, Viena/ Crucifixos amb incrustacions d’esmalt. Posseir tot això era símbol de prestigi.
- Època Romànica és la més important en orfebreria, on té més importància que la pintura. Tenia un gran prestigi i conservem reliquiaris, crucifixos i arquetes.
- Gòtic s’introdueixen nous tipus d’objectes: arquetes amatòries  fetes de metall, or, bronze destinades a guardar l’aixovar. Escenes de lluita i de galanteig, o escenes cortesanes.
ESMALTS Consisteix a aplicar pasta de vidre sobre l’objecte en qüestió. Incrustar aquesta pasta acolorida sobre el metall, es cou a l’interior i després es refreda. Tenim dos tipus d’esmalts:    Esmalt cloisonné o alveolado  Petites cavitats en relleu on apliquem la pasta de vidre. Delimitacions o cavitats.
Esmalt champlevé  Tallar sobre la peça petites cavitats, no són en relleu.
Mitjançant el cisellat anem excavant sobre la peça i inserim la pasta de vidre. Ens permet fer elaboracions més complexes. Molt utilitzada a l’Edat Mitjana hi ha una escola anomenada llimotges. Es decoraven aquestes amb relíquies a dins.
Esmalt sur ronde bosse  No fem incisions, la pasta s’aplica directament sobre l’or o el metall. La figura pot tenir una matriu de fusta, s’obtenia una tècnica més propera a l’escultura.
VITRALLS El vidre és una substància mineral obtinguda a partir de la fusió (compost de sorra i carbonat sòdic o potàssic a la qual s’afegeix altres cossos).
El vitrall està molt relacionat amb el vidre i làmines de plom acoblades amb el vidre.
Procediment: 1. Treball preparatori a escala reduïda que després es passa a paper, tela o cartró del mateix tamany que el vitrall.
2. Les peces de vidre es tallen segons les necessitats compositives, amb puntes de diamant a partir del segle XV i puntes de ferro incandescent.
3. Muntar amb els llistons de plom soldats entre si amb estany.
4. Col·locaven a l’obertura de la finestra amb un bastidor de ferro.
El vidre ja s’utilitza a Egipte i a Roma, al segle XIV s’utilitza a l’arquitectura.
Grisalla  Tècnica recurrent quan treballem amb vidre. Color addicional de vidres polvoritzats i òxids metàl·lics. Ens permet donar-li un efecte escultòric, un relleu escultòric. Té una funció de matissar tonalitats, de donar volum (efecte escultòric i contrast). Després s’introduïa al forn perquè pogués quedar fixada.
TEIXITS Definició i materials Teixit  prové de textilis i fa referència a un entrellaçament de fils que formen una tela.
Poden ser d’origen animal (llana) però hi ha altres com cabra, de camell, la seda. També hi ha d’origen vegetal com el lli, cotó i cànem. També teixits sintètics, poliamídics, polièster...
Llana  Teixit dels més antics. Gran importància en l’Edat Mitjana, als Països Baixos la zona més important. El procés de la llana consisteix en tenir la llana en brut, fer un sorteig (escollir la llana), fer una batuda (col·locar la llana sobre el batuar perquè centrifugui i elimini la brutícia), fer un rentat (rentar la llana) i ja obtenim la llana neta.
Seda  D’origen xinés que s’importa a Occident a partir del segle III. Gran importància de la Ruta de la seda on s’importaven matèries exòtiques d’Orient. Durant els segles XII i XIII Venècia, Pisa i Gènova es converteixen en l’entrada de nous productes entre ells la seda. Poc a poc més ciutats van rebent materials.
El procediment 1. Filatura: Procés pel qual les fibres s’estiren i retorcen formant un fil continu.
L’obtenció del fil, el podem obtenir mitjançant el fus, instrument que es substituït per altres com la filosa o rueca (pedal, roda i manovella) molt utilitzada a l’E. Mitjana i fins la Rev. Industrial pràcticament. Després es mecanitza i apareix la selfactina i posteriorment la continua de filar.
2. Tenyit: Es pot fer amb la matèria bruta o un cop el teixit està confeccionat. Els colors utilitzats són:   Colors naturals: cotxinilla o kernes.
Colors vegetals: rubia o granza, azafran, gualdo i catú, zumaque, índigo i blasto.
3. El Tissatge: Conjunt de procediments que permeten entrellaçar els fils. L’instrument més habitual és el teler. Hi ha diversos tipus (vertical i horitzontal). Consisteix en entrellaçar dos fils anomenats fils d’ordit (disposats en sentit longitudinal) i fils de trama (disposats en sentit transversal) i després els lliguem mitjançant el lligament.
Tipologies i història de la tècnica Els primers fragments des del Neolític a Turquia a Catal Hoyuc i a Egipte al Fayum. A l’Antiguitat clàssica el tèxtil passa a ser una activitat organitzada i relacionada amb el comerç. Ja no és una ocupació domèstica.
A Roma s’organitzen en gremis per treballar el tèxtil, amb la caiguda de l’imperi Romà la producció es trasllada a Orient a Constantinoble, a l’Egipte copte (teixits coptes) i a l’Iran (teles sassànides). Creix el comerç de la seda, les teles bizantines eren molt utilitzades per envolcar les relíquies. També servien com a frontals d’altar per les pintures al tremp que podien ser fets amb teixits i no fusta, per exemple. Drap de les bruixes, Vic.
Els teixits donaven prestigi a les esglésies i fins i tot utilitzen com a recurs per imitar pintant teles com si fossin teixits. Tipologies de teixits:      Frontal d’altar/ Palis.
Ossers: tovalloles litúrgiques.
Cortines.
Pamons o estàndards.
Catifes.
L’art del teixit estava vinculada essencialment a les dones i en algunes ocasions firmen la seva obra (ex. Maria me fecit Estola de Sant Narcís/ Elisava me fecit Penó de Sant Ot XII.
L’art del teixit influencia altres arts: l’escultura i la ceràmica (motius similars tèxtils).
Al segle XV després del descobriment d’Amèrica, cada vegada la moda era més luxosa  Això suposa un augment de la producció, el centre més important és a París. Ex. Hores du Duc de Berry per veure la funció del tèxtil. Veiem les robes i tapissos (aïllament i per decorar, com a funció estètica).
París sempre és un gran centre en la creació de tèxtils. Luís XIV té el seu palau molt decorat amb tapissos i catifes. Durant la Revolució Industrial el tèxtil adquireix gran impuls. Al segle XIX als anys 80 William Morris recupera la importància del teixit, William vol tornar a la producció artesanal i es centra en el disseny. S’oposa a la mecanització, i funda la companyia Morris, Faulkner and Co.
TAPISSOS El tapis és un teixit historiat que s’utilitza com a adornament o decoració. Hem de distingir entre:   Brodat  Filar sobre un teixit, brodar sobre ell. Primer la tela i després la brodem.
Tapis  Es fa durant el mateix procés de teixit, a mesura que es va teixint.
Context històric Els tapissos ja apareixen des de l’Antiguitat, el fragment més antic el trobem a Egipte a la tomba de Tutmosis IV.
A l’època romana decau pel seu cost. A l’Edat Mitjana apareix com a element decoratiu.
Tenien una funció didàctica i també recollien escenes històriques. Ex. Tapis de Bayeux és el tapis més important, és un llenç brodat que presenta la conquesta normanda d’Anglaterra que finalitza amb la batalla de Hastings. Permet conèixer les costums de l’època. Ex. Tapis de la creació: pròpiament no estava penjada sinó que era una catifa utilitzada en cerimònies modernes. Tècnicament és un brodat sobre una peça de llana.
Interessant des del punt de vista iconogràfic, era un calendari medieval. Ex. Sèrie de tapissos de la “dama i l’unicorn”, 1500. Són una sèrie de tapissos independents on cadascun d’ells està dedicat a un sentit. Ex. Tapis de l’Apocalipsis d’Angers, 1375.
CATIFES És un teixit de dimensions variables que serveix per cobrir el terra (tapis de terra). Les catifes d’origen persa tenien una gran difusió pel color, tècnica i temàtica. La tècnica antiga, l’exemple més antic catifa Pazyryck, segle V aC a Siberia. Hi ha alguns exemples a Egipte, i de Grècia i Roma només tenim fonts textuals que en parlen. Les catifes perses s’exporten però són objectes de luxes difícil d’obtenir.
A França el segle XVII i el XVIII es creen una sèrie de tallers reals de catifes i donaven catifes d’una gran qualitat tècnica.
PUNTA AL COIXÍ (ENCAJE) És una tècnica ornamental per fer diverses peces. Es coneguda per fet teixits litúrgics caracteritzada per la seva transparència.
BLOC IV: ART CONTEMPORANI A inicis del segle XX apareixen les Avantguardes i apareix una gran transformació en el lèxic i les tècniques, la pintura i l’escultura es transformen per complet.
L’art s’allunya de l’objecte artístic per centrar-se en el subjecte i en el camp de les idees.
Hi ha un allunyament de l’artista per part dels sistemes tradicionals  L’autor busca autonomia, i guanya més llibertat buscant nous mitjans d’expressió.
L’art contemporani sorgeix com a conseqüència de 3 necessitats:    Buscar respostes a noves preguntes.
Noves temàtiques en l’art.
Trobar un nou llenguatge per a un nou missatge.
Les Avantguardes Ex. La font, Marcel Duchamp, 1917  Qualsevol objecte es susceptible d’incorporar-se en un discurs artístic, provocació i innovació. L’important és el subjecte no l’objecte.
Ex. Roda de bicicleta, Marcel Duchamp.
Investigacions de Picasso amb els collages i incursions en la escultura, serà important en la recerca de nous llenguatges  Ex. Guitarra (1912-1913) fet sense materials nobles.
Assemblatge És un procés artístic tridimensional que s’aconsegueix a partir d’objectes no artístics molt pròxims els uns als altres.
Collage Tècnica d’expressió plàstica propera a la pintura consisteix en adherir sobre un suport fragments de materials. Es realitza sobre un suport pla.
Colunge o Coulage Tipus d’escultura involuntària que consisteix en introduir un material líquid o fos en aigua freda. El material pren una forma aleatòria.
Frottage Tècnica artística que consisteix en fregar un llapis sobre un full col·locat sobre un objecte.
Ex. Marx Ernst.
Grattage Tècnica de la pintura surrealista que consisteix en raspar creant una textura especial amb efecte de relleu o tercera dimensió. Marx Ernst i Joan Miró.
Altres: decalcomania...
Aplicar gouache negre sobre paper, aquest paper col·locat sobre un altre full sobre el qual es genera una pressió. Marx Ernst màxim representant.
LA CONQUESTA DE L’ESPAI (INSTAL·LACIÓ INTERVENCIÓ) És un moviment originat a Nova York d’artistes europeus, la pintura ja no és el vehicle principal de l’art. Els artistes creen obres a partir de materials industrials no nobles a partir de tècniques mecàniques. Ex, Sin titulo, Donald Judd.
Es posa èmfasi en el subjecte, en el procés mental del subjecte. Ex. Four colours four words, Josep Kosuth  fet amb neó, ens fa plantejar el paper de l’artista, només crea la idea, no el procés.
Instal·lació  l’artista projecta l’obra en relació directa amb l’espai. Representació en la qual s’intenta establir un diàleg entre l’espectador i l’espai, l’espai trenca amb un espai tradicional expositiu.
Intervencions  Accions que es duen a terme en un espai urbà, l’objecte artístic surt de la galeria. Busca aconseguir una reacció en el vianant, i mostrar la manipulació  critica a la política per ex. Jeny Holzer frases curtes de temàtica filosòfica.
NOUS COMPARTIMENTS ARTÍSTICS: COS HUMÀ I NATURA MATÈRIA Performance Mostra escènica on el propi artista hi participa i té com a finalitat una reacció per part de l’espectador. Ex. Joseph Beuys, llebre morta 1965  Origen primitiu art com a funció màgica, crítica a la gent. Ex. Marina Abramovic.
Happening Requereix la participació directa de l’espectador. Manifestació artística de caràcter multidisciplinari desenvolupada durant els anys 60 que barreja arts plàstiques amb arts escèniques. Implica una provocació-participació-improvisació.
Hi ha un ús evident del cos humà com a matèria de treball, està relacionat amb el body art. El body art és un moviment que intenta explotar el cos com a material i les seves relacions amb la natura. Les dones pioneres han estat protagonistes d’importants treballs, ex. Yoko Ono, Marina Abramovic i Anna Mendieta.
Land art Espai natural com a suport de l’obra, modificant i alterant el paisatge per crear un objecte artístic. A vegades va relacionat amb la denuncia ecològica, criticar espais naturals per la mà de l’home o tornar a l’estat primitiu de l’art. Ex. Robert Smithson i Michael Heizer.
Noves tecnologies Net art  Producció artística i simbòlica realitzada per a la xarxa d’Internet.
Vídeo art  Suport que té dues funcions: filmar performance o com a element autònom.
El vídeo s’incorpora al nou discurs de l’art.
...

Comprar Previsualizar