MIC - BLOC 3 (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Mètodes d'investigació criminològica
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 10/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

Métodos de investigación criminológica 09/01/2015 BLOC III – EL MARC TEÒRIC DE LA RECERCA  1.
2.
3.
4.
Els moments de la recerca Elaboració projecte de recerca Execució del projecte de recerca Síntesi de la recerca Difusió de resultats Nosaltres ens centrarem en l’elaboració del projecte, el punt 1.
Cal diferenciar entre:  El tema de la investigació: és el camp de coneixement o matèria en la qual s’emmarca la recerca, l’assumpte o àrea temàtica de la investigació.
 L’objectiu de la investigació: allò a què aspira/pretén la recerca (determinar, avaluar, conèixer, determinar, resoldre un determinat problema, etc.). Pot haver-hi un objectiu general i diversos objectius específics.
 El problema d’investigació: l’estadi epistemològic pel qual es formula i es defineix un escenari o situació que requereix una investigació a fi de ser descrit, explicat o avaluat.
 La pregunta de la investigació.
LA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ.
Concepte: és l’element fonamental de la investigació. Tota investigació quantitativa, pretén donar resposta a una o més preguntes prèvies, o en forma d’objectius, si es tracta d’investigacions qualitatives. Constitueix el pas fundacional de la investigació. Resumeix allò que serà la recerca.
La pregunta ha de ser coherent amb els objectius i el problema objecte de la investigació.
La pregunta ha de complir amb uns requisits de contingut i forma.
COM DECIDIR EL TEMA D’ESTUDI? Absència de mètode lògic (l’element irracional i la intuïció creativa de Popper) Orígens: • Aspectes personals i idiosincràtics      Coneixements previs Interès i inquietud intel·lectual, curiositat, motivació, inclinacions i valors • L’encàrrec professional 1 Métodos de investigación criminológica LA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ: requisits (i) Vessant social (impacte social) El projecte de recerca ha de plantejar una pregunta important per al món real. Ha de ser rellevant per a la vida política, social o econòmica.
(ii) Vessant acadèmic (impacte acadèmic) El projecte d’investigació ha de fer una aportació concreta, un enriquiment a l’establert en una àrea acadèmica determinada, a fi d’augmentar la capacitat col·lectiva de donar explicacions científiques verificables sobre algun aspecte, objecte o fenomen determinat. Implica que cal situar el disseny de l’estudi dins del marc de la bibliografia científica existent sobre la qüestió plantejada.
Camins per complir amb el requisit acadèmic.
(i) Escollir una hipòtesi que l’acadèmia consideri important, però sobre la qual no s’hagi realitzat un estudi sistemàtic.
(ii) Escollir una hipòtesi acceptada per la bibliografia que sospitem que és falsa a fi de confirmar o no la teoria vigent.
(iii) Tractar temes controvertits o polèmics en els quals l’acadèmia no té una posició unànime ni clara.
(iv) Investigacions sobre temes o premisses no avaluades o qüestionades anteriorment, o de forma insuficient.
(v) Extrapolació de teories, mètodes o proves d’un camp de coneixement a un altre a fi de resoldre un determinat problema.
(vi) L’oportunitat de disposar de nova informació.
Altres requisits de la pregunta: (i) Clara, precisa i concisa. No ha de ser vaga, ni confusa, ni ambigua, ni incloure en el seu enunciat suposicions. El plantejament concret i delimitat. Una pregunta poc definida o massa general podria fer que la investigació no s’acabés mai o que se n’obtinguessin uns resultats irrellevants (definir criteris temporals, geogràfics, etc.) (ii) Factible i realista. Coherent amb els recursos disponibles (temps, mitjans), i amb la informació que podem obtenir, és a dir, ha d’implicar una recerca viable (les dades per abordar-lo han de ser al nostre abast).
(iii) Pertinent. El registre ha de ser l’adequat, no ha d’incloure valors, judicis morals, ni especulacions no científiques. Quant al contingut, no han de ser falses preguntes (afirmacions disfressades) sinó que han de ser preguntes obertes a tenir vàries respostes en funció dels resultats.
LA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ L’objecte de la investigació criminològica: (i) El delicte. (L’objecte) Pla jurídic: delicte segons definició del Codi Penal i de les lleis penals especials (homicidi, lesions, robatoris, furt, etc.). Pla sociocultural (concepte més ampli): 2 Métodos de investigación criminológica conducta desviada (consum de drogues il·legals, la prostitució, el suïcidi, etc.). Delicte com a “problema social i comunitari”.
(ii) El delinqüent. (El subjecte). Delinqüència com a conjunció de delicte i delinqüent.
(iii) La víctima. Concepte més ampli. Víctimes de delictes o conductes desviades. La victimologia.
(iv) El control social (del comportament delictiu).Conjunt de mecanismes (normes, actituds i valors) establerts per una societat amb la finalitat d'exercir el seu domini sobre els individus (sotmetiment a models i normes comunitàries).
Dimensions del control social (i) Dimensió social: control que es produeix a través dels processos de socialització de l’individu.
Actors: la família, els mitjans de comunicació, l’escola...
(ii) Dimensió jurídica: el control social penal. Es refereix al sistema legislatiu. Es relaciona amb el concepte de pacte, de contracte social, i amb el model d’Estat.
(iii) Dimensió criminològica. Es refereix als òrgans creats per l’Estat per sancionat els delictes i les conductes desviades (policia, el sistema judicial, el sistema penitenciari, els centres d’internament, etc.) LA PREGUNTA D’INVESTIGACIÓ Què pot aportar la recerca criminològica? (i) L’explicació científica del fenomen criminal (models teòrics, gènesi, dinàmica, variables, etc.) (ii) La prevenció del delicte.
(iii) La intervenció en el delinqüent:   Conèixer l’impacte/efectes de la pena.
Disseny i avaluació de programes de reinserció.
(iv) La víctima (victimologia)   Factors de vulnerabilitat.
Conseqüències delicte i necessitats de la víctima.
EXEMPLES POWER.
ELS OBJECTIUS D’INVESTIGACIÓ En recerques qualitatives, el propòsit de la investigació es formula en forma d’objectius, que funcionen com la pregunta d’investigació en les recerques quantitatives: orienten la recerca i en són el fil conductor. Per això cal concretar-los de bon començament.
Perquè siguin vàlids, els objectius han de complir tres condicions: (i) han de ser avaluables (mesurables un cop assolits), (ii) viables (realistes) (iii) i rellevants (oportuns).
3 Métodos de investigación criminológica En redactar-los, convé utilitzar verbs que denotin els conceptes d'observar i d'avaluar. Per exemple: analitzar, descriure, exposar, avaluar, identificar, comparar, delimitar, etc.
I UN COP TENIM LA PREGUNTA DE INVESTIGACIÓ... ARA QUÈ? CONSTRUCCIÓ MARC TEÒRIC Objectiu: accedir al coneixement disponible sobre la investigació a fi de contextualitzar el problema d’investigació plantejat i disposar del suport teòric necessari.
Teoria: conjunt de lleis interrelacionades que fan referència al mateix àmbit disciplinari.
Conjunt de proposicions (i) relacionades de manera orgànica, que es formulen amb un alt grau d’abstracció i generalització (ii) respecte la realitat, que es dedueixen de fets empírics que es produeixen amb regularitat (iii), i de les quals poden inferir-se prediccions empíriques.
(i) (ii) Sistema coherent d’afirmacions que amb freqüència tenen relació causal.
La teoria va més enllà d’expressions empíriques concretes (aspecte conceptual i camp d’aplicació) La teoria sorgeix de la constatació de repeticions de la realitat observada.
(iii) FUNCIONS DEL MARC TEÒRIC 1. Permet conèixer allò que s’ha dit i investigat abans (antecedents, estat actual del tema o estat de l’art) 2. Justificació de la rellevància acadèmica de la pregunta.
3. Orienta la recerca (disseny del projecte de recerca)  Revisió/esmena de la pregunta  Operacionalització de conceptes/variables  Establiment d’hipòtesis  La definició de la metodologia 4. És el marc de referència per l’anàlisi dels resultats.
EN RESUM, és imprescindible per l’èxit de la recerca i d’utilitat en totes les fases.
La FASE EXPLORATÒRIA de la recerca: té lloc un cop formulada la pregunta d’investigació.
Serveix per a comprovar el compliment dels requisits acadèmics d’aquesta pregunta, formular les hipòtesis, i dissenyar el procés de recerca. Bàsicament, consisteix en documentar-se, saber què han dit i fet altres autors en relació amb el problema d’investigació, és a dir, conèixer les doctrines (conjunt de principis, ensenyaments o instruccions d’una escola). Aquesta activitat és imprescindible per acabar de concretar la pregunta i evitar repeticions d’investigacions ja fetes.
Tasques: - La revisió bibliogràfica Les entrevistes exploratòries La REVISIÓ BIBLIOGRÀFICA: és un procés metodològic, estructurat i sistemàtic que té per objecte recollir la doctrina sobre una matèria o qüestió mitjançant la localització, recuperació i anàlisi de la informació procedent de fonts documentals bibliogràfiques (publicacions, articles, llibres, monografies, etc.) sobre un tema determinat.
Consisteix en detectar, consultar i obtenir la bibliografia i altres fonts documentals necessàries per l’estudi.
4 Métodos de investigación criminológica  Fonts primàries: fonts documentals i publicacions directes d’estudis.
 Fonts secundàries: fonts documentals i publicacions fetes/basades en fonts primàries (compilacions, resums)  Fonts terciàries o generals: llistats de fonts secundàries (catàlegs, directoris o similars) i/o d’actors relacionats.
LES LECTURES PRELIMINARS Tipus de revisions bibliogràfiques: (i) (ii) Exhaustives (Comprehensive Literature Review) abasten tot allò publicat sobre un determinat tema segons els criteris de cerca determinats (període de temps, llengua de publicació, temàtica, base de dades emprades, paraules de cerca, etc.) Són la base dels articles bibliogràfics.
Descriptives: proporcionen una actualització sobre determinats temes o conceptes.
Les revistes especialitzades (font primària): importants pel seu caràcter acadèmic, per la seva actualització, i les referències que contenen, per la seva facilitat en la cerca electrònica i accés (base de dades on-line). Obstacles: majoria de les publicacions en anglès.
    No cal llegir la totalitat de la publicació.
Consultar índex i centrar-nos en allò que ens interessa.
L’objectiu és extreure les idees i tesis rellevants pel nostre projecte de recerca.
Desitjable que les referències siguin plurals, tant en àrea de coneixement com en posicionament.
Criteris per la selecció de les lectures (el temps): (i) (ii) (iii) (iv) (v) (vi) (vii) Partir de la pregunta inicial.
Ajustar càrrega de feina al programa o calendari de recerca.
Preferència per texts que, a més de dades, inclouen elements d’anàlisis i interpretacions.
Compilar texts amb enfocaments diferents de l’objecte.
Combinar la lectura amb la reflexió i, segons aquesta, ajustar la cerca de documents.
Segons pregunta d’investigació, a més d’articles científics (revistes especialitzades), incloure la literatura gris (publicacions organismes especialitzats, governs, online,...) Prioritzar els documents més citats.
Documents específics de la criminologia:  Les lleis i la seva tramitació parlamentària (els projectes de lleis, les al·legacions i esmenes, etc.)  Els informes basats en les estadístiques judicials, policials i del sistema penitenciari.
 Dades criminològiques (bloc V)  Les sentències judicials  La premsa  Les revistes especialitzades  Revista de Derecho Penal y Criminología  Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología  Cuadernos de Política Criminal  Anuario de Psicología Jurídica 5 Métodos de investigación criminológica   Ciencia Policial Revista Española de Investigación Criminológica (Caràcter interdisciplinari de la Criminologia) La meta-anàlisi: és una tècnica d’observació documental (revisió bibliogràfica) que consisteix en el buidatge d’un gran nombre d’estudis empírics elaborats sobre el mateix tema. Permet constatar coincidències o divergències entre diferents investigacions. L’existència d’un consens absolut entre els resultats o l’observació d’una clara tendència permet tractar determinats assumptes com categoria científica.
EXEMPLE: POWER.
Les ENTREVISTES EXPLORATÒRIES: L’entrevista exploratòria: tècnica que té per finalitat demostrar aspectes d’un determinat fenomen en els quals l’investigador no hi havia pensat, i, d’aquest mode, complementar les pistes de treball que es manifesten a partir de les lectures. Serveixen per recollir informació sobre un tema determinat, per centrar la investigació, formular la pregunta d’investigació i les hipòtesis, i per l’operacionalització de la recerca. Són una primera aproximació.
  Com? Preguntes obertes (no estructurada o semiestructurada) i flexibilitat (suggeriments, noves perspectives) Qui? Informants clau en la matèria (investigadors, policy-makers, acadèmics, responsables públics,...) LA PROBLEMÀTICA DE LA RECERCA Fase inicial: moment projectual.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Selecció del tema Acotar l’objecte de la recerca a un problema determinat Revisió bibliogràfica (pre-pregunta) inicial sobre el problema Definició de la pregunta d’investigació Fase exploratòria (post-pregunta): estat de l’art Avaluació de la pregunta: Què aporta? És rellevant? Quin impacte? És clara? Precisa)? Concisa? Factible? Realista? Pertinent? 7. Formulació d’hipòtesis i definició de variables FASE METODOLÒGICA FASE D’EXECUCIÓ FASE SÍNTESI I CONCLUSIONS FASE DIFUSIÓ 6 Métodos de investigación criminológica LA PROBLEMÀTICA DE LA RECERCA LA RELLEVÀNCIA TEÒRICA. REVISIÓ DE LA LITERATURA.
Funció de la literatura acadèmica.
(Paradigma neo i post positivista). Recerca quantitativa.
Fonamental per a la definició de la teoria i formulació de hipòtesis.
Mètode deductiu: procediment d’investigació que genera dades de dalt a baix. Partint d’una llei, es deriva una implicació contrastable mitjançant observació (la teoria precedeix de l’observació).
(Paradigma interpretatiu). Recerca qualitativa.
Auxiliar, orientativa. Ús del mètode inductiu: procediment d’investigació que genera coneixement de baix a dalt; a partir de la observació es detecten regularitats que –una vegada contrastades repetidament- passen a postular-se com a lleis científiques (la teoria sorgeix de l’observació).
Mètode hipotètic-deductiu: combinació de les estratègies inductives i deductives d’investigació en un únic procés.
TEORIA I HIPÒTESIS DE RECERCA Una hipòtesis és una proposició teòrica provisional (pendent de confirmació) que implica una relació entre dos o més conceptes, situada a un nivell inferior d’abstracció i generalitat en relació amb la teoria, i que permet una traducció d’aquesta en termes de prova empírica. Les hipòtesis sempre es relacionen amb variables, i les han d’incloure.
Les hipòtesis són les respostes esperades a la pregunta d’investigació. De fet, les hipòtesis resumeixen els resultats esperats en un conjunt de frases. L’existència o no d’hipòtesis depèn de la modalitat d’investigació. Són imprescindibles en estudis experimentals propis de disciplines com la física, la química o la medicina. Les investigacions qualitatives, en canvi, organitzen la investigació a través d’objectius.
7 Métodos de investigación criminológica Hipòtesis: proposició temptativa que es postula o bé com a solució a un problema o bé com a potencial llei per a l’explicació de les regularitats observades. Són el nexe entre la teoria i la realitat empírica i, a més, l’instrument de treball de la teoria i la recerca (guien la recerca) Característiques: (i) (ii) (iii) (iv) Han de ser conceptualment clares i referides a una situació real.
(Pel general) ha d’estar basada en una teoria científica, i tenir força explicativa respecte les evidències empíriques (consistència lògica) Han d’estar relacionades amb les tècniques i la informació disponible (empíricament verificable) Les variables o termes de la hipòtesis han de ser clars, comprensibles concrets, precisos, observables i mesurables.
Tipus:  Hipòtesi operativa: proposició que s’expressa en uns termes tals que pot ser contrastada empíricament i replicada per qualsevol altre investigador.
 Hipòtesi nul·la: recull els resultats que negarien el que l’investigador esperava. És el contrari de la hipòtesi operativa.
 Hipòtesi alterna: proposició diferent a l’operativa i la nul·la que ofereix una explicació o descripció diferent a les anteriors.
 Hipòtesi convalidada: aquella que ha estat validada (verificada) de manera racional i empírica.
 Hipòtesi correlacional: aquella en la qual s’estableixen relacions entre dos o més variables.
 Hipòtesi conceptual: aquella que es formula com a resultat de les explicacions teòriques aplicables al problema d’investigació.
 Hipòtesi causal: aquella que estableix relacions de causalitat.
 Hipòtesi inductiva: aquella que es genera a partir de l’observació i l’experiència.
 Hipòtesi deductiva: aquella que prové d’un sistema de coneixements més ampli (va del general a lo particular)  Hipòtesi comparativa: aquella que es formula amb l’objectiu de comparar grups.
 Hipòtesi estadística: és la transformació en termes (símbols) estadístics de les hipòtesis de recerca, nul·les i alternatives. Poden ser: d’estimació, de correlació, de diferència, etc.
HIPÒTESIS DE RECERCA Exemples 8 Métodos de investigación criminológica LES VARIABLES: CONCEPTE Variable: concepte OPERACIONALITZAT. Dimensions o propietats d’un objecte que poden prendre diferents valors. Tret que es pot observar, interpretar, mesurar o quantificar, que ha estat considerat dins d’una investigació en una relació o causalitat.
Exemples: edat, sexe, ingressos, nivell educatiu, situació laboral, etc.
OPERACIONALITZAR: procés mitjançant el qual es passa de definicions conceptuals a variables mesurables empíricament. (bloc IV) TIPUS DE VARIABLES.
Variable dependent: variable els canvis de la qual tracten de ser explicats per les variacions en la variable independent. Quan es tracta de metodologies no experimentals s’expliquen per relacions o diferències entre grups. Quan es tracta de metodologies experimentals s’expliquen mitjançant relacions causals.
Variable independent: variable els canvis de la qual tracten d’explicar les variacions en la variable dependent. Quan es tracta de metodologies no experimentals, l’investigador sols pot mesurar i seleccionar valors de la variable; o no pot assignar aleatòriament els participants als seus nivells.
9 Métodos de investigación criminológica Quan es tracta de metodologies experimentals, l’investigador pot crear les condicions perquè es manifesti i aplicar-les als participants seleccionats aleatòriament.
Variables estranyes: variables que afecten la dependent i que no han estat ni manipulades (independents) ni controlades. En una investigació ben controlada, la quantia de l’efecte d’aquestes variables és sempre més petita que l’efecte de les manipulades.
Variables controlades: antigues variables estranyes l’efecte de les quals sobre la dependent ha estat controlat per l’investigador.
Variables emmascarades: tipus de variable estranya l’acció de la qual sobre la dependent té la característica de variar alhora que varien els nivells de la independent i, a més, l’efecte és tal que podria explicar les variacions en la dependent.
Variables continues: quan entre dos valors hi ha infinites possibilitats intermèdies (p. Ex. Per o alçada).
Variables discretes: quan entre dos valors no hi ha cap possibilitat intermèdia. (p. Ex. Nombre de fills) Variable dicotòmica: quan només te dos valors (p. Ex. Patir una determinada malaltia) Variable nominal: variable discreta que té uns valors que no es poden ordenar (p. Ex.
Nacionalitat) Variable ordinal: variable discreta que té uns valors que sí es poden ordenar (p. Ex. Nivell estudis) Variable cardinal: variable continua que té un valor numèrics assignat amb ple sentit (p. Ex.
Renda, edat...) LES VARIABLES Constructe: variable que es postula teòricament però que no és accessible a l’observació.
S’infereix per mitjà d’indicadors als quals sí que tenim accés (p. Ex. Intel·ligència) Estrats: subconjunts de la població determinats per una variable, la rellevància de la qual, per a un objectiu concret, exigeix que siguin reflectits en la mostra.
Interacció: canvi en la forma en què una variable independent actua sobre la dependent segons el nivell d’una segona variable independent amb què es combina. Quan hi ha interacció, els efectes simples de la variable independent segueixen el mateix patró.
Operacionalització de variables: acció de definir les variables de manera que qualsevol investigador les pugui observar i mesurar en qualsevol moment.
LES RELACIONS ENTRE VARIABLES La correlació: es produeix quan els valors de dues variables quantitatives varien simultàniament de forma sistemàtica en sentit positiu o negatiu. És l’associació o covariació entre dues variables.
Indica la força i la direcció d’una relació lineal entre dues variables aleatòries. Per exemple, per a dues variables (A i B) existeix correlació si en augmentar els valors de A també augmenten (o disminueixen) els de B i viceversa. La correlació entre dues variables no implica, per si mateixa, cap relació de causalitat.
Relació espúria: relació observada entre dues variables però que no implica vincle entre si, ja que està produïda en estar ambdues relacionades amb una tercera variable.
Validesa externa: qualitat de la investigació que permet de generalitzar els resultats trobats a la resta dels individus que no van ser estudiats.
10 Métodos de investigación criminológica Validesa interna: qualitat de la investigació que permet d’assegurar que la variable independent és causa de la dependent.
LES VARIABLES: EXEMPLE Article: EL MITO DE LA IMPULSIVIDAD DEL DELINCUENTE (Santibáñez) http://www.copmadrid.org/webcopm/publicaciones/juridica/1994/arti8.htm#n71 El autocontrol es una variable constante en los estudios de criminología. Los diferentes estudios sobre autocontrol defienden que los delincuentes no son capaces de controlar su conducta o, en otras palabras, de inhibir sus impulsos. Sin embargo, una aproximación intuitiva a esta realidad de determinados delitos puede hacemos pensar que los delincuentes son en realidad capaces de controlar sus conductas.
Las consecuencias de una u otra aproximación pueden ser de vital importancia en algunos campos como el judicial y psicológico.
Desde una perspectiva judicial, el hecho de que una persona posea capacidad de autocontrol afecta a su inocencia o culpabilidad, así como al grado de responsabilidad y pena. Desde una aproximación psicológica este aspecto es crucial de cara a adaptar los tratamientos que se apliquen a los delincuentes.
Esta investigación empírica muestra la necesidad de diferenciar entre poseer la capacidad de autocontrol y la activación potencial de dicha capacidad, en nuestro caso, el autocontrol. El autocontrol es una capacidad que puede activarse únicamente en determinadas situaciones dependiendo de los valores y las prioridades del sujeto. Además es necesario considerar la edad de la persona como otro aspecto importante a la hora de interpretar resultados de otras investigaciones.
Este estudio se basa en dos muestras diferentes: Una presa (N=249) y otra no presa (N= 157).
Los análisis estadísticos ponen de manifiesto que no existen diferencias en autocontrol entre presos y no presos pero sí se han encontrado en valores, personalidad y variables sociológicas.
11 Métodos de investigación criminológica Article: FACTORES DINÁMICOS DE LA REINCIDENCIA DE RECLUSOS DROGODEPENDIENTES EN TRATAMIENTO EN COMUNIDAD TERAPÉUTICA (Ramos et al.) Variables considerades: http://www.researchgate.net/publication/230765423_FACTORES_DINMICOS_DE_LA_REINCID ENCIA_DE_RECLUSOS_DROGODEPENDIENTES_EN_TRATAMIENTO_EN_COMUNIDAD_TERAPUT ICA/links/0912f5040aa4988880000000.pdf 12 Métodos de investigación criminológica TEORIES: Positivisme (s. XIX). Realisme ingenu basat en el mètode empíric clàssic de les ciències naturals.
Paradigma: estudi de la realitat social utilitzant el marc conceptual, les tècniques d’observació i mesura, i els instruments d’anàlisi matemàtic i les tècniques d’inferència. Tècniques quantitatives (per variables), mètode inductiu, i formulació matemàtica.
Objectiu: Trobar lleis immutables (determinisme).
Post-positivisme (s. XX). Realisme crític (coneixement imperfecte).
Paradigma: parteix dels positivistes però se centra en els problemes metodològics de cada ciència. Validació d’hipòtesis/afirmacions. Desenvolupament de l’anàlisi per variables (independent/dependent), correlacions, causalitat, refutabilitat (hipòtesis i teories). Predomini mètode deductiu.
Objectiu: trobar lleis socials probables (probabilitat) Interpretacionisme: (s. XX). Constructivisme i relativisme (realitat múltiple, desaparició d’una realitat social universal).
Objectiu: interpretar i trobar significat a les realitats socials (no buscar lleis), comprendre la conducta individual. Investigador forma part, interactua amb l’objecte d’estudi (absència de dualitat i objectivitat). Coneixement per inducció (descobriment de la realitat).
Tècniques qualitatives (i subjectives) d’anàlisi per casos.
Segons tipus d’observació: 1. L’observació participant 2. L’observació no participant (directa o indirecta) Exemples:  Història de vida o mètode biogràfic  L’entrevista qualitativa  Grups de discussió/grups focals Fal·làcia ecològica: errada en la interpretació de les dades estadístiques per la qual s’infereix la naturalesa dels individus a partir de les estadístiques agregades del grup al qual pertanyen. Es tracta de donar per fet que tots els membres del grup mostren les mateixes característiques.
Estereotip: tipus de fal·làcia ecològica que es genera arran de l’herència cultural, dels mitjans de comunicació, dels perjudicis i de les actituds adquirides.
Reduccionisme: errada en la interpretació dels resultats estadístics que es produeix quan s’ignoren alguns dels factors clau que incideix en l’objecte de recerca (contrari d’holisme).
13 ...