TEMA 4 (Formació irregular del contracte) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Dret Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 4. LA FORMACIÓ IRREGULAR DEL CONTRACTE El contracte es perfecciona amb el consentiment, a vegades aquest consentiment no és lliure, o a vegades firmes i no és el que un esperava, per tant, hi ha hagut algun element que ha intervingut en aquest consentiment. Dins d’aquesta formació irregular del contracte trobem 2 grups: 1.Falta de consentiment absolut: hi ha una divergència entre la voluntat manifestada i la realment volguda. Supòsits: a) Di senso: inconscientment el que tu declares no és el que volies, “error obstatniu” “t’has equivocat”.
b) Declaració sense serietat: es fa de forma notòria, però sense ànim d’obligar-se, que qualsevol persona percep que no hi ha voluntat d’obligar-se.
c) Declaració sota reserva mental: conscientment accepto el contracte, però interiorment no vull.
d) Simulació: és molt habitual a la pràctica. Es dóna quan les parts celebren un contracte, però en realitat d’aquell contracte només en volen l’aparença, ja que el que realment volen és una cosa diferent a la firmada. La simulació sempre és volguda per ambdós parts.
Característiques: 1. Existència d’acord simulatori: en que dues persones es posen d’acord per celebrar un contracte, però en realitat no volen els efectes del contracte.
2. Finalitat: normalment és per enganyar a un 3r (creditor o HP).
3. En el negoci simulat aparentment sembla que es compleixin totes les característiques.
Existeixen 2 tipus de simulació: - - Simulació absoluta: únicament tenim el contracte simulat, les parts es posen d’acord en donar una simple aparença, però no és volgut per les parts; ex: tinc creditors i per evitar que m’embarguin determinats béns, els transmeto a la meva dona, però com que és un contracte simulat, jo seguiré essent el que s’encarrega dels béns.
Simulació relativa: autènticament hi ha 2 contractes: un que és el simulat, i per altra banda tenim el dissimulat (el realment volgut per les parts). Ex: pares que volen donar un pis al fill: contracte simulat de compra-venda i un de dissimulat que és la donació (es fa per evitar l’impost de donació).
Problema de la simulació: afecta més a la causa del contracte que al consentiment. En la relativa, el contracte simulat serà nul per falta de causa, ja que la finalitat del contracte de compra-venda és cobrar un preu (totalment diferent a la donació); en canvi, el contracte dissimulat (la donació) és vàlid perquè sí que existeix causa vertadera i lícita, i concorren la resta de requisits per la validesa del contracte (objecte, causa i consentiment). El TS ha dit que els requisits de validesa del contracte dissimulat són obligatoris (a més, per la donació es requereix escriptura pública). Pel que fa a la simulació absoluta queda totalment nul per falta de causa.
En tots aquests contractes d’aquest primer grup hi ha falta absoluta de consentiment: es consideren nuls de ple dret o inclús inexistents per no complir un dels tres elements del contracte (objecte, causa i consentiment).
2.Els vicis del consentiment: supòsits en que sí que existeix consentiment, però val a dir que el CC vol que el consentiment sigui lliure, per tant, realment hi ha alguna cosa que ha intervingut en la manifestació de la voluntat, la declaració de voluntat no és autèntica (1265-1270): “serà nul el consentiment prestat amb error, violència/intimidació o dol”.
a) Violència o intimidació: (1267) existeix violència quan per arrancar el consentiment a l’altre persona s’utilitza una força irresistible (coacció física); existeix intimidació quan s’inspira el temor de patir un mal a un dels seus béns, a la pròpia persona... (força psíquica) amenaça: ha de ser antijurídica (injusta), imminent i greu (no s’admet les amenaces legals: “o me firmas o te meto un pleito que te vas a enterar”). Ha de produirse un estat de temor i ens hem d’atendre a l’edat i la condició de la persona (amenaça que sorprengui a qualsevol persona sensata).
b) Error: cal diferenciar-lo del “di senso”, en que hi ha una disparitat en el que declares i el que realment volies, és a dir, que t’has equivocat, en canvi, l’error és que tu vols aquella voluntat que has emès, però s’ha format sobre una percepció errònia (1266).
Requisits: 1. Essencial: pot ser: aquell que recau sobre la cosa, substància, que sigui objecte del contracte; error en la persona, quan la consideració de la persona hagués estat la causa principal del contracte (contractes personalíssims); error sobre la quantitat, no invaliden el consentiment (compres finca de 1200m2 i en realitat té 1500m2) el CC ho regula i permet la seva correcció; sobre el valor, són irrellevants, es considera que no hi ha vici en el consentiment (vens pis a 20.000€ i en realitat valia 100.000€ no invalida el consentiment, no és un error excusable). *Excepció: Dret Civil de Catalunya, per la venda de béns immobles, es considera que el preu ha de ser just, per la qual cosa es podrà impugnar el contracte si l’has venut per menys de la meitat del seu preu just; error en els motius, totalment rellevant, si aquests són totalment il·lícits pot comportar la il·licitud de la causa.
2. Excusable.
c) Dol: ús de paraules i maquinacions insidioses que indueix a l’altre a celebrar el contracte (quan en realitat no ho hagués fet). El dol no ha de ser incidental, és a dir, ha de recaure sobre els elements essencials del contracte és el que se’n diu “dol causant” (sobre la causa del contracte); el dol que és incidental només obliga a indemnitzar per DiP. També existeixen altres tipus de dol: dolus bonus, aquell engany que socialment està admès (venda d’un cotxe de 2a mà); dolo negativo, s’ometen aspectes (engany per omissió), pot provocar dany ja que vulnera el deure d’informació precontractual; dol recíproc, ambdues parts s’enganyen mútuament.
En aquest segon grup hi ha consentiment, però està viciat anul·lable. *Diferència anul·labilitat i nul·litat: la nul·litat té un termini de 4 anys, l’anul·labilitat no en té.
...