TEMA 7: ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ALS EUA (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació Social
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 11/07/2014
Descargas 10
Subido por

Descripción

Prof: Mercè Oliva

Vista previa del texto

TEMA 7: ELS MITJANS I GRUPS DE COMUNICACIÓ ALS EUA 1. RÀDIO I TELEVISIÓ 1.1 Establiment del sistema de RTV (1927-1970) • La primera dècada del s. XX, va començar a apareixer radioaficionats, persones individuals que emeten.
• Als anys 20, com el mitjà no estava regulat, hi va haver problemes d’interferències. A més d’aquesta limitació radioelèctrica, es va agafar una por (es veia més important que la premsa i tenia un seguit de perills potencials). Per tot això es decideix regular aquest sistema, per les mateixes causes que a Europa, però els sistemes van ser diferents.
 Sistema nascut el 1927, (Radio Act)sistema portat exactament igual a la televisió i adaptat als nostres temps amb pocs canvis.
CARACTERÍSTIQUES o Inicialment no es crea cap ràdio pública, es deixa la ràdio en mans privades. Són emissores comercials d’abast local/regional (es divideix el país en 210 mercats i les ràdios només poden emetre en aquest radi) i estan finançades per anunciants.
o Límits a la propietat molt estrictes. Inicialment, només podia haver una emissora dins cada mercat, i 7 a nivell nacional (a diferents mercats)amb l’objectiu d’assolir la màxima diversitat possible.
Sistema de Networks (NBC, ABC, CBS) i emissores. Com el sistema era molt feble neixen aquestes networks, la seva funció principal és produir i proporcionar continguts a les estacions locals que no són de la seva propietat mitjançant un contracte d ’afiliació, segons la qual l’emissora pot emetre continguts D’UNA network en exclusiva. Molts dels gèneres televisius (radionovel·les etc) neixen aquí.
o o La televisió pública: PBS funciona també com un network, o sigui treballa amb emissores afiliades, és a dir, en cada mercat hi ha alguna estació que no són propietat de l’estat sinó que són propietats d’universitats, organitzacions sense ànim de lucre que proporcionen programes públics o Televisió de pagament per cable: té una gran penetració, un 90% de les llars nordamericanes hi està abonada. Els operadors de cable són les plataformes de pagament que ofereixen diferents canals als clients. Degut a l’aparició del cable s’ha produït una gran fragmentació de l’audiència.
o    Autoritat independenent: Federal Communications Commissions (FCC). Creada des del primer moment, una de les seves missions és la de donar llicències per emetre. També s’encarrega de revisar i canviar els límits a la propietat i vigila els continguts.
Aviat s’estableix un oligopoli de la NBC, la CBS i ABC, que es manté en la televisió (the big three) De mica en mica, les tres networks abandonaran el mercat de la ràdio per concentrar-se en el de la televisió. Actualment, cap de les tres tenen network, de fet NBC i ABC no tenen ni estacions, tot i que la CBS sí. Això permet que ara hi hagi molts propietaris.
Aquest sistema de network/estació es manté a la televisió, amb NBC donant continguts.
Relacions entre el sector del cinema i la televisió (per què les majors no entren en el mercat televisiu?)   1943: es prohibeixen el cross-ownershup entre cinema i televisió. Les majors no poden ser propietàries d’estacions ni networks televisives.
A partir dels anys 60: produiran continguts per les networks.
1.2 La RTV pública  Desencant per la vocació exclusivament comercial d’estacions i networks, que només prioritzen l’entreteniment. (No hi ha informació)  1969: neixen la National Public Radio (NPR) i la Public Broadcasting Service (PBS) CARACTERÍSTIQUES     Networks (no són propietàries de les estacions). Elles emeten contingut sense tenir cap estació en contingut Especialització i complementarietat Pes minoritari Problemes de finançament (patrocinis privats lligats a programes concrets) 1.3 La televisió per cable - Apareix el 1975 (el primer canal va ser l’HBO) - És un sistema de canals de pagaments - Actualment, més del 90% de les llars hi estan subscrites CONSEQÜÈNCIES pels sistemes televisius - Fragmentació de les audiències i fi de l’era daurada de les big three (ABC NBC CBS). Les grans networks perden audiència però el sistema televisiu americà té tant poder que pot mantenir a flot les televisius.
o Crisi d’identitat de la PBS - o Narrowcasting i experimentació en els continguts Amb la televisió de cable es volia afegir més diversitat al sistema de televisions i oferir la oportunitat de que noves veus poguessin estar presents a la televisió.
L’objectiu de la PBS era omplir buits, però aquests buits van quedar coberts per les televisions per cable.
1.4 Des-regulació (1985-present) Es flexibilitzen les limitacions a la propietat (ràdio i televisió). No hi havia límits al nombre d’estacions però si al percentatge de llars a les que podien arribar, a un 39%. Això no afecta a les Networks ni a la ràdio, ja que no hi ha límits al nombre total d’estacions que pots tenir al país. A partir dels 80 una major cinematogràfica podia tenir també un canal de televisió (FOX, DISNEY) CONSEQÜÈNCIES - Fusions i concentració: creació de potents grups de comunicació Augment de networks lligades als estudis cinematogràfics.
2. CINEMA 2.1 Inicis de la indústria - Nickelodeons, llargmetratges de ficció, estrelles i producció industrial. Comença l’Star System.
- El naixement de Hollywood i el sistema dels estudis. S’estandaritzen les pel·lícules a través del gènere i el llenguatge audiovisual.
- Es crea un oligopoli format per Majors (Paramount, MGM, 20th Fox…) i Minors (Columbia, Universal…) Les minors no tenen exhibició i produeixen menys pel·lícules.
2.2 Majors - Infraestructures de producció pròpies i control sobre el “talent”. Cadascuna té un estil propi.
- Integrades verticalment (producció, distribució i exhibició) - Domini del mercat nacional (i Europeu).
La fi de l’era daurada de Hollywood. 
 Es va fer la llei antitrust (1948) que obliga a les Majors a despendre’s de les sales d’exhibició, ja que hi aplicaven condicions abusives.
Va aparèixer la televisió i es van perdre espectadors.
Canvis en el sector Aquests fets van obligar a les Majors a fer canvis, es van despendre del “talent” i van sorgir noves empreses: les agències de talent. Eren aquestes les que gestionaven les contractacions d’actors i actrius.
- Es van fer nous films per a nous públics, i es van incorporar estudis de fora, productores independents que van produir i els estudis van finançar.
- Nous mercats: producció per a la Televisió. Tot i això les majors van intentar potenciar els trets positius que tenia el cinema, però això va enfonsar i endeutar a moltes productores.

 Quan es van desenvolupar les tecnologies per gravar i poder retransmetre gravacions a televisió (fins al moment tot era en directe), els estudis van aprofitar per a vendre les seves pel·lícules a les networks televisives.
- Les majors com a parts de conglomerats d’altres sectors. Molts estudis van ser comprats per empreses que no tenien res a veure amb el sector (les compraven companyies sucreres, de pàrquings, d’hotels…) per a salvar-les.
El retorn de les majors (80’s - present) - Jaws i Star Wars i d’altres Blockbusters: pel·lícules que amb els seus efectes especials flipaven als espectadors de la època. Es feien estrenes massives (Jaws). Això va suposar un canvi en la lògica del sector i van aflorar les sales multicines.
- Nous ingressos de la televisió en obert, el cable i el vídeo domèstic (VHS). Una manera de limitar el poder de les networks televisives va ser la llei Fin/Syn que pretenia limitar els drets d’emissió de continguts que produïa Hollywood. Les televisions disposaven d’un nombre màxim d’emissió d’un contingut determinat a partir del qual els drets tornaven a Hollywood.
A partir dels 80 les Majors ja van poder entrar a la televisió i fins i tot adquirir-ne com ho van fer Disney o la Fox.
Actualment les productores Majors (Warner, Paramount, Columbia, Fox i Disney) dominen el sector però també hi ha la presència de productores independents com Sundance o Lionsgate.
3. PREMSA A Estats Units la llibertat d’expressió és més absoluta que a Europa (així ho recull la seva constitució i va molt lligat em els orígens del mitjà, que estava en lluita amb la independència britànica durant l’època colonial.) La premsa va molt lligada a ciutats, o sigui que és d’àmbit local (és un país molt gran, amb una forta tradició local i una estructura de comunitats molt potent).
No va ser fins als anys 80 quan apareixen els diaris d’àmbit nacional (USA Today, New York Times National Edition).
La premsa dominant és del tipus Informatiu-Interpretatiu.
S’han establert monopolis locals, poques ciutats tenen diaris locals que es facin la competència, per qüestions de volum de mercat a les ciutats petites només pot sobreviure un sol diari, en canvi a ciutats més grans (Nova York, Philadelphia, Los Angeles) hi competeixen diversos diaris d’àmbit local.
 Aquests monopolis generen una importància de la imparcialitat, quan un ciutadà només opta a una sola lectura dels fets és molt més important que el mitjà des d’on en treu l’informació sigui imparcial.
També pel que fa a la premsa escrita hi ha un gran corporativisme i una forta presència de grups de premsa que també han intentat créixer de forma diagonal com Televisions.
La premsa americana es caracteritza per tenir una major neutralitat política que a Europa, es separa la opinió del relat dels fets. Allà es té la visió del periodista com a algú que lluita per la llibertat i vol fer sortir la veritat a la llum.
 Els diaris segueixen en les seves pàgines d’informació els principi de veracitat, objectivitat i imparcialitat. Per això hi ha autonomia de la redacció respecte els propietaris, hi ha molts filtres.
La premsa és com un “gos guardià” de la realitat i la veracitat. Un informe molt influent va ser el que va publicar la comissió Hutchins l’any 1947 que analitzava si la premsa seguia els objectius de neutralitat. Aquí neix la teoria de la responsabilitat social de la premsa, ja que la llibertat d’expressió podia ser perillosa ja que podia propagar aquelles publicacions amb ideologia o amb una parcialitat evident.
No va tenir cap valor legislatiu però va ser molt influent i va marcar un punt d’inflexió en els consells de premsa que es van sentir al·ludits davant la pèrdua d’objectivitat i imparcialitat.
Fairness doctrine -> Vigilava la RTV per procurar-ne la imparcialitat sobretot política.
Als Estats Units hi ha molts estudis (exhaustius) que vigilen encara ara les influències polítiques dels diaris per poder-ne establir una corrent ideològica determinada.
El model periodístic Europeu també va influenciar les tintes americanes, va començar amb la creació del canal Fox News (Rupert Murdoch) que explicava les notícies amb una marcada visió política favorable a la dreta (republicans) això va tenir èxit i va trencar la tradició neutral de les redaccions americanes. D’aquesta nova tendència caracteritzada per relatar les notícies amb una parcialitat política se’n diu la “Foxificació” de les notícies. *The Newsroom+.
...