3. El joc (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 3º curso
Asignatura Psicologia
Año del apunte 2017
Páginas 3
Fecha de subida 06/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Dr. Angel Pedra PSICOLOGIA 3.05.2017 EL JOC - és l’activitat més productiva i divertida que emprenen els nens el joc és una activitat inherent a l’ésser humà és universal el joc és una activitat lliure -> no es pot obligar als nens a jugar si no volen jugar no és exclusiva dels humans evoluciona de jocs simples a grupals aprenentatge de com fer i mantenir els amics varia segons la cultura, el sexe i l’edat ● El joc és útil i és necessari per al desenvolupament del nen en la mesura que aquest és el protagonista. ● No s’ha de dirigir ni s’ha d’imposar el joc: El joc imposat pot canviar l’actitut del nen i el joc dirigit no compleix amb les característiques de joc, encara que el nen pot acabar fent-ho seu. El joc permet al nen: - que es mantingui diferenciat de les exigències i limitacions de la realitat externa - explorar el món de la gent gran sense estar ells presents - interactuar amb els seus iguals - funcionar de forma autònoma Quins tipus de joc hi ha? ● ● joc solitari: el nen juga sol joc espectador: el nen no juga ni sol ni acompanyat, només mira -> aquests nens denoten una patologia important que s’ha de començar a treballar ● joc paral·lel -> joguines iguals però no interactuen. dos nens que juguen paralelament però un imita les joguines que agafa l’altre. ● associatiu: interactuen i comparteixen joguines. hi ha un període però en que el nen no deixa les joguines i creu que tot és seu. ● cooperatiu: creen una activitat conjunta JOC DE LLUITA: S’ha de mirar a la cara dels nens per saber si la baralla és de joc o agressiva ja que en el primer cas somriuen. Els petits es persegueixen i s’atrapen els uns als altres. - no ha de ser agressiu es constructiu perquè estableixes estratègies s’estableixen relacions es practiquen habilitats és universal requereix autocontrol: els nens petits no el regulen. normalment el regulen quan acaben plorant. somriuen durant la lluita l’època del joc de la lluita és de 7 a 10 anys. Dr. Angel Pedra PSICOLOGIA 3.05.2017 JOC CREATIU: Joc que ens facilita la capacitat simbòlica. ● ● ● ● ● inventes diàlegs amb amics imaginaris (3-7 anys) psicodramàtic: representen varis rols regulen les emocions desenvolupen un atutoconcepte (metge, mestra, policia, pare, mare) una manifestació del joc creatiu és el sociodrama on aprenen els uns dels altres fent: ○ assaig de rols socials ○ capacitat per explicar i convencer als altres ○ regular les emocions (pors, alegria, valentia) ○ desenvolupar un autoconcepte en un context no amenaçat actuant com un guerrer, un pare, mestre, metge, etc. Psicodrama: la cosa es que presentes una situació com si fos un teatre. Assignes un rol a cada nen i que ho representin i despres es canvien els personatges. Ajuda en el mon infantil per fer diagnòstics. Altres tipus de jocs: - jocs de taula (estratègies) - jocs actius - videojocs AGRESSIÓ - l’única raó perquè els nadons no es maten entre ells es qe no disposen de ganivet o armes de foc. - les emocions necessiten ser regulades no reprimides. - 2-6 anys es manifesta per galtejar, pessigar. - el control exagerat de les emocions condueix a problemes psicològics. - primera infància, mosseguen, pessiguen s’ha de modificar abans dels 4 anys, creant una atmosfera positiva. - hi ha agressivitats que poden comportar una violència i la violència no és tolerable. TIPUS D’AGRESSIONS ● Instrumental: aconseguir un objecte que pertany a una altra persona. Augmenta dels 2 als 6 anys, involucra objectes. és una reacció egocèntrica. ● Reactiu: a un acte verbal o físic. A partir dels 5 anys han de pensar abans d’actuar. índex de baixa regulació emocional. ● Relacional: accions dirigides a causa d’un dany a les amistats de la víctima. Són atacs personals, el nen és antisocial. ● Intimidadora: atacs repetitius contra persones que no es defensen. Indica una manca de regulació emocional. Provoquen als demés nens. ESTILS DE CRIANÇA: estil afecte disciplina comunicació pare-fill comunicació fill-pare Dr. Angel Pedra PSICOLOGIA 3.05.2017 autoritari poc estricta molta poca permissiu molt poca poca molta disciplinat molt moderada molta molta el model més portador seria el discipllinat. REFLEXIÓ: - quin càstic preferia? - qui els aplicava? - en quina edat? - quins efectes positius o negatius han tingut aquests càstigs? CÀSTIG: - quines conductes han de ser castigades? - relacionar el càstig amb l’edat del nen/a - objectiu es que el nen/a adquireixi la capacitat d’autoregular-se TIPUS: ● control psicològic. beneficis secundaris. retirar-li l’estimació. ● físic: augmenta la conducta antisocial i molt poc la obediència. Desenvolupament de la disciplina: - s’ha d’estimular l’empatia (com et sentiries si et fessin el que tu has fet) concepte del jo que emergeix, no forçar a compartir les joguines si ell no vol, si que val el no deixar portar joguines si no les té que compartir els nens pensen i parlen més del que comprenen. si no escolta a lo millor no ha entès la ordre. no lògics: la connexió entre el mal i càstig ha de ser immediata i acord amb els fets. ...

Comprar Previsualizar