Tema 4: Els meristemes (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Ampliació d'histologia
Profesor Q.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 25/10/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Núria Fuentes Ampliació d'histologia TEMA 4: ELS MERISTEMES 4.1 Concepte Conjunt de cèl·lules que proliferen activament i donen lloc a descendents.
La desdiferenciació és un concepte que permet explicar com a partir d'una cèl·lula vegetal diferenciada, aquesta perd la seva capacitat i n'assoleix una de nova, la de proliferació, donar lloc a descendents. Sempre hem de partir d'una cèl·lula diferenciada i especialitzada.
4.2 Característiques citològiques Qualsevol meristema presenta una paret cel·lular molt prima, la més prima de totes les cèl·lules vegetals que trobem. La paret cel·lular està constituïda per la lamina mitja i paret primària.
Tenen nuclis voluminosos i els seus nuclèols són igualment voluminosos. Són pobres en orgànuls citoplasmàtics. Tenen morfologia polièdrica amb un nombre variable de cares.
4.3 Tipus de divisions Quan aquestes proliferen, podem classificar aquestes divisions, el pla de citocinesi el podem trobar orientat de dues maneres: • Transversal: el pla de divisió és sempre perpendicular al eix vertical de la cèl·lula, llavors un descendent va cap a dalt i l'altre cap abaix. Gràcies a aquest, l'individu creix en longitud, com a una paret si li anem afegint maons.
Eix vertical • Longitudinal: ◦ Anticlinals o radials: el pla de divisió és perpendicular respecte la superfície, per tant tenim un descendent cap a la dreta i l'altre cap a l'esquerre. Aconseguim que creixi en amplada.
superfície ◦ Periclinals o tangencials: el pla de divisió és aproximadament paral·lel respecte la superfície de l'òrgan o la part de la planta que s'estigui treballant. Un descendent va cap a 1 Núria Fuentes Ampliació d'histologia la superfície i l'altre s'interioritza dins l'òrgan.
4.4 Classificació • • Segons el seu origen: ◦ Primaris: Aquells que deriven de teixits embrionaris.
◦ Secundaris: Deriven de teixits adults una mica diferenciats.
Segons on es trobin: ◦ Apicals: Son els que estan localitzats a l'àpex de la planta, en els extrems de la planta.
Poden ser primaris o secundaris ◦ Laterals secundaris: sempre estan interioritzats a la planta. Sempre son secundaris. Els hem de veure amb microscopi fent un tall histològic. Al espai assoleixen la morfologia d'un cilindre buit. Sempre estan delimitats per dins i fora el cilindre de teixits diferenciats.
◦ Intercalars: son els que es fan com a consequencia d'una acció mecànica sobre la planta.
El creixement primari de la planta és aquell que s'aconsegueix gràcies a l'activitat proliferativa dels meristemes apicals. Gràcies a això, les plantes ens creixeran en longitud. Tots els teixits vegetals originats a partir de l'activitat proliferativa dels meristemes apicals, formaran el cos primari de la planta. Totes les plantes tenen creixement primari. Algunes a més a més, presenten creixement secundari, en amplada, que és degut a l'activitat proliferativa dels meristemes laterals, i els teixits vegetals que derivin d'aquests, seran teixits secundaris i formaran el cos secundari de la planta.
4.5 Classificació dels teixits vegetals Teixit primari Teixit secundari Parènquima Si Si Colènquima Si No Esclerènquima Si Si Xilema Si Si Floema Si Si Epidermis Si No Peridermis No Si 2 Núria Fuentes Ampliació d'histologia 4.6 Organització histològica dels meristemes apicals a les arrels Les cèl·lules mare, les més indeferenciades constitueixen una regió que es diu promeristem, on hi ha cèl·lules mare capacitades per donar qualsevol tipus de descendent. Donaran un número variable de descendents atenent a que els meristemes apicals de les arrels siguin tancats o oberts: • Tancat: les cèl·lules mare a donen lloc al primer descendent, en forma de cilindre massís, que s'anomenen cèl·lules del procàmbium. Són cèl·lules mare, però estan programades de forma irreversible per donar dos tipus de descendents, el xilema primari i el floema primari. Aquests ja són teixits diferenciats. A l'espai estan perfectament ordenats, el xilema primari sempre cap al interior de la planta i el floema primari cap al exterior de la planta de manera que la organització espaial serà, de dins cap a fora, xilema primari, procàmbium, floema primari.
El segon descendent és el meristema fonamental que envolta el procàmbium. Les cèl·lules mares d'aquest estan programades per donar tres tipus de descendents, al parènquima, el colènquima i l'esclerènquima.
El tercer descendent són les cèl·lules de la protodermis on hi ha cèl·lules mare que estan programades per donar un sol tipus de descendent, les cèl·lules de l'epidermis.
El quart descendent és el caliptrogen que presenta cèl·lules mare que ens donen lloc a un descendent especialitzat, la còfia o la caliptra, que protegeixen el promeristem quan l'arrel es va endinsant al sòl.
• Obert: Són iguals als tancats tret del caliptrogen, que no el presenten. La còfia o caliptra s'origina directament del promeristem.
4.7 Meristemes laterals Estan interioritzats a la planta, formen un cilindre buit i aquest esta rodejat per dins i fora per teixits vegetals diferenciats.
4.7.1 Càmbium vascular Dos tipus: • Cèl·lules cambials inicials fusiformes: son cèl·lules poligonals allargades amb els extrems punxeguts. Formen part del sistema axial del càmbium (en el sentit longitudinal de la planta). Tenen una marcada capacitat de divisió.
3 Núria Fuentes Ampliació d'histologia Origen: és a partir de la reprogramació gènica d'algunes cèl·lules del procàmbium. Les plantes que tenen creixement primari i secundari, algunes de les cèl·lules del procàmbium no donaran xilema i floema primaris, donaran les cèl·lules cambials inicials fusiformes formen el càmbium fascicular.
És la bola gran de les fotos Tipus de divisions i descendents: ◦ Divisions transversals: es talla transversalment i pot tenir diferents descendents. En el primer dibuix, obtenim un petit i un gran, el gran és una altra cèl·lula cambial inicial fusiforme, això ens diu que aquest tipus de cèl·lules s'autoperpetuen. La cèl·lula petita és un descendent nou, una cèl·lula cambial inicial radial (primer origen d'aquestes).
El pla de citocinesi pot començar sent transversal, sigui longitudinal i torni a ser transversal, i obtindríem dos descendents com al segon dibuix, i tindríem dues cèl·lules cambials fusiformes de mides diferents. En el tercer dibuix, veiem que a partir d'una cèl·lula cambial fusiforme, que va patint diferents cicles de divisió cel·lular, obtindrem un nombre variable de cèl·lules cambials inicials radials.
◦ Divisions periclinals o tangencials: obtenim dos descendents, les cèl·lules mare del xilema secundari i del floema secundari. Xilema i floema secundaris es disposen a la planta de manera molt organitzada, xilema secundari cap a l'interior de la planta i floema secundari cap al exterior de la planta.
Aquestes divisions cel·lulars són asimètriques, és a dir, que els descendents són diferents a la cèl·lula mare.
4 Núria Fuentes Ampliació d'histologia De color vermell tenim una cèl·lula cambial fusiforme, que es divideix i ens dona de color blau la cèl·lula mare del xilema secundari o una altre cèl·lula cambial fusiforme, s'autoperpetua. La fusiforme es torna a dividir i un descendent s'autoperpetua i l'altre és una cèl·lula mare del floema secundari, en verd.
Les cèl·lules cambials inicials fusiforme, tenen predilecció a donar moltes més cèl·lules mare del xilema secundari, la fusta, per això són asimètriques.
◦ Divisions anticlinals o radials: Tenim dos models, en el primer (A), el pla de divisió, la citocinesi, és perfecte, passi pel mig de la cèl·lula, en conseqüència tindrem dos descendents idèntics en mida i seran dues cèl·lules cambials fusiformes. Quan passa això tenim un càmbium estratificat, on tots els descendents són del mateix color i mida.
El segon model (B), pot no ser tan perfecte, és a dir, que comenci transversal, sigui longitudinal i torni a ser transversal i ens originen altre cop dues cèl·lules cambials fusiformes, i formen el càmbium no estratificat.
5 Núria Fuentes Ampliació d'histologia • Cèl·lules cambials inicials radials: Són cèl·lules cubiques i formen el sistema radial del càmbium vascular. Formen radis.
Tenen una marcada capacitat de divisió.
Origen: Origen doble: per divisions transversals de les cèl·lules cambials inicials fusiformes, i el segon, és a partir de cèl·lules parenquimàtiques (cèl·lules especialitzades i diferenciades, les roses a la foto), a partir de la desdiferenciació d'aquestes i aquestes cèl·lules parenquimàtiques formaran també el càmbium interfascicular (només les que venen del segon origen).
Durant el desenvolupament de la planta, aquest mosaic entre el càmbium fascicular i interfascicular desapareix i només tenim el càmbium vascular i no es pot dir quina porció d'aquest era de cada un dels tipus anteriors.
El càmbium vascular deriva parcialment de teixits diferenciats, les cèl·lules parenquimàtiques.
Tipus de divisions i descendents: independentment d'on vinguin, es divideixin de manera transversal, periclinal o tangencial, o anticlinals o radials, sempre obtindre cèl·lules cambials inicials radials.
Fins aquí primer parcial 4.7.2 Fel·logen 6 ...

Comprar Previsualizar